LA CONFERÈNCIA NACIONAL I EL FUTUR

Rebutjades les esmenes a la ponència oficial d'Esquerra...

La Conferència Nacional de Esquerra Republicana de Catalunya s'ha convertit en l'acte de confirmació de l'actual estratègia de gestió de la junta directiva...

Llegint titulars -sobretot depèn d'on vinguin- un pot creure que no ha canviat res a ERC, que tot es manté igual que abans de les eleccions i que les tesis i la línia seguida per l'actual direcció no ha canviat i que té davant seu un camí ple de roses.

Per veure que això no és tan clar, apuntem (amb l'ajut inestimable dels mitjans i de comentaris viscuts d'algun militant com l'Elies) alguns dels aspectes més rellevants d'abans i durant aquesta Conferència Nacional:

1. Els sectors crítics ja havien guanyat abans de començar la conferència... per què? Perquè la ponència oficial ha estat modificada amb la introducció prèvia -reconegut pel mateix Ridau- de 400 esmenes. Les tesis i la línia de la direcció no són les mateixes de fa 10 mesos i l'aparició dels corrents interns, Reagrupament.cat (Rcat) i Esquerra Independentista (EI), ha provocat replantejaments, canvis i noves propostes per tal de poder sortir airosos en el dia d'ahir.

2. La direcció ha emprat tots els seus esforços i tots els seus mitjans per poder guanyar. En citarem alguns: manifest dels alcaldes; exclusió de la gent de Rcat i d'EI de totes les comissions organitzatives i de garanties; servei d'autocar gratuït per a militants que, quan arribaven, ja se'ls lliurava la documentació i el resguard bancari del 'ingrés de la inscripció (qui els havia inscrit, doncs?); votació a mà alçada (tots sabem que no tothom s'hi troba bé en aquest tipus de votació, i menys si te alguna cosa a perdre); mobilització de tothom que deu la seva feina o el seu càrrec a l'actual direcció; mobilització dels mitjans de comunicació on la direcció, com a membres de partit de govern, hi han tingut molt més accés que els representants dels corrents crítics; la direcció,malgrat les discrepàncies i esquerdes internes que tothom sap que existeixen (sectors avellana-Puigcercós/Vendrell) s'ha presentat com un bloc compacte...

3. Un 43% de militants ha votat l'esmena d'EI que demanava una nova negociació del pacte del tripartit. Farien bé de no menysprear aquest important percentatge contrari a la continuïtat en el govern en les condicions actuals.

4. Menys encara... caurien en un error gravíssim si, com ja va fer -malauradament- la portaveu Marina Llansana, menyspreessin el 22% de vots obtinguts per la moció de Rcat. Atenció a les dades: Quan va aparèixer Rcat, alguns militants amb qui vaig parlar-ne menyspreaven el suport que podia rebre. Alguns, adictes a la direcció, desqualificaven l'opció amb arguments impensables i fora de lloc com que eren de dretes i xenòfobs. Més endavant, la direcció va dir que no rebrien el suport de la militància i que eren quatre gats. Els quatre gats es van convertir en un 3,5%, sempre segons la direcció. En poc temps, però, el Rcat va obtenir l'adhesió de 900 militants i aquell 3,5% ha passat a ser en aquesta Conferència un 22%, més de 500 militants. El creixement d'aquest sector crític és continu i en progressió ascendent i el mensypreu d'alguns personatges no farà res més que continuar enlairant-lo.

5. No és el mateix una Conferència Nacional que un Congrés. No podem aventurar -ningú- què passarà en el Congrés d'ERC que tindrà lloc després de les eleccions de l'Estat espanyol. Si les enquestes actuals es compleixen -millor que no sigui així- i ERC es queda només amb 4-5 diputats, l'estat d'ànim dels militants no serà el més adient per donar suport a l'actual direcció. Pensem que el 69% de vots recollits per la direcció a la Conferència d'ahir quedaran dividits en un Congrés (Carod-Puigcercós) i el creixement de Rcat i EI, acompanyat de la política de pactes, pot acabar desembocant en un canvi de l'actual direcció.

Un altre aspecte a tenir en compte són els rumors que corren -si més no en sectors afins a Rcat- sobre el paper, per a alguns massa fosc, que està jugant EI. Els resultats d'ahir semblen confirmar la poca claredat d'aquest grup. Molts creien que hi hauria un acord tàcit entre ambdós corrents. Rcat sí que va votar les esmenes presentades per EI, però, en canvi, EI o bé es va abstenir o bé va votar en contra de les propostes de Rcat. Per què?

La direcció d'ERC ja ha modificat plantejaments. Ja fa temps que ho ha fet. L'actuació ha canviat -poc, però significativament- des de les eleccions... i encara pot canviar més d'aquí a les eleccions espanyoles i al futur Congrés del partit. L'autodeterminació i, si ho sabem fer bé, la independència, seran llavors una mica més a prop.

Podeu visionar els vídeos Les cares de la conferència d'ERC i escoltar i veure les declaracions de Joan Carretero (La direcció s'ho ha de fer mirar) i de Uriel Beltran(És un resultat extraordinari).