OBJECTIU: ACABAR AMB LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (1)

Ho hem dit un munt de vegades... L’any 2007, en referència a unes declaracions del PP, escrivíem que el més preocupant és la segona part del discurs el PP: "Cal defensar per llei el dret a utilitzar i aprendre el castellà en totes les etapes de l'educació”. Això significa una declaració de guerra en tota regla contra la immersió lingüística. Aquest és ara el seu principal objectiu. Després de torpedinar el ja migrat Estatut, ara els atacs aniran contra la Llei d’immersió lingüística.

El mateix any, abans de les eleccions espanyoles, escrivíem: La propera legislatura espanyola, amb PP o sense PP al capdavant, es preveu dura i perillosa. Els atacs, encoberts de legalitat, proliferaran contra la llengua catalana i els enemics del català, interiors i exteriors, posaran tota la carn a la graella. Objectiu: acabar amb la immersió lingüística.

El juny de 2008 hi tornàvem: l'objectiu principal dels enemics del català és dinamitar el procés d'immersió lingüísitica a Catalunya. Ja han guanyat la primera batalla. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat la "obligació" de la Conselleria d'adoptar les "mesures necessàries" perquè en els fulls d'escolarització s'inclogui una casella que permeti als pares decidir en quina llengua volen escolartizar els fills, català, castellà, o totes dues. Caldrà incloure la pregunta, segons el TSJC, per fer "efectiu el dret" de l'alumne a rebre en la llengua triada el primer ensenyament –educació infantil i primer cicle de Primària–.

Els atacs contra el català són històrics i estan documentats des de fa més de 300 anys. Hi ha una persecució “legal” que s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els primers, van ser els ciutadans de la Catalunya Nord, a partir del Tractat dels Pirineus el 1659. La resta de territoris dels Països Catalans patiran la persecució a partir dels Decrets de Nova Planta instaurats després de la derrota en la Guerra de Successió: “Este Reyno ha sido rebelde a S. M. y ha sido conquistado, haviendo cometido contra S.M. una grande alevosia, y así no tiene más privilegios ni fueros que aquellos que S.M. quisiera conceder en adelante.”

Els anys, els segles han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat. Per fer-se una idea de com han estat d’esfereïdors els atacs contra la llengua catalana, de com es va dur a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic, només cal donar un cop d’ull a llibres com La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès o Catalanofòbia, del mateix autor; també al llibre de Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya.

Els mínims de tot tipus, polítics, lingüístics, que es van establir durant la transició del franquisme, semblen encara massa grans per a Espanya. Cal doncs, torpedinar tots aquells mínims, no només per evitar que s’eixamplin i augmentin, sinó per tal d’acabar d’una vegada per totes amb els petits marges de maniobra de què disposa Catalunya per continuar subsistint con a poble diferenciat.

El nacionalisme espanyol del segle XXI ja no fa servir els exèrcits ni la policia; ha encarregat la seva missió de conquesta als tribunals de justícia. Tribunals espanyols que, com s’ha demostrat històricament, utilitzen les lleis -també espanyoles- per consolidar el seu procés d’assimilació de Catalunya que es va iniciar fa més de tres segles.