Bloc CALdesplugues

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA; PRESENTACIÓ A ESPLUGUES

2012-01-31T10:00:00.000+01:00

El proper dissabte, 4 de feber, a les 19h, al Centre Cultural l'Avenç, C. Àngel Guimerà, 27-29 d'Esplugues de Llobregat, tindrà lloc la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

En l'acte intervindran:

Miquel Sellarès, polític i escriptor

Adolf Bargués, regidor ERC Martorell per Municipis per la Independència

Jaume Marfany, Consell Permanent ANC

La societat civil en marxa per un Estat propi!

Vine amb nosaltres!

SPANAIR... TOT MENYS RESIGNAR-NOS

2012-01-30T10:40:00.000+01:00

El cas de la companyia Spanair és un més a afegir a aquesta llarga llista de despropòsits que significa el fet de pertànyer a l'Estat espanyol.

Alguns poden pensar que el fracàs de Spanair és fruit d'una mala gestió per part dels seus dirigents... Altres diran que és culpa del govenr català que no ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies... Potser alguns -com he sentit dir a la Pilar Rahola. diran, com si encara ens trobéssim a la Renaixença, que és un fracàs de la burgesia catalana...

Si voleu fer-vos una idea de qui és el veritable culpable del tancament d'Spanair només cal que feu un cop d'ull a aquests dos titulars de la premsa nacionalista espanyola:

El Mundo: “El soberanismo arruïna a una compañia maldita” “La Obsesión de los partidos catalanes hunde Spanair”
La Razón: 'Aterrizaje forzoso de un proyecto nacionalista'

Algú dubte encara de per on van els trets? Si voleu aclarir-vos una mica més en tota aquesta qüestió que ensorra una mica més encara la nostra economia i les nostres perspectives futures com a país, llegiu-vos aquests interessants i clarificadors articles:

Independents o frustrats? Vicent Partal

Vueling i Ryanair, claus en la caiguda d'Spanair Directe.cat

Encara més sucursals Vicent Sanchís

ON VAN ELS NOSTRES IMPOSTOS?

2012-01-30T10:11:00.000+01:00

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha publicat un nou informe amb la intenció de continuar fent pedagogia del que està passant a Catalunya. Després que els polítics sembla que ja han assumit en el seu discurs l'exixtència d'un dèficit fiscal insuportable per al país, però que fins ara s'ha xifrat en el PIB, El CCN pensa que és el moment que els catalans visionin clarament que representa això en relació als impostos que paguen: un 40% dels impostos.

Tots paguem impostos cada dia (IVA; IRPF, Carburants, Societats, Transmissions...), per tant podem entendre perfectament que podria suposar que aquest 40% que ara no sabem ben bé on va a parar, el rebéssim via indirecta amb més protecció social, més ajudes a l'empresa i als aturats, menys retallades, més inversions... en defintiva: més qualitat de vida.

Feu un cop d'ull a l'informe i pregunteu-vos si estem disposats a resignar-nos i continuar permetent aquest estat de coses.

SOL, I DE DOL, I AMB VETUSTA GONELLA...

2012-01-29T09:48:00.000+01:00

J. V. Foix (Barcelona, 1893-1987)

"amb i per la llengua"
(1931)

"Per a molts de nosaltres, partidaris de l'ús integral i exclusiu del català, adversaris del bilingüísme en tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llengua oficial amb la qual cal alternar i no una simple llentua exterior, útil per a l'expansió comercial, el català no és una llengua més bella, ni més dolça, ni més aspra, ni més expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altres llengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o d'aquestes imperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra intransigència. El nostre deler pel recobrament total de llur llengua pels catalans és fisiològic. En reclamem l'ús com un presoner el de les mans o dels peus endogalats, perquè ella i només ella representa íntegrament la nostra llibertat. No ignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència patriòtica amb himnes i banderetes barrades o tricolors refusen de col•laborar a l'obra del recobrament lingüístic. Llur frase, però, no tardarà a ésser proclamada. [...]

Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins les corporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més ardida intransigència l'ús integral del català, manca a un deure elemental i traeix els destins de Catalunya."

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (i 3)

2012-01-28T17:07:00.000+01:00

Pel que fa a Catalunya, podem dir que a les Nacions Unides s’està produint una evolució que podríem considerar favorable als nostres interessos. Hi ha hagut estudis per part de jutges del Tribunal Internacional de Justícia de l’’Haia i també de grans experts internacionals on, després de revisar la Carta de les Nacions Unides, afirmen que, quan en l’article primer es parla del dret d’autodeterminació dels pobles, s’està referint a tots els pobles. Afegeixen que, més enllà de l’onada de referèndums d’autodeterminació i proclamacions d’independència sorgides dels moviments de descolonització, hi haurà una segona onada provocada per pobles que estan dins d’un Estat i que se’n volen separar.

Cal dir també que l’autodeterminació és més un principi de fet que no pas de dret. El que realment ens interessa és que la major part de la població catalana prengui consciència que només existeixen dos camins: l’actual, que ja sabem ons ens ha portat o el de la independència.

Des de l’any 1900, s’han creat a Europa 24 nous estats independents. Catorze d’ells en les dues darreres dècades. Catalunya espera seguir el camí d’aquests nous Estats. Raons de pes no ens en falten i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es constituirà el proper 10 de març serà una de les eines més importants de què disposarem per aconseguir-ho.

INSUBMISSIÓ FISCAL: AVANCEM CAP A L'ESTAT PROPI

2012-01-26T10:26:00.001+01:00

El camí cap a l’Estat propi potser no serà llarg, però sens dubte, serà complicat, difícil i ple d’entrebancs. Per arribar-hi caldrà una societat civil forta, decidida, arriscada. Una societat civil que estigui disposada a dur a terme accions de desobediència civil que, conjuntament amb altres accions que puguin venir del municipalisme i dels partits polítics, ens permetin avançar en el camí de la independència.

Accions com la de dos empresaris del Priorat, la Maria i l’Andreu, que han decidit deixar de tributar a l’Estat espanyol des de l’1 de gener de 2012.

“Cal que el país sàpiga que hi ha empresaris que DiemProu i com més siguem fent pinya, empresaris, petits o grans, autònoms, treballadors, aturats i pensionistes, més fàcil ho tindrà el nostre Govern per entendre que Catalunya està decidida.

Iniciem, doncs, el camí per aplegar-nos i, tots junts, amb coneixement i coratge fer saber a tot el món, que els Catalans: DiemProu!"

Aquest gest, forma part d'una nova iniciativa civil que pretén exercir pressió als nostres representants polítics per tal que es plantin davant del constant i injust maltractament al que l'estat espanyol ens sotmet. Pressió perquè les nostres institucions posin a disposició dels catalans les eines necessàries per a poder satisfer els impostos únicament al Tresor Públic de la Generalitat i a garantir que el seu pagament sigui alliberador de qualsevol incompliment amb l'estat espanyol.

De moment, la Generalitat ha dit que, malgrat dir que comprèn perfectament la iniciativa, no li pot donar suport institucional.

La Maria i l’Andreu són els primers. Quan la llista comprengui 10.000, 50.000, 100.000 catalans, potser llavors el nostre govern ens farà costat.

Web: http://2012.diemprou.cat

Facebook: https://www.facebook.com/diemprou

Twitter: #diemprou

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (2)

2012-01-25T10:54:00.001+01:00

Autodeterminació versus integritat territorial

Les lleis, però, permeten sempre diverses interpretacions. Per exemple, a la Carta de les Nacions Unides també existeix un article que recull el principi de la integritat territorial dels estats. Ara bé, aquest dret només és vàlid quan aquest estat reconeix el dret d’autodeterminació. És a dir, en el cas català, d’entrada, l’Estat espanyol no es pot acollir a aquest dret, ja que no reconeix aquest principi d’autodeterminació dels pobles que el componen.

Ara bé, l’Estat espanyol, com molt bé sabem i patim, va saber blindar-se, des del punt de vista jurídic i constitucional, mitjançant la Constitución espanyola de l’any 1978. En l’article primer, punt dos, diu que el poder emana del poble espanyol; és a dir, jurídicament i constitucionalment només existeix un sol poble, l’espanyol. Segons això, els catalans només som aquella part del poble espanyol que viu a Catalunya.

És evident, doncs, que el dret d’autodeterminació mostra una complexitat ímplicita en si mateix i, tenint en compte que la immensa majoria, per no dir tots, dels estats actuals són plurinacionals, provoca que cadascú interpreti allò que més li convé.

Exemples recents

Un dels casos més recents i exemplificants pel que fa a l’exercici del dret d’autodeterminació és el de Timor oriental, una antiga colònia portuguesa fins a l’any 1975. Nou dies després de declarar-se independent, va ser envaït per Indonèsia, que la va ocupar fins al 1999. L’ONU va promoure un referèndum d’autodeterminació i, finalment, el país va obtenir la plena independència l’any 2002.

En aquest referèndum no va votar tota la població resident a Timor oriental (recordem que estava sota domini d’Indonèsia i això feia que hi visquessin força persones vingudes d’aquell país), sinó que només va votar el poble de Timor Oriental, aquells que, supervisats per l’ONU, es va considerar que eren timorencs, ja sigui per naixença, anys de residència, casaments amb nadius o nadiues o, fins i tot, timorencs residents a l’estranger.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: CATALUNYA NORD PER LA INDEPENDÈNCIA

2012-01-25T10:42:00.000+01:00

El dilluns 23 de gener es va presentar a Perpinyà Catalunya Nord per la independència. Assemblea Nacional Catalana.

Una vegada constituïts, s'està preparant la presentació pública de l'organització que tindrà lloc el 25 de febrer. També s'està preparant el llibre 100 catalans del nord per la independència, que recollirà entrevistes amb persones del nord que volen l'Estat propi.

Podeu visitar el seu espai web clicant aquí

ENCARA NO HAS DONAT LA CARA?

2012-01-23T10:59:00.000+01:00

La iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Berga, dóna la cara per la independència, està tenint un èxit important. Ja són prop de 8.000 persones que hem donat la cara per la Independència.

Per què donar la cara?

Donar comporta un compromís, una manifestació clara i contundent del pensament de cadascú. Seguint en la línia marcada per l'Assemblea Nacional Catalana, aquí donem la cara persones, vinguem d'on vinguem i cadascú amb el seu bagatge ideològic. Tots junts per un Estat propi.

A què esperes, per donar la cara?

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (1)

2012-01-22T11:47:00.000+01:00

Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

Així comença l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, proclamat l’any 1966 per les Nacions Unides i que va entrar en vigor l’any 1976. Un Pacte Internacional que va ser ratificat per l’Estat espanyol el 1977.

Autodeterminació?

Les idees no sorgeixen mai d’avui per demà. El dret d’autodeterminació no és res més que una evolució des del principi de les nacionalitats, que té el seu origen al segle XIX, i en els processos romàntics de reivindicació dels pobles.

L’origen d’aquest dret el trobem en la Declaració d’independència dels Estats Units. Per primera vegada, un poble es declara sobirà; en el cas dels Estats Units; “tan sobirà com el Regne Unit”, del qual era colònia.

Per trobar el nom específic “d’autodeterminació dels pobles” hem de remuntar-nos a la revolució soviètica, concretament als documents de Lenin en què es fa sevir concretament aquest terme. Per això, les constitucions dels països que pertanyien a la Unió Soviètica incloïen aquest dret, encara que, com molt bé ja sabem, els era pràcticament impossible d’exercir. No obstant això, el fet que aquest dret constés explícitament en les seves constitucions, els va facilitar el procés d’independència després de la caiguda del mur.

Ja després de la I Guerra Mundial el president Wilson emet els seus coneguts catorze punts que es prenen com a base del dret d’Autodeterminació dels pobles a Europa. El dret d’autodeterminació es consolida en el dret internacional mitjançant la Carta de les Nacions Unides (26-06-1945) i que va entrar en vigor l’octubre d’aquell mateix any. En aquesta Carta, l’article 1.2 ja esmenta específicament: To develop friendly relations among nations based on respect for the principle of equal rights and self-determination of peoples, and to take other appropriate measures to strengthen universal peace.

És curiós observar com el document original en anglès parla de “self-determination” que vol dir exactament “autodeterminació”. En canvi, les traduccions a l’espanyol i al francès esmenten “la lliure determinació”. Una qüestió semàntica molt important, ja que l’autodeterminació recull de manera implícita la consitució d’un Estat propi; en canvi, “lliure determinació”, des del punt de vista de significat lingüístic, no implica la independència d’un país.

El primer cas que es produeix a Europa durant el segle XX d’exercici del dret d’autodeterminació és el de la separació de Suècia i Noruega, l’any 1905, si bé es tracta més d’una divisió pactada, molt similar a la de Txèquia i Eslovàquia l’1 de gener de 1993.

IMATGES DE LA CARAVANA PER L'ESTAT PROPI

2012-01-16T16:59:00.000+01:00

Podeu veure les imatges de la caravana per la independència que va tenir lloc al Maresme el passat diumenge a Vilaweb TV.

Organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'èxit de participació va ser extraordinari i va superar les previsions més optimistes dels organitzadors.

FRAGA HA MORT...

2012-01-16T16:49:00.002+01:00

12 DE FEBRER, TOTHOM A GIRONA!

2012-01-16T11:23:00.001+01:00

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de les comarques de Girona, que compta amb 32 assemblees territorials, organitza per al proper diumenge 12 de feber un seguit d'actes a la ciutat de Girona amb l'objectiu de fer conèixer l'ANC i preparar-nos tots plegats per l'assemblea constituent del 10 de març.

Els actes començaran a les 10 del matí es farà una visita a l’Alcalde de Girona per part de tots els membres del Secretariat, de la Comissió Permanent i els Coordinadors de totes les Assemblees Territorials constituïdes de la comarca. Es preveu el parlament d’un representant dels coordinadors territorials, el parlament d’un representant del Secretariat i la Comissió Permanent i finalment, el parlament de l’Alcalde.

Simultàniament, a la plaça del Vi, s’organitzaran una sèrie d’activitats festives i de cultura popular per part de diferents grups vinguts de totes les comarques, que amenitzaran la concentració ciutadana. A les 11h del matí se sortirà en marxa festiva des d’aquesta plaça fins a l’Auditori de la Devesa.

A l’Auditori s’organitzarà un acte on es faran parlaments, actuacions, manifestos... etc, però principalment es parlarà de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana i dels seus objectius fundacionals.

Us mantindrem informats...

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: PRIMERA GRAN MANIFESTACIÓ

2012-01-15T19:52:00.001+01:00

Avui diumenge 15 de gener, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat la seva primera gran manifestació a la comarca del Maresme.

Més d'un miler de vehicles, entre cotxes, motos, bicis i tractors, i també desenes de persones a peu, s'han concentrat aquest diumenge a Canet de Mar (Maresme) en l'acte que ha posat punt final a la caravana per l'Estat propi que ha organitzat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Maresme. Una convocatòria que "ha desbordat" els organitzadors amb un assistència molt superior a la que havien previst i que qualifiquen de "gran èxit".

Podeu llegir-ne algunes de les cròniques als següents diaris:

Vilaweb

Nació digital

El Punt-Avui

Diari ARA

Tribuna.cat (roda de premsa)
El Periódico

Notícies 3-24

LA INDEPENDÈNCIA D'ESCÒCIA PER INTERNET

2012-01-11T10:54:00.000+01:00

Escócia votarà per la seva independència d'aquí a 18 mesos.

Internet, però, s'avança al referèndum d'autodeterminació escocès i, mitjançat el diari The Guardian, els escocesos, els britànics i la resta del món pot participar en aquesta consulta virtual.

La participació està sent molt gran al Regne Unit i també podem veure simpatitzants de la independència escocesa arreu d'Eutopa i en altres continents.

Podeu veure el mapa i votar clicant aquí

ENDAVANT, PA NEGRE!

2012-01-10T10:41:00.001+01:00

La pel·lícula 'Pa Negre', dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola, opta a ser un dels candidats al millor film de parla no anglesa en els Oscar. Hi ha una seixantena de films que ho pretenen, i aquest divendres que ve es farà una primera selecció de nou candidats dels quals, finalment, només en quedaran cinc.

BUTLLETÍ NÚM. 4 DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

2012-01-07T14:08:00.001+01:00

Ja tenim el butlletí núm. 4 de l'Assemblea Nacional Catalana.

Entre altres hi podreu trobar:

L’ANC enfila cap a la seva constitució el 10 de març i avança el full de ruta. Aquest va ser el motiu de la presentació en el Museu d’Història de Barcelona la vigília de santa Llúcia.

Mentre, les assemblees constituïdes amb la seva màgia segueixen l’estelada, de la nació catalana.

Dos estels s’han afegit al fosc cel de la nit, en Cala i en i en Moi, des de dalt ens indiquen el camí.

Les assemblees, totes, seguim el model i l’evolució de la pinya. La pinya, ornament bàsic del Nadal català. Les pinyes joves, les pinyes velles totes tenen en comú que es mantenen ben fermes unides des de la base. Amb el pas del temps i en sense presses es van obrint i donen fruit.

L’ANC ha aprofitat el partit de la selecció catalana de futbol per donar-se a conèixer i començar a organitzar el voluntariat. Els 25.000 full-volants s’han fos en una mar d’estelades, mai vista abans.

RAONS DE PES: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

2012-01-04T11:11:00.000+01:00

Aquest és el vídeo del darrer programa de la sèrie Raons de pes on vam poder presentar l'organització, encara no constituïda que, en certa manera, representa el punt d'origen d'aquesta sèrie de programes: l'Assemblea Nacional Catalana.

Els nostres convidats van ser Carme Forcadell, Pere Pugès i Jaume Terribas.

10 DE MARC: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (i 3)

2012-01-03T13:57:00.001+01:00

El Pla d'acció del Secretariat, incorporat en la ponència del Full de ruta, preveu que el punt fort de l'extensió territorial es realitzarà el proper estiu, des del 23 de juny fins a l’11 de setembre. Durant més de dos mesos i mig, la Marxa per la Independència, organitzada a partir de 10 columnes amb tantes subcolumnes com faci falta, recorrerà tots els municipis del país per fer arribar les propostes de l'ANC, constituir tantes assemblees com sigui possible i fer arribar a tots els alcaldes que encara no ho hagin fet, la necessitat d'incorporar-se a l'associació de Municipis per la Independència.

La Marxa per la Independència ha de ser una gran festa reivindicativa del catalanisme polític i social. Ha de ser l'inici d'un camí que ens porti a tots els racons del país, a tots els barris, a totes les entitats, per fer pedagogia política, per explicar les 1.000 raons per la independència. Ha de ser una marxa que ens permeti fer molt de soroll democràtic que arribi més enllà de les nostres fronteres i que faci veure que el poble català s'ha posat, novament, a caminar.

La Marxa per la Independència ha de culminar, l'11 de setembre de 2012, amb una gran manifestació que expressi a tot el món que Catalunya serà el proper Estat d'Europa. Aquesta vegada, el Passeig de Gràcia de Barcelona ha de ser l'escenari de la manifestació independentista més gran que mai hàgim fet.

Unitat d’acció per la independència

L’ANC és una organització cada cop més gran i potent. És unitària i transversal i vol ser l’assemblea que aplegui la unitat d’acció de tots els independentistes d’aquest país. Unitat d’acció de tots els independentistes que creiem en la necessitat de l’aprofundiment democràtic. De tots els independentistes, siguin del color que siguin, militin o no en partits polítics, que creiem en la necessitat d’un Estat propi com a eina per construir una societat més lliure, més justa i més solidària.

Com va dir Josep M. Vila d’Abadal, batlle de Vic i promotor de l’Associació de Municipis per la Independència en la cloenda de la conferència de premsa del dia 12: “Estem d'acord que hem de treballar plegats amb l’ANC perquè la filosofia és ben bé la mateixa. Hi ha la necessitat de vertebrar el territori per assolir la independència, d'anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que el millor i més positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures”.

10 DE MARÇ: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (2)

2012-01-01T13:17:00.004+01:00

El repte que ens hem plantejat des de l'ANC és el d’arribar a la data del 10 de març amb 241 assemblees territorials constituïdes i 7.500 persones inscrites.

Tenir 241 assemblees constituïdes voldrà dir tenir assemblees en funcionament en tots els municipis de més de 3.000 habitants i, en les zones menys poblades del país, tenir-hi assemblees comarcals, com a mínim. Només a la Catalunya nord, i en aquesta etapa, tindrem una única assemblea per a tota la regió. S’està treballant també a les comarques de la Franja per tenir-hi assemblees comarcals actives al més aviat possible.

Tenir 7.500 membres inscrits voldrà dir tenir l'1 per 1000 de la població catalana integrada en l'ANC i ens marca un objectiu per a totes i cadascuna de les assemblees territorials, considerant que hem fixat el nombre mínim d'inscrits en 10 per a cada assemblea.

Avui, l'estat actual de l'extensió territorial ens fa ser moderadament optimistes a l'hora de valorar les possibilitats d'aconseguir els objectius fixats. A 10 de desembre de 2011, a tres mesos justos de la celebració de l'assemblea constituent, ja tenim 95 assemblees constituïdes, 97 en fase de constitució i més de 60 poblacions en les que hi ha els contactes suficients com per creure que podrem constituir-hi assemblees.

El nombre d’inscrits actualment és d’uns 3.500. Ara bé, d’aquests només uns 2.000 i escaig han formalitzat la seva inscripció amb totes les dades necessàries i les quotes convenientment domiciliades. Ens queda, doncs, molta feina a fer i no ens podem conformar pensant que, sobre el paper almenys, haurem aconseguit els objectius quantitatius.

10 DE MARÇ: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (1)

2011-12-31T11:09:00.000+01:00

El 30 d’abril passat, al Palau de Congressos de Montjuïc, la Conferència Nacional per l’Estat propi va engegar el procés de creació d’una organització popular, unitària, plural i democràtica: l’Assemblea Nacional Catalana.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es constituirà el proper 10 de març de 2012. L’ANC serà el que nosaltres decidim en aquest acte de constitució. I quan dic nosaltres, vull dir tots els que ja hi estem participant i els que participarem durant els propers mesos en aquest procés constituent que vam engegar amb aquella Conferència Nacional. Serà el que nosaltres decidim, però els seus fonaments estratègics varen quedar ja fixats en la Conferència i queden recollits en la Declaració Fundacional que podeu trobar, conjuntament amb els altres documents, en el web de l’ANC.

L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment partidaris d'aconseguir un Estat propi. Un Estat català independent dins del marc de la Unió Europea. Un Estat català que sigui l'instrument més eficaç per aconseguir l'aprofundiment democràtic, cada cop més imprescindible, i una societat més justa, participativa i solidària.

CAL PARLAR DE LLENGUA: LA CAL I EL CORRELLENGUA

2011-12-31T10:44:00.000+01:00

Vídeo del programa CAL parlar de llengua emès el 14 de desembre de 2011 per ETV Llobregat.

En aquest programa vam poder conversar sobre la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) i el Correllengua amb en Pep Ribas, president de la CAL i en Marc Prohom, membre del Secretariat i coordinador del Correllengua 2011.

RAONS DE PES. ESTRUCTURES D'ESTAT

2011-12-30T11:47:00.001+01:00

Aquest és el vídeo del programa núm. 10 de la sèrie Raons de pes. En els anteriors programes, hem pogut constatar com ens veiem afectats per la dependència política que Catalunya té respecte d’Espanya i com, aquesta dependència, incideix negativament en el nostre desenvolupament econòmic, social, lingüístic i cultural.

El Parlament català i el govern de la Generalitat , com a estructures d’Estat, resulten afectats, encara més si cal, per aquesta dependència política. Les actuacions del nostre Parlament i del nostre govern, les lleis, els reglaments, les politiques que volen aplicar es troben sempre subordinades a les decisions estatals.

En aquest programa núm. 10 vam poder conversar amb el nostre convidat, Miquel Sellarés, sobre les Estructures d’Estat, quins són els inconvenients actuals i quins serien els avantatges de què podríem disposar amb un Estat propi.

CATALUNYA-TUNÍSIA: ENS CAL UN ESTAT!

2011-12-29T18:58:00.000+01:00

100 DIES D'ESPLUGUES DECIDEIX

2011-12-28T10:40:00.000+01:00

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es constituirà el proper 10 de març, beu, entre altres, de les fonts de les consultes per la independència que van tenir lloc entre el 2009 i el 2011. Moltes de les plataformes que van sorigir en aquells anys han estat l'embrió de les assemblees locals de l'ANC.

És bo recordar, doncs, aquells mesos d'intensa activitat que va desplegar Esplugues decideix, avui convertida ja en Esplugues per la independència, assemblea local de l'ANC.

DÓNA LA CARA PER LA INDEPENDÈNCIA!

2011-12-27T13:51:00.001+01:00

La Coordinadora local de Berga de l'Assemblea Nacional Catalana ha engegat una nova iniciativa independentista: el web Dóna la cara per la independència!'.

Aquesta nova iniciativa proposa d'assolir un milió d'adhesions de ciutadans que cedeixen una fotografia seva perquè es col·loqui sobre el mapa.

Perquè la fotografia? Donar la cara comporta un compromís, una manifestació clara i contundent del pensament de cadascú.. De moment, amb poques setmanes de funcionament, la iniciativa ja ha rebut prop d'un miler d'adhesions.

I tu, ja has donat la cara?

BANNER ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

2011-12-26T11:21:00.001+01:00

El 10 de març de 2012 està, com aquell qui diu, al tombar de la propera cantonada... l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)és, doncs, ben a prop de ser una realitat.

Aquest és un dels banners de promoció de l'ANC:

BONA NADAL I ...MOLT BONA FEINA PER AL 2012!

2011-12-25T10:31:00.000+01:00

TELEMADRID: MANIPULACIÓ AMB DINERS PÚBLICS

2011-12-24T09:43:00.000+01:00

El passat 15 de desembre, el programa “OBJETIVO” de la televisió pública Telemadrid va emetre un documental de producció pròpia titulat “Cataluña, violencia callejera”. Entre d’altres aspectes, en aquest document s’associava de manera malintencionada i molt poc fonamentada la violència amb determinats moviments polítics d’ideologia independentista, anarquista, “ocupes” i indignats.

En un moment del reportatge apareixia el logotip de la CAL juntament amb el d’un conjunt de sigles de partits i associacions polítiques (Endavant, CUP, CAJEI, MAULETS,...) que suposadament, i a parer dels autors, donen suport, o utilitzen la violència i les amenaces per a imposar el seu ideari.

Com tothom sap, la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana) és una associació cultural que, des de 1996, treballa pel foment de l’ús social de la llengua catalana com a eina de cohesió i integració, i ho fa amb eines com la mobilització i la conscienciació i mai des de la coacció i la violència. A tall d'exemple esmentem els Premis Joan Coromines, l'organització del Correllengua amb més de 200 actes, el Projecte Xerrem dirigit als nous catalans, amb 750 participants, el Projecte Parlem de parelles lingüístiques, el programa de televisió Cal Parlar de Llengua, entre altres. Així hem treballat en el passat i així ho continuarem fent en el futur.

Així doncs, rebutgem i denunciem la manipulació informativa expressada en l’esmentat documental on es relaciona la nostra entitat, i la imatge de moltes altres persones i col•lectius, amb la violència al carrer i la lluita armada. Igualment, donem tot el nostre suport a aquelles persones i entitats que han patit també la manipulació del documental.

LA MORT D'UN PATRIOTA DEL NORD (Víctor Alexandre)

2011-12-22T11:11:00.000+01:00

Article de Víctor Alexandre sobre en Josep de Calassanç Serra, "El Cala"

M'ha colpit molt, la mort d'en Josep Serra. M'ha colpit a mi i ha colpit molta gent perquè era l'exemple del patriota sempre lleial als drets i a les llibertats nacionals de Catalunya i perquè el seu nom és indestriable de la lluita per recuperar-los. En Cala -mot de guerra de Josep de Calassanç-, membre fundador del PSAN, era una persona extraordinària, d'aquelles que no defugen cap de les batalles polítiques, lingüístiques o culturals que el país es veu obligat a lliurar dia rere dia i que, per tant, te'ls trobes a tot arreu. Últimament no gaire, però. La seva salut havia davallat molt i ja no li era possible desplegar l'activitat d'abans. Jo, personalment, el vaig veure per darrera vegada ara fa un any a Perpinyà, amb motiu de la cloenda del Correllengua. Em va semblar una mica més afeblit, però no m'imaginava que les expectatives fossin tan fosques. Vital com era, malgrat aquella veu esquerdada que no li feia justícia, no acostumava a comentar el seu estat i encara menys a lamentar-se'n. Allò que ocupava el gros dels seus pensaments era el país, i ha mort dedicant-li totes les seves energies a través del Casal Jaume I de Perpinyà, del qual n'era president, o com a impulsor de Ràdio Arrels i d'Aire Nou de Bao. De fet, el renaixement de la consciència nacional i lingüística de la Catalunya del Nord, on residia des de feia més de trenta anys, és fruit del seu esforç al costat de persones que han aconseguit superar la frontera hispanofrancesa que agredeix el nostre poble. Per això vull retre-li un petit tribut d'admiració reproduint alguns dels seus textos.

"Siguem conscients que les tàctiques poden esdevenir elements de dilució d'una autèntica estratègia d'autocentrament polític en el propi país. El català no hi té res a fer en institucions polítiques que no ens pertanyen [Congrés i Senat espanyols] i que volen destruir la nostra identitat nacional, si no és el del reconeixement com el de qualsevol altra llengua estrangera."

"Ara [l'any 2007] a algunes escoles catalanes de La Bressola, i pagat per la Generalitat de Catalunya, s'estan col·locant rètols amb la inscripció 'Llibertat, Igualtat, Fraternitat'. Si bé aquests conceptes per ells mateixos no tenen res de negatiu, agrupats en aquest ordre defineixen els "valors" d'una República francesa que fa més de tres-cents anys que fa tots els possibles per liquidar els catalans del nord, els 'valors' d'una república que en la seva Constitució nega absolutament qualsevol dret a la Catalunya Nord."

"De vegades veure els diaris de Catalunya Sud fa riure. L'editorial col·lectiu [26/11/2009] de defensa d'un Estatut més mort que viu, m'ha fet la impressió d'aquell qui reivindica una verdura podrida quan té a l'abast la fresca del dia. La dignitat fa temps que l'hem perduda (perdó, que l'han perduda!). [...] La maniobra montillista de les editorials de la 'dignitat', fa pudor de pànic davant les consultes independentistes del dia 13 de desembre. Maniobra de la qual els espanyols se'n foten com de l'any 40, maniobra d'us intern per al Principat d'uns polítics que ja no saben com justificar la seva total impotència, maniobra que prepara la inevitable dosi de vaselina que hauran d'utilitzar perquè la sentència constitucionalista passi millor. I després pantalons amunt, que no ha estat res."

La mort de Josep Serra, a l'edat de 60 anys, en una operació a cor obert a Montpeller, es fa molt difícil de pair per a tots els qui el teníem per amic i admiràvem la seva tasca en una de les parts més necessitades del país. Si Catalunya és avui una nació molt a prop de la seva independència és gràcies a la fermesa d'homes i dones com ell. Proposo que l'any vinent, una de les quatre columnes del Correllengua, dedicades a recordar persones compromeses amb els Països Catalans, li reti homenatge adoptant el seu nom. Moltes gràcies per les bones estones compartides, estimat Cala.

Moltes gràcies per la teva lluita, bon amic.

"EL CALA" L'INDEPENDENTISME ESTÀ DE DOL

2011-12-20T16:50:00.000+01:00

La mort del Cala ha despertat un munt de reaccions en el món de l'independentisme. L'Aleix Renyé, periodista, escriptor i gran amic del Cala, li ha adreçat un darrer escrit titulat "En Cala, combatent, patriota i amic". Un extens escrit que acaba amb aquesta frase:

En un país digne, algú com en Josep de Calassanç Serra i Puig, en Cala, mereixeria honors i reconeixements nacionals.

Potser, el nostre país no es -encara- tan digne com desitjaríem, perquè la mort del Cala ha passat desapaercebuda per als grans mitjans de comunicació i, no cal ni dir-ho, per a tots els estaments oficials. Els mateixos que, per exemple, es desfeien en elogis i homenatges després de la mort d'un vell franquista com en Samaranch.

Els independentistes, siguem del color que siguem, sí que hem recordat el Cala: la persona, el combatent, el patriota, el geermà, lamic, el company...

Llibertat.cat fa un recull de les principals veus que ahir van recordar en Josep de Calassanç Serra, el Cala.

Cala: continuarem la lluita!

FINS SEMPRE, "CALA"

2011-12-18T19:51:00.003+01:00

Digueu-me: podeu veure, a la primera
Llum de l’alba, allò que hem hissat
Amb orgull a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistada surarà
Triomfant sobre la terra dels lliures i la
Pàtria dels valents! (Martí Marcó)

El Cala ens ha deixat. Potser cansat de tanta lluita, de tants anys d’esforç, ha decidit descansar i que siguem nosaltres els que continuem el camí que ell ens va indicar ja fa molt de temps.

La seva cara desprenia bondat. Molts dels que no el coneixien podien veure en això un contrasentit... Reflex de bondat en una persona que havia estat fundadora d’una organització armada com Terra Lliure... Els que el coneixien de veritat sabien que no n’hi havia cap, de contrasentit.

A causa de la seva lluita i empès per l’Espanya que ens nega les llibertats, va haver d’optar ja fa molts anys per la via de l’exili. Un exili en terra catalana, malgrat que separada per fronteres administratives dels estats opressors.

La seva lluita va continuar al nord. El 2002 va rebre el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

Vinculat a múltiples activitats de caire cultural i nacional, va participar activament en l’associació Aire Nou de Baó, en la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) i també en l’equip Criteri per l’autocentrament dels catalans. Actualment era també president del Casal de Perpinyà

Josep de Calassanç Serra, Cala, Fins sempre!

Faré de la paraula un dard enverinat,

del poema una perbocació

al rostre sense rostre

dels poderosos

UN PAS MÉS: ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

2011-12-14T16:40:00.000+01:00

Avui 14 de desembre és un nou dia històric.

Avui, a Vic, capital de la comarca d'Osona, s'ha constituït l'Associació de Municipis per la Independència. El batlle de la capital osonenca, Josep Maria Vila d'Abadal, ha estat escollit president de l'entitat, que ja té 155 municipis adherits i un consell comarcal. Els batlles que formen l'associació representen més d'un milió tres-cents mil ciutadans d'arreu del Principat.

Amb Vic, l'associació té el suport de 22 capitals de comarca. Les comarques properes a Osona hi són totes: Ripoll, Olot, Manresa, Berga, Solsona i Igualada. Mentre que la resta són Amposta, Banyoles, les Borges Blanques, Balaguer, Cervera la Bisbal, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, la Seu d'Urgell, Sort, Girona, Tàrrega, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès. El cas de Girona és, de moment, l'única de les quatre capitals de demarcació que s'hi ha adherit i ho va fer durant el ple d'aquest dilluns.

A l'acte hi han assistit representants d'entitats sobiranistes com Òmnium Cultural, Osona per la Independència, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Fundació Catalunya Estat o Catalunya Acció, i també dels partits polítics ERC, Solidaritat Catalana i Reagrupament Independentista.

Aquest és el llistat de municipis que, de moment, s'han adherit a l'Associació:

Agramunt, Agullana, Aiguaviva, Alcanar, Almoster, Amposta, Anglès, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Arnes, Artés, Artesa de Segre, Avinyó, Balaguer, Banyoles, Begues, Berga, Besalú, Bigues i Riells, Bolvir, Bordils, Caldes de Montbuí, Calldetenes, Cantallops, Capolat, Cardedeu, Cassà de la Selva, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Cervera, Collsuspina, Deltebre, El Port de la Selva, Espinelves, Fontcoberta, Fornells de la Selva, Fulleda, Garriguella, Gombrèn, Gurb, Igualada, Jorba, L'Espluga de Francolí, La Bisbal d'Empordà, La Garriga, La Jonquera, La Selva del Camp, Les Borges Blanques, Les Franqueses del Vallès, Les Masies de Voltregà, Llambilles, Llançà, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa, Maspujols, Masquefa, Molins de Rei, Mollerussa, Montblanc, Navàs, Ogassa, Olesa de Bonesvalls, Olot, Orís, Pardines, Pedret i Marzà, Perafita, Planoles, Poboleda, Prats de Lluçanès, Prats de Rei, Premià de Dalt, Premià de Mar, Ripoll, Riudellots, Roda de Ter, Sallent, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Tous, Sant Pere Pescador, Sant Pere de Torelló, Sant Pol de Mar, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santpedor, Sentmenat, Seròs, Solsona, Sora, Sort, Taradell, Tàrrega, Tavèrnoles, Teià, Tiana, Tona, Tordera, Torelló, Torroella de Montgrí, Tortosa, Ullastrell, Vallfogona de Ripollès, Valls, Verdú, Verges, Vic, Vidrà, Vilafranca del Penedès, Vilajuïga, Vilanova i la Geltrú, Vilaplana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

RAONS DE PES: L'AUTODETERMINACIÓ

2011-12-13T10:02:00.000+01:00

El programa núm. 9 de Raons de pes va estar dedicat al dret d'autodeterminació. Els nostres convidats van ser:

Ricard Gené. Advocat, soci d’un buffet amb molta clientela internacional. Ha estat president i encara n’és membre del Comitè Executiu d’una xarxa de despatxos d’advocats de dret internacional.

És un estudiós de temes relatius a l’autodeterminació dels pobles en dret internacional i processos d’alliberament nacional. Per raó de les seves vinculacions familiars, coneix molt bé el cas d’Eslovènia.

Forma part del Secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent.

Albert Bertrana. Va cursar estudis d’enginyeria de radiocomunicacions a Barcelona. El 1965 va marxar a París per motius polítics on va fer els estudis d’Economia Política i de Prospectiva Econòmica i Social.

El 1989 va ser fundador i Secretari General del Comitè Olímpic de Catalunya, COC, junt amb les primeres federacions esportives catalanes cofundadores; en representació de l’ADOC, i va organitzar la campanya per promoure la participació del COC als Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Des del 1992 es documenta i té contactes internacionals en relació la sobirania i el dret a l’autodeterminació del pobles i les possibilitats reals de secessió per a la creació d’un Estat propi de la Nació catalana.

Del 1992 al 1995 va ser vicepresident de les escoles catalanes La Bressola a la Catalunya Nord.

L’any 1998 va ser elegit President de la Convenció per la Independència Nacional i va impulsar la creació dels Comitès Nació Catalana, amb la finalitat social oficialment registrada d’organitzar la consulta d’autodeterminació del Poble català i l’adopció d’una Constitució catalana.

Des del 2001 és President fundador de l’Agència del Cens Nacional del Poble Català, impulsada pels Comitès Nació Catalana per exercir el dret a l’autodeterminació.

Fruit d’aquesta conferència, l’agost de 2010 publica l’article “Els fets de juliol i l’estratègia”, amb què s’inicia la promoció del Pacte Nacional per a l’Autodeterminació per a partits polítics d’obediència catalana i entitats de la societat civil.

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA ES PRESENTA ALS MITJANS

2011-12-12T16:28:00.001+01:00

Avui 12 de desembre, al Museu d'Història de la ciutat a la plaça del Rei, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent ha fet una conferència de premsa per anunciar la constitució de l'ANC el proper 10 de març de 2012.

Jaume Marfany del Consell Permanent s'ha encarregat d'introduir l'acte i de presentar el Consell Permanent de l'ANC: "El Consell Permanent, format per 110 persones, moltes d'elles reconegudes per la seva trajectòria política o professional, va rebre el mandat de la Conferència Nacional per l'Estat propi de ser-ne el màxim representant fins a la constitució de l'ANC. El deure principal que tenim les persones que componem aquest Consell Permanent és el de vetllar pel compliment de la Declaració i del Full de Ruta aprovats en la Conferència Nacional.

L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment patidaris d'aconseguir un Estat propi. Un Estat català independent dins del marc de la Unió Europea. Un Estat català que sigui l'instrument més eficaç per aconseguir l'aprofundiment democràtic, cada cop més imprescindible, i una societat més justa, participativa i solidària."

La responsable de l'àrea territorial de l'ANC, Roser Loire, ha dit que el repte de l'ANC és arribar al 10 de març havent creat 241 assemblees territorials, sent present d'aquesta manera en tots els municipis de més de 3.000 habitants i que un de cada mil habitants quedi vinculat directament a l'organització. Actualment, ja són 93 les assemblees en ple funcionament i prop d'un centenar que es troben en fase final de constitució.

"La gran empenta del moviment tindrà lloc a l'estiu de l'any vinent. Serà entre la revetlla de Sant Joan i l'Onze de Setembre, quan es durà a terme la gran acció de l'ANC. Serà una marxa popular fragmentada en 'deu columnes', que vol recórrer tot el territori i que culminaran, totes juntes, en una marxa unitària que es farà a Barcelona en per la Diada. Una concentració que els promotors volen que sigui 'la més important de la història', i que superi la del 10-J."

El batlle de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (CiU), s'ha declarat partidari de la col·laboració entre l'Assemblea i l'Associació de Municipis per la Independència, que ell mateix promou. 'Estem d'acord que hem de treballar plegats perquè la filosofia és ben bé la mateixa', ha dit Vila d'Abadal. 'Hi ha la necessitat de vertebrar el territori per assolir la independència, d'anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que lo bo i positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures', ha afegit.

Podeu veure el vídeo de la conferència de premsa que ha fet Vilaweb TV.

125 MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

2011-12-12T10:13:00.001+01:00

Mostra Municipis per la Independència en un mapa més gran

DEBAT SOBRE LA UNITAT D'ACCIÓ DE L'INDEPENDENTISME

2011-12-09T17:02:00.000+01:00

El 15 de desembre, a les 20h, els companys de Sant Boi per la independència (ANC) han organitzat un més que interessant debat, no únicament pel tema, sinó també pels ponents que hi debatran.

No se'l perdeu!

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: BUTLLETÍ NÚM. 3

2011-12-07T19:29:00.001+01:00

Ja podeu veure el butlletí núm. 3 de l'Assemblea Nacional Catalana amb tota la informació sobre: Full de Ruta, Assemblees territorials i sectorials, Municipis per la independència, Catalunya Nord per la independència...

Ara toca l'Estat propi!

CATALUNYA ÜBER ALLES. GRAN ÈXIT A ESPLUGUES

2011-12-05T17:58:00.000+01:00

Gran èxit de l'acte celebrat ahir a Esplugues de Llobregat amb la projecció de la pel·lícula Catalunya über alles i el debat posterior.

Més de 200 persones omplien ahir la Sala de projecció del Centre Cultural l'Avenç. La pel·lícula va agradar molt a tots els assitents, tal como es va poder comprovar en el debat posterior.

La xerrada-debat va comptar amb els ponents Ramon Térmens, director, guionista i productor de Catalunya über alles, M'Hamed Abdelouahed, de l'Associació Amazan i en Jaume Marfany, de la CAL d'Esplugues. Durant més d'una hora es va establir un diàleg profitós i intens entre el públic assistent i els ponents, sobretot amb en Ricard Térmens, que va respondre a tots els qüestions que se li van plantejar.

RAONS DE PES. MITJANS DE COMUNICACIÓ

2011-12-05T17:38:00.001+01:00

El divendres 25 de novembre es va emetre el programa núm. 8 de Raons de pes dedicat als mitjans de comunicació.

Els convidats van ser els periodistes i escriptors: Patrícia Gabancho, Soledat Balaguer i Xavier Borràs.

MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

2011-11-30T16:00:00.001+01:00

Dos anys i un dia després de la celebració de les consultes sobiranistes a Osona, la seva capital, Vic, tornarà a ser el centre de l'independentisme, però aquest cop institucional.

El proper 14 de desembre és la data escollida per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, per celebrar la primera assemblea, la constituent, de l'Associació Catalana de Municipis per la independència. Així, Vic acollirà representants del més de centenar de municipis que ja s'han adherit per plenari a l'Associació.

La voluntat de l'associació és fer créixer el front independentista municipal fins uns tres-cents municipis i posar les bases d'una futura consulta oficial sobre la independència coordinada entre els consistoris.

Actualment ja hi ha més del 10% dels municipis catalans adherits, entre ells, diverses capitals de comarca com ara Vic, Manresa, Olot, Berga, Ripoll o Banyoles. En el full de ruta es contempla arribar fins els 300 municipis fer arribar la proposta al plenari de l'Ajuntament de Barcelona. (Font:Nació digital).

Veieu el mapa amb tots els muncipis per la independència

RAONS DE PES. SINDICATS I INDEPENDÈNCIA (el vídeo)

2011-11-28T17:56:00.001+01:00

Programa núm. 7 de Raons de pes en què vam poder conversar sobre els sindicats i la independència.

El nostre convidat va ser Carles Sastre, secretari d'Acció Sindical i responsable de la negociació col·lectiva de la Intersindical-CSC.

Membre de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent.

CATALUNYA EXISTEIX! CORREUS A LA REVISTA TIME

2011-11-28T10:59:00.001+01:00

La dependència política que patim de l'Estat espanyol determina que Catalunya estigui associada a la "marca Espanya". No tenim ni la prjecció exterior adequada ni elements per dur-la a terme. L'Estat espanyol foment una projecció negativa del nostre país i intenta exportar l'anticatalanisme a l'exterior amb el suport de determninats mitjans estrangers que, lògicament, tenen els seus corresponsals amb seu a Madrid.

Patim d'un certa invisibilitat exterior que fa que siguem uns desconmeguts per a la majoria de l'opinió internacional.

En aquest sentit, la revista TIME no ens ha situat entre les 10 principals nacions aspirants a aconseguir un Estat propi. Hem quedat darrere de països com Euskadi i Escòcia, però també d'altres com Ossètia del Sud (Geòrgia), el Sàhara o la Padania (Itàlia)...

La pregunta és... Ens coneixen als Estats Units? Saben de la història passada i present dels Paísos Catalans? Coneixen les aspiracions de futur del poble català? Crec que la resposta és més que òbvia...

Des dels Estats Units, Alexis Vizcaíno llença una proposta: enviar correus electrònics a la revista TIME per intentar trencar amb aquesta invisibilitat internacional que tant ens perjudica.

Participem-hi! És molt senzill!

Cliqueu aquí

CATALUNYA ÜBER ALLES! CONTRA LA INTOLERÀNCIA

2011-11-28T10:21:00.001+01:00

Catalunya über alles! és una pel·lícula inqüestionable, valent i necessària. És una invitació al diàleg imprescindible, un desafiament a combatre la por i els perjudicis.

Catalunya über alles! alerta del triomf de la intolerància

Catalunya über alles! retrata el costat fosc de la societat catalana

Catalunya über alles! tres històries universals d’intolerància explicades a través de la Catalunya rural

Diumenge 4 de desembre, a les 19.30h,

a la Sala del Centre Cultural l'Avenç,

C. d'Àngel Guimerà 27-29 d'Esplugues de Llobregat.

REVISTA L'ESCLETXA. NÚM. 28. TARDOR DE 2011

2011-11-26T13:50:00.001+01:00

Ja ha aparegut el darrer número de la revista l'Escletxa, corresponent a la tardor de 2011.

Entre altres reportatges hi podreu trobar:

- El català als tribunals

- Entrevista al portaveu de Somescola.cat

- l'Assemblea Nacional Catalana

- La nova política lingüística als Països Catalans després de les eleccions

- Àmplia informació sobre el Correllengua 2011

... i els espais habituals de cultura, música i opinió.

No se la perdeu... cliqueu aquí

CATALUNYA ÜBER ALLES! 4/12/2011

2011-11-25T16:32:00.005+01:00

Contra el racisme i la xenofòbia!

Contra tot tipus de feixisme!

RAONS DE PES. JUSTÍCIA I DRET (El vídeo)

2011-11-24T15:54:00.003+01:00

Aquest és el vídeo del programa núm. 6 de Raons de pes, dedicat a Justícia i Dret.

El nostre convidat va ser en Ricard Gené, Doctor en Dret per la UB. Enginyer de telecomunicacions. Postgrau en Dret de les noves tecnologies a YALE. Responsable de premsa del Col·legi penal Internacional adscrita a la Cort Penal Internacional de la Haya. Col·laborador del Berkman's Center de la Universitat de Harvard.

Membre del secretariat provisional de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent.

CATALUNYA ÜBER ALLES: CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA. CONTRA EL FEIXISME

2011-11-24T10:32:00.005+01:00

Diumenge dia 4 de desembre, a les 19.30h, a la Sala del Centre Cultural l'Avenç, es projectarà la pel·lícula de Ramon Térmens: Catalunya über Alles! Tot seguit, hi haurà una xerrada-debat amb el director de la pel·lícula, Ramon Térmens.

El preu simbòlic de l'entrada serà de 2 euros que aniran destinats íntegrament al finançar els costos de la pel·lícula.

Contra el racisme i la xenofòbia!

Contra tota mena de feixisme!

Organitza: Col·lectiu la Guitza, Centre Cultural l'Avenç, Cine club Imatge/74 i CAL d'Esplugues

Primera llista d'entitats adherides:

Grup de percussió Atabalats

L’Endoll Grup de teatre

Grup excursionista Gelade

Associació Pastorest d'Esplugues

Espluga Viva

Tradicions i Costums (TIC)

Grup d'Estudis d’Esplugues

Esbart Vila d’Esplugues

Esplugues per la independència. ANC

Colla de Bastoners

Associació de Dones del Gall

Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues (AMPEL)

Penya Barcelonista l’Avenç

Centre Excursionista d’Esplugues

Colla de Castellers d’Esplugues “Els cargolins”

Grup de Dones Actives d'Esplugues

CORRELLENGUA 2011. DARRER BUTLLETÍ (Núm. 10)

2011-11-23T18:05:00.000+01:00

El Correllengua 2011 va cloure els actes de manera oficial el passat 5 de novembre a Perpinyà, si bé encara hi ha alguna població que celebrarà el seu Correllengua durant aquest mes de novembre.

El Correllengua 2011 s'acomiada fins l'any vinent, amb un balanç força positiu. Més de 150 viles i pobles del Principat i més de 300 arreu de la nació han celebrat el pas de la flama de la llengua un any més. Aquestes xifres superen les d'anys anteriors i fan que el moviment guanyi en implantació territorial i suport arreu. Des de la CAL felicitem a totes les entitats i persones que amb la seva feina i determinació han contribuït a que aquest creixement hagi estat possible.

Aqu´ñi teniu el darrer número del butlletí del Correllengua que quinzenalment us ha anat informat de tots els actes que s'han anast celebrant arreu del país.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA ( i 4)

2011-11-23T17:41:00.000+01:00

S’ha dit per activa i per passiva que Catalunya, els Països Catalans, som un país d’acollida. Així és, efectivament. Sempre ha estat fàcil per al nouvingut ser considerat un català més, perquè Catalunya és un país format a través de generacions d’autòctons i de nouvinguts en què la incorporació a la comunitat nacional està fixada de manera preferent en la llengua i en la igualtat de drets i deures, no tant en elements culturals i menys encara en elements ètnics, perquè en el cas català no existeixen ni han existit mai.

Som un país format a través d’importants aportacions de diferents onades d’immigració al llarg dels darrers segles, i amb una consciència sòlida del valor de la pròpia llengua, com a instrument general de relació social. La societat catalana és un exemple d’integració social i nacional que s’ha gestat en condicions molt difícils i que per aquest fet pot aportar arreu del món coneixements importants en la defensa de la pròpia identitat, i en la gestió de la diversitat.

La societat catalana és ja una societat multilingüe i multicultural. Ho serà potser més en un futur. Cal, per damunt de tot, que també sigui una societat cohesionada i això només ho aconseguirem si es vertebra a l’entorn de la llengua i la cultura catalanes.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (3)

2011-11-22T11:26:00.000+01:00

Tant pel que fa a la llengua com a la cultura, si Catalunya tingués Estat propi podria disposar dels mecanismes habituals de què disposen totes les nacions independents per tal de normalitzar els usos lingüístics arreu del país, sobretot pel que fa als àmbits que depenen directament de l’Estat. Podria dur a terme polítiques culturals i lingüístiques molt més intenses i, sobretot, molt més coherents que permetrien que el català esdevingués la llengua comuna de relació entre tots els ciutadans del país.

En un Estat propi, es restabliria el català en totes les funcions de llengua nacional. És a dir, en la comunicació general en tots els ordres i àmbits de la vida social. Resulta del tot evident que caldrà seguir potenciant la llengua castellana, no només perquè és una llengua que arrossega darrere un gran món cultural, sinó també perquè és la primera llengua de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. No podem oblidar, però, que Catalunya és una societat multilingüe i multicultural, això vol dir que, a més del castellà, caldrà potenciar qualsevol altra llengua dels ciutadans de Catalunya, com a forma de respecte als drets individuals i, evidentment, pel que significa en aspecte de riquesa i coneixements lingüístics el que bona part de la població pugui dominar aquestes altres llengües. Això significaria, d’una banda, la creació d’estructures de foment de la llengua i cultura del país i, de l’altra, el coneixement i també aprofitament de la diversitat cultural i lingüística present a Catalunya.

No cal dir que un Estat propi faria possible l’existència d’un ensenyament amb uns continguts clarament nacionals que permetessin fomentar el coneixement de la nostra geografia, història i cultura. El sistema educatiu català ha de ser un sistema autocentrat, és a dir, que fomenti el coneixement i la valoració de la història i del present de la societat i nació catalanes.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (2)

2011-11-21T11:35:00.000+01:00

La dependència política que patim és, per damunt de tot, la causa principal de la situació social de la llengua catalana que, en la immensa majoria d’àmbits d’ús, ocupa una posició de subordinació respecte al castellà. Només cal que reflexioneu una mica sobre quina és la llengua d’ús principal en àmbits lligats al món de la indústria i el comerç, al món de l’empresa en general i, encara més, al món del lleure (sobretot a l’audiovisual) o al món jurídic.

La dependència política ens ha imposat la ideologia del bilingüisme. Fixeu-vos que escrivim “ideologia”, perquè en absolut podem estar en contra del coneixement de dues o més llengües, sinó en contra d’una ideologia que intenta disfressar el caràcter d’imposició que encara avui dia manté el castellà als Països Catalans. Aquesta “ideologia” és la que ajuda a mantenir un monolingüisme castellà en molta de la població d’origen espanyol o sud-americà. La ideologia del bilingüisme és la que provoca, encara avui, que els únics bilingües siguem els catalanoparlants.

Aquesta dependència política, que implica subordinació lingüística, representa també una dificultat més per a la consolidació d’un estàndard del català. La divisió dels Països Catalans en diferents comunitats ha fet inviable la creació d’un àmbit català de comunicació, imprescindible per a l’elaboració d’un registre estàndard d’ús. Tot plegat fa que la llengua catalana se’n ressenti i acabi apareixent el dubte sobre la funcionalitat i versalitat de la pròpia llengua.

Els problemes de la llengua són els problemes de la cultura. La ideologia del bilingüisme fa que l’univers conceptual també sigui diferent. És a dir, els punts de referència de la societat catalana no són els propis, sinó que s’introdueixen constantment marcs de referència que ens són aliens.

En el marc educatiu, els continguts ens vénen donats per l’Estat espanyol. Això impedeix la transmissió adequada de la realitat nacional catalana, tant pel que fa a l’àmbit nacional complet (Països Catalans) com també pel que fa referència a l’evolució històrica.

Resumint, en tots els àmbits, ja sigui el polític, l’econòmic, el d’infraestructures, el de la comunicació, el jurídic, també pel que fa al lingüístic, el cultural i l’educatiu, el sistema de transmissió de continguts i valors es fa de manera trossejada, en territoris aïllats i, sempre, convertit en un subsistema de la cultura dominant de l’estat: la castellana.

ENRIC GARRIGA TRULLOLS, INDEPENDENTISTA CATALÀ

2011-11-21T11:14:00.000+01:00

Ahir va morir Enric Garriga Trullols, patriota català que va dedicar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya i pel reconeixement de la nació occitana. Era president de l?institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d'Agermanement Occitano-Català (CAOC).

Era enginyer químic de professió, però va treballar tota la vida de múltiples maneres per la independència de Catalunya, ja sigui col·laborant amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb un´únic objectiu: conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (1)

2011-11-20T13:11:00.000+01:00

La llengua catalana, i amb ella la cultura d’aquest país, sofreix des de fa segles una llarga i forta repressió. La persecució “legal” s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els primers a patir-la van ser doncs, els ciutadans de la Catalunya Nord, a partir del Tractat dels Pirineus del 1659. La resta de territoris dels Països Catalans patiran la persecució a partir dels Decrets de Nova Planta instaurats després de la derrota en la Guerra de Successió: “Este Reyno ha sido rebelde a S. M. y ha sido conquistado, haviendo cometido contra S.M. una grande alevosia, y así no tiene más privilegios ni fueros que aquellos que S.M. quisiera conceder en adelante.”

Els anys, els segles, han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat. Per fer-se una idea de com han estat d’esfereïdors els atacs contra la llengua catalana, de com es va dur a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic, només cal donar un cop d’ull a llibres com La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès o Catalanofòbia, del mateix autor; també al llibre de Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya.

La llengua catalana, però i de manera gairebé miraculosa, ha resistit aquesta persecució acarnissada que es va iniciar a finals del segle XVII als territoris del nord i que va continuar amb Felip V al segle XVIII, amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant.

Les dècades finals del segle XX i els inicis del XXI són diferents pel que fa a mètode, però idèntiques en els objectius. El nacionalisme espanyol del segle XXI ja no fa servir els exèrcits ni la policia; ha encarregat la seva missió de conquesta als tribunals de justícia. Tribunals espanyols que, com s’ha demostrat històricament, utilitzen les lleis -també espanyoles- per consolidar el seu procés d’assimilació de Catalunya que es va iniciar fa més de tres segles.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (Butlletí informatiu)

2011-11-19T19:31:00.001+01:00

El Passat 30 d'abril, al Palau de Congressos de Barcelona, va néixer un procés per constituir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a final d'any, un organisme que aplegui el conjunt de l'independentisme i que defineixi un full de ruta cap a l'estat propi.

El passat dia 24 de setembre, a la capital del país en reunió extraordinària i conjunta del Secretariat ampliat i del Consell Permanent, aquest darrer va aprovar, a proposta del primer, l'ajornament de la celebració de l'Assemblea Constituent de l'ANC fins al dia 10 de març de 2012, en base a assegurar la consecució amb èxit dels objectius que la Conferència Nacional encomanà.

La feina d'extensió de la xarxa de l'ANC continua, però, a bon rtime; ´paral·lelament, se celebren actes arreu del país.

Podeu tenir tota la informació mitjançant el butlletí de l'ANC

CAL PARLAR DE LLENGUA: "WHAT CATALANS WANT"

2011-11-15T15:54:00.001+01:00

El passat mes de juliol, al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans es va presentar el llibre What Catalans Want. Més de 300 persones van assistir a l’acte en què, entre altres personalitats, va intervenir l’expresident de la Generalitat el Molt Honorable Jordi Pujol.

Aquest llibre és el fruit de dos anys de treball del seu autor Antoni Strubell. Dos anys entrevistant 35 personatges catalans i residents a Catalunya. El llibre ha comptat amb el treball del fotògraf Lluís Brunet i també de Liz Castro, que n’ha fet la realització i l’edició.

Un llibre per explicar Catalunya al món.

A CAL parlar de llengua vam poder conversar amb el seu autor Antoni Strubell sobre el llbire i sobvre altres qüestions de política nacional.

Antoni Strubell i Trueta va néixer a Oxford (Anglaterra). Estudià llengües modernes a la Universitat d’Osford i des del 1981 fins al 2010 va residir al Euskadi on va fer classes de filologia anglesa a la Unviersitat de Deusto.

Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, tant catalans com anglesos. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 va ser escollit diputat per la formació Solidaritat Catalana per la Independència.

CATALUNYA ÜBER ALLES! A ESPLUGUES

2011-11-14T15:26:00.000+01:00

Ben aviat a Esplugues!

Estigueu atents a les nostres informacions

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (vídeo)

2011-11-12T10:21:00.002+01:00

Aquest és el programa núm. 5 de Raons de pes. En aquesta ocasió hem pogut conversar sobre les raons de pes per a l'Estat propi des de l'àmbit de la llengua i la cultura.

Els nostres convidats han estat:

Blanca Serra llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona. Entre altres, ha estat militant del FNC, del PSAN i de l’IPC i de l’MDT. Ha estat membre activa del Sindicat de mestres i del Secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals. Pertany a al Consell Permanent de l’ANC actualment en fase constituent.

Carles Castellanos. Professor de la UAB i membre del FOCDA i del col·lectiu d'opinió Mata de Jonc / Països Catalans. De trajectòria política similar a la de Blanca Serra, ha estat membre del FNC, del PSAN, de l’IPC i de l’MDT. Pertany a al CP de l’ANC actualment en fase constituent.

20 ANYS SENSE MONTSERRAT ROIG

2011-11-10T15:22:00.000+01:00

La pols dansa abans de convertir-se en cendra,

pensà, tot girant la cara cap a l’altre costat.

No volia veure el raig de sol. No volia veure el paravent.

Costava de pujar-hi, no hi havia aire, panteixava.

Ja no tenia el cor als peus, només al cervell.

Recordar. Recordar una paraula. Si no, moriria

Avui, fa 20 anys que ens va deixar Montserrat Roig.

El fragment que acabeu de llegir pertany al seu recull de contes El cant de la joventut, publicat el 1990, un any abans de la seva mort. El cant de la joventut és un recull de vuit narracions sobre la joventut perduda, el sexe, la memòria i l'oblit.

Podeu reviure'l i recordar la Montserrat Roig en els cinc articles que vam publicar a finals de desembre de 2010.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA:FOTOGRAFIES ACTE 7 DE NOVEMBRE

2011-11-10T11:36:00.000+01:00

L'acte que va convocar l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) el passat dilluns 7 de novembre en homenatge a l'Assemblea de Catalunya, va ser tot un èxit amb l'església de Sant Agustí plena a vessar.

Les més de 1.000 persones que van poder asistir a l'acte van comprovar que en cap cas es tractava d'una simple mirada al passat, sinó que, al contrari, l'ANC recollia el testimoni de l'antiga Assemblea de Catalunya per continuar la lluita fins a la consecució de l'Estat propi per al nostre país.

Podeu veure un ampli reportatge fotogràfic de la memorable jornada del 7 de novembre, clicant aquí.

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA RECULL EL TESTIMONI

2011-11-08T11:26:00.000+01:00

Ahir, 7 de novembre de 2011, 40 anys després de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana en recull el testimoni per continuar la lluita fins a la consecució de l’Estat propi.

Ahir, més de mil persones vam omplir a vessar l’església de Sant Agustí de Barcelona per homenatjar l’Assemblea de Catalunya i exigir el dret d’autodeterminació.

L’acte va ser presentat per Jaume Marfany, del Consell Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana. Mossèn Francesc Casañas, actual rector de la parròquia, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l'acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà que va ser el mossèn que va donar aixopluc a l’Assemblea de Catalunya el 7 de novembre de 1971.

L'acte va servir per homenatjar la "plataforma antifranquista més important de l'Estat", en paraules de l'escriptor Antoni Batista, que va ressaltar la necessitat de "recordar la història". Va citar, també, personalitats claus en aquells anys com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs o Jordi Carbonell, que van ser homenatjats amb una llarga ovació pels assistents.

Tot seguit va tenir lloc una taula rodona entre diverses personalitats que van pertànyer a l’Assemblea de Catalunya. Moderats per Carme Forcadell, membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, van participar-hi Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra.

Jordi Carbonell va reivindicar la tasca de l’Assemblea assegurant que 'quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes' i ha deixat clar que 'fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència'.

Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que 'la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació'. Per aquest motiu ha encoratjat els presents dient que 'només ens falta posar-nos a la feina perquè els que som aquí puguem veure un estat sobirà dins la Unió Europea'.

Miquel Sellarés, contudent i clar ha explicat que 'després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni és plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats'. Com a remei també ha insistit en la independència i per avançar en aquest camí ha marcat tres vies claus: 'Les nostres institucions, la societat civil amb Òmnium Cultural i altres entitats i l'Assemblea Nacional de Catalunya, un element que ha d'empènyer les institucions del país perquè junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res'. Sellarès ha tancat la seva intervenció amb una sentència ferma i crítica: 'Per ser al món com tothom toca fer Estat. Pujol i altres quan parlaven d'Estat parlaven d'Espanya i amb això no aconseguirem res'.

Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya confessant-se 'contenta per representar les dones visibles de l'Assemblea perquè d'invisibles n'hi havia moltes més' i ha criticat l’actual democràcia espanyola. 'Amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia molt precària”. És per això que ha llançat la pregunta retòrica: 'A què esperem?

El membre de l'Assemblea de Catalunya, Pere Ignasi Fages, va assegurar en un manifest subscrit per 110 dels membres de l'Assemblea que "igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat". "Per això, va continuar, donem suport a l'Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana".

Un cop acabades les intervencions i mentre la coral El poble que canta entonava el Cant de la senyera s'ha desplegat la que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. L’acte ha conclòs amb la lectura del manifest i les interpretacions, per part de la coral El poble que canta, de La Balenguera i l’himne nacional de Catalunya Els Segadors

GRAN MANIFESTACIÓ A PERPINYÀ COM A CLOENDA DEL CORRELLENGUA 2011

2011-11-06T13:32:00.002+01:00

La pluja no va impedir que més d'un miler de manifestants es manifestessin ahir a Perpinyà, entre ells una bona representació de la CAL d'Esplugues.

Amb el lema Llengua, cultura i llibertat, un miler de manifestants van marxar ahir sota una tímida pluja pels carrers de Perpinyà en una jornada d'actes per a cloure el Correllengua 2011. La manifestació, com cada any, va commemorar la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659 i en va demanar la derogació. Hi hagué alguns representants polítics com els secretaris generals d'Esquerra i Solidaritat, Marta Rovira i Uriel Bertran, i Anna Arqué, de Democràcia Catalana.

Una vegada arribats al Castellet, Hervé Pi, de la Federació d'Entitats de la Catalunya Nord, va llegir el manifest i tots els assistents van cantar l'himne nacional de Catalunya. Tot seguit es va fer la marxa de torxes del Castellet fins a la Casa Musical, on es van fer els concerts dels grups Rauxa, Les 100 G de Têtes i At Versaris.

Enguany, el Correllengua del Principat ha estat dedicat a la figura de Joan Oliver- Pere Quart, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la desaparició. A banda ésser considerat un dels millors poetes catalans del segle XX, Oliver es va significar per l'amor a la llengua i el país, i per l'esperit crític respecte a la classe política, que el va fer rebutjar la Creu de Sant Jordi.

Al País Valencià, Manuel Sanchís Guarner i Enric Valor han estat els dos autors recordats per la seva contrastada fidelitat i mestria en l'estudi de la llengua i per la seva estima constant pel país.

En el balanç d'enguany, la CAL destaca que han augmentat de manera notable el nombre d’adhesions a la moció del Correllengua, promulgades als plenaris municipals i de districtes dels ajuntaments. I, també, que el moviment ha arribat per primera vegada a municipis on no ho havia fet fins ara o en indrets on feia molt de temps que no s’hi acostava, com l'Arboç, Girona, Manlleu, Pallejà, Sant Hilari Sacalm, Sant Vicenç dels Horts i la Seu d'Urgell. Al mateix temps, una bona part de les capitals de comarca han celebrat el Correllengua.

Més fotografies a l'espai del Facebook: Àlbum Perpinyà 2011

CORRELLENGUA 2011: BUTLLETÍ DELS DARRERS ACTES

2011-11-04T15:48:00.001+01:00

Us fem arribar l'enllaç amb el darrer número del Butlletí del Correllengua que inclou la crònica dels actes celebrats entre el 28 d'octubre i l'1 de novembre.

En el mateix document, també us informem de l'agenda d'actes prevista per aquest proper cap de setmana i per a la resta del mes de novembre.

Us esperem a tots a Perpinyà el proper dissabte 5 de novembre!

RAONS DE PES. RELACIONS INTERNACIONALS (El vídeo)

2011-11-01T18:46:00.000+01:00

Aquest és el vídeo del programa núm. 4 de Raons de pes on vam poder conversar amb en Miquel Strubell i Ricard Gené sobre Realcions internacionals i independència.

Miquel Strubell. Sociolingüista. Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d’Oxford. Actualment és professor dels nous estudis de Llengües i Cultures a la UOC. Va ser president de l’associació política Catalunya 2003 i membre fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés.

Forma part del secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent.

Ricard Gené. Advocat, soci d’un buffet amb molta clientela internacional. Ha estat president i encara n’és membre del Comité Executiu de LawExchange International, una xarxa mundial de despatxos d’advocats.

Forma part del secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: 7 DE NOVEMBRE

2011-10-31T11:57:00.000+01:00

El proper dia 7 de novembre farà 40 anys de la creació de l'Assemblea de Catalunya i, per commemorar-ho i recordar que alguns dels seus punts programàtics encara no s'han assolit.

L'Assemblea Nacional Catalana organitza un acte, el mateix dia 7, a les 8 del vespre, a la mateixa Església de Sant Agustí, a la Plaça de Sant Agustí de Barcelona, on es va fer aquell primer acte fundacional. L'església, pot acollir una aforament d'unes mil persones.

Programa de l'acte:

Conferència sobre el paper de l'Assemblea de Catalunya en la transició, a càrrec del professor Antoni Batista, autor del llibre "La gran conspiració", probablement el relat més fidel del que va ser i representar l'Assemblea de Catalunya.

Taula rodona amb la participació d'algunes de les persones que foren protagonistes en l'Assemblea de Catalunya (Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Xavier Folch, Miquel Sellarès, Blanca Serra,...)

Lectura del Manifest d'adhesió a l'acte i de reivindicació de la feina que encara tenim pendent: l'aprofundiment democràtic i l'exercici de l'autodeterminació.

Cant dels Segadors

EL CORRELLENGUA 2011 ENFILA LA RECTA FINAL

2011-10-30T13:14:00.001+01:00

El Correllengua encara la seva penúltima setmana d'activitats abans de la conclusió oficial a Perpinyà el 5 de novembre amb activitats especials per celebrar la castanyada.

Urgell

A Tàrrega, tot un clàssic del calendari, amb activitats que es perllongaran al llarg d'aquest llarg cap de setmana. Divendres al vespre hi haurà una xerrada sobre la immersió lingüística a l'escola, al local Associació Guixanet, i que comptarà amb la presència de representants de Somescola. L'endemà dissabte a la tarda, els actes de carrer prendran el relleu amb la cercavila i les activitats infantils, mentre que a la nit el local Social Ateneu s'omplirà amb la música dels grups Pepet i Marieta i Minimal 21. Després de la festa, el diumenge agafarà el relleu l'exercici físic, amb una caminada popular matinal al Castell del Mor. Finalment la nit de la castanyada tornarà la gresca amb el correbars, la quarta edició del Concurs Internacional de Porronaires i els concerts de fi de festa amb els grups la Terrasseta de Preixens, Pànic, Ebri Knight i Kinton Cloud.

Baix Camp

A Riudoms s'ha programat un fòrum literari sobre l'escriptor local Carles Martí i Martí (al CERAP, el divendres 29 a les 20h), mentre que l'endemà algunes entitats locals organitzaran activitats diverses que abraçaran tota la jornada i entre les que destaquen la pintada d'un mural (17.30h, al parc del Molí d'en Marc) o l'esplai per la llengua (17h, a la plaça de l'Om). A Reus, els actes es concentren el divendres 28 a la tarda amb una animada cercavila que s'iniciarà a la plaça de la Llibertat i conclourà a la plaça d'Evarist Fàbregas amb jocs infantils, actuació castellera, rondallaire... A la nit, a la taverna Despertaferro! es viurà una sessió de gresca catalana, amb batalla de punxadiscos inclosa.

Penedès

Vilafranca del Penedès també s'uneix un any més al moviment, amb activitats concentrades el dissabte al pati de l'Escorxador, amb xerrada sobre el català a l'escola que servirà de preàmbul al dinar popular i a l'actuació del grup els Filibusters. Uns 15 km cap al sud-oest, Llorenç del Penedès (el Baix Penedès) organitza un Correllengua farcit d'activitats repartides en tres jornades. El dissabte la jornada s'iniciarà amb una pedalada matinal en BTT i continuarà entre d'altres activitats amb la inauguració de l'exposició Renega bé, tòtil! sobre renecs i paraulotes en català. El diumenge el torn serà per l'arrossada amenitzada amb la rumba dels Bergants i la cançó folk d'El Pere de les cabres, mentre que el dimarts 1 de novembre a la tarda l'activitat es centrarà en la vetllada poètica La llum del mot tronat i el lliurament dels tradicionals premis Raïm i Rapa.

Osona

La capital, Vic recupera el Correllengua amb una doble jornada d'actes i on hi destaca una interessant xerrada al centre Comunitari del Remei sobre l'estat del català, amb la presència entre d'altres de l'escriptor i periodista Víctor Alexandre (divendres, 29 - 18h). Montesquiu també es vol sumar als actes del Correllengua amb una proposta de diumenge ben animada, amb cercavila i jocs de cucanya, mentre que Santa Eulàlia de Riuprimer combinarà les activitats amb la castanyada, el proper dilluns dia 31.

Berguedà

El Correllengua comarcal clourà els seus actes amb les propostes d'Avià, la Nou de Berguedà i Berga. A la Nou, els actes es centraran el dissabte amb la caminada al veí cim de Subrepuny, on es renovarà la senyera que hi oneja. A Avià, els actes s'iniciaran el divendres amb una sessió doble de documentals: Una llengua que camina i Spain's Secret Conflict (a l'Ateneu d'Avià, 19h). Finalment, a Berga el Casal de la Gent Gran acollirà la xerrada sobre la situació del català a les escoles catalanes i que comptarà amb representats provinents de tot el domini lingüístic (dissabte 29 – 18h).

Bages

Sant Joan de Vilatorrada aposta per un Correllengua on els jocs de sobretaula són els protagonistes, amb el Trívial de Sant Joan i Sant Martí de Torroella.

Maresme i la Selva

Arenys de Munt, homenatja el divendres 28 als mestres de la vila en una clara reivindicació per la seva tasca al front de l'escola en català. Mataró, clourà el seu llarg Correllengua que s'inicià fa un mes amb una animada castanyada a la Taverna Atzucac (diumenge 30, a partir de mitja nit). A Canet de Mar una nova xerrada a l'entorn de les motivacions econòmiques d'una Catalunya independent, centrarà els actes el divendres (Escola de Teixits de Punt, 20h). A la veïna comarca de la Selva, Blanes tornarà a treure la gent al carrer amb una àmplia proposta d'activitats la tarda del dissabte 29 a la plaça dels dies Feiners: bastoners, xocolatada, cercavila...

Garraf

Sitges reviurà un any més la festa amb una jornada de dissabte repartida en una caminada matinal a la nova font de les Basses i els actes de tarda a La Fragata, amb jocs per a la canalla.

Priorat

El menut poble dels Guiamets celebrarà el seu tercer Correllengua amb una molt interessant on diferents generacions reviuran les experiències a l'escola, amb una clara reivindicació per la necessària presència del català.

Fora del Principat

Eivissa continuarà celebrant el pas de la flama de la llengua, mentre que al Rosselló la vila de Bao escalfarà motors pel cap de setmana vinent, amb les Diades Airenovenques que es viuran de divendres a diumenge, amb jocs, correfoc, concerts, música tradicional... Per conèixer els detalls de la programació prevista a aquets pobles i a la resta, consulteu l'agenda al web de la CAL.

CORRELLENGUA 2011: BUTLLETÍ NÚM 8

2011-10-30T13:04:00.000+01:00

El Correllengua va enfilant la recta final amb empenta i una gran quantitat d'actes, com els que es van celebrar el darrer cap de setmana i dels que us n'oferim una crònica a la 8a edició del Butlletí. En aquest número també hi podeu consultar els actes que s'organitzaran els propers dies... no us els perdeu!

Veniu amb nosaltres a l'acte final del Correllengua 2011, a Perpinyà. Informació al web de la CAL, a caldesplugues@gmail.com i també al telèfon 93 415 90 02.

Correllengua 2011. 5 de novembre. Tothom a Perpinyà!

CAL PARLAR DE LLENGUA: IDENTITAT (El vídeo)

2011-10-30T12:27:00.000+01:00

Aquest és el vídeo del primer programa de la setena temporada de CAL parlar de llengua.

El desembre de 1997 es fundava a Cornellà l’associació Identitat Entitat sociocultural amb l’objectiu de promoure, estudiar i actualitzar la identitat catalana dins dels Països Catalans.

Identitat vol saber si tot allò que ens ha identificat fins ara encara serveix, o bé, si s'escau actualitzar els nostres trets característics. Una tasca sens dubte complicada, però que volen dur a terme a través de l’observació, el debat i la presència pública.

En aquest programa, vam poder conèixer més de prop aquesta entitat tot conversant amb en Francesc Belso, president i en Joan Gavaldà, vicepresident.

També vam parlar amb Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona. que participarà en la trobada Arrels organitzada per Identitat, sobre el seu llibre Immigració i sobiranisme.

5 DE NOVEMBRE: TOTHOM A PERPINYÀ!

2011-10-27T11:19:00.000+02:00

Un any més el Correllengua finalitzarà el seu recorregut a la capital del Rosselló, el proper dissabte 5 de novembre. Us adjuntem el cartell amb tota la programació dels actes.

Com és habitual, la CAL organitza autocars per desplaçar-se des del Principat (des d'Esplugues de Llobregat i Barcelona) per tal de gaudir de la festa.

Heu de reservar-hi plaça emplenant el full que trobareu aquí

La data límit per fer la reserva és el dimecres 2 de novembre, a les 20.30h. Per a qualsevol dubte, contacteu amb la CAL al telèfon 93 415 90 02 en horari de tarda.

Informació a perpinya2011@cal.cat

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-3)

2011-10-27T10:09:00.000+02:00

Algunes xifres

Catalunya és la tercera comunitat en pagar més impostos (per darrere de Madrid i les Balears) i, en canvi, la desena en transferències de l’Estat.

L’any 2006, Catalunya rebia uns 2.143 euros per habitant i any, mentre que els bascos en rebien 5.833 i els navarresos 4.794.

Els alumnes catalans representen un 17% del total de l’alumnat de l’Estat espanyol, tanmateix, només reben un 8% del total de beques que s’atorguen.

A la província de Madrid, s’ha construït en els darrers anys més de 600 quilòmetres d’autovia, mentre que a la província de Barcelona la construcció per part de l’Estat només ha arribat a 20 quilòmetres.

Les dades de l’aportació catalana al Fons de reserva espanyol segueixen el mateix camí: Catalunya aporta uns 13 mil milions d’euros, mentre que la resta d’Espanya només uns 4.500 milions.

Pel que fa a infraestructures, amb dades de l’any 2000, el sector públic ha deixat d’invertir a Catalunya una mitjana anual de 1.084 milions d’euros. La inversió per persona de l’Estat a Catalunya (any 2000) ha estat de 109 euros, molt lluny de la mitjana espanyola que va ser de 162 euros i, encara més, de la inversió a la Comunitat de Madrid, que va ser de 176 euros.

Tots els economistes hi estan d’acord: sense infraestructures productives no hi ha creixement econòmic. Crec que va ser en Ramon Tremosa que va dir: “Un país només és lliure si pot decidir i gestionar les infraestructures que necessita. Qui regateja les infraestructures que els catalans necessiten per prosperar sap molt bé el que es fa: sense elles l’economia catalana decaurà i, per tant, la llengua, la cultura i la nació catalanes entraran en decadència. A tot arreu hi ha una clara relació entre cicle econòmic i cicle nacional.”

La Catalunya estat

No cal rumiar gaire per entendre quina seria la situació econòmica d’una Catalunya que disposés d’un estat propi i que, per tant, pogués gestionar lliurament la seva capacitat de generar riquesa. Per citar alguna dada, el pressupost de la Generalitat podria incrementar-se en un 60% tot passant dels 39.136 milions d’euros de l’any passat a uns 58.985 milions. Aquest increment fruit de l’eliminació de l’actual espoli fiscal de 22.000 milions d’euros podria millorar sens dubte la situació social actual amb la creació d’un nou pla d’infraestructures que ens permetessin mantenir el mercat espanyol i augmentar el comerç internacional; potenciar la petita i mitjana empresa; millorar el sistema de pensions alhora que es podria racionalitzar el sistema fiscal i reduir els impostos excessius; crear una política industrial pròpia amb la conseqüent reestructuració industrial i comercial; potenciar la logística dels ports i aeroports catalans; reestructurar el sistema educatiu i millorar encara més la sanitat pública.

RAONS DE PES: SOSTENIBILITAT I INDEPENDÈNCIA (El vídeo)

2011-10-25T15:39:00.001+02:00

Aquest és el vídeo del tercer programa de Raons de pes.

Cada vegada més, la societat catalana es mostra sensibilitzada i alhora preocupada per tot el que fa referència al medi ambient, als recursos naturals... preocupada pel sistema de vida actual que sembla conduir-nos a una lenta i progressiva destrucció dels recursos naturals del planeta.

En el programa anterior vam poder conversar sobre economia en un sentit molt general. Avui, en aquest tercer programa, volem parlar de nou sobre Economia, lligada, però, a la sostenibilitat.

Si Catalunya disposés d’un Estat propi, seria possible canviar el model energètic actual? Podríem elaborar polítiques de sostenibilitat que ajudessin a millorar tot el que es relaciona amb el medi ambient?

Durant mitja hora vam poder conversar sobre els avantatges que en economia sostenible representaria per a Catalunya disposar d’un Estat propi amb els nostres convidats:

Santiago Vilanova. Llicenciat en Ciències de la Informació. Entre altres, és membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana.

Cofundador del MEC (Moviment Ecologista Català) i del partit Alternativa Verda. Actualment és director de l'empresa Gea-Consultors Ambientals i president de l'Associació "Una Sola Terra".

Ha publicat diversos llibres. Ha estat Premi d'assaig "Xarxa" 1978 amb "El combat ecologista a Catalunya" i el 1990 amb L'onada ecològica". Col·labora habitualment en el Punt diari-Avui.

És membre de l’ANC actualment en fase constituent.

Josep Puig. És enginyer industrial, especialitat en tècniques energètiques. Diplomat en Enginyeria Biomèdica i en Enginyeria del Medi Ambient, Ecologia i Gestió Ambiental. Doctorat en enginyeria industrial. Des de l’any 1974 treballa com enginyer tant a l'empresa privada com a la universitat.

Fundador, l’any 1992 d’Ecoserveis, una associació professional dedicada a la consultoria i a l’educació sobre energia i medi ambient. Ecoserveis ha sigut guardonada amb el Premi Solar Europeu 2004 en la seva categoria d’Arquitectura Solar. Portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur Sense Nuclears.

Ha publicat diversos llibres Ha publicat articles a diverses revistes científiques i tècniques i de divulgació general sobre temàtiques energètiques, ecològiques i tecnològiques.

"I AM CATALAN" COMPLEIX 40 ANYS

2011-10-24T11:26:00.001+02:00

"I am catalan..."

El 24 d'octubre de 1971, avui fa quarant anys, el mestre Pau Casals va rebre a Nova York la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (ONU). Era un reconeixement a la seva trajectòria en favor de la justícia i de la dignitat humanes.

El su breu parlament adreçat a tots els assistents es recorda encara com un dels més emotius, directes i contundents que mai s'han sentit en defensa de Catalunya i la llibertat.

I TROBADA INTERCULTURAL ARRELS

2011-10-24T10:21:00.000+02:00

Ahir diumenge 23 d'octubre, es va celebrar a la plaça Europa de Cornellà de Llobregat la I trobada intercultural Arrels, organitzada per l'associació Identitat.

Aquesta I Trobada intercultural, malgrat els entrebancs que ha hagut de patir, creiem que és una gran idea que ha d'anar perfeccionant-se i ampliant-se de cara a properes edicions.

Així ho van manifestar els portaveus de les entitats participants d'enguany, i signants del Manifest Arrels, en la trobada final de grups. Van decidir constituir-se en grup de treball per, no només preparar l'edició d'Arrels del 2012, sinó per intentar establir una col·laboració més estreta entres les diferents associacions i entitats que treballem per la interculturalitat.

La CAL d'Esplugues hi va participar de manera activa. Des del nostre punt d'informació vam poder fer difusió de les nostres activuitats, sobretot i en especial del projecte Xerrem. És la nostra intenció poder estendre el projecte Xerrem a la veïna ciutat de Cornellà. Ahir va ser un bon dia per parlar amb la gent i també amb les associacions presents a l'acte sobre aquesta possibilitat que el projecte Xerrem pugui ser una realitat també a Cornellà.

Les perspectives són molt bones, començant per l'entitat organitzadora de l'acte, Identitat amb la qual creiem que podrem iniciar ben aviat un grup Xerrem a Cornellà.

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-2)

2011-10-23T20:38:00.000+02:00

La dependència política que pateix Catalunya i els Països Catalans d’Espanya es tradueix en una important dependència econòmica que acaba sent un espoli fiscal en tota regla. Aquest espoli comporta un dèficit fiscal de gran magnitud acompanyat d’un altre dèficit molt importat com és el d’infraestructures i, tot plegat repercuteix, d’una banda, en una disminució molt important del benestar material de la societat catalana i, d’una altra, que està estretament lligada, en una pèrdua de competitivitat en el mercat internacional de les nostres empreses.

Per mesurar el benestar material d’una societat, sovint, la principal macromagnitud que es fa servir és el Producte Interior Brut (PIB). La posició que ocupa Catalunya en el marc europeu de referència i quina podria ser en un futur Estat independent és una de les múltiples raons de pes econòmiques que ens impulsen vers l’Estat propi. Efectivament, en dades de 2008, la Catalunya autonòmica actual ocupa el 8è. lloc (Espanya el 12è) en aquesta mena de rànquing mesurat pel PIB. La Catalunya independent, ocuparia un 4t lloc.

Centrem-nos, però, en el conegut dèficit fiscal, és a dir, la diferència entre la despesa pública efectuada al territori i els impostos que s’hi ha generat. Ambn dades també de 2008, L’espoli fiscal era equivalent a un 10,2%, és a dir, a uns 3.000 euros per habitant i any que, en total, representen un total de 22.000 milions d’euros l’any.

Un dèficit fiscal que ha comportat un empobriment progressiu de Catalunya. Només cal fer un cop d’ull als dèficits tolerats en altres països de caire federal. Veuríem com a Alemanya el dèficit fiscal màxim permès és d’un 4% del PIB a Alemanya, un 2,5% als Estats Units, un 2% al Canadà i un 2% a Austràlia.

Aquest dèficit fiscal ve donat per la quota de “solidaritat interregional” que es va instaurar en el moment de lla creació de l’Estat de les autonomies. En aquells moments de conegut “cafè para todos”, les comunitats deficitàries eren quatre (curiosament, tres d’elles dels Països Catalans: Catalunya, País Valencia i les Illes) les altres onze “cobraven”. Han passat més de 30 anys i la relació continua sent la mateixa. Una “solidaritat” eterna que fa que determiades comunitats s’instal·lin en la política de subvencions i de subsidis i es puguin permetre viure per sobre, molt per sobre, de la riquesa real que produeixen, encara que sigui a costa de l’empobriment progressiu de les comunitats “riques” que, per poder subsistir es veuen obligades a aplicar retallades socials mai desitjades.

El dèficit fiscal produeix un creixement espectacular de les diferències de renda entre els ciutadans de Catalunya. El dèficit fiscal perjudica de manera més directa a les classes mitjanes i baixes. Hem de pensar que les denominades classes altes poden anar a l’escola privada, es poden pagar una mútua mèdica, poden fer servir sense més problemes les autopistes de peatge, etc. En canvi, i això ho estem patint ara mateix, els serveis públics catalans es troben cada vegada més en una situació d’autèntic col·lapse.

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-1)

2011-10-20T10:06:00.001+02:00

Ja fa temps que al nostre país s’ha obert un important debat sobre la possibilitat o no d’una Catalunya independent. Sobre la viabilitat o no, d’una Catalunya que pugui disposar d’un Estat propi.

Diversos són els motius que han propiciat aquest debat, sobretot, la desconfiança sobre el procés autonòmic, que molts ja donen per acabat després del fracàs del procés de revisió estatutària engegat pel Parlament català l’any 2005. Un procés que ha acabat representant un dels períodes més tristos i decebedors de la història recent d’aquest país.

És possible i viable avui dia, al segle XXI, una Catalunya independent?

Existeixen prou raons i arguments de pes perquè els catalans reivindiquem un Estat propi per al nostre país?

Sens dubte, són moltes les raons purament objectives que ens impulsen cap a l’Estat propi. Hi ha raons de tota mena: des dels fonaments de fet i de dret fins a les raons purament econòmiques i de benestar, tot passant per altres com les de la llengua i cultura, els mitjans de comunicació, la justícia i dret o les relacions internacionals.

En aquests article m’agradaria comentar-vos algunes de les raons de pes en matèria econòmica.

RAONS DE PES: ECONOMIA, BENESTAR I INDEPENDÈNCIA (Vídeo)

2011-10-17T15:44:00.001+02:00

Aquest és el vídeo del segon programa de la sèrie Raons de pes.

El programa va girar a l'entorn d'Economia, benestar i independència. Vam poder conversar amb l'Òscar Mascarilla i l'Albert Codinas.

L'Òscar Mascarilla és llicenciat i doctorat en Economia per la Universitat de Barcelona. Professor titular de la UB en l'area d'Economia aplicada. És investigador del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials. Ha publicat diversos llibres i col·labora en revistes d'Economia. És membre de l'Assemblea Nacional Catalana acutalment en fase constituent.

L'Albert Codinas és llicenciat en Història contemporània per la Universitat de Barcelona. Administrador d'un grup d'empreses dins de l'àmbit de la sociocultura. President del Patronat Institut de recerca de la Nova Història. President de l'executiva de la ació Catalunya Estat. Membre de l'Assemblea Nacional Catalana acutalment en fase constituent.

CORRELLENGUA 2011: CAP DE SETMANA GRAN

2011-10-17T11:42:00.002+02:00

Cap de setmana gran del Correllengua. A Barcelona, hi haurà actes a Gràcia i al Guinardó. I a la resta del territori, hi haurà actes al Segrià –en tres pobles–, a Balaguer, a Cervera, a Torredembarra, al Baix Llobregat, al Vallès i al Maresme entre altres comarques. Un calendari que confirma el mes d'octubre com el principal mes del Correllengua.

Barcelona

A la Vila de Gràcia, l'activitat comença aquest divendres a les nou del vespre, a l'espai La Fontana, amb un acte d'homenatge a Joan Oliver, un espectacle del teatre del Cercle. L'endemà, a la plaça de la Vila de Gràcia, a partir de les cinc de la tarda, hi ha actes per als nens i de reivindicació del català a l'escola. Al vespre, a l'espai La Fontana, concerts amb Igitaia (de Gràcia), Barrumbada (de Mallorca) i Tashkenti (d'Ontinyent).

Al Guinardó, aquest divendres al vespre també es recordarà Pere Quart amb un recital de poemes i l'actuació del cantautor Jordi Montañez (al Mas Guinardó, 19.30h). El dissabte, al parc del Nen de la Rutlla hi haurà la resta d'activitats, a partir de les cinc de la tarda, hi haurà els concerts dels grups Jet (de Manresa), L'Infant Terrible (de Menorca) i Rumb Al Bar (de la Vila de Gràcia).

Ponent
A la resta del territori, molt protagonisme per a la comarca del Segrià, amb tres pobles on se celebra el Correllengua. A Artesa de Lleida, els actes ja es van iniciar el dijous i continuen aquest divendres i dissabte amb la projecció, al Teatre Municipal, del documental Spain's Secret Conflict (divendres , 20h) i el Lip-dup per la Independència (dissabte, 19h). A Almenar, a plaça Onze de Setembre serà dissabte la plaça del Correllengua amb un taller de sardanes, balls de bastons, un sopar popular i les actuacions de tres grups de prestigi: Lo Pardal Roquer, La Terrasseta de Preixens i Els Terratombats. Finalment, Puigverd de Lleida celebrarà els actes el diumenge a la tarda, amb cercavila i una ballada popular de sardanes.

També a les comarques de ponent, Balaguer (la Noguera) organitza el seu 10è Correllengua amb el Casal Pere III, el dissabte. Novament, l'espectacular marxa de torxes pels carrers de la vila serà l'acte central. El pati de la Universitat de Cervera (la Segarra) allotjarà els actes a la capital segarrenca amb una interessant proposta de conferències matinals a càrrec de dos reconeguts sociolingüistes Pepe Ruiz i Jordi Solé i Camardons, i el concert del Petit de Cal Eril, al vespre (20h).

Al Camp de Tarragona
El Correllengua de Torredembarra (el Tarragonès) ofereix, dissabte, concentra els actes centrals amb especial atenció per la cercavila i el conjunt d'actuacions dels grups locals de cultura popular a la plaça del Castell.

Baix Llobregat
També el Baix Llobregat concentra actes de Correllengua a Olesa de Montserrat, Sant Just Desvern i Viladecans. En aquesta darrera població, destaca, aquest divendres, taula rodona sobre l'estat de la llengua catalana i el concert del cantautor Cesk Freixas, l'autor del Manifest del Correllengua 2011 (a l'Ateneu Pau Picasso, a partir de les 19h).

Vallès Occidental
Matadepera i Castellbisbal (al Vallès Occidental) preparen una mostra d'entitats per al diumenge pel matí a Castellbisbal (plaça Folch i Torres), un dels principals atractius.

Barcelonès
Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) continuarà amb la festa aquest cap de setmana amb una xerrada sobre l'estat del català, amb ponents d'arreu dels Països Catalans (divendres, 20h, ACP Ara Mateix) i una trobada castellera (dissabte, 18.30h, a la plaça de la Vila).

Maresme
Com en setmanes anteriors, el Maresme torna a ser protagonista amb actes a Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Dosrius. Canet obre el seu Correllengua amb una xerrada sobre el Substrat del català, amb Josep del Rio (Aula magna de l'escola de Teixits de Punt, 19.30h).

Montseny
A l'entorn del Montseny, es concentren actes en dues viles: Bigues i Riells (el Vallès Oriental), al Centre Cívic Riells del Fai, amb un dictat popular i el concert de Pau Alabajos, i a Sant Hilari Sacalm (Selva), on actuen Núria Cortell, Roger Mas i Les Absentes.

Anoia
A Igualada (Anoia), celebren el primer Correllengua amb la gran final del concurs 3000 Euros a debat, una competició que enfronta quatre equips i on els participants han de defensar les seves opinions i idees amb argumentacions sòlides i amb el suport de tècniques d'expressió. Serà a la plaça Cal Font, dissabte a la tarda.

Osona, l'Urgell, Bages
Roda de Ter (Osona), Preixana (l'Urgell) i Navàs i Avinyó (el Bages) també celebraran aquest cap de setmana el pas de la flama de la llengua. Per a conèixer-ne els detalls d'aquests i dels altres Correllengües no dubteu a consultar l'agenda al web de la CAL.

CORRELLENGUA 2011: BUTLLETÍ NÚMERO 6

2011-10-15T11:38:00.002+02:00

El Correllengua 2011 bull d'activitat aquests dies amb desenes d'actes que recorren el país. Aquí teniu la darrera edició del Butlletí del Correllengua, que correspon a la segona quinzena del mes d'octubre, amb la crònica dels actes de la darrera setmana i l'agenda per al proper cap de setmana.

RAONS DE PES: EL VÍDEO DEL PRIMER PROGRAMA

2011-10-13T15:22:00.001+02:00

Aquest és el primer programa de Raons de pes en què, com ja sabeu, vam poder conversar sobre els Fonaments de fet i de dret, sobre els drets nacionals de Catalunya.

Els convidats van ser la Carme Forcadell i en Josep Ferrer.

Esperem que us agradi i, sobretot, feu-lo córrer!

QUÈ N'HEM DE FER DEL 12 D'OCTUBRE?

2011-10-12T12:01:00.002+02:00

Avui és 12 d'octubre.

L'Estat espanyol el commemora com un dia gran. El dia, també de la "Fuerzas armadas" que desfilen, de manera ostentosa, per la capital. Una mostra de força del nacionalisme espanyol que sembla advertir-nos: "som aquí"

Potser el millor en dates com aquesta és llegir gent que escriu amb clarividència i amb bones argumentacions. Així doncs, us recomano un article de Jordi Bilbeny.

En aquest article, en Jordi Bilbeny ens fa una sèrie de reflexions per prendre consciència del significat del 12 d'octubre així com de l'adulteració del significat d'aquesta data, per tal d'ajudar-nos vèncer els prejudicis nacionals que encara arrosseguem.

Què n'hem de fer del 12 d'octubre?

RAONS DE PES: HORARIS

2011-10-10T16:36:00.000+02:00

Tal com ja hem comentat en anteriors entrades, Raons de pes és una sèrie d'onze programes que estan basats en les 175 raons per l'Estat propi.

Raons de pes s'emet per ETV Llobregat i per la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat.

Els horaris del programa a ETV Llobregat són els següents:

Raons de pes en directe: Cada divendres, a les 23h

En redifusió: Cada diumenge a les 17.30h

Proper programa sobre Economia, benestar i independència. El divendres dia 14 d'octubre, a les 23h. En redifusió, diumenge 16 d'octubre a les 17.30h.

No us els podeu perdre!

CAL PARLAR DE LLENGUA EN REDIFUSIÓ

2011-10-10T16:28:00.001+02:00

Tot seguit, us fem saber els horaris del programa CAL parlar de llengua, que s'emet per ETV Llobregat i que aquest mes d'octubre ha engegat la que ja és la setena temporada d'emissió ininterrompuda.

CAL parlar de llengua en directe: El tercer dimecres de cada mes, a les 22h.

Redifusions: el tercer dijous de cada mes a les 12h i el tercer dissabte de cada mes, al es 18h.

Els horaris del proper mes de novembre seran, doncs:

En directe, dimecres 16 de novembre, a les 22h

Redifusions: Dijous 17 de novembre, a les 12h i dissabte 19 de novembre, a les 18h.

No us el perdeu!

DEPENDÈNCIA POLÍTICA = ESPOLI FISCAL

2011-10-09T20:29:00.000+02:00

Vagi per endavant l’escassa simpatia que sento pel Sr. Duran i Lleida. No és el perfil de polític que m’entusiasma, malgrat reconèixer la seva experiència, habilitat i intel·ligència.

Fet aquest preàmbul, haig de reconèixer que per fi algú de la nostra classe política “oficial” (per dir-ho d’alguna manera) s’ha atrevit a dir una part de la veritat, l’escabrosa veritat que s’amaga darrera la dependència política que pateix Catalunya de l’Estat espanyol. Una dependència que és igual a espoli fiscal, dèficit d’infraestructures, més impostos, pèrdua de competitivitat internacional o pèrdua de poder adquisitiu de les nostres classes mitjanes i populars.

Finalment, Duran i Lleida va trencar amb aquesta mena de correcció política, de discurs “políticament correcte” i es va atrevir a esmentar l’intocable, el recontraconsagrat Plan de Empleo Rural (PER), aquest subsidi etern i exclusiu que el govern de Felipe González va atorgar als temporers andalusos i extremenys. Un subsidi que segur que coneixen molt bé els nostres compatriotes nascuts o que tenen arrels familiars en aquelles contrades i que, a l’estiu, després de passar penúries en la seva localitat catalana, es desplacen a passar uns dies al seu poble i veuen la injustícia de la situació i la viuen en primera persona.

El PER és només una de tantes situacions injustes que ens toca patir a causa de la nostra dependència política de l’Estat espanyol. N’hi ha d’altres com la situació esperpèntica que representa haver de tancar quiròfans a Catalunya quan en altres territoris de l’Estat espanyol segueixen vivint d’una economia que té la seva principal font d’espoliació als Països Catalans.

INDEPENDÈNCIA?: RAONS DE PES

2011-10-07T11:52:00.002+02:00

Avui divendres, a les 11h., s'emetrà per ETV Llobregat el primer programa de la sèrie Raons de pes.

Raons de pes està format per onze programes que s'emetran cada divendres, per ETV Llobregat, a les 11h. El programa també l'emetran les cadenes associades a la Xarxa de Televisions Digitals Independentes de Proximitat.

En el programa d'avui, podrem conversar sobre els Fonaments de fet i de dret, sobre els drets nacionals i la voluntat política de Catalunya per reivindicar un Estat propi.

Els convidats son:

Carme Forcadell, llicenciada en Filosofia i Ciències de la Comunicació per la Universitat de Barcelona i Màster en Filologia catalana per la mateixa universitat. Ha treballat com a funcionària del departament d'Educació des del 1985. Des del 2004 és assessora de llengua, interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental. Ha publicat diversos llibres i material didàctic. També h col·laborat en diversos mitjans de comunicació. És vicepresidenta de la PDD i membre del Secretariat provisional de l' Assemblea Nacional Catalana, actualment en fase constituent.

Josep Ferrer i Ferrer, filòleg. Entre altres, cofundador del PSAN, de Nacionalistes d'Esquerra i de la Crida. Autor del llibre L'alliberament nacional i de classe. Membre del Consell Permanent de l' Assemblea Nacional Catalana, actualment en fase constituent.

CORRELLENGUA 2011: BUTLLETÍ DEL MES D'OCTUBRE

2011-10-06T11:02:00.000+02:00

Ja disposem del número 5 del butlletí del Correllengua que correspon a la primera quinzena d'octubre.

Hi trobarem la crònica dels actes celebrats al Principat el cap de setmana del 23-24-25 de setembre. A més, l'agenda de tots els Correllengües que se celebraran en la primera quinzena d'octubre.

No te'l perdis! Cliqueu aquí

TORNA CAL PARLAR DE LLENGUA

2011-10-05T17:01:00.000+02:00

El programa CAL parlar de llengua inicia avui la seva setena temporada d'emissió continuada.

Avui, dimecres 5 d'octubre, a les 22h, per ETV Llobregat, tindrem el plaer de conversar amb en Francesc Belso i Joan Gavaldà, president i vicepresident d'Identitat Entitat Sociocultural que es va fundar el 1997 a la veïna població de Cornellà.

Comptarem també amb la presència de Diego Arcos, president del Casal argentí de Barcelona que ens parlarà del seu llibre Immigració i sobirania.

Amb tots tres podrem parlar també de la I Trobada Intercultural Arrels que tindrà lloc el diumenge 23 d'octubre, de 10 a 14h a la Pl. Europa de Cornellà.

CATALUNYA NORD: VOLEM TOTA LA TDT CATALANA

2011-10-01T20:05:00.000+02:00

La Federació d'Entitats de la Catalunya Nord ha engegat una campanya per oficialitzar, generalitzar i millorar la qualitat de la recepció de la Televisió Digital del Principat a la Catalunya Nord.

Tot seguit us reproduïm el manifest per tal que hi pogueu mostrar la vostra adhesió clicant aquí:

Volem TOTA la TDT catalana... i amb la millor qualitat

Per definició, la Televisió de Catalunya hauria de ser la televisió dels catalans, de tots els catalans. Malauradament no és així. Hi ha un tros de Catalunya que no rep o rep malament TVC, és el tros de Catalunya sota administració francesa, volem parlar de la Catalunya nord.

Des de la creació de TV3 hi ha catalans de les comarques septentrionals que aixequen regularment la veu i reclamen el dret a rebre la Televisió de Catalunya.

De campanyes n'hi ha hagut moltes, la darrera data del 2010, hi reclamàven el dret a veure rebre la televisió de Catalunya en moda digital. El març del 2010 finalment, vam aconseguir 4 canals de TVC. Tot i valorant positivament aquest fet, no ens pot satisfer del tot i això per dues raons.

La primera és que 4 canals és només una part de TVC, i nosaltres catalans del nord VOLEM rebre TOTS els canals de TVC.

La segona raó és que s'ha reduit la potència d'emissió dels senyals, això afecta greument la qualitat de recepció i en redueix el territori i per conseqüència la quantitat de llars que pugui veure la televisió catalana.

El març del 2010 teníem 2 canals analògics, el 43 i el 62, dos canals que ens haurien permès rebre la totalitat de l'oferta de TVC. Malgrat les nostres reïterades demandes, TVC ha abandonat el 43, canal recuperat per la televisió espanyola. Podrem recuperar aquest canal històricament català? o el deixarem per sempre a TVE?

El novembre d'enguany, l' estat francès tancarà les emissions analògiques. Sabem que llavors, els estats francès i espanyol firmaran un acord d'intercanvis de canals televisius.

Podrem rebre encara canals de TVC a Catalunya nord? Hem perdut el 43, quin és el futur del 62?

L'estat francès priva els nord-catalans i la llengua catalana de drets i llibertats, la Generalitat de Catalunya permetrà que se'ns privi també de la televisió?

VOLEM TOTA LA TDT CATALANA I AMB LA MILLOR QUALITAT

DONEU SUPORT AL MANIFEST!

CORREDOR MEDITERRANI: UNA INFRAESTRUCTURA VITAL PER ALS PAÏSOS CATALANS

2011-09-29T09:41:00.002+02:00

El Cercle Català de Negocis ha creat un vídeo on denuncia i constata que des de sempre el govern espanyol ha treballat deliberadament en contra de l’eix mediterrani. L’objectiu del Cercle és sensibilitzar la població i les principals institucions catalanes, espanyoles i, fins i tot, internacionals que el corredor mediterrani és fonamental pel futur de Catalunya i d’Europa mateixa, i que cal adoptar una posició bel·ligerant per obligar el ministre de Foment i el govern espanyol a passar de les paraules als fets i demanar a la Comissió Europea que faci el traçat resseguint la línia del Mediterrani.

A hores d’ara, la proposta que està sobre la taula dels comissaris europeus, que en qüestió de prop de vint dies han de prendre la decisió de quins eixos s’incorporen al pla de la xarxa transeuropea, és un eix que un cop arriba a València mor. D’altra banda, una segona branca uneix Barcelona amb Saragossa, Madrid i Algesires.

En cas que aquesta proposta prosperi, Catalunya i la riba sud-est mediterrània quedarien aïllades de la connexió amb el mercat nord-africà, que cada cop té un paper més estratègic per a les exportacions catalanes i per a les ciutats i indústries situades a la riba del Mediterrani.

El vídeo, que ja està disponible al Canal CCNTV de Youtube http://www.youtube.com/ user/CCatalaNegocis, està locutat en català. En pocs dies, el vídeo estarà disponible en castellà i en anglès. El CCN té previst enviar-lo a tots els municipis, entitats i institucions espanyoles afectades i fer arribar la versió en anglès a la Comissió Europea, als eurodiputats catalans i a totes aquelles autoritats que poden influir en la presa d’una decisió sobre el futur de l’eix mediterrani.

BARÇA: UNA ASSEMBLEA PATÈTICA, ESPERPÈNTICA I COVARDA

2011-09-26T10:44:00.001+02:00

Dissabte a la tarda vaig anar seguint l'assemblea de compromissaris del Barça. No de manera continuada (5 hores de durada!), però sí suficient perquè les intervencions d'uns i d'altres em permetin dir-ne quatre coses.

Primer de tot... una assemblea patètica. Una assemblea esperpèntica i, com gairebé totes les assemblees, totalment manipulada per uns, comptant, això sí, amb la total aquiescència dels altres per ser manipulats.

Nosaltres no fem política, va dir "l'eloqüent" president Sandro Rossell. L'argument de sempre i dels de sempre. No sé si val la pena repetir una altra vegada que, de política, tothom en fa: ja sigui amb premeditació i per interessos partidistes; ja sigui de manera activa o (creient, pobres il·lusos!, que així no en fan) de manera passiva.

Una ssemblea covarda, com molt bé apunta Vicent Partal en el seu editorial. Com ell, també vaig sentir la intervenció molt ben desgranada d'aquell home gran, amb un número de soci molt baix (crec recordar que era el 114). L'home va argumentar una per una totes les raons per votar no a la publicitat de Qatar. El final de la seva intervenció, però, va reflectir el problema principal de molta gent d'aquest país i, tot interpretant a la seva manera i malament els versos d'Espriu, deixava de banda tots els seus arguments per votar un sí covard, mesquí i, sobretot, patètic.

El Barça, com tantes altres coses en aquest país, és el reflex de la societat en què vivim. Com ens diu Vicent Partal en el seu article: Aquesta Catalunya mesella, amoral, repugnant per covarda, és ben viva, es manté viva i més val que ho sapiguem.

OSONA PER LA INDEPENDÈNCIA: I TANMATEIX LA REMOR PERSISTEIX

2011-09-24T19:37:00.002+02:00

Mil dues-centes persones...

Qui pot omplir avui un teatre amb 1.200 persones per parlar d'independència...

Qui és capaç d'omplir un teatre (sense llogar autocars, pagar dinars o berenars o, fins i tot, dietes...) amb 1.200 persones per parlar de política...

El teatre l'Atlàntida de Vic es va omplir ahir de gom a gom en la presentació d'Osona per la Independència, la secció territorial osonenca de l'Assemblea Nacional Catalana, l'organització que té previst constituir-se formalment pel març de l'any que ve.

L'expectació que ha despertat l'acte ha estat extraordinari: unes 1.200 persones han omplert la platea i l'amfiteatre de les dues sales grans de l'Atlàntida i hi ha hagut gent que s'ha quedat a fora. Una bona part del públic ha pogut seguir l'acte gràcies a una pantalla gegant.

Josep M. Vila d'Abadal, alcalde de Vic (segon per l'esquerra)

Malgrat aquest gran èxit, pocs són els mitjans que se n'han fet ressò. Volen silenciar tot el que puguin aquesta remor que se sent i que va creixent.

Podeu seguir, però, les cròniques de l'acte a VilaWeb, Nació Digital

Un interessant article Hi ha dates que s'incrusten en la memòria col·lectiva...

Fotografies de l'acte

Aquesta remor que se sent...

I tanmateix la remor persisteix....

LA VANGUARDIA... NI COBRANT!

2011-09-24T19:08:00.001+02:00

Hi ha determinats mitjhans que sembla que, ni tan sols cobrant, poden ser fidels al país. i a la informació veraç i imparcial.

El Cercle Català de Negocis (CCN) va contractar un anunci a La Vanguardia a doble plana perquè fos publicat el dia 11 de setembre. Finalment, l'anunci no es va publicar. Avui, el CCN ha decidit que surti a El PuntAvui, a doble plana central i amb un text al peu que diu:

Aquest anunci no el va publicar La Vanguardia l'11 de setembre

Per veure l'anunci, cliqueu aquí

Per veure la nota de premsa del CCN, feu-ho aquí

DILLUNS 26: PER UN PAÍS DE TOTS, L'ESCOLA EN CATALÀ

2011-09-23T19:05:00.000+02:00

El dilluns 26 de setembre, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, Somescola.cat organitza una sèrie d’activitats en favor de les llengües i del model d’escola en català. D’aquesta manera, la plataforma d’entitats cíviques i educatives segueix activa en la campanya en favor del sistema d’immersió lingüística, a la qual ja s’han sumat desenes d’escoles i més de 33.000 persones a través del web.

El Dia Europeu de les Llengües, comptarà amb accions a les escoles i amb un acte acadèmic de relleu a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. L’acció a les escoles es presenta sota el títol “La paraula en català que més estimo”. Estan cridats a participar-hi els alumnes, professors i famílies per tal que destaquin la seva paraula preferida en català. Poden fer-la arribar en el format que vulguin (a través d’un dibuix, un mural, una fotografia, un audiovisual...) a info@somescola.cat. Les aportacions es penjaran al web de Somescola.cat per tal de mostrar el suport dels participants als 30 anys del model d’escola catalana.

En l’àmbit acadèmic, tindrà lloc a la UB la taula rodona 'Per un país de tots, l'escola en català'. En la taula, integrada per professionals i experts del món educatiu, es parlarà del paper de la llengua en l'escola catalana. En la conversa hi intervindran Joaquim Arenas, pedagog, Montserrat Cortés, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Ignasi Vila, professor de la Universitat de Girona i Montserrat Company, mestra. Eugènia de Pagès, catedràtica d’Història i escriptora, moderarà les intervencions.

L'acte tindrà lloc a les 19 h a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona i és obert a tothom. Al llarg del debat es projectarà un vídeo amb els missatges de diversos catalanòfils d’arreu del món a favor del model d’immersió lingüística de Catalunya

JOAQUIM M. PUYAL: PREGÓ AMB QUALITAT I CONTINGUT

2011-09-23T11:55:00.000+02:00

Poques vegades un pregó de Festa Major haurà tingut tan contingut nacional i reivindicatiu. He sentit molts d'aquests pregons que obren les Festes Majors de pobles i ciutats. La majoria sense cap contingut que no sigui el d'estimular lka gent a divertir-se, passar-s'ho bé i fer tota la gresca possible. Ja em sembla bé... no deixa de seru l'inici d'una gran festa. Ara bé, sentit Joaquim M. Puyal en el pregó de les Festes de la Mercè d'enguany és una altra cosa. Una altra cosa des de molts vessants: l'originalitat, la qualitat, la novetat i, sobretot, el contingut.

Per veure'l cliqueu aquí.

Doneu-li un cop d'ull. Escolteu-lo atentament. Gaudireu d'una gran demostració d'oralitat i, després, reflexioneu-hi.

Alguns fragments a l'atzar:

"Quan l'objectiu comú s'ho mereix, cal superar les diferències"

"O ens arremanguem o ens n'anem en orris"

"Els ciutadans tenim força. Si sabem què volem i lluitem per assolir-ho, el nostre futur és nostre, sense haver de dependre de ningú". "L'exemple de les lluites socials i resposta antifranquista obteniu una conclusió: si els catalans anem junts som imbatibles"

"Si superem les nostres diferències, la força de la unió és irreductible".

"si perdessim la llengua que pel camí que anem tampoc seria tan imaginable, al final de tot seria responsabilitat nostra, no sempre és la culpa dels altres".

"Lamentablement a dia d'avui l'any 2011 encara no hem aconseguit el reconeixement de l'espai català de comunicació comú associat a l'àmbit lingüístic de la nostra llengua".

"A la terminal de l'aerport de barcelona hi havia un rètol que hi posava: 'Puente aéreo Madrid-Barcelona-Madrid', per si hi havia algun dubte, com tot, abans i ara, tot comença i acaba a Madrid".

EL CORRELLENGUA 2011 ARRIBA AL PAÍS VALENCIÀ

2011-09-23T11:17:00.000+02:00

Gandia. Correllengua 2010

Gandia, a la comarca de la Safor, celebra aquest cap de setmana el Correllengua 2011. Comencen així els actes del Correllengua al País Valencià, on es fa per 16è any consecutiu amb l'impuls d'Acció Cultural del País Valencià. Si al Principat la figura homenatjada és Joan Oliver, a les terres valencianes es recorden les figures d'Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, en el centenari del seu naixement. Ambdós autors són considerats elements cabdals de les lletres valencianes i divulgadors de la llengua.

Els actes a Gandia comencen aquest dissabte a les set del vespre a la plaça del Rei en Jaume I, amb la Trobada de Cultura Popular: dimonis, dolçainers, tabalers i dansaires. A continuació, hi haurà la Cercavila pel centre de la ciutat fins a la plaça del Prado, on l'escriptor Josep Piera llegirà el Manifest del Correllengua 2011. La jornada acabarà amb un sopar de germanor a la mateixa plaça i amb l'actuació dels grups Xerinola, King Kong Boy, Desgavell i Eina.

Al Principat, continuen els Correllengües. Aquest cap de setmana en tenim a les comarques de l'Alt Camp, el Vallès Oriental, el Baix Empordà, el Bages, el Maresme... Consulteu l'agenda del Correllengua 2011.

OSONA PER LA INDEPENDÈNCIA: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

2011-09-22T11:29:00.000+02:00

L'Assemblea Nacional Catalana, actualment en fase de constitució, comença ja a fer-se visible.

Demà divendres, a les 21h, l'assemblea territorial Osona per la Independència es presentarà públicament en un acte al Teatre l'Atlàntida de Vic. Aquesta assemblea comarcal s'encarregarà de vertebrar els pobles de la comarca d'Osona de l'Assemblea Nacional Catalana.

Segons el seu portaveu, Lluís Corominas, l'assemblea la formen persones amb diferents sensibilitats polítiques que provenen dels pobles de la comarca amb la intenció 'd'assolir la independència política de Catalunya'.

En l'acte de divendres, el portaveu de la coordinadora d'Osona per la Independència, Lluís Corominas, explicarà què és l'Assemblea Nacional Catalana i què proposa la seva entitat. A continuació, el primer rector de la Universitat de Vic i membre del Consell Assessor, el folguerolenc Ricard Torrents, serà l'encarregat de la segona ponència. Després, el cantautor i músic Lluís Llach que, a més, és membre del Consell Permanent de l'Assemblea intervindrà en l'acte. El doctor Jordi Folch, membre també del Consell Assessor d'Osona per la Independència tancarà la ronda de ponències.

Per cloure l'acte, el cor jove de Centelles, Cantus Firmus, serà l'encarregat de posar la nota musical a l'acte i interpretarà el Cant de la Senyera i els Segadors

BUTLLETÍ DEL CORRELLENGUA DEL MES DE SETEMBRE

2011-09-22T11:18:00.000+02:00

Ja tenim el quart número del butlletí del Correllengua que recull les principals activitats i informacions corresponents a la segona quinzena del mes de setembre.

També hi podreu trobar l'agenda d'actes previstos fins al 3 d'octubre.

No se'l perdeu! Cliqueu aquí!

#TWITTERENCATALA: AVUI, TOTHOM A PIULAR

2011-09-17T11:45:00.001+02:00

La comunitat catalana al Twitter fa una crida perquè tothom reclami una versió en català de la xarxa social amb una piulada avui a les vuit del vespre fent servir l'etiqueta #twitterencatala. És la reacció a la presentació dijous passat de la traducció a cinc noves llengües de la xarxa. L'objectiu dels organitzadors de la piulada és que l'etiqueta sigui 'Trending Topic' i tingui un impacte als responsables de la xarxa.

JORDI DAUDER: ACTOR I HOME COMPROMÈS

2011-09-16T19:32:00.002+02:00

Ha mort Jordi Dauder, gran actor i home compromès; lluitador i agitador social i polític. En el lliurament dels premis Gaudí 2011 va dir:

Aquest premi és un estímul per a continuar lluitant per la nostra cultura, identitat i cinema...

És realment la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui.

UNITAT POLÍTICA... O UNITAT D'ACCIÓ?

2011-09-16T11:17:00.000+02:00

Cada vegada que s’apropen unes eleccions es parla molt i arreu sobre la conveniència que els partits polítics partidaris de la independència del nostre país es presentin junts en una única candidatura.

Se’n va parlar abastament en les eleccions al Parlament de Catalunya el 2010 i es torna a insistir ara, de cara a les eleccions al Congrés dels diputats d’Espanya.

Els partidaris i ferms defensors d’aquesta idea aporten els seus arguments com el d’ evitar l’atomització del vot independentista tot adduint que si se sumen candidatures també se sumaran de manera proporcional els vots i, conseqüentment, s’obtindria més representació parlamentària.

Em permeto dubtar d’aquestes afirmacions. La suma de partits no crec que arribés a representar una suma proporcional de vots. Més encara, potser ens enduríem una sorpresa –negativa- en l’hipotètic cas que una candidatura única de l’independentisme es presentés a unes eleccions.

Crec que de vegades confonem la unitat política amb la unitat d’acció. Com a independentista no pretenc en cap moment una unitat política. Entenc que cadascuna de les persones que componem l’ampli espectre de l’independentisme som, ideològicament parlant, molt plurals i diferents. Dins de l’independentisme hi cap tothom; dretes o esquerres, liberals o socialistes, catòlics o ateus... Els independentistes tenim dret, doncs –i penso que és bo- a disposar d’una opció política que, a banda del nostre objectiu comú d’independència, ens representi també en el sentit ideològic més ampli.

Una altra aspecte molt diferent és, però, la unitat d’acció. ÉS aquest concepte el que hem de tenir molt clar. Unitat d’acció de totes les forces polítiques i la societat civil en un únic objectiu: arribar a la constitució d’un estat propi independent.

Per això hem d’entendre la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana com un pas més en aquesta desitjable unitat d’acció. Una Assemblea que no serà una suma més de sigles o de grups, sinó un aplegament d’esforços individuals en un treball conjunt que tindrà com a objectiu posar les bases per tal que s’articuli una gran mobilització ciutadana per aconseguir la plena sobirania de la nostra nació.

Treball conjunt amb tothom. Un únic objectiu per a tots.

Unitat d’acció per la independència

EL CORRELLENGUA PREN EMBRANZIDA

2011-09-16T10:04:00.000+02:00

Després dels actes de la Diada, el Correllengua reprèn el protagonisme aquest cap de setmana amb una ampli ventall d’actes i tots ells ben repartits per la geografia del Principat.

Corbins (el Segrià) continuarà aquest dissabte 17 la celebració del Correllengua que es va iniciar el cap de setmana anterior. Entre els actes previstos destaquen especialment un esmorzar i tirada de bitlles matinal (09h, a la plaça de la vila) i el sopar popular i els concerts de Pastorets Rock, Carles Belda i el PD local Uri, que tindran lloc al Poliesportiu de la vila a partir de les 22h.

La petita vila de Madremanya (el Gironès) organitza enguany el seu primer Correllengua i ho fa sense complexos, amb activitats repartides de divendres a diumenge. El divendres està reservat a la lectura del Manifest del Correllengua i a un espectacle de Dansa Aèria, tot plegat a partir de les 20:30h a la plaça. L’endemà, la gresca s’inicia ben d’hora, a les 08h del matí amb una caminada popular a la plaça de les Bruixes. Ja per la tarda destaca l’exhibició de puntes al coixí i una cercavila amb els geganters i bastoners de la Bisbal d’Empordà (a la plaça), per acabar amb un sopar popular a la sala Polivalent. Finalment, el diumenge per la tarda es clouran els actes amb una exposició de treballs de recerca sobre el poble i un berenar col·lectiu.

El proper divendres 16, Cabrils (el Maresme) organitzarà una xerrada en el marc del Correllengua sobre “Les mudes lingüístiques entre els joves catalans”, a càrrec del professor de la UOC, Joan Pujolar i Cos. L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Pública, a partir de les 20h.

Els veïns de Torrelavit (l’Alt Penedès) tornen a organitzar un any més un Correllengua ben farcit. El dissabte s’iniciaran els actes a la plaça del Casal amb la lectura del manifest i un sopar ben particular “La Croquetada!”, un àpat a base de croquetes fetes pels veïns de Torrelavit. Un concert d’acordió amb Xavier Cols i Gerard Torres clourà els actes de dissabte. L’endemà, ben d’hora, es realitzarà una caminada popular per camins propers a la vila i que acabarà amb una arrossada popular a la Font de les Pubilles i un concert de sobretaula, amb Paton Soler.

Vacarisses (el Vallès Occidental) viurà de nou el pas de la flama de la llengua amb un conjunt d’actes centrats en el matí de dissabte. A la Biblioteca s’han organitzat tot un seguit d’activitats pels més menuts i relacionats amb l’ús de la llengua, amb scrable, gimcana i “grans” dictats. Al migdia, i després d’un vermut, el Punt de Vol serà el marc que acollirà el concert del grup de música tradicional Ameba.

Finalment, el Correllengua també visitarà la localitat de Sant Martí de Tous (Anoia). Malauradament, a l’hora de tancar aquest article no hem pogut conèixer més detalls dels actes programats.

Per saber en detall els horaris i la descripció dels actes no dubteu i consulteu l’agenda del Correllengua. La setmana vinent serà el torn de les viles de Valls (l’Alt Camp), la Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà), Argentona (el Maresme), Vallromanes (el Vallès Oriental), Artés (el Bages) i Gandia (la Safor).