Passem per alt, de moment, les 102 paraules que van encendre totes les alarmes i van esverar molta gent.
Seguim endavant i reflexionem sobre els 171 mots que les segueixen.
¿Per què, ens hauríem de preguntar, una força independentista hauria de donar suport a un govern que no avança vers la sobirania? Sí, ja sé que hi ha tots aquests eufemismes que s’han hagut d’inventar de manera ràpida i apressada. Entre els més destacables aquell que ens parla d’un patriotisme social o aquell altre que ens diu que estem provocant una pluja fina.
Cal no amagar les pròpies idees (si és que encara perduren) i dir les coses pel seu nom. Cal fer fora aquest doble llenguatge que alguns independentistes propers al “patriotisme social” fan servir. Davant dels militants i dels simpatitzants, en els mitjans de difusió de consum intern del partit, utilitzen les paraules i les construccions semàntiques que fa anys (com corre el temps!) feien servir de manera habitual. Tremoleu però quan es posen la corbata... Com per art de màgia lingüística ni els mots, ni el lèxic, ni l’entonació, ni el llenguatge no verbal és el mateix.
La classe política hauria d’estar al servei del ciutadà. Això és el valor que se li suposa. El país, el benestar de la gent que el compon, els seus drets humans, en els quals cal incloure els nacionals, lingüístics i culturals, han de ser el primer objectiu d’una persona que es dediqui a la política.Sabem, però, que aquesta obligació ben sovint no es compleix i que hi ha persones en el món de la política que són corruptes. Més greu encara, però; hi ha persones que, sense arribar a ser corruptes, cauen en aquest parany agredolça que representa el poder. Aquest poder els fa anteposar altres interessos per davant d’aquells que haurien de ser prioritaris.
Si cap polític hauria de tenir aquest comportament, un que treballi per la sobirania, per la independència del seu país ha de ser , si cal, encara més estricte en el seu comportament institucional.
En la teoria democràtica, un poble pot castigar els representants polítics que hagin actuat de manera inadequada. Això, però, queda difuminat en el món de la teoria, ja que votem llistes tancades i si volem repudiar algú en particular haurem de repudiar la llista sencera.
Semblaria del tot lògic, doncs, que a l’hora d’emetre el nostre vot, poguéssim decidir entre un o altre candidat en unes llistes completament obertes. Això, però, només es pot aconseguir amb una nova llei electoral que, malgrat ser una qüestió prioritària, legislatura darrere legislatura es va deixant de banda.
Aquestes reflexions ja s’acaben... Ens resten només 91 paraules de Patriotisme i dignitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada