GRAN ÈXIT DE L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JOAN COROMINES 2011

Prop de 200 persones han omplert avui el vespre la Sala del Centenari de l’ateneu de Sant Just Desvern en l’acte de lliurament dels premis Joan Coromines 2011.

L’acte ha estat presentat per Roger Cònsul que ha anat donant pas als diferents premiats d’enguany. En primer lloc, i abans dels lliuraments, ha pres la paraula la Sra. Ivonne Griley, Directora General de Política Lingüística que ha encoratjat tothom per continuar endavant i amb fermesa en la defensa i difusió de la llengua catalana.

Tot seguit han anat pujant a l’escenari els premiats: Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt. Pere Manzanares, director de ràdio Arrels de Perpinyà. Carles Capdevila, director del diari ARA i el president de l’Ateneu de Sant Just Desvern.

Posteriorment, ha tingut lloc l’acte més emotiu de la nit amb l’homenatge pòstum a l’editor i escriptor Isidor Cònsul, que ha consistit en la lectura de diversos textos.

Finalment, ha pres la paraula Josep Maria Terricabras que ha elaborat un discurs amè i alhora carregat de contingut en què ens ha recordat la necessitat de crear espais de comunicació en català, així com que els drets no són mai individuals, sinó col·lectius i que és només el seu exercici el que representa un acte individual. Terricabras ha demanat també molta més cura en la llengua que fem servir i ha remarcat que una llengua no és un mitjà de comunicació, sinó que n’és el medi; el medi on vivim, estimem, reneguem, discutim, morim...

L’acte ha finalitzat amb el cant dels Segadors.

Posteriorment, hi ha hagut un final de festa amb l’actuació del grup Mentideta.

CONSTRUÏM L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

El dissabte 30 d’abril s’iniciarà la seqüència lògica del dia després de les Consultes sobre la inidepèndència: la Conferència Nacional per l’Estat propi i l’inici del procés constituent de l’Assemblea Nacional Catalana.

El dia 30 es posaran les bases d’aquest nou procés del qual destacaria dos punts importants: d’una banda, el fet que sigui un moviment on només es pugui participar a títol personal i, de l’altra, el gran repte que l’Assemblea es planteja: aconseguir una majoria social que doni suport a la independència d’aquest país.

L’Assemblea Nacional aconseguirà els seus objectius si som capaços de treballar de la mateixa manera que hem estat fent durant tot aquest temps que han durat les consultes: un treball unitari, independentment de la ideologia de cadascú. Més enllà de partits, oprganitzacions o entitats, hem estat capaços de treballar conjuntament per un objectiu comú. 

Dissabte podem continuar construint la independència mitjançant un moviment unitari, transversal i sorgit de la societat civil. Un moviment on ens puguem aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals. 

 “El que pretenem a partir d’ara, amb el procés que es posarà en marxa després d’aquesta Conferència, és que la resta de ciutadans del país, els qui fins ara no s’han manifestat favorables a la independència política de la nostra nació, s’incorporin al debat que els proposem i que, entre tots, aconseguim crear les condicions socials i polítiques que ens permetin tenir com més aviat millor, però també amb la màxima certesa, el nostre propi Estat en condicions d’igualtat amb la resta d’Estats sobirans d’Europa i del món i amb la voluntat de contribuir a fer un món molt més just, solidari i sostenible”.

Més informació a: http://www.assemblea.cat

ESPLUGUES DECIDEIX DEFENSARÀ UNA PROPOSTA CIUTADANA PER L'AUTODETERMINACIÓ

Esplugues Decideix es constituí el passat mes de febrer del 2010 com una plataforma ciutadana en pro de l'exercici del dret d'autodeterminació nacional. Amb aquesta intenció, el passat 20 de juny del 2010, impulsà la celebració d'una consulta popular sobre la independència. Lluny de donar per acabada la seva activitat, Esplugues Decideix ha continuat aquesta tasca.

Esplugues decideix presentarà al Ple de l'Ajuntament d'aquest dimecres 27 d'abril, una proposta ciutadana en pro del dret d'autodeterminació. El punt de partida és respondre al nou status quo constitucional assenyalat per la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya. El text és fruit del consens entre les diverses sensibilitats de l'espectre autodeterminista. La defensa de la proposta anirà a càrrec d'Albert Comellas, en representació d'Esplugues decideix.

Aquest és el contingut de la proposta:

Proposta Ciutadana sobre la resposta als efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya sobre l’autogovern:

DECLARACIÓ Davant de la sentència sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya pronunciada pel Tribunal Constitucional d’Espanya, el seu ús en l’aplicació de sentències del Tribunal Suprem que qüestionen el model lingüístic impulsat per la Generalitat de Catalunya, i davant del clima de retallada de l’autogovern efectiu de la Generalitat, l'Ajuntament d’Esplugues, reunit avui en ple, com a garant dels anhels dels ciutadans d'aquest poble als quals representa, fa públiques les consideracions i acorda les resolucions següents.

1.- La sentència del Tribunal Constitucional retalla molt greument l'Estatut en qüestions clau per a l'autogovern català com ara la llengua, la justícia i el finançament. Som davant d’una sentència de 200 pàgines originals més 800 pàgines afegides ara que reflecteix una lectura tendenciosa de la Constitució Espanyola de 1978.

2.- Cal recordar que l’autogovern de Catalunya i llurs institucions, Parlament, Generalitat, Síndic de Greuges, el dret Civil... són anteriors a qualsevol ordenament jurídic espanyol vigent avui en dia i que no emanen de la darrer Constitució espanyola de 1978. Ans al contrari: la darrera transició organitzada per l’última dictadura militar espanyola cap a un model de democràcia, amb l’aspiració d’esdevenir amb el temps homologable a llurs veïnes europees, va ser forçada per les aspiracions de llibertat de la Nació catalana, entre d’altres pobles i col·lectius.

3.- Ens sentim moralment exclosos del procediment emprat perquè ha estat considerat inapropiat per experts juristes constitucionalistes, i va convertir el TC en una cambra legislativa quan ja hi ha el Congrés i Senat espanyols; Ens sentim moralment exclosos dels equilibris de poder a cop de inhabilitacions i desqualificacions entre els propis magistrats perquè danyen l’ imatge que volem donar de Catalunya a tot el món com a País amb estabilitat institucional i jurídica; Ens sentim moralment exclosos de les filtracions perquè provoquen inseguretat jurídica i perplexitat a la ciutadania; I en definitiva ens sentim moralment exclosos del resultat de 1000 pàgines perquè retalla i re-interpreta els pactes anteriors assolits i ratificats d’acord amb les aspiracions del poble de Catalunya que reclama i reclamarà sempre avançar cap a noves fites de llibertat nacional, de nou homologable a les democràcies veïnes europees, i que havien estat sancionades pel cap de l’estat espanyol d’acord amb el resultat del referèndum sobre l’estatut expressat pel Poble de Catalunya.

4.- Finalment, cridem els veïns d’Esplugues i els ciutadans de tota la Nació catalana a participar sempre de la vida política i dels actes públics, especialment en contra d'aquesta sentència i la manera en que s’ha arribat, com a manera de mostrar el nostre compromís amb els valors de llibertat i solidaritat que hem heretat i volem seguir conreant en una trajectòria que té ja 1000 anys i que mantenim vius gràcies a l'exercici del dret d'autodeterminació del poble català.

Demanem doncs el posicionament favorable i el recolzament de l’ajuntament d’Esplugues a aquesta crida per la participació a la vida política i cívica del nostre País.

CANTO LA LLUITA. DISSABTE 30 D'ABRIL

El proper dissabte 30 d'abril, a les 19.15h, a la Masoveria de Can Tinturé, C. de l'Església, 36 d'Esplugues de Llobregat, el grup Palestra presentarà el seu espectacle poeticomusical Canto la lluita.

L’espectacle ofereix un recorregut per la cançó catalana amb acompanyament d’acordió i guitarra, entrellaçat per les veus poètiques d’uns convulsos segles XX i XXI.

A través de la denúncia de les opressions i l’estímul per la no-violència, i malgrat els conflictes d’una identitat maltractada i sotmesa, la veu d’una cultura ferma persisteix viva i sòlida al llarg dels segles.

Per veure el repertori, cliqueu la imatge

Quan la realitat és un fet, no hi ha guerra ni opressió possible per combatre un foc ardent: la identitat catalana és plausible; el batec de la llengua, imparable. Parla el poble.

El grup Palestra està format per : Ramon Manent, Guida Sellarès i Laia Carreras

25 D'ABRIL DE 1707 - 25 D'ABRIL DE 2011

No s'ensenya en les escoles

com van esclafar un país,

perquè d'aquella sembrada

continuen collint fruits.

JOAN COROMINES. EL LINGÜISTA I EL PATRIOTA (1)

El divendres 29 d’abril, la CAL lliurarà els premis Joan Coromines 2011 en la que serà la desena edició d’aquesta premis dedicats al gran lingüista i patriota Joan Coromines.

És un bon moment, doncs, per recordar ni que sigui molt breument, la gran figura, humana i professional que va ser en Joan Coromines i Vigneaux.

Coromines va ser, d’una banda, un extraordinari filòleg, un gran intel·lectual que va fer que la nostra llengua, el català, fos l’única del món, l'única, que té dos diccionaris etimològics, un de noms propis i un de noms comuns, complets en tot el seu domini lingüístic, que són l'Onomasticon i l'Etimològic.

D’altra banda, la vida de Coromines és la d’un home de llegenda, la d’un personatge extraordinari. Una combinació sorprenent entre un  científic i un lingüista de primera fila i un patriota, un activista que va participar en el complot de Garraf i en els fets de Prats de Motlló al costat d’en Macià. Que va disparar trets i que va sortir al carrer en l’alçament del 15 d’octubre de 1934.

Coromines era un home de treball il·limitat -Badia i Margarit va dir que, per al mestre, els verbs viure i treballar eren sinònims-. Coromines mateix va donar nom al seu gran projectes científic i intel·lectual: l’Ardida Piràmide. Una obra lingüística que havia d’estar construïda sobre tres pilars monumentals de la llengua catalana, L’Ardida Piràmide es componia del DiccionariEtimològic, l’Onomasticon Catalanoiae i la Gramàtica Històrica. Els dos primers projectes li van ocupar pràcticament  tota la seva vida – de fet, es diu que Coromines va començar a gestar el Diccionari Etimològic el 1922, quan només tenia 17 anys-  aquesta gran dedicació va impedir que pogués acabar d’enllestir la tercera columna del seu gran projecte.  

70,5 € EN PEATGES

COPA DEL REY APLASTADA....O EL IMPERIO SE DESMORONA

I no us perdeu els comentaris...!

NO PER MÉS CRIDAR....

L'himne espanyol sonarà a tot drap aquest proper dimecres a l'estadi de Mestalla (València), al preludi de la final de la Copa espanyola de futbol que hi disputaran el FC Barcelona i el Real Madrid espanyol. La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) intenta amagar una possible xiulada i escridassada a l'himne espanyol, que sona quan el rei Juan Carlos I accedeix a la llotja, tal com va succeir ara fa dos anys a la final que va enfrontar al mateix estadi el mateix Barça i l'Athlètic de Bilbao basc. La megafonia aquest cop diposarà de 100.000 watts de potència per fer retronar l'himne espanyol i elevar-lo fins als 120 decibels (dB), els mateixos que provoca un avió comercial volant a baixa alçada i proper al llindar del dolor (140 dB). Una conversa en un to normal se situa als 40 dB i 110 dB és la intensitat màxima que es pot donar en un concert de rock. Es considera que a partir de 55 dB ja és molest per als humans i a partir de 100 ja s'entra en xifres que poden ser perjudicials per la salut. (Racó català)

VALÈNCIA DIU SÍ A TV3, SÍ A LA LLENGUA!

Gran èxit de la manifestació a València!

Sota el el lema 'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!', vuitanta mil persones han recorregut el centre de València seguint la crida d'Acció Cultural del País Valencià. La manifestació, que ha sortit de les Torres de Quart a quarts de set i ha avançat molt a poc a poc, forma part dels actes de la diada del 25 d'Abril, que recorda la derrota de la batalla d'Almansa del 1707, i culmina totes les mobilitzacions i actes fets a tot el país contra l'aturada de les emissions de TV3 al País Valencià.

Aquí podeu veure un vídeo sobre la manifestació.

EL SURREALISME A CATALUNYA (1)

A Catalunya, J.V. Foix va ser l’introductor del dadaisme i del surrealisme. Interessat tant pel “vell” com pel “nou”, va ser, alhora, un noucentista i un avantguardista. Va col·laborar en diverses revistes tractant el tema del surrealisme.

La principal diferència entre la poesia surrealista europea i la catalana és que poetes com Foix o Joan Brossa no utilitzen la tècnica habitual de l’escriptura automàtica, sinó que la seva poesia descansa sobre la imatge hipnagògica.  Ramon Salvo destaca la diferència entre una i altra tècnica i ho argumenta basant-se en la conferència que J.V. Foix va fer a Sitges l’any 1928 en la qual definia la imatge hipnagògica com: la irrupció brusca d’unes visions netes, perfectes, sense relació amb el curs actual del pensament ni amb cap espectacle anterior. I continuava dient: Quant a l’escriptura automàtica del superrealisme francès, donada la seva impuresa, potser no escau d’esmentar-lo entre aquestes notes. Glòria Bordons, en canvi, troba que existeix un fort lligam entre una i altra tècnica.

Joan Brossa sempre va dir, però, que ell no es considerava un poeta surrealista, sinó, en tot cas, neosurrealista. Tanmateix, si fem una lectura dels primers poemes de Brossa, hi podrem trobar aspectes que el relacionen amb el surrealisme: les mateixes imatges hipnagògiques. que es poden relacionar amb l’automatisme i el somni, la utilització de l’absurd, del joc i de la màgia o la tècnica del collage i el trencament sintàctic dels seus poemes. Tots aquests processos li servien a Brossa per expressar el seu món interior que materialitzava en uns versos extrets de les visions del subconscient.

REFERENTS: ESPANYA O ELS PAÏSOS CATALANS?

Llegeixo un Twitter de Criteri sobre les dues maneres possibles de donar una mateixa notícia. En aquest cas ens estem referint al tancament de botigues per part de la multinacionla PC City.

Diari ARA. Podreu observar quins són els referents que fa servir l'articulista per explicar la notícia.

VilaWeb. Després, feu un cop d'ull a la manera completament diferent amb què són tractats els referents per l'articulista de VilaWeb. 

Són exemples que acostumen a ser habituals en els nostres mitjans de comunicació. 

CONFERÈNCIA NACIONAL PER L'ESTAT PROPI (Video complet)

Aquest és el vídeo complet de la presentació de la Conferència Nacional per l'Estat Propi que tindrà lloc al Palau de Congressos de Barcelona el proper 30 d'abril

http://www.assemblea.cat/

EL SURREALISME (3. L'escriptura automàtica)

L’escriptura automàtica no prové del conscient de l’individu, sinó del subconscient. La tècnica consistia en situar el llapis damunt del paper i començar a escriure sense cap mena de coerció, ni moral, ni social. Té com a objectiu vèncer l’autocensura que ens exercim nosaltres mateixos a través de la raó. Pretén deslliurar l’inconscient i assolir d’aquesta manera actes creatius no programats i que escapen a la voluntat de l’autor. Així, el jo poètic actua lliurement, sense repressions i deixa fluir el seu esperit creador.

Té els seus precedents en les paraules en llibertat, del fundador del futurisme, F. T. Marinetti.

L’escriptura automàtica és un mitjà, com també ho és el somni, per alliberar el subconscient. Deixar córrer el llapis tot intentant abstreure’s de tot el que t’envolta, pot arribar a fer sorgir paraules aparentment inconnexes o sense sentit.

La poesia surrealista utilitzava sovint aquesta tècnica. Una poesia que havia de ser revolucionària, transgressora de normes i allunyada del control de la raó. Llibertat, amor i poesia, tres elements indispensables en la creació surrealista. Bons exemples d’aquest tipus de poesia els trobaríem en l'obra de Bretón i també en la de Louis Aragon.

L'ENDEMÀ DE LES CONSULTES: CONSTRUÏM LA INDEPENDÈNCIA

Avui, s'ha presentat la Conferència Nacional per l'Estat propi, que se celebrarà el proper 30 d'abril en una assemblea convocada al Palau de Congressos de Barcelona.

La Conferència Nacional per l'Estat Propi vol obrir un debat "transversal de l'independentisme" i "establir un vincle polític amb el moviment civil". En la presentació, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, s'ha llegit el manifest constituent. En el text es considera que "la població de Catalunya ha mostrat reiteradament la seva maduresa democràtica, condició necessària per a qualsevol procés d'emancipació".

Aquesta Conferència, impulsada per 200 persones vinculades al món independentista, debatrà sobre "com expandir l'independentisme com alternativa política" a través d'entitats, associacions, corrents, partits, plataformes i qualsevol organització propera al sobiranisme, sense ocupar cap espai electoral. A més, prepararan una ofensiva internacional per buscar complicitats per tal d'assolir suports a la consecució d'un estat propi per Catalunya.

El moviment, definit pels promotors com a "polític, democràtic, cívic, unitari i transversal" encetarà la seva activitat el proper en l'assemblea convocada al Palau de Congressos de Barcelona per articular el moviment. A més, es debatrà el full de ruta i el manifest constituent per tal que s'esmeni i es marqui l'agenda de continguts. (Font: e-notícies)

DE LES CONSULTES A LA CONFERÈNCIA NACIONAL PER A L'ESTAT PROPI

Els fets i la història avança frenèticament. Han passat moltes coses en aquest país durant aquest període de poc més d’un any i mig. L’estiu de 2009, ningú, absolutament ningú, no hauria pogut predir tot el que ha estat succeint en aquests 17 mesos.

Barcelona ha tancat un cicle que es va iniciar en una petita població de la comarca del Maresme. Molts de nosaltres, hem pogut ser protagonistes d’una etapa històrica sense precedents que marcarà amb tota seguretat el futur d’aquest país.

Potser és el moment de fer un reconeixement a la gent que ho va començar tot a Arenys de Munt. Entitats i persones que han restat en un cert anonimat com el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació, en Pep Jordana, en  Jordi Bilbeny, en Josep Manuel Ximenis... i tants d’altres, que van aconseguir situar Arenys de Munt en el mapa de la història com a bressol de les Consultes Sobiranistes.

Les Consultes han fet possible una mobilització sense precedents en la història de Catalunya. Milers i milers de voluntaris i voluntàries han portat les consultes a gairebé 600 municipis i prop d’un milió de ciutadans i ciutadanes han pogut exercir el seu dret a decidir sobre el futur polític de Catalunya. 

L’experiència viscuda amb les Consultes, resultats a banda, que també són importants, crec que ens ha servit primordialment per a dos objectius: el primer, sensibilitzar la població sobre la independència i, més encara, sobre la possibilitat democràtica d’assolir aquesta independència.

La segona, importantíssima... Les consultes ens  han demostrat a uns i a altres la viabilitat de realitzar un treball unitari, independentment de la ideologia política de cadascú. Més enllà de partits, organitzacions o entitats, hem estat capaços de treballar conjuntament per un objectiu comú.

El final de les consultes no és la fi de res. Tampoc, com alguns han dit, és el moment que prenguin el relleu els partits i els polítics. Sincerament, crec que la nostra classe política no està encara prou madura per assumir aquest repte. Per assumir-lo, abans de res, caldria unitat a l’entorn de l’objectiu i això, ara per ara sembla inviable.

En canvi, les consultes han demostrat que la unitat de l’independentisme és possible si es fa des de la base, des de la construcció d’estructures on es puguin aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals.

No podem deixar perdre aquest bagatge obtingut amb aquest any i mig d’esforços intensius. No podem deixar malmetre la unitat assolida a l’entorn d’un objectiu concret. No ens podem permetre que es difumini o desaparegui  la força humana, les persones que hem establert forts lligams de solidaritat i que hem treballat colze amb colze durant tots aquests mesos.

El proper 30 d’abril, aviat s’anunciarà, intentarem evitar que tot això passi. Donarem un nou pas en aquesta unitat de base, en la creació d’aquesta estructura que ens ha de facilitar el camí per a l’assoliment d’un Estat propi.

Des d’aquí, us convidem a participar en la Conferència Nacional per a l’Estat Propi. Us convidem a continuar sent  protagonistes d’aquest il·lusionant i esperançador camí de la llibertat nacional.

Inscriviu-vos-hi:

http://mxi-anc.blogspot.com/

257.645 VOTS. 21,37% AIXÍ SÍ DECIDEIX BARCELONA!

Barcelona ha viscut avui una votació històrica: 257.645 barcelonins han exercit el dret de vot i s'han pronunciat sobre la independència de Catalunya en la consulta més gran que s'ha fet i la que tanca el procés començat fa un any i mig a Arenys de Munt. Això suposa una participació del 18,14% dels majors de setze anys i dels immigrants no censats i un 21,37% dels cens.

Són 85.484 vots més que no la consulta sobre la Diagonal, sense diners públics per a finançar i amb entrebancs de l'ajuntament.

Gràcies a tota la gent d'Esplugues decideix que ha ajudat a fer-ho possible.

10A TOTS ELS COL·LEGIS ELECTORALS

Per tenir tota la infomació, cliqueu aquí

10 D'ABRIL, ESPLUGUES DECIDEIX AMB BARCELONA

Aquest diumenge tindrà lloc la que serà la darrera onada de Consultes sobre la Independència. Amb Barcelona i altres ciutats culminarà un dels fets més transcendentals que hem tingut el privilegi de viure en aquest país i que va començar en aquell petit poblet del Maresme, ja fa gairebé dos anys.

L’experiència viscuda amb les Consultes, resultats a banda, que també són importants, crec que ens ha servit primordialment per a dos objectius: el primer, sensibilitzar la població sobre la independència i, més encara, sobre la possibilitat democràtica d’assolir aquesta independència.

La segona, importantíssima... Les consultes ens han demostrat a uns i a altres la viabilitat de realitzar un treball unitari, independentment de la ideologia política de cadascú. Més enllà de partits, organitzacions o entitats, hem estat capaços de treballar conjuntament per un objectiu comú.

Les Consultes han fet possible la mobilització del país. Més de 600.000 persones han participat ja en les diverses consultes. Per poc que pugi la participació demà, podrem assolir la xifra d’un milió de ciutadans d’aquest país que han exercit el seu dret a decidir.

La gent d’Esplugues decideix (amb companys de Sant Just) serem diumenge a Nou Barris, un districte de Barcelona que aplega prop d’un 18% d’immigració i fins a 42 nacionalitats diferents. Ens podreu trobar a Via Júlia, 203; Via Favència, 217 i a la plaça Roja (ciutat Meridiana).

Diumenge, però, no és el final de res. Únicament acabarem de fixar una baula més d'aquesta cadena que ens ha de dur a la llibertat. Tampoc, com alguns han dit, serà el moment que prenguin el relleu els partits i els polítics. La unitat dels partits polítics a l’entorn de l’objectiu d’independència es preveu difícil i, ara per ara, sembla inviable. En canvi, les consultes han demostrat que la unitat de l’independentisme és possible si es fa des de la base, des de la construcció d’estructures on es puguin aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals.

La gent d'Esplugues decideix serem protagonistes actius d'aquests moments històrics que ens han tocat de viure

PREMIS JOAN COROMINES 2011

X Edició dels Premis Joan Coromines

XIII Sopar per la Llengua

Divendres 29 d'abril, a partir de les 20h, tindrà lloc la cerimònia de lliurament dels Premis Joan Coromines 2011. L'acte tindrà lloc a l'Ateneu de Sant Just Desvern.

Els premis Joan Coromines s'atorguen a persones, entitats i empreses que han destacat pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes i amb la nació.

Aquests premis volen ser, alhora, un revulsiu que ens esperoni a seguit treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat com a poble.

Els premiats en l'edició d'enguany són:

Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt. En reconeixement a la iniciativa ciutadana de la consulta sobiranista sobre la independència, en representació de tota la població.

Amb aquest premi, la CAL vol fer un reconeixement també a les entitats i persones més anònimes com el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació, en Pep Jordana, en Jordi Bilbeny, en Josep Manuel Ximenis... i tants d’altres, que van aconseguir situar Arenys de Munt en el mapa de la història com a bressol de les Consultes Sobiranistes.

Ràdio Arrels de Perpinyà. En reconeixement a la seva trajectòria durant 30 anys, de promoció i difusió de la llengua i cultura catalana a tot el conjunt de la Catalunya Nord.

Diari Ara. En reconeixement a la iniciativa empresarial que suposa la creació d'un nou diari en català.

Ateneu de Sant Just Desvern. Fundat el 1918. En reconeixement a la seva trajectòria local a favor de l'associacionisme i promoció de la cultura catalana a Sant Just Desvern.

Isidor Cònsul, editor (a títol postum)

EL SURREALISME (2. André Breton)

El surrealisme, en els seus inicis, va ser més un moviment intel•lectual, essencialment literari. André Breton n’és, evidentment, l’ànima. Ell és l’ideòleg i el principal teòric del moviment al qual s’adheriren literats com Philippe Soupault i Louis Aragon, antics dadaistes, cofundadors, conjuntament amb André Breton, de la revista Littérature.

El 1919, Breton i Soupault van publicar Els camps magnètics, una obra escrita amb el procediment de l’escriptura automàtica i que es pot considerar com l’inici del moviment surrealista: [...] je résolus d’obtenir de moi ce qu’on cherche à obtenir d’eux, soit un monologue de débit aussi rapide que possible, sur lequel l’esprit critique du sujet ne fasse porter aucun jugement, qui ne s’embarasse, par suite, d’aucune réticence, et qui soit aussi exactement que possible la "Pensée Parlée" [...]

Llibertat, amor, poesia, revolució, somni... els mites del surrealisme en què ocupa un lloc destacat la nova moral de l’amor. Breton va aportar una nova visió de l'amor, un amor passional i inconscient, un amor absolut, meravellós, únic, que se situa per damunt de tots els condicionants.

La relació de l'escriptor amb Jacqueline Lamba és un dels exemples més demostratius d'aquest Amor fou, que va inspirar l'obra de Breton L’amor boig, en la qual es reflecteix també la llibertat en l’acceptació i la utilització de l’atzar. Aquest amor és un sentiment que perdura en el temps, malgrat qualsevol contingència, fins i tot la separació. Tal com es desprèn d'aquesta frase del llibre: "El que jo he estimat, tant si ho he pogut retenir com si no, ho estimaré per sempre". La importància que Breton dóna a aquest sentiment queda reflectida en la dedicatòria que fa a la seva filla: "Et desitjo que siguis bojament estimada".

Nadja és una altra de les obres importants de l'escriptor francès, on s’expressa una fascinació per la bogeria i que és, en part, autobiogràfica..

Nadja és, abans de res, un intent d’autoconeixença, d’autorecerca de l’autor. Podríem interpretar-la com una mena de viatge interior, un viatge al subconscient que André Breton, ja des del principi del text, sembla indicar-nos de manera clara, com es desprèn dels primers mots amb què s’interroga: Qui suis-je ?; o les darreres paraules que tanquen el relat: Qui vive? Est-ce vous, Nadja ? Est-il vrai que l'au-delà, tout l'au-delà soit dans cette vie ? Je ne vous entends pas. Qui vive ? Est-ce moi seul ? Est-ce moi-même ?

