La sala petita del Robert Brillas ahir es va omplir d'amics i amigues d'en Josep Maria Jover per tal de recordar-lo i retre-li homenatge. L'acte també va comptar amb la presència de la filla i el germà d'en Josep Maria.
La Carme Porta va presentar l'acte. "Un acte senzill per homenatjar una gran persona". Va presentar en Jover com un element de referència per a tots els independentistes i va recordar com en Josep Maria, malgrat ser home de molt pocs carnets (l'únic que se li coneixia era el del Barça) havia estat una persona implicada en tot allò que respirés catalanitat.
A continuació va parlar en Jordi Claramunt, cofundador amb en Jover de la Penya Barcelonista l'Avenç. Claramunt va recordar els primers anys de la Penya, fundada el 1983, i de la qual en Jover va ser president durant els dos primers anys. Va remarcar el profund sentiment barcelonista d'en Jover i el seu antinuñisme, tot plegat embolcallat en una catalanitat sense pal·liatius. Claramunt el va posar com a exemple, no només de barcelonisme, sinó també de penyisme. La gran implicació d'en Jover amb la Penya, la seva constant aportació d'idees i el seu perfil de persona amb unes conviccions molt fermes, però alhora amb qui es podia parlar de tot i des de tots els punts de vista, en feien el model a seguir per qualsevol penyista.
En Jaume Marfany va mostrar la part més política de l'homenatjat. Independentista de pedra picada que recollia la flama del Front Nacional de Catalunya (FNC) i més tard, ja gairebé a l'any 1970, del PSAN, amb el aul va col·laborar de manera activa. Va recordar com en Jover va ser un dels organitzadors de la Marxa de la Llibertat al Baix Llobregat que, durant l'estiu de 1976, va recórrer el territori dels Països Catalans per tal d'estendre3 el missatge de l'Assemblea de Catalunya. Va comentar la participació d'en Jover en els primeres eleccions municipals democràtiques de l'any 1978 i també com es va integrar de manera activa en els grups que, arran de les detencions d'independentistes de 1981, detencions que van colpejar especialment el Baix Llobregat i Esplugues, va dur a terme una campanya de mobilitzacions populars que va aconseguir finalment l'alliberament de tots els detinguts. Una de les darreres col·laboracions d'en Jover va ser amb la CAL d'Esplugues, quan va llegir el Manifest del Correllengua de 2004.
Posteriorment, van prendre la paraula diferents persones del públic. Tots van elogiar la figura d'en Josep Maria i van explicar diferents anècdotes (en Jover en tenia moltes), que retrataven a la perfecció el personatge. Tant en Jordi Claramunt com l'Esteve Pi es van referir a la famosa final de Wembley que va donar la primera copa d'Europa al Barça.
El germà d'en Josep Maria va parlar del que va suposar per al barcelonisme aquella final de Wembley i la va xcomparar amb el que suposa l'actual creixement de l'independentisme. Visiblement emocionat, va recordar la darrera conversa amb el seu germà al voltant de l'acte de jurament d'un regidor d'ERC a Ribes de Fresser. El nou regidor prometia el càrrec, alhora que també prometia no acatar les parts de la Constitució espanyola que ataquen els Països Catalans i que ens impedeixen avançar en el camí del ple sobiranisme.
Tot seguit es va passar un reportatge fotogràfic de la vida d'en Jover a través de les fotografies que va cedir la seva filla, que les va anar comentant.
Finalment, en Marcel Casellas, molt emocionat ja que n'era amic íntim, va dedicar unes sentides paraules a "l'amic Jover". L'acte el va cloure el mateix Marcel interpretant al contrabaix diferents peces musicals, la darrera de les quals va ser "El cant dels segadors" en la seva versió popular. Una peça que va ser escoltada amb un silenci absolut i que va fer créixer al màxim l'ambient d'emoció que va presidir tot l'acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada