El primer que em ve al cap en iniciar aquest nou any és com de ràpid transcorre el temps. Els dies i amb ells els anys se'ns esmunyen com aigua entre les mans.
Així que vull recomanar-vos un llibre de poemes: L'edat d'or, de Francesc Parcerisas. El recull de poemes inclosos en L’edat d’or evoquen el pas i la fugacitat del temps. Els anys, que avancen inexorablement, provoquen la pèrdua de la joventut, el desig, l’ideal, uns anhels que es relacionen amb el passat i que són evocats constantment a través del record. Allò que ha quedat enrere reviu a través d’un record que està construït en la intimitat i mitjançant la paraula poètica.
Reviure el passat fa viure el present. Existim només a través dels nostres records i, és per ells i a partir d’ells, que tornem a viure. La mort dels records és la Mort en majúscula, perquè és la fi de l’amor, de la vida, la fi d’allò que ens ha fet com som. Potser per aquest motiu un dels poemes que considero més interessants del recull és El triomf del present, perquè combina a la perfecció aquests dos termes, passat i present. El record ha mantingut viu el sentiment que permet reviure un passat que, per la força de l’amor i de la vida, esdevé present. Un present total, en què res no importa, perquè l’únic que perviu, i per damunt de tot, és l’amor: I mentre riuen i s'estimen
van gravant, amb el foc de l'amor
que de nou els ha lligat, cegament,
a despit del curs fatal del temps
-a despit de la por i de l'experiència-,
aquest triomf exuberant del present,
un goig que ja mai més no podrà exhaurir-se.
És un poemari, també, d'amor. L’amor dels poemes de Parcerisas és un amor intens, fruit de l’experiència i de la reflexió. És un amor, però, divers, com també ho és la persona i la vida.
Vaig a rellegir-lo i, si en tinc ganes, us en diré quatre coses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada