ARENYS DE MUNT ENS MARCA EL CAMÍ

El dia 13 de setembre Arenys de Munt celebrarà el primer referèndum per la independència. Els mitjans de comunicació en general se n’han fet ressò i els poders fàctics i no fàctics de l’Estat espanyol, amb les seves pors, amb la seva actuació desproporcionada, ridícula i esperpèntica, no han fet res més que provocar un moviment d’acció-reacció. Aquest moviment, d’una banda ha alimentat l’acció d’Arenys de Munt i, de l’altra, ha provocat un efecte dominó que ha fet que molts altres ajuntaments s’hagin interessat per fer també la consulta.

No és pròpiament sobre el referèndum que volia escriure. Des que la Comissió Promotora de la Consulta va engegar màquines, ja se n’ha dit gairebé tot. D’aquesta acció sobiranista impulsada per la gent d’aquest poble del Maresme, voldria remarcar un element clau en tot el desenvolupament. Un element que marca el camí a seguir (personalment, penso que l’únic camí viable). Un element que representa un punt d’inflexió en els nostres anhels d’independència. Un element que llença per terra altres projectes polítics que, malauradament, ja s’ha demostrat abastament que poden conduir a determinats objectius, però que en cap cas ens porten pel camí de la independència.

L’element a què faig referència és el de la unitat d’aquelles forces nacionals i locals que tenen molt clar quina és l’eina que ha de portar aquest país pel camí d’una societat socialment més justa i humanament i nacionalment més lliure: la independència.

Ahir, més de sis-centes persones en un poble de poc més de vuit mil habitants (imagineu-vos un míting a Esplugues que reunís cinc mil persones!) es van aplegar a Arenys de Munt per escoltar els representants de les forces polítiques que han donat suport al referèndum: Arenys 2000 (4 regidors); CiU (3 regidors); ERC (3 regidors); CUP (1 regidor).

Com podeu veure no hi era el PSC (2 regidors), que va votar en contra a l’hora de donar suport a la consulta. Tampoc hi era ICV, que no va poder formar una candidatura per presentar-se a les eleccions, o el PP que en les eleccions de 2007 tan sols va obtenir uns migrats 50 vots i es va quedar sense representació.

Arenys de Munt ens ofereix una lliçó i ens indica quin ha de ser el camí a seguir. Una lliçó que ens explica que les forces polítiques sobiranistes i els moviments populars han de ser l’avantguarda que ha d’anar fent forat per tal d’arribar algun dia a l’assoliment d’un Estat propi. Forces polítiques independentistes com ERC i les CUP. Forces polítiques que tenen el sobiranisme com a caldo de cultiu dins dels seus militants i simpatitzants, com CiU. Moviments locals i populars com Arenys 2000 i, per la seva particular idiosincràsia, també les CUP.

Una avantguarda que pot aconseguir que darrere seu s’hi afegeixin altres forces i moviments. ¿Que s’hi apunta ICV i grups afins, tal com podria deduir-se de les paraules de l’alcalde de Sant Pere de Torelló i president de les EPM (Enteses pel Progrés Municipal)? Benvinguts siguin. Que no s’hi apunta el PSC? Doncs, ja s’ho faran.

“Cal oblidar el retrovisor i deixar de mirar enrere”, va dir Àngel Colom en referència als errors comesos per unes i altres forces polítiques en el passat. Ja n’hi ha prou de retreure’ns mútuament i contínua el que alguns han fet o deixat de fer quan han tingut poder polític. Així, “mirant el retrovisor”, amb retrets i picabaralles no anem enlloc.

L’Estat espanyol simplement no ens accepta com a catalans. Per això ha fracassat la via estatutària i per això també fracassaria la via federalista. Només hi ha dues alternatives possibles: o continuem dins l’Estat espanyol com fins ara, sotmesos i amb totes les servituds i misèries que això comporta o, trenquem d’un cop la baralla i passem de ser servidors explotats d’una Espanya de cervell petit i tancat a ser-ne veïns, fins i tot uns bons veïns, amb total harmonia, lliures i sobirans de les nostres pròpies decisions i recursos.