EL PAÍS DELS ESVORANCS

El país sembla abocat a un esvoranc enorme que se l'engoleix de manera lenta, però inexorable i eficaç.

Un esvoranc que no és només el que produeixen les obres del TGV, unes obres que arriben amb 20 anys de retard i que ara, per motius únicament electorals, es volen acabar sigui com sigui el 21 de desembre. Des de l'AVE de Sevilla fins al de Màlaga -que ja està gairebé a punt però que no s'inaugura perquè primer han de donar pas a la circumpscripció electoral catalana- un munt d'anys sense inversions de cap mena. El país de la paciència...o el país dels beneits? Potser ells s'ho pensen, que som beneits, però... a veure si resulta que ho som de veritat?

No importen els riscos. No importa si les obres produeixen o no retards continus. No importa si ara, com sembla, caldrà tancar línies com les del Garraf o la de l'aeroport. La gent no importa. Només importen les eleccions espanyoles. Tot s'hi val per sumar vots. Qualsevol estratègia electoral és bona.

I el govern català? On és? què diu? Què fa? Autisme absolut.

Més esvorancs... Ara resulta que fan el gran descobriment que la joventut catalana consumeix més productes en castellà que no pas en català. Carai, quin gran descobriment! Doncs que es pensaven! Si, a més de l'espanyolització lingüística i mental que sofreix la nostra joventut, resulta que l'oferta de productes en català, ja siguin pel·lícules, televisió, DVD, música, llibres, etc., és minsa i reduïda, com carai pretenen que el consum de part dels joves sigui en llengua catalana!

Llengua catalana... un nou esvoranc... les facultats universitàries catalanes, segons denuncia la CAL en un informe, especialment a l'àrea metropolitana, incompleixen la Llei de Política Lingüística a l'hora de promoure el català entre els estudiants nouvinguts. Què podem esperar si, en nom d'una suposada major projecció de les institucions, les nostres universitats abandonen l'ús del català en benefici del castellà.

Les promeses Zapatero... continuem caient en esvorancs... Ara és el torn del TGV... però qui no recorda el famós "apoyaré el proyecto d'Estatut que salga del Parlament de Catalunya"... i que me'n dieu dels Papers de Salamanca, pendents encara molts d'ells de retornar al lloc d'on van ser expoliats per la força de les armes. Un fet que, a més, reperesenta un incompliment flagrant de la pròpia llei votada al Parlament espanyol.

Els esvorancs se succeeixen... els promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP) a favor del bilingüisme escolar han reunit més de 50.000 firmes (50.000, poca broma!) perquè el parlament debati la proposta. Insisteixen que "el castellano està excluido de la escuela en Catalunya", que "el bilingüismo es la solución del problema" i que "el nivel del castellano en Catalunya es muy inferior al del resto de España". Continuen marejant la perdiu quan tots nosaltres sabem molt bé qui són els únics bilingües de Catalunya.... o no?

Som pacients... o beneits? Som un poble de seny... o som un poble mesell? O potser, com deia Josep Pla: "Els catalans s'estimen Catalunya, però no hi creuen."

Tothom tranquil, però. Podem estar contents. La pel·lícula de Wody Allen portarà per títol: Vicky Cristina Barcelona...

Quina satisfacció!