Heribert Barrera, (juliol 1917- agost 2011)
polític, científic, patriota i independentista català
 |
| Heribert Barrera a la Conferència Nacional per l'Estat propi (30-4-2011) |
Endavant, doncs, per Catalunya i a la feina!
Continuarem la vostra feina!
28.8.11
HERIBERT BARRERA: PER CATALUNYA I A LA FEINA!
24.8.11
ENRIC VALOR: LLENGUA I NACIÓ
Llegeixo en el bloc de Gemma Pasqual unes paraules que, segons sembla, van aparèixer escrites en un paper damunt la taula d'Enric Valor després de la seva mort.
“L’home es serveix de la llengua per a parlar; és a dir, per a comunicar als altres els seus pensaments. També utilitza les paraules per a anomenar les coses, i tenir al seu cervell els conceptes per mitjà dels mots. Però l’home no veu la llengua sols com una cosa merament útil: se l’estima. Se l’estima perquè és seua, i vol parlar en aquesta i no en qualsevol altra. A més a més, el pensament i la llengua estan en una relació dialèctica: l’home crea la llengua i aquesta determina la manera de ser. L’estimació és el primer pas del patriotisme: l’amor a la terra, a la llengua i a la pàtria. No es pot ser realment patriota si no s’estima la pròpia llengua, i no se la pot estimar realment si no la pensem, si no la parlem, si la fem, així, realment nostra.”
23.8.11
ENRIC VALOR, 100 ANYS
De nou la letargia estival fa que arribem un dia tard a l'homenatge a Enric Valor en el centenari del seu naixement.
Ahir, 22 d'agost de 2011, es complien 100 anys del naixement a Castalla (l'Alcoià) d'Enric Valor, gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista valencià. Gran lexicògraf, té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià. La seva obra és molt extensa, destacaríem, però, la seva recopilació de trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana que ell transdforma en literatura escrita a través d'un excel·lent treball d'equilibri entre el que és la normativa i les expressions dialectals.
La xarxa l'ha recordat intensament. Vilaweb publica un molt bon recull de fragments extrets del llibre "Converses amb un senyor escriptor" i que titula Enric Valor, un cent de centenari. Alhora, ofereix una selecció de les seves rondalles, tretes de l'edició 'Rondalles Valencianes d'Enric Valor'.
És bo recordar les seves darreres paraules en un acte oficial: [...] cal dir que tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català [...] Com bé deia el meu amic Sanchis Guarner, la pèrdua de l'idioma propi significa la mort cultural d'una pàtria.
20.8.11
LA DEFENSA DE LA LLENGUA (Víctor Alexandre)
El mes d'agost ens submergeix en una mena de letargia estival que afecta tothom, fins i tot els blocs. Per compensar una mica aquesta inactivitat estiuenca, aquí teniu el darrer article d'en Víctor Alexandre, publicat a e-noticies:
La defensa de la llengua
És obvi que hi ha una ofensiva espanyolista contra la llengua catalana i que abasta tots els Països Catalans. Però la minorització de la nostra llengua també és, en bona part, culpa nostra, perquè passant-nos a l'espanyol a la més mínima, li traiem tot el sentit de la seva existència. Una llengua que s'usa poc acaba no tenint raó de ser i allò que no té raó de ser desapareix. No tenim cap dret a acusar els nouvinguts de no parlar català si nosaltres som els primers que els parlem en una altra llengua. Quin interès poden tenir-hi si amb el nostre comportament els estem dient que no cal que l'aprenguin? Hem de comprendre que el gran motor de la humanitat és la necessitat. No hi ha evolució sense necessitat. I la llengua catalana, per molts segles d'història que tingui al darrere, només sobreviurà si és útil i necessària per viure als Països Catalans.
El català, cada cop més, s'està convertint en un patuès, en un dialecte de l'espanyol. I això -cal denunciar-ho- s'està fent en connivència amb els llibres d'estil de molts mitjans de comunicació catalans que, amb l'excusa "d'arribar a tothom", no sols naturalitzen els castellanismes, sinó que també arraconen sistemàticament les paraules i les expressions catalanes més genuïnes i utilitzen les que presenten menys diferències morfològiques i fonètiques amb l'espanyol. És a dir, que l'arquitectura de la llengua és cada cop més pobre, la sintaxi fa pena i creix per moments la ignorància dels referents culturals propis. Això fa que la major part dels catalans utilitzin dites populars i frases fetes espanyoles en lloc de les pròpies i que la llengua catalana s'estigui transformant en un dialecte anomenat catanyol.
Assumim, per tant, la nostra responsabilitat. Pensem que si perdem la llengua perdem el país i treballem, cadascú des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua i el país assoleixin l'únic estatus polític que els pot retornar la normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la nostra llengua i la nostra vida.
12.8.11
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
