BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

28.2.11

LITERATURA...DIGITAL? (5. Autors estrangers)

La majoria d’obres digitals corresponen al món anglosaxó, fetes en llengua anglesa i pertanyents, sobretot, a la literatura nord-americana. També destaquen obres escrites en espanyol, bàsicament latinoamericanes i algunes de la literatura en llengua portuguesa.

Encara són comptades les obres digitals fetes per escriptors catalans i en català. Hermeneia, el lloc de referència en el món digital, en comptabilitza només una dotzena que van des de Intermínims de navegació poètica, de Ramon Dachs, la primera obra digital en català accessible a Internet des de 1996, fins a La casa sota el temps, de Isaías Herrero.

El ventall d'obres estrangeres és tan ampli que es fa difíícil fer-ne una selecció. Simplement us en citaré unes quantes, les que en major o menor grau conec.Comencarem, doncs, per les obres de narrativa digital.

Quins són els mínims, però, que ha de tenir una obra perquè es pugui dir que pertany a aquesta nova categoria de literatura digital? A banda del format, un dels punts a tenir en compte seria el fet que l’obra hagi estat concebuda o recreada de nou per a aquest mitjà específic. En segon lloc, que l’obra exploti les possibilitats que li ofereix el format digital, un de les quals seria, per a les obres narratives, la possibilitat del relat multiseqüencial o multilineal. Finalment, que s'aprofitin els recursos que ens ofereix el món digital, que vol dir, entre altres, l’ús del multimèdia: text, imatge, so...

Una altra de les propietats que caracteritza una obra digital és la seva capacitat d’interacció. La interactivitat en una obra, o sigui la capacitat que té el lector de manipular, alterar o modificar el relat, és sempre relativa, ja que el poder, l’entremat de tot plegat continua estant en mans de l’autor que és qui decideix fins on pot “interactivar” el lector.

Parlarem una mica, doncs, de Gabriella infinita, d'Alejandro Rodríguez.

27.2.11

SÍ A TV3. 15.000 PERSONES A CASTELLÓ

Més de 15.000 persones van participar ahir en la manifestació de Castelló en suyport de les emissions de TV3 al País Valencià. La marxa va acabar amb la lectura d'un manifest, a càrrec del filòleg Vicent Pitarch, professor de la Universitat Jaume I i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Podeu llegir tota la informació a VilaWeb i també veure el vídeo de la manifestació.

26.2.11

LITERATURA... DIGITAL? (4. Les obres digitals en català)

Cada vegada són més els autors que creen i impulsen les seves obres digitals. Un bon lloc per visionar-ne la gran majoria el trobem a Hermeneia, on podem trobar una més que bona antologia de la literatura digital.

Em permeto recomanar-vos algun enllaç perquè pugueu començar a conèixer aquesta nova modalitat de fer literatura. Comencerem per algunes obres digitals en català:


Projecte 8, una novel·la d'Albert Ginestà en forma de joc de recerca. A més, n'existeix una edició escolar amb una guia didàctica i activitats. 

La casa sota el temps, d'Isaies Herrero, un dels millors autors d'obres digitals en català. La casa sota el temps va ser 1r Premi Ciutat de Vinaròs de 2007 en narrativa digital.
 
 
Retorn a la Comallega i Fugue book, ambdues de Ton Ferret, són dues obres de literatura digital guanyadores de la menció especial del Ciutat de Vinaròs dels anys 2007 i 2008, respectivament. La trama argumental es desenvolupa, en el cas de Retorn a la Comallega, a través dels enllaços que amaguen relats i d'artificis que recreen situacions "reals". The Fugue book, en canvi, funciona com una aplicació de la xarxa social Facebook que ha d'interactuar amb el correu electrònic del lector per poder ser llegida.
 
En el proper post veurem algunes obres d'autors estrangers.

25.2.11

EL DIA A DIA DEL TANCAMENT DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

Els Paísos Catalans bullen d'indignació pel tancament definitiu de les emissions de TV3 al País Valencià.

Algunes de les situacions que es vien en el món municipal són del tot paradoxals. Per exemple, l'Ajuntament d'Ares del Maestrat, amb majoria absoluta del PP, va ser el primer en aprovar una moció contra el tall de les emissions atès que suposa un "atac a la llibertat d'expressió i al pluralisme democràtic". Ahir, a Castelló, els tres grups municipals (PP, PSPV i el Bloc) van aprovar una declaració institucional en favor de les emissions, presentada pel PSPV i pel Bloc i que va comptar amb el suport del PP.


Si voleu seguir el dia a dia de tot el que està passant, doneu un cop d'ull al butlletí d'Acció Cultural del País Valencià

24.2.11

LITERATURA...DIGITAL? (3)

El relat digital...som davant d'un nou llenguatge?

La paraula, el llenguatge, és l’element central i cabdal d’una obra literària. També és així en una obra digital?

L’obra literària digital l’hem de veure com el resultat de la suma de diversos llenguatges: paraula, so, imatge, informàtica... Sobretot l’hem d’entendre principalment com la suma d’un primer llenguatge, l’informàtic, que roman ocult, amagat, i d’un segon que se’ns fa més visible que és el de la paraula escrita, acompanyada dels elements visuals i sonors.. No hi ha necessàriament una subordinació de l’un a l’altre.

La literatura digital és un nou camp literari, del tot obert. Un nou suport on continuar projectant experiències d’escriptura, on continuar treballant experiències comunicatives. Situant-nos en el món de les metàfores, un immens oceà encara per explorar i que espera aquells navegants que s'hi vulguin aventurar. Navegar en aquest oceà serà, sens dubte, apassionant. De fet, és el mateix que, des de sempre, des dels inicis de la narració oral, ha estat i continuarà sent la literatura i qualsevol forma d’expressió literària: apassionant, interessant, il•lustrativa, formadora i educadora.

23.2.11

LITERATURA...DIGITAL? (2)

Què és el que fa que classifiquem una text literari dins del terme literatura digital?

A l’hora d’enfrontar-nos amb un relat digital ens trobem amb tot un seguit d’elements identificadors i que, alhora, esdevenen integradors i integrants del relat.

La interfície, entesa com el conjunt d’utilitats que ha de permetre al lector navegar lliurement i de manera interactiva pels continguts narratius del relat. La multimedialitat o la combinació de tota mena d’elements textuals, gràfics, sonors, animats o audiovisuals. El paper del joc dins del relat. La multilinealitat, o sigui els diferents camins narratius que ens pot oferir un text digital i que ens porten directament a un dels elements més importants dins de la narrativa digital: la interactivitat, la possibilitat que el lector esdevingui un subjecte actiu dins del relat.

Tots aquests elements obren noves perspectives propiciades per les noves tecnologies al servei de la literatura. Els elements textuals, sumats a tot el seguit de components audiovisuals que es troben avui al nostre abast, creen un nou univers literari compost de tot aquest seguit d’elements integrants i alhora integradors que han de permetre anar molt més enllà en la construcció de relats digitals.

22.2.11

TV3 AL PAÍS VALENCIÀ. UNA HISTÒRIA DE SUPERVIVÈNCIA (4. PP i PSOE)

A mitjans de 1996, Eduardo Zaplana obté la presidència de la Generalitat valenciana per al PP. A partir d’aquell moment s’engega una política de discriminació del valencià que es pot observar clarament en l’important descens que pateix l’ús del català en les emissions de Canal 9.

ACPV denúncia públicament aquest descens en l’ús de la llengua, amb la presentació de dades estadístiques de la política lingüística del PP, clarament a la baixa, pel que fa a les emissions del Canal 9.

La lluita entre el govern valencià del PP i ACPV és dura i sense treva: campanyes per l’augment del català a Canal 9; interferències contínues de les emissions de TV3 per part de tècnics adscrits al departament de difusió del canal autonòmic valencià; querella d’ACPV contra els gestors del canal valencià i contra el mateix president Eduardo Zaplana... Finalment, l’any 1997 s’estableix un acord entre la Generalitat valenciana governada pel PP i ACPV en què es garantia la quota de valencià al canal autonòmic.

L’any 2006, la freqüència digital en què emetia TV3 torna a ser interferida per un nou canal de televisió: la Sexta. El llavors ministre d’Indústria, senyor José Montilla, havia concedit a la nova cadena televisiva les freqüències per les quals es rebia el senyal de TV3 al País Valencià. Per tal de solucionar el conflicte, el mateix José Montilla fa una promesa a ACPV: les emissions de TV3 (–i també dels canals complementaris, com el canal 33, el 3/24 i el canal 300) es podran veure mitjançant la Televisió Digital Terrestre (TDT).

Arribem al mes de març de 2007; ens trobem a un mes escàs de la commemoració dels 300 anys de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707) i a dos mesos de les eleccions a la Generalitat Valenciana. El PP amenaça d’expedientar ACPV amb una sanció d’un milió d’euros si segueix emetent el senyal de TV3 al País Valencià. L’acte amenaça amb el tancament dels repetidors instal•lats al mont Bartolo (Plana Alta), a la serra de Perentxissa (Horta Oest), a Montdúver (Safor) i a la serra de Carrasqueta (Alacantí).

A partir d'aquí, els fets se succeeixen de manera vertiginosa.

21.2.11

TV3 AL PAÍS VALENCIÀ. UNA HISTÒRIA DE SUPERVIVÈNCIA (3. El PSOE)

És bo i convenient recordar, per tots aquells que semblen no tenir memòria històrica, que els primers entrebancs, que les primeres actuacions “legals” i els primers atacs contra les emissions de TV3 al País Valencià són promogudes pel PSOE, que tenia el seu màxim representant en el llavors president de la Generalitat valenciana, senyor Joan Lerma.

El “café para todos” que va donar pas a l’Estat de les autonomies amb el clar objectiu d’aigualir i difuminar les reivindicacions nacionals històriques, propicia també la invenció d’un canal autonòmic per al País Valencià. Calia impedir per tots els mitjans que els valencians s’adonessin de la gran quantitat d’elements que uneixen el nord i el sud, començant evidentment pel fet inqüestionable de la unitat de la llengua.

L’any 1989 neix, doncs, una televisió que té l’objectiu de desnaturalitzar el País Valencià amb una programació de baix nivell, amb elements referencials espanyols i, evidentment, amb més de la meitat de programació en castellà. Per començar, fins i tot es va arraconar la idea d’anomenar-la Televisió valenciana (TVV), no fos que despertés sentiments valencianistes propers a la idea de Països Catalans. La televisió va ser batejada amb un nom amorf i sense contingut: Canal 9.

Joan Lerma aconsegueix, gràcies al suport del llavors ministre de Transports, Turisme i Comunicacions del govern d’Espanya, el també socialista José Barrionuevo, una ordre judicial per intervenir els repetidors d’ACPV, al•legant que ocupaven una freqüència que tenia assignada Canal 9. Immediatament i en poques hores, la Guàrdia Civil precinta els emissors del senyal de TV3 i la quota d’audiència de Canal 9 passa a ser del 95% del territori del País Valencià.

No hi ha descans, però, en la lluita. ACPV aconsegueix canviar les freqüències d’emissió de TV3 i torna a emetre, sense aixecar els precintes col•locats per la Guàrdia Civil als repetidors. El PSOE del País Valencià comença els seus atacs “legals” contra ACPV mitjançant actes sancionadores que imposen multes de fins a 16 milions de pessetes per tots i cadascun dels repetidors instal•lats.

Cal doncs, una nova campanya per tal de recaptar diners. Aquesta vegada, però, ACPV no està sola, ja que bona part dels ajuntaments del País Valencià, associacions culturals, universitats, professionals i ciutadans de tot l’àmbit dels Països Catalans participaran en aquesta recollida de donatius i ajuts econòmics. La recaptació arriba fins als 100 milions de les antigues pessetes.

20.2.11

TANCAMENT DE TV3. VÍDEO RODA DE PREMSA ACPV

Vídeo de la roda de premsa d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) sobre el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià.

TV3 AL PAÍS VALENCIÀ. UNA HISTÒRIA DE SUPERVIVÈNCIA (2. ACPV)

A partir d’aquest moment Acció Cultural del País Valencià (ACPV) pren el liderat de la campanya per les emissions de TV3 al País Valencià. El repte: fer arribar una televisió en la llengua pròpia del país a tot el territori. La seva primera actuació és posar a la venda bons de 1.000 pessetes a fons perdut per tal de fer front a les despeses que comportaria el muntatge de repetidors arreu del País Valencià.

El resultat de la campanya és espectacular: es mobilitzen més de 100.000 persones i es venen més de 150.000 bons que representen uns ingressos totals de més de 150 milions de pessetes. Aquests ingressos permeten a ACPV comprar terrenys on construir torres repetidores i adquirir l’equipament necessari per situar-les en determinats punts estratègics del territori.

Els tres centres més importants se situen a les poblacions de Bartolo (la Plana Alta), Calicanto (València) i Carrasqueta (l’Alicantí). A més, es construeixen centres, cinc de mitjana potència i cinc més de baixa potència, per a les poblacions més petites. També se sumaren a la iniciativa molts ajuntaments que instal•laren repetidors locals connectats a la xarxa muntada per ACPV.

19.2.11

TV3 AL PAÍS VALENCIÀ. UNA HISTÒRIA DE SUPERVIVÈNCIA (1. Els inicis)

La història de les emissions de TV3 al País Valencià està plena d’obstacles, sancions i atacs frontals per part de l’espanyolisme més ranci que, d’aquesta manera, intenta dividir i fragmentar la llengua catalana i amb ella qualsevol idea de Països Catalans.

Una mica d’història

L’11 de setembre de 1983, l’actor Joan Pera, amb la seva benvinguda, donava el tret de sortida a les emissions de TV3 al Principat. TV3 naixia amb un objectiu molt clar: contribuir a la normalització lingüística i cultural del país. El model de TV3 s’inscriu en els de les televisions públiques nacionals d’Europa i la seva programació s’inspira en els principis propis d’un mitjà públic com són els de compromís amb els valors socials i democràtics, el pluralisme i la voluntat de servei als ciutadans.

L’inici de les emissions de TV3 no va estar exempt de dificultats de tota mena. En principi, només arribava a cobrir un 70% de la població del Principat i les emissions regulars no comencen fins al 16 de gener de 1984.

El naixement de l’única televisió que emetia totalment en català provoca en la resta de territoris dels Països Catalans que grups de persones comencin a mobilitzar-se per tal que les emissions puguin arribar a tot el país en el seu conjunt. Així, es despleguen nombrosos moviments cívics, tant a les Illes com al País Valencià.

