TD8. 1 de febrer de 2007. El programa "Amics coneguts i saludats", que presenta Josep Puigbó, debat sobre el grau de compromís de governants i societat civil cap a la llengua catalana i els drets de Catalunya com a nació. Convidats: Miquel Pueyo, secretari de Política Lingüística de la Generalitat; Joan Ferran, diputat del PSC; el sociòleg Salvador Cardús i el professor de la Universitat Ramon Llull Ferran Sáez.
En un moment del programa, quan s'està tractant el tema del doblatge de pel·lícules al català i es coment
en les enormes dificultats i inconvenients que se li presenten a qualsevol aficionat al cinema que vulgui veure determinada pel·lícula en la nostra llengua, el senyor Joan Ferran, diputat del PSC, s'atreveix a dir una bajanada impressionant com aquesta: "Potser el fet que no hi hagi més pel·lícules doblades al català està en l'escassa demanda de cinema en aquesta llengua. La societat catalana no demana cinema en català." (La transcripció no és literal perquè citem de memòria, però si que n'és el contingut de fons.) No cal dir que una afirmació com aquesta va desencadenar la indignació d'altres convidats com el senyor Pueyo el el senyor Cardús. Ells no ho van dir, però ja ho diem nosaltres: QUINES PENQUES!!!
en les enormes dificultats i inconvenients que se li presenten a qualsevol aficionat al cinema que vulgui veure determinada pel·lícula en la nostra llengua, el senyor Joan Ferran, diputat del PSC, s'atreveix a dir una bajanada impressionant com aquesta: "Potser el fet que no hi hagi més pel·lícules doblades al català està en l'escassa demanda de cinema en aquesta llengua. La societat catalana no demana cinema en català." (La transcripció no és literal perquè citem de memòria, però si que n'és el contingut de fons.) No cal dir que una afirmació com aquesta va desencadenar la indignació d'altres convidats com el senyor Pueyo el el senyor Cardús. Ells no ho van dir, però ja ho diem nosaltres: QUINES PENQUES!!!Al final del programa, se li torna a veure el llautó al personatge en qüestió. En el moment del comiat, quan els altres convidats responen a la pregunta del presentador sobre si són o no optimistes en relació al futur de la llengua, el senyor Joan Ferran es despenja dient que "Catalunya va molt bé. Sóc optimista perquè l'atur ha disminuït i l'economia es troba en un procés de recuperació." (???). En un programa que, no oblidem, tracta del grau de compromís dels governants cap a la llengua catalana i envers els drets nacionals, el senyor Ferran respon a la pregunta sobre el futur del català amb la seva percepció sobre el percentatge d'aturats a Catalunya.
El fenomen de la Catalunya "no-identitària" i del "patriotisme social" ja té els seus seguidors que no dubten en fer-ne campanya allà on es trobin.
I pensar que aquests són els que ens governen...!
Potser caldria reflexionar en un punt. Són realment el PSOE i els seus dos partits auxiliars partidaris d'una "Catalunya no-identitària" i d'un "patriotisme social"? Quan Ferran diu que no hi ha més cinema en català per una manca de demanda, ens està dient que creu fermament en el "laissez faire, laissez passer" de les grans distribuïdores que ens inunden amb subproductes de Hollywood (i dels 'hollywoods' madrilenys i parisencs). O sigui, que el dia que l'atur augmenti, el senyor Ferran ens dirà tranquilament que la culpa la tenim els treballadors per presentar unes exigències laborals desproporcionades a l'oferta de llocs de treball. El caràcter social del patriotismo del PSOE s'esgota tan bon punt s'ha d'enfrontar als interessos empresarials.
ResponEliminaI pel que fa al post-identitarisme del PSOE et al., tot es resum a una desqualificació continuada de la reivindicació identitària catalana. Perquè, al capdavall, el PSOE et al. defensen una identitat espanyola. I és justament aquí on hi ha el conflicte, que es presenta com un conflicte nacional entre una nació opressora o assimiladora i una nació oprimida. 'Deixar fer' o 'esperar-nos a guanyar una majoria electoral' és directament suïcida: perquè si no es fa res l'assimilació continua sense obstacles. Fins i tot ERC i CiU s'equivoquen en els seus plantejaments electoralistes: perquè a mesura que els catalans quedin minoritzats al carrer ells també quedaran minoritzats en els escons.