HO HEM ESPATLLAT ABANS DE COMENÇAR

Sí… Abans de començar ja ens hem tornat a llençar els plats pel cap.

Reagrupament era una força política (associació, en diuen...) que si en alguna cosa podríem estar tots d’acord és que havia despertat de nou una certa il·lusió en un projecte polític. Similar, segurament, a la il·lusió que va desencadenar ERC quan va proclamar el seu projecte d’un independentisme desacomplexat.

És curiós que en la primera reunió en què s’havia de parlar de repartiment de poder (llegiu “llocs a les llistes electorals”) s’han estripat les cartes abans de repartir-les. No en tinc cap ganes d’esbrinar de quina banda es troba la raó. Ja sabem per experiència que això sempre és relatiu. L’únic que percebo amb seguretat és que el poder, les parcel·les petites o grans de poder, són les que originen tots els mals polítics que patim. És una gran paradoxa que, precisament el grup que havia de regenerar la política, acabi dividint-se per la principal causa contra la qual havien de lluitar.

És del tot indiferent el camí que prengui ara Reagrupament. El mal, crec, que ja està fet. Si alguna cosa s’ha esfumat amb la retirada de Joan Carretero i d’altres dirigents de Reagrupament, ha estat la flamarada d’il•lusió que, de bona fe, havia pres en molts dels ciutadans d’aquest país.

Mals auguris, doncs, per a l’independentisme català en les properes eleccions al Parlament. Una ERC debilitada per la seva política de seguiment del PSC i pel seu afebliment independentista en pro d’aquell “patriotisme social” que només han entès ells mateixos. Un Reagrupament que en surt fortament tocat d’aquesta crisi. Un Laporta presidencialista que no sabem encara on, ni cap a on anirà i tot un seguit de plataformes a la recerca d’una candidatura única a les quals cada vegada se’ls tanca més l’horitzó electoral.

Aquesta vegada, ho hem espatllat abans de començar...