IMATGES POÈTIQUES
Existeix un paral•lelisme evident entre algunes imatges poètiques que apareixen en cada una de les diferents situacions. La dona, des del llit de l’hospital veu un raig de sol que il•lumina i fa dansar les volves de pols. La dona jove també veu com el sol deixa una escuma de foc damunt el caire de les muntanyes. En el cant de la vellesa, les dues línees de pols tornaren a ser dues línees paral•leles. En el cant de la joventut, els vinyars formaven línees paral•leles; ceps encesos que anaven en línees paral•leles fins a l’infinit.Finalment, el poema de Josep Carner que l’autora va escollir com a entrada del conte, manté un estret paral•lelisme, una intensa relació amb alguna de les imatges poètiques del text:
Poema de Josep Carner
Ans que la nit final em sigui a punt,
Al fatídic avui tombo la cara pensà,
Tan envilit, em sembla ja difunt
I un nou esclat de fe m’anima encara
I torno, cor batent, a la llum clara,
Per galeries del record profund.
Narració de Montserrat Roig
La pols dansa abans de convertir-se en cendra,
pensà, tot girant la cara cap a l’altre costat.
No volia veure el raig de sol. No volia veure el paravent.
Costava de pujar-hi, no hi havia aire, panteixava.
Ja no tenia el cor als peus, només al cervell.
Recordar. Recordar una paraula. Si no, moriria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada