Ahir es van complir 100 dies des que en Xavier Mir va iniciar la seva peculiar vaga de bloc. Un ambiciós objectiu final: la sobirania. Un camí: quatre punts o condicions. Cap d'aquestes quatre condicions que s'havia autoimposat per posar fi a la vaga s'ha acomplert.
Només en necessitava una, de condició assolida, perquè acabés la vaga de bloc. ¿Tan inassolibles, tan utòpics són els plantejaments d'en Xavier Mir? Potser de tots els punts que plantejava aquell primer de juny, només el primer sembla, avui per avui, difícil d'aconseguir. Els altres tres, no només no formes part de la utopia, sinó que si els partits polítics i la societat civil actuéssim de manera coherent, són fins i tot factibles que es pugui produir en un termini relativament curt.
Repassem algun d'aquests punts...
¿No creieu que CDC, si és que vol evolucionar de manera positiva, hauria d'incloure el dret d'autodeterminació en un lloc principal dels seus postulats? ¿No creieu factible, possible i desitjable que presentés una proposta concreta al Parlament sobre el tema de l'autodeterminació i, evidentment, hi votés a favor?
¿No veieu també com a possible i desitjable la creació d'una taula formada per partits polítics i societat civil, i que d'aquestes reunions sortís una estratègia i un calendari de cara a assolir la independència?
No seria possible i desitjable que ICV reconegués el dret d'autodeterminació de Catalunya i s'integrés també a la taula o que en tot cas reclamés obertament la sobirania per al país?Res d'això sembla demagògia ni forma part del món del somni o de la utopia. Malgrat tot, però, avui per a Xavier Mir és el dia 101 de la seva vaga de bloc.
Tan de bo s'hi repensi i torni de nou a la xarxa. Que els seus escrits puguin continuar obrint camí cap a la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada