ARA QUE L'HAVÍEM TROBAT!

En un primer moment, es va apoderar de nosaltres una mena de perplexitat incrèdula. Més tard, vam creure que en aquest nostre país dels esvorancs tot era possible... i no només possible, sinó que, de fet, era del tot lògic, ja que hi estem més que acostumats a la divisió i a l'escissió perpètua.

Els arguments i les raons eren les de sempre: decebuts i descontents fins al capdamunt de l'estat actual de la olítica catalana, dos ciutadans força coneguts anunciaven que presentaven un nou partit polític, Entesa per Catalunya (eCat). Com que som en el temps de les noves tecnologies, posaven a disposició de les persones interessades un espai web en què es podia llegir el manifest fundacional: "eCat és un partit unitari, nacionalment català i socialment progressista que compromet a desenvolupar propostes útils i eficaces per a donar solució als problemes que ens preocupen a Catalunya..."

Ja frisosos per apuntar-nos-hi i acabar d'una vegada per totes amb aquesta mena de desgavell que fa que el país perdi contínuament posicions en tots els àmbits, la part més racional i freda de la nostra ment va començar a funcionar i va fer que augmentés la nostra inquietud pel que ja començàvem a veure com una mena de muntatge. Les nostres sospites van anar en augment i, ja amb la ment més freda, vam començar a adonar-nos que tot plegat no era més que un muntatge publicitari de cara a la Fira de Tàrrega.

Quina llàstima! Ara que estàvem segurs d'haver trobat per fi el nostre partit polític!