BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

23.11.09

LLENGUA I ESCOLA: SITUACIÓ LÍMIT? (1)

"Només el 34 % dels joves que estudien 4t d’ESO (2006) afirmen que parlen sempre o molt en català amb les seves amistats, mentre que el 55,3 % afirma que no el parla mai o poc, i el 10% diu que “tant català com castellà”. Unes dades que ens indiquen que –amb els matisos que calgui– estem arribant al llindar a partir del qual els experts diuen que un procés de substitució lingüístic esdevé irreversible."

Així comença l’article del professor, escriptor i assessor LIC, Jordi Solé i Camardons. L’article ha esta publicat en el darrer número de la revista Escola Catalana dedicat a l’estat de la llengua. Un número, el 460, que far un repàs de la situació de la llengua catalana en tot l'àmbit territorial. S'hi analitza l'ús de la llengua a l'escola, la justícia, els mitjans de comunicació, el carrer i la llar.

Jordi Solé, com ja és habitual en els seus escrits, posa el dit a la nafra en la qüestió dels usos lingüístics. Després de remarcar les diferències que existeixen entre territoris, incideix en el fet que, al Principat, mai s’ha gosat adoptar mesures clares de normalització idiomàtica a secundària. Denuncia, una vegada més, que hi ha centenars de professors que no fan les classes en català o que, en el millor dels casos, barregen ambdós idiomes. Hi ha centres de l’àrea metropolitana –diu, Solé- on la meitat o més de la meitat de les classes no es fan en català.

Un problema greu és el canvi d’actitud de bona part del professorat de secundària que fa uns quants anys ho feia tot en català i que ara, cansats, desanimats i desmoralitzats, han optat per cedir i passar-se al castellà.

Hem perdut –afirma Solé- la gran oportunitat que ens oferia l’arribada a l’escola de gent que, en conjunt, representen més de 70 llengües diferents i, més encara, el fet que un sector important d’aquest alumnat no té ni el català ni el castellà com a llengua d’ús familiar.

De l'article en podem extreure la realitat, que no és altra que l’ús del català a l’escola disminueix de manera progressiva i, fins i tot se’n ressent el mateix coneixement de la llengua, cada vegada situat en nivells de més probresa i degradació.

La meva apreciació personal (que us comentaré en el proper article) és la mateixa i ve confirmada per un experiència que vaig viure fa uns dies.
>

1 comentari:

  1. El cas és que si fa 30 anys, ens haguessin dit que tindríem els mecanismes legals que tenim ara, especialment en el Principat i en les Illes Balears, no ens ho hauríem cregut. L'ensenyament ha estat i és un sector capdavanter en la normalització lingüística. Però ser el capdavanter sovint en solitari, es paga, i hom arriba a uns límits si la normalització no avança en altres àmbits (en tots els àmbits). En la situació de la llengua catalana a l'escola hi ha diferents factors. Hem de recordar que tot just ara comencem a tenir professors que han fet tot l'ensenyament, des de la primària fins a la universitat, amb el català com a llengua vehicular. Tampoc no podem oblidar que un component important, potser fonamental, de la substitució linguística és una substitució demogràfica prèvia, amb tot el que això comporta de realitat plurilingüística. A això cal afegir que les llengües estatals, l'espanyol i el francès, retenen tots els seus privilegis legals i sociolingüístics. Les enquestes en aquest punt són claríssimes: la submissió lingüística perdura, i és comuna tant al professor catalanolingüe com a l'alumne catalanolingüe. Contra això cal una resposta integral, que no és fàcil, i que va des de la inspecció escolar fins a la mobilització per part d'instàncies com la CAL o el SEPC. També hem de perdre la por al conflicte. Si nosaltres volem que el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament als Països Catalans, és evident que hi ha uns quants altres que volen que ho siguin l'espanyol o el francès. I, a la llarga, o guanyen uns o guanyen uns altres.

    ResponElimina