Ahir dijous la flama del Correllengua 2011 va arribar a Esplugues de Llobregat.
Enguany ha estat el desè Correllengua que ha tingut lloc a Esplugues. Un fet com aquest no és bo per al país perquè significa que entitats com la CAL i activitats com el Correllengua esdevenen, encara i malauradament, necessàries.
Des d’ahir, dues exposicions comparteixen espai al vestíbul de la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues. D’una banda, l’exposició 10 anys de Correllengua a Esplugues que recorre de forma visual el que han estat els Correllengues que van des de l’any 2002 al 2011. De l’altra, l’exposició sobre Joan Oliver, Pere Quart, un passeig per la vida i obra del poeta, narrador, dramaturg i traductor sabadellenc.
10 anys de Correllengua a Esplugues és una exposició modesta, però plena de continguts i, sobretot, amarada de l’esforç, la il·lusió i la feina feta del 2002 al 2011. La inauguració d’aquestes exposicions va ser un bon moment per recordar i agrair els esforços de tanta gent durant aquest deu anys.
Ambdues exposicions romandran a la biblioteca fins al 15 de setembre.
Tot seguit, el públic assistent va traslladar-se a la sala d'actes de la biblioteca on, després de la lectura del Manifest del Correllengua 2011 escrit per Cesk Freixas, va tenir lloc l’espectacle poeticomusical de Jaume Calatayud i Vicente Monera, Joan Oliver, l’home / Pere Quart, el poeta.
Aquesta és la tercera vegada que Calatayud i Monera visiten Esplugues. Hi havia estat en anys anteriors amb els seus espectacles Mai no és de nit, dedicat a Manuel de Pedrolo, i El que he escrit és escrit, un recorregut per la vida i obra de Salvador Espriu.
Segurament, el que millor pot definir l’espectacle sobre Joan Oliver, Pere Quart, i sobre el treball en general de la parella Calatayud-Monera, són els comentaris del públic assistent als quals se’ls fa difícil decidir quin dels tres recitals –Pedrolo, Espriu, Oliver- els ha agradat més.
Efectivament, Joan Oliver, l’home / Pere Quart, el poeta és un treball excel·lent i equilibrat que manté una extraordinària harmonia entre els diferents elements que el componen. La música, la veu, el recitat, el cant, el guió artístic, els poemes escollits i la perfecta compenetració entre ambdós intèrprets fan del recital un autèntic luxe per als sentits.
Calatayud i Monera tenen la gran virtut de fer-nos viure i reviure els poemes. S’estableix una comunicació entre artistes, públics i poeta que provoca que durant els 50 minuta que dura el recital ens sentim, no només receptors del missatge poètics, sinó alhora copartícips d’aquest missatge.
Podeu veure més fotografies al nostre perfil del Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada