INDEPENDENTISME A L'ALÇA. Trens i autopistes...

Ja tenim un nou estudi sobre la independència. El Centre d’Estudis d’Opinió ha fet públics els resultats d’una enquesta sobre el tema. En síntesi, els resultats són que un 42,9% votaria sí en un referèndum per la independència; un 28,2% votaria en contra i un 23,3% s’hi abstindria.

Mentre continuem amb la nostra independència virtual i no ens acabem de decidir a fer el pas definitiu i convertir-la en real, Renfe ha anunciat aquesta darrera setmana que suprimirà la línia del AVE Toledo.Cuenca-Albacete, sis mesos després de la seva inaguració. El motiu..?: dels prop de 2.000 passatgers previstos d'aquest tram, en un trajecte hi viatjaven nou passatgers cada dia i en l'altre... només set! Aproximadament, la línia suprimida ha costat, entre obres, manteniment i despeses d’aquests curts sis mesos de vida, uns 5.000 milions d’euros...

Avui els nostres contertulians habituals debatran al voltant de les xifres de la nova enquesta sobre la independència. Mentrestant, i com a notícia paral·lela a la de la supressió de la línia de l’AVE, durant uns dies la nostra premsa recordarà que a Catalunya hi ha un tram d’autovia que porta tres anys tancat per desperfectes. L’any 2009, Joan Rangel, delegat del Govern espanyol, inaugurava l’Autovia del Mediterrani entre Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant. Sorprenentment, pocs dies després, el tram d’autovia es tancava al trànsit per uns porblmes de despreniments. Han passat tres anys i continua tancat i, el que és pitjor, sense cap notícia al respecte.

I algú s’estranya que l’independentisme continuï a l’alça?

LLETRA DE CONVIT. Cinc anys de compromís comú amb el català

L'Ajuntament de Girona ha elaborat un document, Lletra de Convit, que recull la feina feta els darrers anys en temes relacionats amb la llengua. 

El dia 3 de juliol de 1901, el lingüista mallorquí Antoni Maria Alcover va fer pública la Lletra de Convit, és a dir, una crida a participar en el projecte del Diccionari General de la Llengua Catalana. Recuperant el nom de la lletra de convit, L'Ajuntament de Girona vol recuperar l’esperit d’aquell veritable procés participatiu i engrescar, de bell nou, la ciutadania, les institucions i les entitats cíviques gironines en favor de la normalització de la nostra llengua a tots els àmbits de la vida quotidiana.

L'objectiu de Lletra de Convit, més enllà de fer memòria de la feina feta durant aquests primers anys de funcionament del Consell Participatiu per a la Llengua, també voldria servir d’exemple i de model de bones pràctiques i suggerir noves idees i propostes concretes a altres ajuntaments, entitats i institucions del país, per fer-los partícips d’una manera de treballar per a la llengua, i engrescar-los i implicar-los, en la mesura de les seves possibilitats, amb l’objectiu de projectar l’ús social del català des de l’àmbit municipal.

Podeu visionar aquest interessant document clicant aquí

REVISTA L'ESCLETXA. JUNY DE 2011

Ja ha sortit el número 27 de la revista l'Escletxa.

Aquests són alguns dels temes que hi podreu trobar:

El Correllengua 2011; els premis Joan Coromines; l'endemà de les consultes sobre la independència i les entrevistes a Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2011 i a Feliu Ventura.

Per veure la revista, cliqueu aquí

ELS SEGADORS VERSIÓ MARCEL CASELLAS

Us adjunto una versió de Els Segadors feta per en Marcel Casellas,  músic, compositor, intèrpret... Entre altres, forma part de grups com La Principal de la Nit, Mesclat, Estramp Jaç  o, més recentment, Mentideta.

La música de Marcel Casellas és un constant intent d'unir en una nova manera de fer la música i els instruments tradicionals populars catalans amb les noves tendències musicals.

Podeu baixar-vos aquesta nova versió de Els Segadors clicant aquí (versió mp3) o aquí (versió wav) 

SANT JOAN: LA NOSTRA FESTA!

24 de juny. La nit del solstici d’estiu. La nit més curta de l’any. La nit del foc.

Passen els segles, però quan s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per excel·lència.

El 24 de juny és la festa més estesa i unitària dels Països Catalans. És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català. Des de fa temps, i a causa d’aquest marcat caràcter unitari i col·lectiu que presenta la festa arreu del nostre país, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials.

La Flama i la pròpia Nit de Sant Joan ens uneixen com a poble. És l'única festa que celebrem de forma conjunta arreu: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... La Flama esdevé, doncs, un acte d’afirmació i de reivindicació nacional dels Països Catalans

Vicent Partal, en el seu editorial d'avui a Vilaweb, ens convida reivinidcar-nos avui, tots junts, ni que sigui una miqueta. Alhora, ens ofereix la possibilitat d'enviar amb VilaWeb la flama virtual del Canigó com un regal a la nostra gent i també a mullar-nos en la platja virtual de la Malva-rosa mentre formulem un desig per a l'any que reprèn. Acaba dient:

"Que el país de tots es faça visible també en aquesta pàtria virtual que és internet."

SANT JOAN 2011. "I EL CRIT D'UNA SOLA LLENGUA..."

Cliqueu damunt la imatge per veure-la més gran

Dijous 23 de juny un any més la Flama del Canigó arribarà a Esplugues i, des d'aquí, es distribuirà arreu de la comarca del Baix Llobregat.

Enguany, a partir de les 18h i ininterrompudament fins a les 22h, quan serà l'encesa de la foguera, tindrem activitats i festa als jardins del Robert Brillas.

I el crit d'una sola llengua

s'alci dels llocs més distants

omplint els aires encesos

d'un clamor de llibertat.

L'AUTODETERMINACIÓ... "MISSING" A LA PLAÇA

Pel que sembla ser, continua l'spanish revolution a la plaça de Catalunya. L'assemblea del 5 de juny va decidir incloure el dret d'autodeterminació en el document de mínims, això sí, després de quantitat d'entrebancs i de totes les maniobres dilatòries possibles. Doncs, bé, a hores d'ara, el dret d'autodeterminació continua sense aparèixer en el "consagrat" document dels indignats. 

Les excuses són múltiples i variades, però molt poc originals. Es reduexien a repetir els tòpics ja massa coneguts i que sempre acostumen a esgrimir, d'una banda, l'espanyolisme anomenat "progre" i, de l'altra, determinada gent, espanyolista també, que s'autodenominen "ciudadanos del mundo"... en espanyol, és clar.

Res de nou... Si voleu més informació cliqueu aquí.

DUES CARTES (Vicent Partal)

Vicent Partal ha escrit avui dues cartes en la seva eidtorial diària a Vilaweb. La primera, va dirigida als diputat i diputades del Parlament de Catalunya. La segona, al grup dels anomenats indignats.

Podeu llegir-les clicant aquí.

JA N'HI HA PROU!

Ja n'hi ha prou!

És el primer que m'ha vingut al cap avui al matí mentre veia i sentia el que estava passant al parc de la Ciutadella.

Ja vaig escriure el que pensava sobre el funcionament dels indignats amb la llengua i l'autodeterminació. Avui podria tornar a escriure sobre aquesta coacció exercida per uns milers de persones sobre uns diputats i diputades, sobre un Parlament, el de Catalunya, democràticament (no ho oblidéssim pas) democràticament elegit.  

Penso que ja n'hi ha prou que uns quants (encara que siguin uns milers) ens coaccionin i ens limitin la llibertat individual i col·lectiva.

Acabo de llegir l'editorial De Vicent Partal sobre aquest fet tan lamentable. Penso que hi estic d'acord i que el millor que puc fer és reproduir les seves paraules:

Hi ha un fil molt fi que separa la raó del deliri. Com sempre hi ha hagut fils delicats que han separat el que tu creus que estàs fent del que altres et fan fer. En política saber si vens o si vas és fonamental i emborratxar-se de paraules enormes sol acabar sent un gran perill. No hi ha cap #catalanrevolution. Hi ha, això sí, un moviment de protesta i de crítica radical que cal escoltar sense grandiloqüències, que necessitem com l'aire que respirem, però que pot acabar també afavorint als qui diu combatre. Avui, sense anar més lluny.

Perquè hi ha un fil molt fi que separa la raó del deliri. De raons ací i ara hi ha més de les necessàries. Una generació sencera convocada a l'atur, la més ben preparada. Un sistema econòmic immoral que ha mostrat sense disfresses la seua cara més vil. Una política allunyada que es reprodueix de forma endogàmica en ella mateixa. I també, sí, unes retallades com cap altre país d'Europa s'ha atrevit a fer. Però alerta que hi ha també el deliri. Creure que representes alguna cosa més que tu mateix i la gent que t'envolta al carrer. Investir-te. Oposar en un sorprenent combat de legitimitats milers de manifestants a milions de vots. Com un tot. Com un tot que a alguns, a mi, em repugna.

Especialment perquè se que hi ha fils extremadament delicats que separen el que tu creus que estàs fent del que altres et fan fer. Tan delicats que a voltes ni el color no veus. Una manifestació assetja avui el parlament de Catalunya mentre ningú no intenta assetjar la banca, per exemple. I ni insinue que el setge no el faran mai al parlament de Madrid, que això ja ho sé. I hi ha uns indignats que a Barcelona s'encaren a diputades que fa anys que les veig lluitar cada dia i les hi llencen com un insult un tan pobre mentalment com demagògic 'y tu cuanto cobras?'. Mentre a la mateixa hora dos dels personatges més coneguts de Sol seuen en un saló de l'Ateneo de Madrid acomboiant, tal com si foren uns senyorets lerrouxistes, un tal Lorenzo Abadia que resulta ser un cap del PP i ara diu aspirar a liderar la #spanishrevolution. Ai.

ESPLUGUES PER LA INDEPENDÈNCIA. ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

El proper divendres 17 de juny commemorarem el primer aniversari de la Consulta sobre la independència a Esplugues de Llobregat, que va tenir lloc el 20 de juny de 2010.

Aquest record al passat, a tot el que van representar les consultes i, particularment, la que va dur a terme la gent d'Esplugues decideix ens servirà per encarar fermament i decidida el futur.

Aquest mateix dia, en el marc del sopar de trobada i celñebració de l'aniversari, presenterem l'Assemblea Nacional Catalana i, més concretament, el nucli local d'Esplugues de Llobregat, sorgit de la plataforma Esplugues decideix. Ens acompanyarà en Pere Pugès, membre del secretariat escollit en la passada Conferència Nacional per l'Estat propi que va tenir lloc el 30 d'abril passat.

El preu del sopar serà de 10€ per persona. Podeu reservar els tiquets a espluguesdecideix@gmail.com

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. EL VÍDEO DE CAL PARLAR DE LLENGUA

Aquí teniu el vídeo del programa de CAL parlar de llengua, emès per ETV Llobregat el passat 8 de juny.

En el programa vam poder conversar amb en Pere Pugès i Miquel Strubell, integrants del Secretariat escollit en la Conferència Nacional per l'Estat propi, sobre l'Assemblea Nacional Catalana prevista per al proper mes de novembre.

EL PAÍS DIU SÍ A L'ENSENYAMENT EN CATALÀ

Milers de manifestants s'apleguen a les places de València, Castelló, Alacant, Tarragona i Barcelona.

 

VilaWeb TV ofereix un reportatge de les concentracions i declaracions de Vicent Moreno, Jorge Alarte (PSPV-PSOE), Enric Morera (Compromís) i Marga Sanz (EUPV)

Milers de manifestants van participar ahir en les concentracions en defensa de la llengua i contra el decret anunciat pel conseller d'Educació valencià, Alejandro Font de Mora. Places cèntriques d'Alacant, Castelló, València (sobretot), Barcelona i Tarragona es van omplir de manifestants convocats per Escola Valenciana i, al Principat, per Òmnium Cultural.

Mireu-ne el vídeo de VilaWeb TV

INDIGNATS CONTRA LA LLENGUA I L'AUTODETERMINACIÓ? (3)

El serial de l’autodeterminació a la Plaça de Catalunya va continuar uns quants dies més. Primer es va dir que el dimecres, després que el dijous i, finalment, semblava que el dissabte 4 de juny era el dia definitiu.

No va ser així, però...

El dissabte a dos quarts de deu del vespre l’assemblea dels indignats es reunia per decidir si s’incloïa o no el dret a l’autodeterminació en el document de mínims de l’assemblea. Abans, en la comissió, alguns dels reunits, sempre tan detallistes i llepafils quan es parla de Catalunya,  van realitzar una esmena on es demanava que no es mencionés cap país en concret. Això significava que s’eliminaria la  frase final de la proposta que feia esment del poble català. Finalment, però, aquesta proposta va ser desestimada per 58 vots a favor de l’esmena i 117 en contra.

No obstant això, dissabte tampoc no va arribar a ser el dia definitiu...

Un grup d’entre 40 i 50 persones va aconseguir que, malgrat que la proposta d’incloure el dret d’autodeterminació havia estat acceptada, no s’inclogués encara en el document de mínims amb l’argument que hi havia hagut “falta de debat” (increïble, després de tants dies!). La conseqüència va ser que la proposta retornava a les comissions per tal que es continués debatent i, després, hauria de tornar a ser sotmesa a aprovació per l’assemblea general.

Arribats al diumenge els estira i arronsa es repeteixen de nou a la Comissió. Llarg debat amb més de trenta paraules demanades. Intents d’embolicar més la troca intentant que el tema es reobrís de nou des del principi (!). Ànims escalfats. Personalitats diverses entre la gent: el poeta Enric Casasses, l'escriptor Julià de Jodar o l'exalcalde de Badalona Joan Blanch... Finalment la proposta es considera aprovada definitivament i passa a l’assemblea de la nit.

A les 10 de la nit... Sant tornem-hi! I no us cregueu pas que després de tot aquest batibull la votació hagi estat aclaparadora a favor d’incloure el dret d’autodeterminació en el document de mínims! Res d’això! Malgrat que el sistema de votació no és precisament gaire fiable, el resultat sembla que va ser de 310 vots a  favor i 284 en contra. En percentatges, un 52% a favor i un 48% en contra.

Catalan revolution o Spanish revolution?

SÍ A L'ENSENYAMENT EN CATALÀ

Les entitats que integrem la plataforma Somescola.cat, juntament amb Espai País Valencià, convoquem una concentració el proper dijous 9 de juny, a les 19h, a la plaça del Rei de Barcelona, sota el lema “Sí a l’ensenyament en català”. L’acte es farà simultàniament a les concentracions que sota el lema “Sí al valencià”tindran lloc en diferents poblacions del País Valencià.

Aquesta reacció arriba després que el govern de Francisco Camps hagi anunciat l’elaboració d’un decret que pretén capgirar el model educatiu del País Valencià posant fi a les línies en valencià i, per tant, a més de 25 anys d'immersió lingüística. La mesura se suma a les recents sentències del Tribunal Suprem espanyol (22/12/2010 i 26/05/2011), que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya i posen en perill el model d’escola catalana que ha funcionat amb èxit els últims 30 anys. A això cal sumar-hi la intenció, expressada pel president electe de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, de suprimir el model d’immersió lingüística vigent a les escoles de les Illes.

Aquests tres fets posen de manifest que el model d’ensenyament en llengua catalana corre perill en els territoris on és pròpia. I, amb ell, el model de cohesió social i qualitat pedagògica que representa. Per això, t’animem a participar en aquesta concentració i a fer-ne la màxima difusió.

Pel futur de l’ensenyament en català, no hi faltis!

T’animem, també, a adherir-te al manifest “Sí al valencià”, promogut per la federació Escola Valenciana.

Adhereix-t'hi!

INDIGNATS CONTRA LA LLENGUA I L'AUTODETERMINACIÓ? (2)

El ritme de discussió i d’aprovació de temes és molt diferent entre els acampats de plaça de Catalunya i, per exemple els de Madrid. A la “capital del reino” ja porten aprovat un document que inclou més de 40 punts i a Barcelona els costa molt d’avançar, més enllà d’uns conceptes molt generals.

La discussió en assemblea del dret a l’autodeterminació ha estat, però, una telenovel•la en capítols d’aquells en què la trama es repeteix sovint, que avancen molt lentament i en què el desenllaç sembla no arribar mai.

Durant els dies que va durar aquest sainet, el periodista i president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, a finals de maig, enviava una carta als diaris amb el títol de Tot el dret a mantenir-la, tots els drets, inclòs el de l'autodeterminació. Entre altres coses deia:

L’Acampada es una mostra parcial de la societat catalana, sense dubtes. I això inclou a gent indignada que no és catalanista i fins i tot alguns ultradretans que ja els va be la spanish revolution. Mentre que sigui spanish, da igual el que sigui, és spanish.

En español para que se entienda, deien cada vegada que algú parlava en català. Jo vaig dir, en català si us plau i un dels mes destacats va començar a cridar-me: vienes a dividir!!!! Fins que l’assemblea va resoldre que la llengua que utilitza cadascú es part de la llibertat i que si algú no enten, que demani ajuda al traductor mes proper. Votació per risotades generals. I la maniobra ja es historia.