La realitat i l’experiència onírica es confonen en un text literari, de vegades, desconcertant. L’inconscient i el conscient semblen moure’s enmig de les seves pàgines i costa d’entreveure amb claredat on comença la realitat i on acaba la ficció.

El surrealisme de Nadja es desprèn dels personatges que van desfilant per l’obra i de les manifestacions al voltant de l’inconscient i, potser, d’aquell inconscient que esdevé el més autèntic, el més pur, la manifestació més real de l’esperit que, per a Breton, era el de l’estat de la bogeria.

EL 16 D'ABRIL A VALÈNCIA! TOTS I TOTES AMB ACCIÓ CULTURAL!

Com ja sabreu, Acció Cultural del País Valencià no ha pogut pagar la multa de 600.000 euros que li va imposar el Govern valencià per no tallar les emissions de TV3 al País Valencià dins del termini de pagament voluntari. Per això, a partir d'ara ha de suportar un recàrrec sobre aquest import que suposarà haver de pagar al voltant de 800.000 euros en un termini aproximat de 50 dies, quantitat que una entitat sense ànim de lucre com la nostra no pot assumir.

És per això que necessitem el vostre ajut, ja que el temps se'ns acaba, i si no fem front al pagament s’iniciaria un procés d’embargament dels nostres comptes corrents i béns mobles i immobles.

Us demanem, doncs, el vostre suport econòmic. Ens podeu ajudar de tres maneres:

•Agafant bons d'ajut (hi ha de 5, 10, 20, 30 i 50 euros, i podeu agafar-ne tants com vulgueu) a qualsevol Casal d'ACPV o a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, OCCC (C/Sant Ferran, 12) de València, per a repartir-los i vendre’ls entre els vostres familiars i amistats.

•Podeu fer una donació mitjançant un ingrés als comptes:

◦2100 0700 12 0200294927

◦2077 0001 27 3103581289

•Podeu explicar-ho als familiars i amistats perquè col·laboren en la venda de bons i en fer que més persones participen en la recollida d'aportacions per a fer front a les multes.

Si voleu més informació, podeu simplement contestar al correu comunicacio@acpv.cat o telefonar al vostre Casal o a l’OCCC (96 315 77 99 ext 209)

EL SURREALISME (1. Moviment d'avantguarda)

Surrealisme: Automatisme psíquic pur, mitjançant el qual s’intenta expressar, oralment, per escrit o de qualsevol altra forma, el funcionament real del pensament. És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral.

D’aquesta manera, definia André Breton el terme surrealisme en el Primer manifest del surrealisme, publicat l’any 1924. I continuava afirmant que: El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d’associació que, fins a l’aparició del moviment, eren refusades i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir de manera definitiva la resta de mecanismes psíquics i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida.

El surrealisme és un dels moviments considerats d’avantguarda. Les avantguardes, una primera línia artística de combat, neixen i es desenvolupen durant la primera meitat del segle XX i esdevenen un autèntic moviment d’agitació cultural que es convertirà en un autèntic revulsiu del món artístic i cultural. Situades sempre en la primera línia de creació, ataquen de manera directa l’art merament decoratiu i burgès anterior, signifiquen la renovació radical de formes i continguts artístics, representen un canvi d’idees i un moviment revolucionari de primer ordre. L’art de les avantguardes és l’art de la modernitat, de tots aquells que dirigeixen la seva mirada vers el futur.

La història de les avantguardes és, però, una successió de moviments culturals, artístics i ideològics que es van substituint els uns pels altres. La filosofia avantguardista elabora una crítica permanent que modifica o nega el passat anterior. Malgrat tot, sempre mantenen una relació amb el passat, si més no amb determinat passat. En el surrealisme, per exemple, i més concretament en el seu precursor, André Breton, hi podem trobar certes influències del simbolisme francès.

ISONA PASSOLA A CAL PARLAR DE LLENGUA. EL VÍDEO.

El passat 30 de març el programa CAL parlar de llengua va tenir com a convidats Isona Passola, productora, entre altres, de Pa negre i de Catalunya-Espanya, i en Roger Cònsul director i professor de teatre.

Aquest és el vídeo del programa: