BONES VACANCES, OVIDI!

Tot ben senzill i ben alegre

em creureu mort i jo no hauré mort.

Faré vacances!

Fa ja quinze anys que l'Ovidi se'n va anar de vacances. És impossible... impossible oblidar l'Ovidi... encara que alguns pretenguin allunyar-lo de la memòria col·lectiva i fer veure com si mai hagués existit.

Núria Cadenas va fer el 2002 un llibre extraordinari sobre l'Ovidi; un personatge tan gran que, en paraules de l'autora "no cap en aquest llibre." La Núria, referint-se a l'Ovidi, escrivia:

"L'Ovidi Montllor és teatre i llums, càmera, acció, és una copeta d'Aromes de Montserrat i les peces del dominó que xoquen contra la taula, una apassionada discussió sobre les misèries de la filosofia i la voluntat de canviar tantes coses. L'Ovidi és Alcoi, és clar, però també Barcelona. És poesia i futbol, menjar poc i pair bé, fera i pollet, ira i tendresa. La veu més pregona de la cultura catalana. És el gest. El treball. La terra. Terra."

D'aquí a pocs dies, el 27 de març, farà 17 anys de la mort de Vicent Andrés Estellés, el gran poeta valencià. L'Ovidi va musicar i interpretar alguns dels seus coneguts poemes, entre ells el meravellós "M'aclame a tu"

Seràs la clau que obre tots els panys,

seràs la llum, la llum il·limitada,

seràs confí on l'aurora comença,

seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,

l'himne fecund del retorn de la pàtria,

tros esquinçat de l'emblema que puja.

Avui, com qualsevol altre dia de l'any, és un bon moment per recordar l'Ovidi, la persona i la seva obra. Us convidem a fer-ho. Repasseu alguns dels seus poemes. Agafeu forces de cara al dia que durarà anys:

Estreny fort les dents.

Estreny els punys.

Infla't d'aire els pulmons.

Obre bé els ulls.

Fes treballar el cap.

Controla el cor.

No tanques mai la boca.

Crida ben fort.

Deixa't anar.

Dóna't tot tu.

El llibre de Núria Cadenes es cloïa amb la mort de l'Ovidi:

"Al cementiri d'Alcoi plovia a bots i barrals, aquell dia. La teva ciutat plorava amb ràbia i ràfegues de vent mentre les dolçaines tocaven la Moixeranga més trista. Després, en un dia de sol, allà on comença el barranc del Cinc, prop d'un romer et van deixar anar. Quina putada que ens has fet, Ovidi."

Quina putada...