Jo formo part de la Subcomissió de Drets Politics, que va obtenir el vist i plau de l’assemblea general per reunir-se i resoldre un text per proposar a l’assemblea... però, no us penseu que això de la burocràcia es tan sols dels denostats partits, a l’acampada, quan els convé a alguns de burocràcia hi ha per donar i vendre.

Una vegada aprovat el text en una assemblea de 200 persones, que abans va tenir que ser aprovada per la comissió de dinamització i assignat el lloc per la comissió de coordinació, vam poder votar el text.

Però... ara s’ha de presentar a la comissió de continguts, per que designi un lloc a l’ordre del dia de l’assemblea del dia següent.

I la comissió de continguts, en realitat esta ocupada en debatre 4 o 5 hores si les reivindicacions han de ser positives o negatives. Per tant, ens empassem 4 o 5 hores de pacient observació de debats sobre el sexe del cogombre, amb o sense viris e.coli, i res de res, tota la setmana esperant que ens posin el segell d’aprovat per un odre del dia d’unes assemblees en els quals el que menys hi ha és ordre.

Ara sembla que el dissabte, si no plou i si la comissió de continguts ens dona el vist i plau a la instància de l’acampada, podrem saber si l’assemblea general votarà la inclusió del Dret a l’Autodeterminació dels pobles forma part del document de mínims de l’acampada.

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA A CAL PARLAR DE LLENGUA

Dimecres 8 de juny, a les 22h, dins del programa CAL parlar de llengua que emet ETV Llobregat, tindrem ocasió de parlar amb en Pere Pugès i en Miquel Srubell sobre l'Assemblea Nacional Catalana.

El passat 30 d'abril, dins del marc de la Conferència Nacional per l'Estsat propi, es va cordar engegar el procés de creació a Catalunya d'una organització popular, unitària, plural i democràtica, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es regirà pels principis que figuren en la Declaració Fundacional.

En Pere Pugès és director d'empresa cooperativa per Esade i gerent de Projectae. Ha estat militant de l'Assemblea de Catalunya, del PSAN i fundador de Nacionalistes d'Esquerrs. El 1982 va entrar al PSC i va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Boi. En la dècada dels 80 i 90 va ser també coordinador de la comissió de política lingüística de la Federació de Municipis de Catalunya. Actualment forma part del secretariat escollit en la passada Conferència Nacional per l'Estat propi.

Miquel Strubell és sociolingüista. Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford. Actualment és professor dels nopus estudis de Llengües i Cultures a la UOC. Va ser president de l'associació política Catalunya 2003 i membre fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. Forma part del secretariat escollit en la passada Conferència Nacional per l'Estat propi.

INDIGNATS CONTRA LA LLENGUA I L'AUTODETERMINACIÓ? (1)

Semblava que no arribaria mai, però finalment ahir, en l’assemblea del vespre, els acampats a la plaça de Catalunya votaven favorablement a l’autodeterminació. 

¿Que deu tenir el dret d’autodeterminació dels pobles -recordem que és un dret aprovat per l’ONU- perquè plantegi tantes reticències i posicionaments contraris?  

¿Per què els indignats veuen amb bons ulls l’alliberament de pobles que es troben a milers de quilòmetres de nosaltres –i quan més exòtics, culturalment parlant, millor-i són incapaços de mostrar-se favorables que Catalunya exerceci el dret a l’autodeterminació?

Els indignats semblen posseir una gran capacitat d’indignació contra un miler de situacions diverses; en canvi, els costa força indignar-se contra l’opressió nacional d’un poble per un altre. Una opressió nacional que sempre es tradueix en opressió cultural i lingüística, dependència política i espoli econòmic. 

Aconseguir que es discutís en l’assemblea de la plaça de Catalunya el dret d’autodeterminació ha estat una feina complicada, plena d’entrebancs, llarga i difícil. Només heu de fer un cop d’ull als twitters amb l’etiqueta #catalanrevolutiuon, podreu intuir el desenvolupament de tot plegat. 

Els problemes van sorgir des del primer moment en què es va començar a gestar la comissió per discutir el dret a l’autodeterminació. Víctor Alexandre ja ho denunciava en un article del 29 de maig: 

En sentir això, no és estrany que les veus catalanes del nacionalisme espanyol, sempre disfressades d’universalisme de fira, s’hagin pronunciat d’aquesta manera: “Aquesta revolució no ha de tenir banderes ni tampoc nacions. És pel bé de les persones, contra el capitalisme salvatge i sense ètica i contra la corrupció més dura, i cap d’aquests dos conceptes no té bandera”; “No és el moment de dividir, sinó d’unir forces; ja es va espatllar una revolució obrera per culpa dels nacionalismes”; “Què és aquesta merda anomenada Catalan Revolution? Res de divisions del moviment. Tots units! Spanish Revolution!” 

Paral·lelament al tema de l’autodeterminació ha aparegut sobretot entre els acampats de plaça de Catalunya, però no únicament alli, el tema eternament polèmic de la llengua. Denunciava aquest fet el columnista de l’AVUI , Ferran Sáez, Mateu, en un article titulat “Indignats i espanyolíssims”. Entre altres coses deia: 

El dia 22 de maig, a les 3:09, un d'aquests pinxets va penjar al mur “oficial” del Facebook el següent missatge: “Recordamos a los ciudadanxs que el idioma no es el motivo de lucha de acampadabcn. Aquí se trata de difundir y llegar al máximo de personas posible, así que dejad los nacionalismos aparcados! [...] D'aquesta manera arribaran “al máximo de personas posible”. Les persones, com tothom sap, només parlen en espanyol. 

Durant aquests dies s'ha viscut a plaça de Catalunya una situació tensa. En un dels llargs i interminables debats dins de la Comissió de l'autodeterminació un dels participants va arribar a dir que és com si en la Comissió d'immigració tinguéssim representants de Plataforma x Catalunya...

SANDRO ROSELL, LES SEVES DECISIONS I EL PRONOM FEBLE "EN" (2)

En les seves darreres declaracions, Sandro Rosell es referia al poc que sabem gaudir els barcelonistes dels èxits de l’equip, a més de repetir una altra  vegada que encara no és l’hora de parlar de totes les infàmies que, enguany, s’han abocat sobre el Barça.

Poca cosa interessant, doncs, en el contingut de la  roda de premsa. Una altra qüestió, que és la que m’agradaria citar, és el mal ús –millor dit: “no ús”, del pronom feble EN.

Diu textualment Rosell (encara que molts diaris ho han  esmenat): “...si això passés en un altre lloc, encara s’estaria parlant.” Més endavant, afegeix, referint-se als mitjans i a l’entorn barcelonista, que li dol molt  “que no se sàpiga gaudir”.

Ai, Rosell! En la teva poca habilitat per formar discursos, acabes de fer-ne una de més grossa, te m’has carregat un pronom feble. Has convertit el parlar dels triomfs barcelonistes, de la Lliga, de la Champions, del bon joc precís i preciosista del Barça en un simple, curt i anodí “parlar”. Has fet exactament igual amb el verb “gaudir” i fas que ens quedem sense saber de què estem gaudint.

Et vull recordar un excel·lent article (potser el millor que he llegit sobre els pronoms febles) de l’enyorada Montserrat Roig. En un cas similar (referit a Canal 9) deia: “Has fet una cosa pitjor: te m’has carregat un pronom feble, tot ignorant que els pronoms febles són la nineta dels nostres ulls. Has fet caure l’en , l’has fet rodolar pels viaranys del no-sentit. Tant que els estimem els pronoms febles! Si en desapareix un, ens toquen el voraviu. Durant segles, els francesos, els italians i els catalans hem matisat fins a tornar-nos primmirats gràcies al pronom feble. Hem estalviat la llargada de les paraules per arrodonir-ho tot en un hi o en un en. I ens enteníem. Un hi o un en era com posar una goteta de mel al paladar.”

Tot un món hi cap, dins d’un pronom feble, Sandro. I em permetré acabar aquest article manllevant part del text de la Montserrat Roig i adaptant-lo expressament per a tu:

Que feliços seríem si haguessis dit: “encara se n’estaria parlant.” I també “que no se’n sàpiga gaudir”. Perquè darrere d’aquest en meravellós hi ha els èxits del Barça; hi ha la Lliga i la Champions; hi ha els gols de Messi, les passades de Xavi i les croquetes d’Iniesta; hi ha les aturades de Valdés, la velocitat de Pedro, la tenacitat de Villa; hi ha  la Masia; hi ha l’afició del Barça; hi ha... tantes coses!

Sense aquest en, Sandro, tot això se’ns esborra i ens resta només el fet de parlar i gaudir, sense que, perduts en la teva eloqüència, arribem a saber ben bé de què.

SANDRO ROSELL, LES SEVES DECISIONS I EL PRONOM FEBLE "EN" (1)

Quan Sandro Rosell va guanyar les eleccions a la presidència del Barça, va dir que parlaria poc... Un any després, un comença a entendre el perquè d’aquesta actitud. No és que el president prefereixi treballar i gestionar el club ders de la tranquil·litat que dóna el no estar contínuament assetjat pels mitjans. No és res d’això; l’únic que hi ha al darrere d’aquesta actitud és la incapacitat declarada de Rosell per parlar en públic i per emetre un discurs ben estructurat i cohesionat davant d’un auditori.

No vull parlar del Rosell tímid i apocat que deixa Guardiola sol davant dels lleons de les diferents cavernes mediàtiques.

No vull parlar tampoc del Rosell que té la pretensió de canviar abonats del seu lloc per construir una grada jove. Una grada que serà el lloc ideal per on puguin retronar els “Boixos nois” o grups afins, ja sigui amb aquest o amb altres noms. Grups que tan van costar d’eradicar del Camp Nou.

No  vull  parlar del Rosell que fa retallades a les seccions esportives amb l’argument –no podia ser un altre- de la crisi econòmica.

Tampoc vull parlar del Rosell que ens ha portat la publicitat a la nova camiseta i que ha relegat el logo d’Unicef –que tan dignament hem portat durant aquests anys- a la part del darrere. La part davantera lluirà el logo de la Qatar Foundation. Qatar, un emirat hereditari, on no existeixen els partits polítics, on les dones només voten des de l'any 2003; on la llei islàmica, la xaria, no és sols un element religiós, sinó que es troba a la base de la legislació, sobretot pel que fa a la vida privada; on  la monarquia absoluta i absolutista rep acusacions greus pel tracte als immigrants, en condicions de semiesclavatge.

No vull parlar de res d’això. Vull parlar del Sandro Rosell que fa discursos -pocs- i de la seva mala relació amb els pronoms febles, concretament amb el pronom feble EN.

RECULL DEL CORRELLENGUA 2010

Per primer cop des de que el Correllengua va començar a caminar, la CAL impulsa l’edició del Recull del Correllengua 2010 una revista on es presenta la crònica dels actes celebrats als Països Catalans durant l’any 2010.

L’objectiu d’aquesta publicació és el de popularitzar el Correllengua encara més, dotar-lo d’una més gran cohesió i sentit unitari i reconèixer l’esforç de centenars d’associacions i col·lectius que any rere any assumeixen el compromís d’organitzar-lo a les seves viles, pobles i barris.

Descarrega-te'l !

Recull del Correllengua 2010 - 1a part (4.6 Mb)

Recull del Correllengua 2010 - 2a part (5.8 Mb)

Recull del Correllengua 2010 - 3a part (6.4 Mb)

PRIMER BUTLLETÍ DEL CORRELLENGUA 2011

El Correllengua 2011 és a punt de començar. El proper 2 de juliol començarà a  caminar a la població de Sant Llorenç de Savall.

De moment, però, ja disposem del primer número del butlletí del Correllengua, el corresponent al mes de juny.

APLEC INDEPENDENTISTA DEL BAIX LLOBREGAT

Diumenge 19 de juny, a partir de les 11 h del matí, al cim del Montbaig (Sant Ramon), tindrà lloc el primer Aplec Independentista del Baix Llobregat, coincidint amb el primer aniversari de la celebració de la consulta per la independència a Sant Boi.

L'acte, que està organitzat per Sant Boi Decideix amb el suport d'Òmnium Cultural Baix Llobregat, comptarà, a més dels parlaments de benvinguda, amb l'actuació en primer lloc d'una representació de les corals de Sant Boi i Sant Climent, per continuar amb el grup baixllobregatí Riu (música popular dels Països Catalans).

Es farà l'estrena d'una estelada gegant, i sota el lema "una persona, una estelada", omplirem la muntanya amb el nostre símbol, fent que el missatge visual arribi a tota la plana de Baix Llobregat. També s'ha dissenyat una samarreta especial per aquesta ocasió, que es podrà adquirir durant l'aplec. El bar de l'ermita estarà obert durant la celebració i es serviran begudes i entrepans.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. EL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA (3)

El vídeo d'avui, Moments estelars de Catalunya,  és un muntatge realitzat amb imatges extretes de contingut públic del 'Lipdup per la Independència', de la Generalitat de Catalunya, i cedides per PDD.