No sé si algú recorda que l'Estatut, aquest Estatut tan retalladet que ens va quedar després de passar pel sedàs omnipotent del govern de les Espanyes, es troba "subjudice" al Tribunal Constitucional.
La correlació de forces dins del Tribunal entre partidaris de donar o no via lliure a l'Estatut (que és el mateix que dir entre juristes partidaris del PSOE o del PP) és molt delicada i ningú pot assegurar què passarà. La meva opinió personal, de ciutadà del carrer que no hi entén en lleis, és que ens tombaran l'Estatut (o el que queda d'ell)... si no tot, tinc la seguretat que cauran uns quants articles del text estatutari i, entre ells, té molts números per caure el que fa referència al DEURE de saber el català.
I llavors, si arriba aquest moment, què passarà? Què farem? ¿Què podrà fer una societat catalana cada vegada més desmotivada pels interessos nacionals, cada vegada més desnacionalitzada i més allunyada de les reivindicacions patriòtiques?
Els polítics, sobretot els polítics que es diuen nacionalistes, independentistes o autodeterministes (tant se val) han desmobilitzat i continuen desmobilitzant l'electorat nacionalista i el ciutadà català en general. Què ens diran llavors? Voldran que ens mobilitzem de nou en defensa dels drets nacionals (que són, no ho oblidem, també els drets socials)?
Quan això passi... sempre ens quedarà el "patriotisme social"...
No sé si realment hi ha perspectives d'anul·lació d'articles en aquest punt. En tot cas paga la pena de mantindre's alerta davant l'eventualitat d'una nova retallada, ara a mans del Tribunal Constitucional. Amb aquesta retallada ja en sumaríem cinc: la dels primers esborranys de l'estiu del 2005, la de la redacció pre-Parlament que va cuinar el PSC, la del pacte Mas-Zapatero i la feta pel Congrés.
ResponEliminaEncara que sembli paradoxal, els partidaris del no a l'estatut serem probablement els únics que aixecarem la veu per defensar-lo en aquest destret. I caldrà fer-ho, especialment aquells articles que sí podria aprofitar un govern de front patriòtic realment ambiciós.
Suposo que us referíeu a l'article 33.3 com el que estableix el "deure de conèixer el català":
Art 33.3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.