TV3 al País Valencià

La història de TV3 al País Valencià comença quan, el 1984, al poc de néixer la televisió catalana, un grup de radioafeccionats valencians munta un petit repetidor que permet rebre el senyal de TV3 a la ciutat de Sueca, situada 30 Km al sud de València. Aquest repetidor els permetia recollir el senyal procedent de Montcar (Tarragona) i repetir-lo amb una claredat suficient perquè pogués ser vist per tota la població de la comarca de la Ribera Baixa.

Quan la notícia comença ser coneguda, intervé ràpidament la delegació del govern de la Comunitat Valenciana, presidida pel socialista Eugeni Burriel, que envia la Guàrdia Civil perquè precinti el repetidor.

La gent de Sueca, però, no fa marxa enrere i poc després tornen a habilitar el senyal. La història es repeteix, però aquesta vegada, quan la Guàrdia Civil intentar precintar de nou el repetidor, es troben amb una multitud de veïns que els ho impedeix, ja que la instal·lació es trobava en propietat privada i els guàrdies no disposaven de cap ordre judicial que els permetés l’entrada.

Els veïns passen a l’atac i assessorats pel gabinet jurídic d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) interposen una querella contra el delegat del govern acusant-lo d’intentar coartar la llibertat d’expressió i d’abús d’autoritat. S’adhereixen a aquesta querella 100 personalitats del món cultural i polític: artistes, catedràtics, rectors, diputats, regidors... de multituds de poblacions del País Valencià. 

TV3 AL PAÍS VALENCIÀ. L'ENÈSIMA AGRESSIÓ

Finalment ha passat el que es veia venir des de fa temps: TV3 ja no es pot veure al País Valencià. Una vegada més els neofeixistes s'han sortit amb la seva i han posat fi a més de 25 anys d'emissió de la televisió del Principat.

Era un desenllaç que es preveia... i això és el que més m'indigna de tot plegat. En l'escalfor del moment, penso que hem deixat sols els compatriotes del País Valencià i més concretament a Acció Cultural. Què hem fet els principatins, govern i poble, per evitar el tancament de TV3 al sud del país? Alguns, tampoc no tants, hem recollit firmes durant la campanya Televisió sense fronteres, però... i més enllà?

L'actuació dels catalans del Principat en aquest tema ha estat més aviat pobre. Començant per la del Sr. Montilla quan era Ministre d'Indústria, continuant amb el tripartit i el Conseller Tresserras  amb la famosa reciprocitat d'emissió (des de fa temps ja ni tan sols podem veure Canal 9), tot han estast declaracions grandiloqüents i paraules buides de contingut perquè no s'han traduït en res de positiu.

Sovint, els catalans del sud i del nord es queixen que se senten abandonats per la gent del Principat que només puja a Perpinyà el  mes de setembre i baixa al sud per l'octubre. Un parell de viatgets per tranqui·litzar les nostres consciències. La resta de l'any semblem oblidar-nos que el futur de la llengua, la cultura i el país s'està jugant precisament en aquests territoris i que ens salvem tots o ens enfonsem definitivament tots plegats.

De moment, però, les reaccions contra aquesta enèsima agressió que representa el tancament de les emissions de TV3 s'estan succeint arreu dels Països Catalans. A través de http://www.vilaweb.cat/ i pel facebook i el twitter http://twitter.com/search/%23sensesenyal#, podeu anar informant-vos de tot el que succeeix.

TANCAMENT DE TV3. COMUNICAT DE LA CAL

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) denuncia que el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià suposa un greu atac a la llibertat d'expressió i insta el govern espanyol a prendre les mesures necessàries per garantir el restabliment de les emissions. En aquest sentit, la CAL critica que el Congrés no hagi debatut amb més celeritat aquesta qüestió tenint en compte que l'executiu presidit per Francisco Camps no ha amagat mai la seva intenció d'impedir que TV3 es pugui veure al País Valencià i s'ha negat sistemàticament a acceptar l'oferta de reciprocitat que li oferia la Generalitat. L'entitat creu que ara sí que el govern espanyol no pot amagar el cap sota l'ala i ha d'actuar per evitar que es vulnerin els drets de milers de valencians a poder veure un dels pocs canals que emeten en la llengua del país.

17.2.11

HA MORT JORDI BARRE, LA VEU DE LA CATALUNYA NORD


Els hi fotrem, els hi fotrem,
una fart de jacos.
Els hi farem, els hi farem,
rossegar les mastagueres.
Els hi fotrem, ziou
els hi fotrem, zaou,
els hi fotrem, ziou, zaou,

Jordi Barre, la veu més important de la Catalunya Nord, ha mort a l'edat de 90 anys. Nascut a Argelers de la Marenda l'any 1920 va ser la principal figura i pioner de la Nova Cançó al nord del país.

Jordi Barre va musicar reconeguts poetes d’arreu del territori com Jordi Pere Cerdà, Joan Amade, Joan Maragall, Jaume Queralt, i especialment Joan Cayrol i Joan Tocabens, amb qui va mantenir grans col·laboracions. Autor de 250 cançons, va arribar a publicar més de 20 discos.

La seva feina va ser valorada oficialment amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'Ordre National du Mérite, l'Ordre National des Palmes Académiques i va ser fet Officier des Arts et des Lettres.

Dalt del Castellet, la bandera catalana oneja avui a mig pal, per decisió del batlle, Jean-Marc Pujol. La capella ardent per l’artista s’obrirà demà a la Capella funerària i les exèquies tindran lloc dissabte al matí a la catedral de Perpinyà.

No ho dubtis, Jordi,
ELS HI FOTREM!

LITERATURA... DIGITAL? (1)

L’aparició de les noves tecnologies audiovisuals i, sobretot, d’Internet, han obert, augmentat i canviat en gran manera, les possibilitats d’expressió literària, ja que el fet de poder aplicar els diferents elements que ens ofereixen les noves tecnologies arriba a crear una nova manera literària de fer, i també d’interpretar, els textos en general i els narratius en particular.

La literatura digital, la narrativa, el relat, la poesia digital són noves categories que han aparegut dins del món literari. Tan noves i tan recents que, malgrat la quantitat d’estudis ja existents, resta encara un gran camp per explorar i per experimentar i, també sobretot, per reflexionar i analitzar.

Es fa difícil encabir la literatura digital dins dels paràmetres i dels gèneres literaris coneguts. Potser caldria veure-la com un nou marc d’expressió literària encara força desconegut i on tenen cabuda –com sempre ha succeït al llarg de la història de la literatura- els nous elements, en aquest cas tecnològics, que ens aporta l’època actual.

La realitat és que, quan encara es fa difícil definir que cal entendre per literatura, ens enfrontem a un nou terme: literatura digital; una definició que com apunta Raine Koskimaa (Koskimaa, Raine. (2005) ¿Qué es la literatura digital? Dins del recull Textualidades electrónicas. Nuevos escenarios para la literatura) "produeix una certa incomoditat i, fins i tot, hostilitat entre la gent”. Sembla com si els dos termes haguessin de ser excloents i que optar per un d’ells eliminaria immediatament l’altra.

És, doncs, la literatura digital incompatible amb el que fins ara hem entès per literatura? Els nous textos literaris significaran l’arraconament i la desaparició a llarg termini del format llibre?

En cap cas cal veure la literatura digital com un enemic de la literatura “tradicional” i molt menys encara com un element que, segons els catastrofistes habituals, farà desaparèixer els llibres i les llibreries que quedarien substituïdes per la pantalla de l’ordinador i per el món virtual d’Internet. Ambdós conceptes no són excloents, sinó paral•lels, complementaris.

16.2.11

SOMESCOLA.CAT: PER UNA ESCOLA CATALANA

Somescola.cat ha nascut amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones, entitats i institucions que es comprometen a actuar de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

La CAL és una de les entitats que formen el grup promotor de Somescola.cat. Un conjunt d’entitats cíviques, culturals i de tot l’àmbit educatiu que, arran de les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, ens hem organitzat per refermar el nostre suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa.

El grup promotor de Somescola.cat està format per les següents entitats:

Agrupació Escola Catalana (AEC)
Associació de Mestres Rosa Sensat
Centre Unesco Catalunya - Unescocat
Consell de la Joventut de Barcelona
Consell Nacional de la Joventut
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL)
FAPAC
FAPAES
Federació d'Organitzacions per la Llengua
Federació d'Ensenyament CCOO de Catalunya
Federació d'Ensenyament UGT de Catalunya
Federació d'Ensenyament USOC
Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Institució Escola CIC
Institut d'Estudis Catalans (IEC)
Intersindical - CSC
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Òmnium Cultural
PEN Català
Plataforma de Professors de Català de Secundària
Plataforma pel Dret Decidir (PDD)
Plataforma per la Llengua
USTEC- STES
Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans
Xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO

Adheriu-vos al manifest de Somescola.cat:
feu-ho com a entitat, centre educatiu o bé a títol personal.
Tots sumem!

JOAN BROSSA: LA POESIA ÉS UN JOC (i 4. Els entra-i-surts d'en Brossa)

Si hi havia un poeta català que pogués veure reflectida la seva obra en un hipertext, aquest era, sens dubte, Joan Brossa. La tradició, l’avantguarda, la teatralitat, la poesia escènica, la cultura popular, les rondalles, la màgia, el joc, la llengua… totes combinades, confereixen una riquesa extraordinària a la poesia brossiana. Brossa, un poeta a qui fascinava la manera com les coses són capaces de canviar d’identitat: “quina força de creació no té la metamorfosi!”

L’obra de Brossa és una constant experimentació i representa una progressió constant. Les seves formes mai van quedar estancades, perquè tot obeïa a la seva màxima: “no hi ha avançats; hi ha retardats”, és lògic, per tant, que aquesta evolució constant de Brossa continuï també, amb l’ús de l’hipertext, en l’era de les noves tecnologies.

En aquest sentit, són de destacar dos espais hipertextuals que són tota una joia pels que naveguem per la Xarxa. El primer, el web creat per la Fundació Joan Brossa. El segon, els Entra-i-surts d'en Brossa, creat per Glòria Bordons,  la gran especialista en l'obra del poeta-artista.
Els Entra-i-surts de Brossa és un viatge apassionant per l’obra del poeta. Apassionant, motivador, egrescador i incitant. Els apartats generals amb què Glòria Bordons ha dividit –i agrupat a la vegada- la immensa diversitat temàtica de l’obra brossiana em semblen del tot encertats. A través d’aquests cartells indicadors podem començar a endinsar-nos en els -de vegades- laberíntics camins i viaranys que Brossa ha deixat a la nostra disposició. Hi podem trobar els seus poemes escrits, però també recitats, magistralment, per Cassases, Formosa, Núria Candela, Carles Hac Mor… Un plànol ens permet agafar el metro de Barcelona per observar els seus poemes al carrer, autèntics poemes objecte integrats, com una peça més, dins de la Barcelona del segle XXI. També hi és present el poema visual, l’última etapa en la temptativa brossiana de comunicació, o el poema acció, barreja de poesia, dibuix i cinema. També hi són el joc, la màgia, l’humor, que formaven part de la personalitat del poeta i la interacció, on podem sentir-nos copartícips en l’elaboració d’un poema.

Brossa, n’estic segur, se sentiria plenament satisfet que la seva obra es trobés viatjant per la Xarxa.

15.2.11

RAÜL AGNÉ: UNA NOVA MOSTRA DE DIGNITAT

Des de fa un temps, sembla que l'actitud dels catalanoparlants està canviant i que comencem a reaccionar davant el menyspreu que massa gent mostra per nosaltres i per la nostra llengua. Des de fa temps, en major o menor grau, hi ha persones de l'ambit més públic que fan de la dignitat una eina de comportament personal.

El darrer exemple ens l'ha donat aquest cap de setmana en Raül Agné, l'entrenador del Girona F.C. La majoria de vosaltres ja coneixeu la notícia:  En la roda de premsa posterior al partir Osca-Girona de la segona divisió A, els mitjans gironins van començar a fer preguntes en català a l'entrenador del Girona, de manera similar a com des de fa ja un parell de temporades, acostumen a actuar amb l'entrenador del F.C. Barcelona, Josep Guardiola. Aquest fet va convertir la compareixença de Raül Agné en un autèntic guirigall, perquè els periodistes locals van començar les seves queixes demanant que es parlés en castellà i, a més, sabotejaren qualsevol paraula que es pronunciés en la nostra llengua.

Raül Agné podria haver fet moltes coses..., però va optar per l'actitud més digna. Després d'intentar que els periodistes gironins i ell mateix poguessin expresar-se en la seva pròpia llengua, veient que això era impossible, finalment va dir prou i va donar per finalitzada la roda de premsa. Si no puc parlar en català, me'n vaig. I se'n va anar.

És llastimós que l'entrenador d'un club de futbol hagi d'esdevenir militant lingüístic a causa de la situació de desigualtat i d'inferioritat que pateix el català.  És, però, també, una lliçó per a tots nosaltres.

El nostre suport total a Raül Agné, català de Mequinensa.

CONFERÈNCIA NACIONAL PER A L'ESTAT PROPI

El Moviment per la Independència, que aplega diverses entitats, associacions com la PDD, la Coordinadora de les Consultes o Òmnium Cultural, ha iniciat la Convocatòria de la Conferència Nacional per a l'Estat propi. Aquest n'és el contingut:

Entre 2003 i 2010 el nostre país ha sofert canvis estructurals importants, hem vist tres grans manifestacions i més de 500 consultes locals sobre la independència. Hem entrat en una nova etapa de construcció nacional que caldrà consolidar els propers anys.

Per això creiem que ha arribat l'hora de fer una Conferència nacional que cohesioni totes les forces del país, que ens aporti noves vies de construcció nacional i que ens tregui de l'atzucac derivat del marc constitucional espanyol vigent.

Creiem que aquesta conferència ha de ser participativa i oberta a totes les persones i entitats que treballen per a la construcció nacional, social i econòmica del nostre país.

L'objectiu és crear un ampli moviment polític i social que impulsi el rellançament del nostre país, que defineixi el projecte d'Estat que necessitem i que ens retorni la il·lusió en el futur. Aquesta Conferència nacional serà prèvia a la creació de l’Assemblea nacional catalana que ha d'esdevenir el principal instrument per aconseguir i consolidar la majoria social favorable a la constitució d'un estat propi.

Per això fem una crida a totes les persones i entitats del país perquè participin en aquesta Conferència nacional que se celebrarà en els propers mesos, amb els eixos bàsics que es concreten en la documentació que us adjuntem.

Tots i totes som responsables del futur del nostre país, tots hi estem vinculats i tots hem de sentir-nos partícips d'aquest futur.

Us demanem que ens feu arribar les vostres aportacions, els vostres suggeriments i les dades de contacte de les persones de la vostra entitat que, de moment a títol personal, hi participaran. No podem deixar Catalunya en mans d'uns pocs. Sumem-nos-hi.

La Conferència es realitzarà el dia 30 d'abril de 2011, entre les 9:00h i les 14:30h, a l'Auditori del Palau de Congressos de Barcelona (Recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona). Les inscripcions es podran realitzar des de la web http://www.assemblea.cat/

ASSEMBLEA NACIONAL DE LA CAL

El passat dissabte 12 de febrer va tenir lloc l'Assemblea Nacional dla CAL. Us n'adjunto algunes fotografies de l'acte. Podeu trobar informació al web de la CAL.





14.2.11

PA NEGRE COM A EXEMPLE

Pa negre, la pel·lícula catalana rodada en català, va acaparar ahir la majoria dels premis Goya que concedeix l’Acadèmia Espanyola de Cinema.

Pel·lícula catalana rodada en català. És bo remarcar-ho, perquè és convenient tenir molt clar que s'hauria d'entendre per pel·lícula catalana. No és exactament el mateix que succeeix amb la literatura, però s’hi acosta molt.

Pa negre és una excel•lent novel·la d’Emili Teixidor, un escriptor català dels autèntics, dels que fa servir aquesta llengua com a eina d’expressió literària. L’estructura argumental de la pel·lícula beu, no només d’aquesta novel·la de Teixidor, sinó també d’altres de les seves narracions com els contes Sic transit Gloria Swanson o la novel·la Retrat d’un assassí d’ocells.

Pa negre és una molt bona pel·lícula... Més encara, és un bon exemple de com cal fer les coses en aquest país que disposa d’unes matèries primes extraordinàries (Teixidor, Passola, Villaronga, Navas, Colomer, Comas...). Com deia aquella propaganda de fa anys: cal fer la feina ben feta , de qualitat, evidentment..., però també sense cap mena de complexos provincians, de país subaltern, que només acabaran per portar-nos al fracàs col·lectiu com a poble.

11.2.11

JOAN BROSSA: LA POESIA ÉS UN JOC...(3. Vint-i-set poemes)

En el recull Vint-i-set poemes, podem veure el Brossa de l’antipoesia, de la poesia sintètica, de la poesia de la quotidianitat. El Brossa que busca la senzillesa del llenguatge col•loquial, de la vida diària, de les coses i els fets quotidians. El Brossa que, com deia Arthur Terry: “revela un paisatge que, més que vist, ha estat penetrat per la imaginació.”

Tot un món esquematitzat en les frases i les imatges –aparentment- més senzilles. En el primer poema, on Brossa reflecteix, sintèticament, la vida d’un artista: naixement, estudis, professió i mort. Amb l’ús d’unes poques paraules extretes de qualsevol formulari, Brossa ens ha retratat la vida sencera de qualsevol artista.

Neix a...
Primeres pintures el....
Estudis a l’escola...
Exposicions particulars....
Exposicions de grup...
Mor a la fi de...

En el segon poema, la descripció real, allunyada de qualsevol ideal artístic, d’una pintura.

Matèria grumollosa en indrets mat i en altres brillant o com vitrificada. Tauler negre hermètic amb relleus retorçats d’una muralla. Fons mineral blavós. Empastallament de poc relleu però fet malbé per escorxadures bàrbares.

Les notes familiars, casolanes, que expressen les necessitats més bàsiques de la vida diària, apareixen en els poemes 4t, 8è, i 24è.

Plom de plom
Et deixo 150 francs 50 dels quals són
En moneda petita perquè em fa nosa
Si el vi i l’oli s’acaben digues-m’ho

L’ús del llenguatge administratiu en l’esquema d’una fitxa que ens identifica i ens assenyala a tots, en el poema 18è. Una postal familiar en el poema 19è.

La descripció d’un ambient intern i, a la vegada, d’un d’extern, en només tres versos, en el poema 5è. Una exposició, un quadre, el títol, en el poema 6è. L’actuació d’un transformista (potser Fregoli) en el poema 12è.

La transició al que seria més tard la imatge visual en el poema 13è.

Un vidre
i  un botó petit

Aquesta poesia de la quotidianitat és present també en altres poemes de Cappare. Les frases, en cursiva, que el poeta introdueix en els diversos versos i que podrien atribuir-se a l’estimada, són en el fons una mostra del llenguatge diari, de la quotidianitat. El poema Coral aplega en la primera part, Episodi, un ampli recull juxtaposat de frases col•loquials i quotidianes a les quals el poeta dóna resposta en la segona part, Cor. Un poema similar a aquest és Estudiada festa en què el poeta –o la seva estimada- formula preguntes i expressa respostes agrupades entre sí.

10.2.11

SEMPRE PLANTARÉ CARA (Carles Capdevila. Diari ARA)

En Jordi Carbonell, gran patriota, ja fa uns quants anys i davant del rumb que estava prenent la transició espanyola, va llençar aquella màxima tan eloqüent: "Que la prudència no ens faci ser traïdors"

Sempre m'ha semblat totalment fora de lloc aquesta prudència que acostumem a esgrimir els catalans davant dels problemes lingüístics i nacionals. Semblem tan educats, tan febles, sempre justificant-nos per tot que, moltes vegades ens trobem fregant la màxima de Jordi Carbonell.

Per això m'he sentit lleugerament reconfortat en llegir l'editorial del diari ARA d'ahir, dimecres 9 de febrer. L'escriu en Carles Capdevila, director del diari ARA i us en recomano la lectura i la reflexió:

"GENT NORMAL I PROBLEMES REALS

* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.

* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.

* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.

* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.

* I sempre, però sempre, plantaré cara."

9.2.11

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA...?

Som a un pas que Catalunya es constitueixi en Estat independent.

Durant el mes de març o d’abril, el ple del Parlament debatrà la proposició de llei de declaració d’independència presentada per SI. (Si teniu una mica de temps, feu-li un cop d'ull; és interessant.) És a dir, només dependrà dels nostres diputats i diputades perquè, com apunta la proposició de llei: “El Parlament de Catalunya és el representant democràticament elegit del poble de Catalunya i és el poble de Catalunya l’únic titular de la sobirania nacional. “

Ja sabem, però, que una vegada més i com sempre, se’ns dirà que no és el moment de la independència, que hi ha altres prioritats.

Mai sembla ser el moment...

Això em porta a recordar els eufemismes (Mot o locució d’expressió suau, atenuada, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent) que els nostres polítics acostumen a fer servir a l’hora de parlar d’independència:

Començarem per nacionalisme. Segons les estadístiques, hi ha una majoria de diputats i diputades que es proclamen nacionalistes. Només cal anar al diccionari per localitzar-ne el significat exacte d’aquesta paraula: Ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació.

Després tenim els sobiranistes, els que treballen per la sobirania: Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.

Evidentment també hi ha els autodeterministes, o partidaris del dret a l’autodeterminació: Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític.
Després podem trobar els partidaris del dret a decidir: Prendre el partit definitiu de fer quelcom.

I és clar, també tenim els reis de l’eufemisme amb frases carregades d’imaginació com la pluja fina, el patriotisme social o ja darrerament la transició nacional.

S’equivoquen els diccionaris normatius? O, potser, els nostres parlamentaris i polítics no han aprovat el nivell elemental de català i confonen el sentit de les paraules?

Nosaltres, que utilitzem un lèxic molt més senzill, ens diem simplement independentistes; Partidaris de la independència política.

O també estem fent servir un eufemisme i en el fons som separatistes?: Opinió, partit, de qui es vol separar de l’estat del qual forma part per esdevenir independent.

8.2.11

JOAN BROSSA: LA POESIA ÉS UN JOC...(2. Cappare)

Joan Brossa, com a poeta experimental i avantguardista que crec que és, em desorienta una mica. La seva extensa –i diversificada- producció, la seva experimentació constant fa que, segurament, no rebi tots els seus poemes amb el mateix grau de comprensió i d’acceptació. Admiro en Brossa l’ús que fa en la seva obra de determinat tipus de composició, com és el cas de la sextina medieval o del sonet. M’agrada el Brossa de la ironia i de l’humor càustic. M’entusiasma el Brossa de la poesia visual o dels poemes objecte. M’atrau més el Brossa que utilitza el sonet o la sextina per elaborar el seu missatge poètic que no pas el Brossa del vers lliure. Em sedueix el Brossa que tracta el tema de l’amor, o del compromís polític i social, o de la quotidianitat, més que no pas el Brossa del surrealisme o de les imatges hipagòniques.

El cant que ajunto i canto no és una
Cançó d’amor; jo canto en tu el sentit
D’un vast paisatge: canto sol i lluna,
Terres i aigües, el dia i la nit:

Tot, amor meu, m’impulsa; véns darrere
Amb la bandera de la cabellera.
                                                                  (Brindis, de Dotze sonets a Victòria)

Cappare és un poemari que recull tres llibres escrits entre 1956 i 1957. Conté les diferents formes poètiques practicades per Brossa fins al moment: odes, sonets i poemes quotidians.

Destacaria precisament de Cappare dos aspectes que, inicialment, semblen oposar-se: els sonets, representats bàsicament per l’apartat Dotze sonets a Victòria, i la poesia sintètica, amb la mostra que representa Vint-i-set poemes. En els sonets podem veure el Brossa que fa servir les tècniques poètiques més tradicionals, el decasíl·lab, l’estructura, l’estrofa, la rima… El Brossa que utilitza les figures retòriques, l’associació sensorial i el llenguatge més interpretatiu. En la seva poesia sintètica ens trobem amb el Brossa que fuig dels esquemes mètrics i estròfics, que utilitza un vocabulari “volgudament” col·loquial com en un intent de fer-nos veure que el llenguatge per si mateix és ja poesia, que qualsevol imatge és en ella mateixa una imatge poètica.

El blanc i negre de Dotze sonets a Victòria i de Vint-i-set poemes. Un blanc i negre, però, que malgrat la distància que els separa es troben units pel fil conductor de la constant evolució de la poesia brossiana.

Muntanyes de llibres
Papers per terra
Passa un home amb un barret negre
                                                      (Vint-i-set poemes)