Des de fa ja temps alguna cosa s'està movent dins del cos social i polític del nostre país. Després del desencís que ens va provocar el trist desenvolupament estatutari, després del canvi de rumb d'ERC (perdò... d'Esquerra...), després de la investidura del Molt Honorable senyor Montilla, després dels col·lapses circulatoris per terra, mar i aire i de les apagades múltiples, la societat es comença a moure i arrossega amb ella el sector polític. Observem-ne alguns indicadors:
L'abstenció de les darreres eleccions, la tendència del vot de càstig... el creixement de les CUP...
Els darrers moviments dins d'ERC (perdó de nou... d'Esquerra). El Reagrupament.cat d'en Carretero, inicialment menysvalorat i menystingut, ha crescut com l'escuma amb més de 600 militants d'ERC que s'hi han adherit. Ara, el 20 d'octubre, presentaran una ponència alternativa a l'oficial (Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna) dins de la Conferència Nacional d'ERC. És interessant de veure les diferències entre aquesta ponència i l'oficial.
També, dins d'ERC, el moviment de base Esquerra independentista, liderat per Uriel Bertran, que té com a objectiu aglutinar la militància per impulsar un canvi de rumb en el partit.
El creixement imparable de moviments com el de la Plataforma pel dret a decidir o el de Sobirania i Progrés o l'aparició de plataformes d'opinió com la del Cercle d'Estudis Sobiranistes de l'Hèctor López Bofill i del magistrat Alfons López Tena.
En el món de la xarxa, les iniciatives com Estatpropi.cat, la Xarxa de Blocs Sobiranistes o la darrera campanya pel visionat del vídeo sobre Èric i l'Exèrcit del Fènix...
No seré tan optimista per dir que l'independentisme està creixent a passos de gegant, o que la independència la tenim al tombar de la cantonada; però sí que es nota i es perceben noves ànsies de llibertat, un augment en el desig de poder ser nosaltres mateixos sense haver de demanar permís a ningú, de poder decidir on, com i de quina manera hem de distribuir els nostres propis diners... Resumint... un augment en el desig de sobiranisme. I, si som capaços entre tots plegats de canalitzar adequadament aquests sentiments i desitjos, potser sí que serem només a un pas de la independència... encara que el pas a donar hagi de ser un pas de gegant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada