El passat 19 de setembre, en el ple municipal celebrat a l'Ajuntament d'Esplugues, es va rebutjar la moció d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) redactada per l'Assemblea Nacional Catalana d'Esplugues i presentada pels grups municipals de CiU, ICV i ERC.
La moció va ser rebutjada amb els vots en contra del PSC i del PP.
Albert Feliu, membre de l'ANC, va assistir al ple i n'ha fet aquesta crònica.
Un gran acte del poder
Ahir vaig assistir a un ple de l'ajuntament d'Esplugues, mai hi havia estat. Un gran acte de poder d'un poble insignificant prop la capital dins de la geografia de la nostra pàtria estimada. Era una sala ampla molt alta de colors enfosquits, amb bigues de decoració i un parell de cavalls, els quals semblava que aguantaven tot l'edifici per la seva enorme grandària. Allí estàvem un aplec de ciutadans contemplant aquell espectacle grotesc seguts en unes bancades on la fusta se't clavava a l'esquena fent el turment encara més insuportable.
Em trobava com en una catedral on la gent queden astorats per la immensitat de l'edificació, on muts i en silenci deambulen per aquell espai inacabable fosc i farcit de déus, de deesses i de multitud de simbologia màgica de l'infern i dels suplicis on les pors atàviques afloren en la ment de la ciutadania per la magnificència que els envolta.
Dos quadres desmesurats penjats d'una paret lateral de l'entarimat del front guardaven darrere de vidres uns papirs de l'anomenada constitució espanyola. Sí, aquella constitució en la qual es canvien els articles a gust de la dreta i de l'esquera de l'estat punyent quan aquest van contra la nostra nació, no tenen cap problema en modificar-los si són profitosos per les seves trifurques i poden enviar l'estatut de Catalunya a dida.
Em vaig quedar catatònic de la prepotència en què parlen el partit que governa, semblava talment una burla a la ciutadania veure com les rialles afloraven a les joves acompanyants de l'alcaldessa. Era com si assistís a una reunió de "capos" de la màfia, on la família que mana s'ho passa bé i es fa el que ells volen. Pràcticament no hi havia encreuament de mirades entre els regidors al poder i l'oposició, el menyspreu es feia evident amb les llambregades que els honorables es dignaven a fer als seus contraris i a la sala com preguntant-se:
Què voleu desgraciats?
Era sorprenent com la cúpula del poder ostentava els seus càrrecs de servidors públics dalt d'una tarima encerclada d'una barana i gairebé amagats darrera d'una taula enorme i recarregada. A dreta i esquerra d'aquella cúspide hi havia un reguitzell de cadires on seien els regidors dels partits de l'oposició, premuts uns contra els altres, amb el cap cot i derrotats abans de començar intentant fer pinya esclafats per poder que emanava del cimal. Algun d'aquells éssers sobreposant-se al temor que inspirava la mirada acusadora del poder intentava dir alguna cosa, intentava fer-se veure amb una retòrica recarregada que rebotava per la sala i per les oïdes clausurades dels mandataris que badallaven.
Així no anem bé, cal escoltar la gent i cal fer concessions, fer el que es vol perquè tens majoria no porta més que a un forat sense sortida, a un cul de sac on els odis i les revenges podem arribar a formar part dels objectius de la població. Cal negociar amb el dèbil, cal escoltar i ser comprensiu perquè.
Què és el poder si no és per defensar al dèbil, al desvalgut per protegir-lo de la llopada d'especuladors que estan a l'aguait al darrera de l'arbreda del bosc per tirar-se al damunt de l'indefens quan l'ocasió li dóna la clau?
Ja sabem que el partit de l'alcaldia és federalista, encara que saben prou bé que el federalisme en aquest estat no existeix, perquè en el cap i en la mentalitat de les grans famílies al poder de l'Espanya profunda això és una utopia menyspreable. Ells sols tenen al cap perpetuar-se en el poder i en el control dels latifundis heretats d'una època llunyana i d'esclavitud.
I jo em pregunto:
Que amaguen darrera d'aquest comportament?
Potser segueixen ordres dels éssers suprems que figuren en el centre, en la ciutat artificial. A l'espera de què les condicions els siguin propicies per tirar-se a sobre i desbudellar la nostra nació un altre cop.
Potser esperen així ser recompensat per l'acte de traïdoria contra la seva pròpia gent, cosa molt practicada en el passat i que va suposar la davallada gairebé fins a l'extinció de la nostra pàtria.
Cal que hi pensem amb tot això, per no tornar a caure en el balç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada