L'acció del magistrat de l'Audiencia Nacional va comptar amb la cobertura política necessària a través del suport més entusiasta dels màxims representants de l'espanyolisme més anacrònic i ranci.
Sebastià Alzamora, en un article publica a l’AVUI, ha fet un breu, però, eloqüent repàs d'algues d'aquelles manifestacions i declaracions:
El, en aquells temps, president Aznar: “La lluita contra el terrorisme s’ha de realitzar en tots els fronts que donen refugi a la banda. El menys important són les banderes de conveniència que pugui usar”.
El també llavors ministre de Justícia, José María Michavila: “Egunkaria és un instrument de l’acció terrorista”.
Carlos Iturgaiz, la mà dreta de Jaime Mayor Oreja: “Egunkaria és una “tapadora d’ETA disfressada de periòdic”.
El periodista Justino Sinova, a El Mundo: “El menys important és que la societat Egunkaria SA edités un periòdic. Si s’hagués dedicat a la fabricació de sabates, el jutge hauria pres la mateixa mesura”.
El diari El País: “És sobradament conegut que la xarxa terrorista i les seves malles subculturals tenen tocada bona part del nostre teixit institucional i social, mentre el nacionalisme governant es dedica, irresponsablement, a obstaculitzar-ne el desmantellament”.
Román Cendoya, des de RNE: “Això no era un diari, això era un zulo. Això era un instrument d’ETA, això era una arma tan arma com les pistoles”.
Aquesta setmana, però, l’Audiència Nacional ha emès una sentencia que posa el punt final al procés judicial que va comportar el tancament del diari i l’empresonament de 10 dels seus directius i periodistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada