Aquests són alguns dels titulars dels diferents mitjans de comunicació d'avui, 10 de març de 2008.
ERC es queda amb la meitat dels votants i 5 escons menys
Adéu al grup propi a Madrid
ERC perd cinc diputats i més de 350.000 vots de cop
ERC se desploma y alumbra una crisis
El tres de vuit fa llenya
ERC se descalabra y pierde el grupo parlamentario
L'ensulsiada es veia venir. Des dels sectors crítics d'ERC ja fa temps que es va advertir sobre la necessitat d'un canvi de rumb polític en la direcció que havia emprès ERC des que, per primera vegada, va voler donar suport al PSC-PSOE i fer president Maragall.
L'any 2004, ERC obtenia 8 diputats i, el que és més important, 652.196 vots. Potser enlluernats pel miratge, la direcció es va marcar com a objectiu el milió de vots. D'on havien d'aparèixer aquests vots? Doncs de la gran estratègia que havien planejat: els anirem esgarrapant al PSC. Solució: repetim el famós i trist tripartit i, a més, fem president un senyor com el Sr. José Montilla. El futur, deien, és aquest. Confonen l'enemic (o si més no l'oponent) i declaren la guerra a CiU i a tot el que respiri nacionalisme de centredreta i, en canvi, ens comencen a vendre les excel·lències del socialisme català i, fins i tot, de l'espanyol. Opten pel "patriotisme social" i per l'opció "esquerra-dreta" fent cas omís de l'opció "catalanisme-espanyolisme". Les coses comencen a anar malament i apareixen els sectors crítics que llencen un toc d'avís a la direcció: o tornem als orígens ideológics de l'ERC d'abans dels tripartits, o la militància i l'electorat acabarà castigant-nos. ERC es 
va diluint, difuminada cada vegada més en un tripartit d'on només sorgeix com a figura destacada el PSC. El perfil d'ERC queda supeditat i s'ofega davant la primacía socialista. És, com diu un dels titulars, fagocitat, absorvit per la fagocitosi (acte pel qual determinades cel·lules o organismes unicel·lulars engloben i generalment digereixen o destrueixen elements molt diversos). ERC ha estat devorada i digerida per la seva pròpia política sotmesa al PSC-PSOE i que l'ha conduït fins on és ara. Paradoxalment, quan tothom diu que, a Catalunya, hi ha un important augment del sentiment sobiranista i independentista, ERC ha perdut 355.723 dels seus votants de fa quatre anys.
va diluint, difuminada cada vegada més en un tripartit d'on només sorgeix com a figura destacada el PSC. El perfil d'ERC queda supeditat i s'ofega davant la primacía socialista. És, com diu un dels titulars, fagocitat, absorvit per la fagocitosi (acte pel qual determinades cel·lules o organismes unicel·lulars engloben i generalment digereixen o destrueixen elements molt diversos). ERC ha estat devorada i digerida per la seva pròpia política sotmesa al PSC-PSOE i que l'ha conduït fins on és ara. Paradoxalment, quan tothom diu que, a Catalunya, hi ha un important augment del sentiment sobiranista i independentista, ERC ha perdut 355.723 dels seus votants de fa quatre anys.Algú de la direcció, però, ha assumit la seva responsabilitat en aquest fracàs electoral? Algú ha estat capaç de reconèixer i admetre que hi ha hagut un error estratègic que, malgrat els continus advertiments, ens ha conduït fins aquí? Res de res... Fins ara, només hem pogut sentir els mateixos missatges estereotipats i gastats, farcits amb excuses i arguments sense cap mena de convicció.
O potser, si fem cas dels resultats electorals, és que tenim el país que tenim. Potser hi ha una majoria de gent a qui ja li va bé aquesta mena de "Catalunya espanyola" que, amb matisos importants, ens venen socialistes i populars. Potser, aquest país que arriba a unes eleccions enmig d'esvorancs, fuites, esquizofrènies particulars i col·lectives, apagades, Estatut retallat i al Constitucional, atacs a la llengua i mentides de tot tipus, un país de "catalans emprenyats", continua espanyolitzant-se i permet (ho diuen tots els analistes) que sigui decisiu a l'hora de decidir qui governa l'Estat durant els propers quatre anys.
I ERC vol continuar fent costat a tot això?
No puc compartir cap de les cabòries expressades en aquest missatge del blog. Esquerra va treure uns resultats magnífics l’any 2004, uns resultats fruit d’una situació de forta tensió sobre en Carod i Esquerra en general. Enguany s’han aconseguit 3 diputats quan resulta que en teníem únicament 1 de solitari abans del 2004. Podries dir que el que és preocupant és no afermar un representant per circumscripció, hem punxat a Lleida i Tarragona i no hem crescut a la resta, hem mantingut únicament el vot fidel dels independentistes que no van passar d’anar a votar, però varem perdre bona part del vot arrabassat al PSC i a CIU. Derrota d’ERC, si, evidentment, així és reconeix, però també un pas enrere a l’hora d’afermar un espai independentista que sempre anava creixent fins desprès de l’estatut de la Moncloa. Pots dubtar de que ERC estigui o no estigui a govern, pots dubtar si això afavoreix l’anhel de sobirania o el perjudica, però espero que no dubtis entre Montilla i Mas, els dos tenen interessos similars únicament ERC es desmarca d’aquests interessos i treballa amb fermesa per crear una base social prou solida com per aconseguir algun dia el que avui només és un somni, la independència. Haurem de convèncer a molts “montilles” si volem veure el nostre país lliure, de fet jo tinc més confiança en alguns “montilles” que en determinats catalanes de soca-rel capaços de creure que l’enemic és que vol el mateix que tu i no els que defensen la “unidad de destino en lo universal”.
ResponEliminaDeixem fer-te memòria, des de any 89 ERC ha evolucionat cap a la independència sense rebaixar mai els seu objectiu de futur, tant en l’època Colom com en l’època Carod, governar la Generalitat no és una finalitat, és una estació en el viatge per aconseguir l’objectiu final, dissortadament alguns ja no recordeu com eren les èpoques del PSAN, MDT, CUP,s on cada cop que s’ajuntaven dos independentistes es creava una escissió en el moviment, deixem ja de fagocitar-nos i que cadascú faci el seu camí, per cert, potser que votis ja a Conveniència i Untets, ells no et menteixen ni deceben mai, ells volen que el govern català es decideixi a Madrid.