Finalment, les pressions rebudes han fet que el diputat Felip Puig demanés excuses per les seves declaracions sobre el català del President de la Generalitat. "Lamento -diu- les meves declaracions desafortunades..."
Desafortunades? Montilla destrossa el català, ras i curt. Aquesta és una realitat objectiva i per la qual ningú hauria de demanar disculpes.
El problema radica en fet que confonem els termes. Com fa la Pilar Rahola en un article (curiós... en castellà...) publicat a La Vanguardia en què defensa Montilla i els socialistes i ataca Puig i els convergents. Confon els termes perquè una cosa és el nivell assolit en l'aprenentatge d'una llengua (de qualsevol llengua) i una altra de molt diferent les idees, el comportament individual i el sentiment de pertinença a una comunitat nacional.
Evidentment que un es pot sentir català i defensar Catalunya tot destrossant un dels seus signes d'identitat com és la llengua. No és incompatible. Com també es pot ser anticatalà tot parlant de manera curosa i perfecta. Això ningú ho discuteix.
Rahola, però, barreja termes i conceptes. No vull entrar a valorar els seus arguments en què destaca la voluntat de pertinença al país de socialistes com el president Montilla o la diputada Manuela de Madre (potser també caldria afegir ministres com Corbacho i d'altres personatges de l'entorn socialista). La clau es troba en el model de país amb el qual aquests polítics es poden sentir identificats i que es troba a anys llum del que molts catalans desitjaríem.
Aquesta seria una altra discussió. Catalans que defensen un projecte nacional espanyol i, enfront d'ells, d'altres que creuen en un projecte nacional català.
Poden escriure els articles que vulguin, oferir tots els arguments que calguin i demanar les disculpes que creguin oportunes... malgrat tot... el president de la Generalitat (i no és l'únic) destrossa el català.
Eppur si muove...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada