MONTSERRAT ROIG: EL CANT DE LA JOVENTUT (4. Joventut, passió, desig...)

JOVENTUT, PASSIÓ, DESIG...

La joventut, la passió, el desig ens l’expressa l’autora amb paraules i construccions, amb imatges poètiques que tenen a veure amb un color, el roig, amb un element, el foc i amb el sentit metafòric de l’infern. Hi podem trobar: fons de terra i de foc; ulls vermells; entrellaçat vermell; escuma de foc; ceps encesos; vinc de l’infern; bola de foc… fins arribar a la paraula final que ho engloba tot: diabòlic.

El color blanc i el negre tenen una gran importància com a element descriptiu de determinats personatges. És amb el color blanc –l'esquena blanca -que se’ns defineix l’home que desperta i fa viure la passió en la dona jove. Aquell home que la fa viure plenament. Per associació d’idees, la dona també ens identifica amb el color blanc –les espatlles blanques –l’home que en els darrers moments de la seva existència intenta, també, fer-la viure, conservar la seva vida física. Per contra, l’home vestit de negre –l’espatlla negra -presagia la mort, és l’avantsala de la mort.

MONTSERRAT ROIG: EL CANT DE LA JOVENTUT (3. Viure i morir)

VIURE I MORIR

La mort hi és present i hi planeja, de manera constant, damunt el conte. El cant de la vellesa es troba impregnat amb el sentit del mot mort i, també, de la lluita sostinguda contra ell. També hi és present en el cant de la joventut, no en el sentit de la mort física, sinó en el sentit de la mort del desig, de la passió, de la fi d’un somni que no esdevé realitat. Expressions com: la ranera de la mort; totes morien a la matinada, traslladades per morir-hi; unes morien de pressa; els agonitzants; no passaria de la matinada; els costa de morir; els qui oloren la mort…. Senyals identificatius d’un final que s’apropa, comparteixen línees amb: sabia que estava viva; no penso dinyar-la; encara no m'he mort; li fa pena que encara no sigui al canyet; no em vull morir…. Que expressen la lluita que manté l’ésser humà contra el seu destí final.

Encara hi apareixen més expressions referides, si bé en sentit metafòric, a la mort. Sobretot aquelles que fan referència al paravent, el lloc final d’on ningú surt amb vida. L’expressió paravent la podem trobar 15 vegades en el text. D’aquestes 15, la més significativa és la forma darrere el paravent (el lloc de la mort) que apareix 11 vegades.

Movent-nos encara en aquest camp semàntic de la mort i la vida, mereix la pena destacar la forma –poètica -en què l’autora fa que la protagonista del relat expressi les ganes de viure, el desig de sentir-se viva: sentir-se les parpelles damunt els ulls; obrir-los poc a poc, comprovar que tot seguia al seu lloc; notar les parpelles que fregaven amb suavitat els ulls…..

Interessant, també, l’estreta relació que mantenen en tots dos cants, en les dues veus del conte, les paraules família, papers, llit. Aquests mots posats en boca del metge, de la infermera o del capellà signifiquen i auguren el final, la mort física. Posades en boca del pare signifiquen també l’avançada d’una mort, la de la passió i el desig, la de la relació fugaç, però intensa que perdurarà sempre.

SE: EL NOU TRIPARTIT PER A ESPLUGUES

Avui 28 de desembre, a Esplugues, s’ha presentat un projecte de coalició electoral per a les properes eleccions municipals del 2011. SE és el nou grup electoral que de moment es vol mantenir en el més profund secret per evitar possibles reaccions de les forces opositores.

No obstant aquest hermetisme, el nostre enviat especial ha pogut començar a descobrir bona part d’aquest secret entramat polític; això sí, ha hagut de recórrer, com ja és habitual, a determinades dades personals no autoritzades. Esperem que el fi acabi justificant els mitjans emprats.

Hem pogut esbrinar que la primera derrota soferta pel PSC a la vila d’Esplugues després de més de 30 anys, els ha fet replantejar la seva política d’aliances. Les condicions imposades pels seus companys en el futur viatge electoral han estat, però, molt dures i dràstiques.

Fent ús, com hem dit abans, de dades no autoritzades, estem en disposició d’oferir a tots els seguidors (i seguidores!) del nostre bloc la fotografia del proper alcaldable d’Esplugues de Llobregat:

Més encara; sabem que en la propera legislatura municipal el nou equip de govern crearà la regidoria de Política Lingüística per tal de vetllar per la nostra llengua. També hem estat capaços d’aconseguir la fotografia del que serà, sens dubte, el primer regidor de Política Lingüística del nostre poble que, alhora, també conduirà la regidoria de Cultura:

Finalment, el PSC que, com heu pogut observar, s’ha vist obligat a cedir importants parcel•les de poder, ha pogut reservar-se dues regidories importants: la d’Urbanisme i la de Joventut, al front de les quals estarà la persona que millor s’entén amb els joves del poble i que millor podrà gestionar el patrimoni urbanístic de la nostra vila. Aquesta és, en primícia, la seva fotografia:

A hores d’ara no sabem quina serà la reacció de la resta de forces polítiques d’Esplugues davant aquesta autèntica revolució ciutadana que, sens dubte, farà que el nom d’Esplugues quedi gravat amb lletres d’or en el llibre de la història més recent del nostre país.

MONTSERRAT ROIG: EL CANT DE LA JOVENTUT (2. Cos i vida)

L’ÉSSER HUMÀ

L’escriptora empra 96 mots que s’inseririen en el camp semàntic referit al cos humà. Efectivament, des de la paraula cap a la paraula peus van apareixent substantius que es refereixen a diverses parts de l’ésser humà. Cara, rostre, ulls, còrnia, parpelles, boca, orella, narius, clatell, cap, cervell….. N’hi ha que sorgeixen només una sola vegada, però d’altres són usats constantment i amb insistència. Així, el mot mà o el seu plural, mans, apareix 17 vegades en el relat. La paraula ull-ulls la trobarem 12 vegades i encara una vegada més en un sentit figurat referit a un espai de cel blau. Cos-cossos hi surt 10 vegades; esquena 8 i parpelles i cor 5.

La proliferació de mots relacionats amb el cos humà pren un sentit força important si ens fixem en el tema central del conte. Una dona està agonitzant en un llit de l’hospital. Un cos, un ésser humà que està arribant al final del seu cicle vital. Un cos humà que té por, que pateix i espera el moment decisiu i definitiu. Mentre, però, en un acte final de rebel•lia i d’enfrontament a la mort, retorna, a través del record, a una altra època i a un altre moment decisiu. El record d’una melodia perduda en el temps li fa reviure el despertar de la passió, el despertar del desig, en un cos jove, ple de vida. Dues veus. Dues melodies. Dos cants. El de l’inici i el del final. El de la vida i el de la mort. Ambdós centrats en el cos i la ment d’una dona i la seva existència.

COS I VIDA

Inspiració…. Respiració… La vida en un ésser humà. La vida d’un cos humà. L’escriptora ens marca el ritme de la vida i el ritme de la mort i ho fa a través dels mots amb què complementa els substantius o verbs que indiquen l’acció de respirar oxigen per continuar vivint. Fins a 16 vegades l’autora es refereix a aquesta funció vital dels éssers vius. Així, el procés lent de la mort, el procés irreversible d’un cos que es va extingint ens el descriu com: respiració feixuga, sorda; respiració ronca; inspiracions cada vegada més distanciades; inspiracions cada vegada més sordes…. I també amb l’ús de la locució o la frase feta: semblava el xiulet d’un tren casat; un xiulet estrident; anava decandint com si el tren arribés al lloc….

També aquí, però, les dues veus, els dos cants, les dues situacions semblen trobar-se en el sentit i en l’ús dels mots. Les ganes de viure, la lluita contra la mort, la joventut, la passió, el desig, també són representats per la respiració: respirar amb un altre compàs; omplir els pulmons d’oxigen; deixar-lo anar amb suavitat, amb ritme; panteixava; inspirà amb força; tot fent una inspiració a cada síl•laba.

ENDAVANT AMB LES NOSTRES TRADICIONS!

Del llunyà Orient

un estel lluent

ens guia amb llum bella.

Venim lentament

del sorral calent.

seguint una estrella.

DISCULPES, PERÒ....

Acabo de llegir en el bloc d'en Roger Pons, regidor de l'Ajuntament d'Espluuges de Llobregat per CiU, un post titulat "El mal ús de les dades personals" que fa referència directament a la meva persona i a les dues entitats que tinc l'honor de presidir: La CAL d'Esplugues i Esplugues decideix.

Abans de res, vull manifestar en primer lloc la meva responsabilitat única i directa a l'hora de fer servir determinades adreces electròniques per tal d'enviar una felicitació de Nadal en nom de la CAL. En segon lloc, demano disculpes pùblicament si algú s'ha pogut sentir molest pel fet d'haver rebut aquesta postal en què la CAL es limitava a desitjar un Bon Nadal.

Dit això, també m'agradaria dir la meva, a títol personal i en cap cas en nom de les entitats que presideixo, respecte a aquest tema.

1. La CAL d'Esplugues ha enviat tres correus electrònics: el primer, era per fer difusió de l'acte del Correllengua 2010; el segon, per oferir el projecte Xerrem a Esplugues, un projecte de difusió de l'ús social del català que, per tercer any consecutiu, organitza la CAL d'Esplugues en col·laboració amb voluntaris que hi participen de manera totalment desinteressada. El tercer, al qual es refereix el post d'en Roger Pons, ha estat una felicitació nadalenca que desitja un Bon Nadal i, com sempre diem, una molt bona feina per a l'any 2011.

2. La CAL d'Esplugues en el primer correu enviat mostrava de manera força clara aquest missatge:

   Si no voleu rebre més informació de la CAL d'Esplugues, simplement retorneu-vos el correu amb la paraula NO. 

Algú ens va respondre i ja l'hem eliminat del nostre llistat.

3. Em sorprèn particularment que un fet com aquest mereixi un post al bloc d'en Roger Pons. Qui no té feina sembla que el gat pentina. Si més no, hem d'agrair que hi apareguem, encara que sigui per "mala praxis". No recordo, i si m'equivoco ja em desmentireu, que després de 8 anys de funcionament de la CAL a Esplugues i d'haver organitzat 9 Correllengües, de fer un programa per ETV Llobregat, el qual ha iniciat la seva sisena temporada i porta ja 52 programes; després d'haver creat i promocionat l'espai Xerrem de Grups de conversa en català que, com ja he citat abans, ha engegat el tercer curs amb més 40 aprenents que assiteixen a les sessions; després d'haver estat una de les entitats fundadores de la Coordinadora d'Entitats de Cultura Popular;  després d'aquest munt d'activitats i de preséncia constant al poble, mai, la CAL ha aparegut en el bloc d'en Roger Pons. Tampoc en té cap obligació, només faltaria, però resulta, si més no, sorprenent.

4.  No m'agrada gaire tampoc el to que es desprén del post. Frases com "és un abús del dret a la privacitat"  o "pel respecte i pel bé de tothom, hauria de tenir present a fi i efecte d'evitar mals majors", em semblen del tot exagerades quan, per exemple, estem farts tots plegats de rebre correus electrònics, trucades telefòniques o informació per correu sense que mai hàgim facilitat nosaltres mateixos les dades. Em permeto recordar al Sr. Pons, que representa un partit polític, que jo mai de la vida he autoritzat que m'enviïn propaganada electoral els diversos partits que tenen prou pressupost per fer-ho. Constantment rebo informació i propaganda que no desitjo i que mai he demanat.

5. Ara mateix enviaré un nou correu al nostre llistat d'adreces explicant el fet i demanat que, si us plau, qui no vulgui rebre informació de la CAL d'Esplugues que ens respongui amb un simple i senzill NO. Automàticament despareixerà dels nostres llistats.

6. Espero que, de la mateixa manera que hem estat protagonistes per un fet agridolç en un post del bloc del Sr. Roger Pons, també, d'ara en endavant, ho siguem per les nostres activitats i la nostra presència constant dins del món social, cultural i polític d'Esplugues.

Bon Nadal i molt bona feina per a l'any 2011!

UN NOU ATAC... FINS QUAN?

Quan encara ens sentim indignats per la sentència del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüiística, ahir mateix, el Consejo de Ministros va acordar demanar al President del Govern la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Catalunya 4 / 2010, de consultes populars per via de referèndum, en vulnerar les competències exclusives de l’Estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums.

El Govern entén en la seva proposta de recurs, que compta amb el dictamen favorable del Consell d’Estat, que aquesta Llei estableix el procediment per a un nou tipus de referèndum d’iniciativa autonòmica no previst en la Constitució, ni en l’Estatut d’Autonomia, a més de contravenir la Llei Orgànica 2 / 1980 que regula les diferents modalitats de referèndum.

La proposta de recurs està en sintonia amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del passat 28 de juny. S’hi assenyala que l’article 122 és “perfectament conforme amb la Constitució, en el benentès que en l’expressió” qualsevol altre instrument de consulta popular “, no es” comprèn el referèndum “.

Fins quan estem disposats a aguantar?

MONTSERRAT ROIG: EL CANT DE LA JOVENTUT (1)

Som davant d'un nou any. El 2011 serà, entre molts altres, un aniversari: es compliran 20 anys de la mort de Montserrat Roig.

Montserrat Roig va ser una gran escriptora: contes, novel·les, que va anar alternant amb reportatges i articles periodístics. Va escriure dos rigorosos treballs documentals. El primer, el 1977, Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust. El segon, del 1986,  L'agulla daurada, un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial.

El 1990, un any abans de la seva mort, va escriure un recull de contes que va titular El cant de la joventut, un recull de vuit narracions sobre la joventut perduda, el sexe, la memòria i l'oblit.

Fa ja temps, vaig escriure una petita anàlisi d'aquest llibre des d'una perspectiva una mica diferent del que és habitual. Em permeto ara de publicar-la aquí, perquè pugui viatjar pel món infinit de la xarxa.

El cant de la joventut

El cant de la joventut és el conte que dóna títol al volum, publicat l’any 1990, en què s’apleguen un total de vuit narracions curtes en les quals predomina un sentiment melangiós i d’enyorança. Els records de la joventut perduda, l’enyor dels sentiments de desig i passió i l’actitud davant la mort són el tema principal del conte que enceta el recull.

El vocabulari que Montserrat Roig utilitza per construir la narració El cant de la joventut és d’una riquesa lèxica considerable i manté una estreta relació amb diferents camps semàntics que s’identifiquen plenament amb el tema central del conte. És, des del punt de vista de la poètica, un vocabulari carregat de simbolisme. Cap mot no hi apareix perquè si. Cada paraula, cada expressió té un lloc i un objectiu determinats. El llenguatge és el primer en ordre d’importància. La forma al servei del fons i viceversa. Mai un aforisme de Fuster podia reflectir tan bé aquesta idea: “La distinció entre forma i contingut ha estat –i amb justícia- arraconada a la cambra dels mals endreços de la crítica.”

El llenguatge del Cant de la joventut és poesia. La poesia que Joan Fuster descrivia com:

Allò d’essencial de la poesia no prové del seu significat, del seu contingut, d’allò dit,

sinó del seu ésser d’expressió, del seu dir.

OBJECTIU: ACABAR AMB LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (2)

Mentrestant, avui al Parlament, el Sr, Mas serà investit president de la Generalitat gràcies a l’abstenció del PSC. Els “enemics” s’han unit en una sociovergència que molts temíem i que finalment s’ha fet realitat. Poc importa que no sigui un pacte declarat. El pacte existeix i aquest país estarà governat pels “partits d’ordre” (com els anomena el meu amic Dídac). Uns partits que ens neguen areconèixer la realitat i continuen amb les seves declaracions “que aquí no passa res” i que la immersió lingüística està garantida. Més o menys és el que ens han estat dient durant més de trenta anys. El que també ens deien sobre l’Estatut.

Un interessant article de El Temps revelava que en aquesta legislatura hi ha 58 diputats que es declaren obertament independentistes, però... on són? És fàcil fer declaracions grandiloqüents per després actuar contràriament al que un proclama. “Ara no és el moment...”, diuen. “Primer, cal sortir de la crisi...”, afirmen.

La realitat és que mai sembla ser el moment...

I nosaltres, la gent del carrer? Estem preparats per respondre a aquests insults, atacs, vexacions i agressions lingüístiques? ¿O només estem preparats per encaixar tot el que ens va caient al damunt com aquell boxejador que, de tant rebre cops, finalment acaba la seva vida en un estat de catalèpsia mental?

Només hi ha una solució política per acabar amb aquesta relació de Catalunya amb Espanya, una relació de conqueridor-conquerit que mai s’acaba. Tots sabem quin és l’únic camí. Qualsevol altre opció significa allargar aquest procés de submissió, més o menys dissimulada, però submissió al cap i a la fi. Com deia Pedrolo:

“La qüestió no és si la corda que ens lliga és més curta o més llarga.

El problema és que existeixi una corda.”

OBJECTIU: ACABAR AMB LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (1)

Ho hem dit un munt de vegades... L’any 2007, en referència a unes declaracions del PP, escrivíem que el més preocupant és la segona part del discurs el PP: "Cal defensar per llei el dret a utilitzar i aprendre el castellà en totes les etapes de l'educació”. Això significa una declaració de guerra en tota regla contra la immersió lingüística. Aquest és ara el seu principal objectiu. Després de torpedinar el ja migrat Estatut, ara els atacs aniran contra la Llei d’immersió lingüística.

El mateix any, abans de les eleccions espanyoles, escrivíem: La propera legislatura espanyola, amb PP o sense PP al capdavant, es preveu dura i perillosa. Els atacs, encoberts de legalitat, proliferaran contra la llengua catalana i els enemics del català, interiors i exteriors, posaran tota la carn a la graella. Objectiu: acabar amb la immersió lingüística.

El juny de 2008 hi tornàvem: l'objectiu principal dels enemics del català és dinamitar el procés d'immersió lingüísitica a Catalunya. Ja han guanyat la primera batalla. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat la "obligació" de la Conselleria d'adoptar les "mesures necessàries" perquè en els fulls d'escolarització s'inclogui una casella que permeti als pares decidir en quina llengua volen escolartizar els fills, català, castellà, o totes dues. Caldrà incloure la pregunta, segons el TSJC, per fer "efectiu el dret" de l'alumne a rebre en la llengua triada el primer ensenyament –educació infantil i primer cicle de Primària–.

Els atacs contra el català són històrics i estan documentats des de fa més de 300 anys. Hi ha una persecució “legal” que s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els primers, van ser els ciutadans de la Catalunya Nord, a partir del Tractat dels Pirineus el 1659. La resta de territoris dels Països Catalans patiran la persecució a partir dels Decrets de Nova Planta instaurats després de la derrota en la Guerra de Successió: “Este Reyno ha sido rebelde a S. M. y ha sido conquistado, haviendo cometido contra S.M. una grande alevosia, y así no tiene más privilegios ni fueros que aquellos que S.M. quisiera conceder en adelante.”

Els anys, els segles han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat. Per fer-se una idea de com han estat d’esfereïdors els atacs contra la llengua catalana, de com es va dur a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic, només cal donar un cop d’ull a llibres com La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès o Catalanofòbia, del mateix autor; també al llibre de Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya.

Els mínims de tot tipus, polítics, lingüístics, que es van establir durant la transició del franquisme, semblen encara massa grans per a Espanya. Cal doncs, torpedinar tots aquells mínims, no només per evitar que s’eixamplin i augmentin, sinó per tal d’acabar d’una vegada per totes amb els petits marges de maniobra de què disposa Catalunya per continuar subsistint con a poble diferenciat.

El nacionalisme espanyol del segle XXI ja no fa servir els exèrcits ni la policia; ha encarregat la seva missió de conquesta als tribunals de justícia. Tribunals espanyols que, com s’ha demostrat històricament, utilitzen les lleis -també espanyoles- per consolidar el seu procés d’assimilació de Catalunya que es va iniciar fa més de tres segles.

ATAC INDIGNANT CONTRA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) fa una “crida a la desobediència per defensar la immersió lingüística a les escoles” després que el Tribunal Suprem hagi ordenat avui “garantir que el castellà sigui llengua vehicular a l'ensenyament”.

Considerem que la decisió de l'òrgan judicial espanyol d'obligar la Generalitat a modificar el sistema d'immersió lingüística per equiparar el castellà amb el català és un “nou atemptat a la llengua que trenca els fonaments de Catalunya com un sol poble i que posa les bases per separar els nens en funció de la llengua dels seus pares”. De fet, recorda que han estat menys d'una desena de pares a tot el país els que han reclamat acabar amb la immersió lingüística, una xifra que qualifica d'”irrisòria” davant la gran majoria de pares i mares d'origen i idioma divers que defensen sense ambigüitats el dret dels seus fills a aprendre el català.

Davant d'aquest fet, la CAL insta el nou govern a “plantar cara de forma decidida” i arribar fins on faci falta per evitar l'aplicació d'una mesura que provocarà un important retrocés en la normalització social del català, que no deixa de recular com ho avalen les darreres enquestes. L'entitat tampoc descarta promoure mobilitzacions amb d'altres entitats de defensa de la llengua si la classe política catalana es manté en un segon pla. La CAL emmarca la decisió del Suprem en la involució lingüística que estan promovent l'espanyolisme emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del passat estiu.

VEU, VEUS DE DONA: MARIA MERCÈ MARÇAL

Us presentem un resum visual d'un estudi sobre l'obra de Maria Mercè Marçal i la intertextualitat que va establir amb poetes, escriptores i crítiques femenines i feministes. El resum fa un breu recorregut per la poesia de Maria Mercè Marçal, a través del pensament i l’obra d’aquestes dones que tant van influir-hi.

Maria Mercè Marçal,  professora, traductora, crítica literària, però sobretot, poeta. La seva obra és una contínua exploració de la poesia femenina; una recerca constant d’un jo literari femení que busca camins propis que l’ajudin a configurar una veu femenina dins del camp literari i poètic.

Marçal, en aquesta recerca d’una veu de dona, estableix una intertextualitat amb poetes, escriptores i crítiques femenines. Figures clàssiques de la poesia lèsbica com Safo i les seves principals deixebles: Nossis de Locres i Renée Vivien; poetes del selge XX com Sylvia Plath, Adrienne Rich i Anna Akhmàtova; filósofes i teòriques feministes com Simone de Beauvoir, Monique Wittig, Judith Butler, Hélène Cixous, Luce Irigaray, , Luisa Muraro, Julia Kristeva, Jessica Folkart...

Per veure l'estudi complet cliqueu aquí.

UN NADAL CATALÀ

El Nadal és un bon moment, com tants altres al llarg de l'any, per continuar fidels a les nostres tradicions i costums, a la nostra manera de viure i celebrar les festes i els rituals que, al llarg dels segles, ens han configurat com a poble.

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha publicat un web que recull tot un seguit de recursos relacionats amb el Nadal: Cartes als Reis; contes; felicitacions digitals; on poder anar a veure pessebres, patorets, pessebres vivents; el Tió i tot el seu ritual; dites populars; regals i jocs en català...

Bon Nadal... però en català!

cliqueu aquí

BON NADAL I MOLT BONA FEINA!

PER A L'AMIC JOVER...

La sala petita del Robert Brillas ahir es va omplir d'amics i amigues d'en Josep Maria Jover per tal de recordar-lo i retre-li homenatge. L'acte també va comptar amb la presència de la filla i el germà d'en Josep Maria.

La Carme Porta va presentar l'acte. "Un acte senzill per homenatjar una gran persona". Va presentar en Jover com un element de referència per a tots els independentistes i va recordar com en Josep Maria, malgrat ser home de molt pocs carnets (l'únic que se li coneixia era el del Barça) havia estat una persona implicada en tot allò que respirés catalanitat.

A continuació va parlar en Jordi Claramunt, cofundador amb en Jover de la Penya Barcelonista l'Avenç. Claramunt va recordar els primers anys de la Penya, fundada el 1983, i de la qual en Jover va ser president durant els dos primers anys. Va remarcar el profund sentiment barcelonista d'en Jover i el seu antinuñisme, tot plegat embolcallat en una catalanitat sense pal·liatius. Claramunt el va posar com a exemple, no només de barcelonisme, sinó també de penyisme. La gran implicació d'en Jover amb la Penya, la seva constant aportació d'idees i el seu perfil de persona amb unes conviccions molt fermes, però alhora amb qui es podia parlar de tot i des de tots els punts de vista, en feien el model a seguir per qualsevol penyista.

En Jaume Marfany va mostrar la part més política de l'homenatjat. Independentista de pedra picada que recollia la flama del Front Nacional de Catalunya (FNC) i més tard, ja gairebé a l'any 1970, del PSAN, amb el aul va col·laborar de manera activa. Va recordar com en Jover va ser un dels organitzadors de la Marxa de la Llibertat al Baix Llobregat que, durant l'estiu de 1976, va recórrer el territori dels Països Catalans per tal d'estendre3 el missatge de l'Assemblea de Catalunya. Va comentar la participació d'en Jover en els primeres eleccions municipals democràtiques de l'any 1978 i també com es va integrar de manera activa en els grups que, arran de les detencions d'independentistes de 1981, detencions que van colpejar especialment el Baix Llobregat i Esplugues, va dur a terme una campanya de mobilitzacions populars que va aconseguir finalment l'alliberament de tots els detinguts. Una de les darreres col·laboracions d'en Jover va ser amb la CAL d'Esplugues, quan va llegir el Manifest del Correllengua de 2004.

Posteriorment, van prendre la paraula diferents persones del públic. Tots van elogiar la figura d'en Josep Maria i van explicar diferents anècdotes (en Jover en tenia moltes), que retrataven a la perfecció el personatge. Tant en Jordi Claramunt com l'Esteve Pi es van referir a la famosa final de Wembley que va donar la primera copa d'Europa al Barça. 

El germà d'en Josep Maria va parlar del que va suposar per al barcelonisme aquella final de Wembley i la va xcomparar amb el que suposa l'actual creixement de l'independentisme. Visiblement emocionat, va recordar la darrera conversa amb el seu germà al voltant de l'acte de jurament d'un regidor d'ERC a Ribes de Fresser. El nou regidor prometia el càrrec, alhora que també prometia no acatar les parts de la Constitució espanyola que ataquen els Països Catalans i que ens impedeixen avançar en el camí del ple sobiranisme.

Tot seguit es va passar un reportatge fotogràfic de la vida d'en Jover a través de les fotografies que va cedir la seva filla, que les va anar comentant.

Finalment, en Marcel Casellas, molt emocionat ja que n'era amic íntim, va dedicar unes sentides paraules a "l'amic Jover". L'acte el va cloure el mateix Marcel interpretant al contrabaix diferents peces musicals, la darrera de les quals va ser "El cant dels segadors" en la seva versió popular. Una peça que va ser escoltada amb un silenci absolut i que va fer créixer al màxim l'ambient d'emoció que va presidir tot l'acte.  

MÚSICA, POESIA I IMATGE PER UN MÓN MILLOR

Us presentem la "postal" de Nadal que hem rebut dels bons amics Jaume Calatayud i Vicente Monera,  a qui segurament recordareu per les seves actuacions a Esplugues amb els espectacles Mai no és de nit, amb poesia de Manuel de Pedrolo i El que he escrit és escrit amb els poemes de Salvador Espriu.

MAITE CARRANZA A CAL PARLAR DE LLENGUA

Ja podeu veure el programa núm. 52 de CAL parlar de llengua corresponent al mes de desembre de 2010.

La nostra convidada va ser l'escriptora i guionista Maite Carranza amb qui vam mantenir una molt interessant conversa sobre el món de la literatura juvenil en general i sobra la seva pròpia obra en particular.

De l'extensa obra de Maite Carranza, vam parlar sobre la seva primera novel·la Ostres, tu, quin cacau!, publicada el 1986; sobre la seva espectacular i exitosa trilogia La guerra de les bruixes, traduïda a 25 llengües i, finalment, sobre la seva darrera novel·la, Paraules emmetzinades, premi Edebé 2010 que tracta sobre el tema dels abusos sexuals infantils amb una dura història situada en un ambient de trhiller.

BARCELONA DECIDEIX: EN TRES HORES, UN 8%

Barcelona Decideix ha organitzat una prova pilot al barri de la Barceloneta per fer l’estrena pública del vot anticipat. La participació a les 12 h del migdia pujava a un 8%. Aquesta dada és valorada molt positivament per l’organització, tenint en compte que les urnes han obert a les 9 del matí, i per tant és la quantitat de vots que s’han recollit en tres hores.

A les 12 havien votat un total de 920 ciutadans, dels quals 121 no estan censats a la Barceloneta. Sobre el cens d’electors de la Barceloneta, per tant, els 799 electors censats que han emès el seu vot corresponen a un 8% quasi exacte.

Durant el matí han visitat les urnes Jordi Portabella, del grup municipal d’ERC Barcelona, el qual ha reservat el seu vot per al 10A. Els que sí que han votat d’Esquerra són els regidors Xavier Florensa i Ester Capella. Convergència i Unió també ha participat, amb els vots dels regidors Mercè Homs i Jordi Martí. Joan Laporta i Alfons López Tena de Solidaritat per la Independència també han dipositat el vot. I finalment, Muriel Casals d’Òmnium Cultural.

Recordem que els vots emesos avui no seran escrutats, els sobres no seran oberts i, per tant, no es donaran dades sobre el signe del vot, els sí o els no o els vots en blanc emesos. Els sobres de vot anticipat seran custodiats per l’organització i seran oberts a l’abril quan finalitzi la consulta. De moment, només s’oferiran dades de participació.

A l’endemà de la prova de la Barceloneta, s’obriran diversos punts de vot permanent arreu de la ciutat que ja són anunciats a la web dels organitzadors.

HOMENATGE A JOSEP MARIA JOVER

L'amic Jover ens va dir adéu aquest passat mes d'agost. L'estiu ens va trair, perquè la notícia ens va arribar molt tard, quan en Jover ja era enterrat i molts amics no el vam poder acomiadar tal com hauríem volgut.

Ara tindrem l'ocasió de fer-ho. El proper dijous 16 de desembre, a les 21h, ens trobarem al Robert Brillas uns quants amics i amigues d'en Jover per recordar-lo i retre-li l'homenatge que es mereix.

No volem que sigui un acte trist, sinó simplement una trobada d'amics que volem reviure la imatge del Jover patriota, independentista dels Països Catalans; la imatge del Jover amant de la natura i especialment de la muntanya; del Jover apassionat pel seu Barça; del Jover persona, gran persona i gran amic.

Us hi esperem!

CAL PARLAR DE LLENGUA: CONVERSA AMB MAITE CARRANZA

El proper dijous, 9 de desembre, a les 21.35 h, en directe per ETV Llobregat, el programa CAL parlar de llengua entrevistarà l'escriptora Maite Carranza.

Maite Carranza és llicenciada en Antropologia, escriu narrativa infantil i juvenil, és guionista de televisió i imparteix cursos d'escriptura de guió a la universitat.

Va iniciar-se en el món de la literatura el 1986 amb la novel·la juvenil l'Ostres tu, quin cacau!, que va tenir un gran èxit i va rebre el premi de la Crítica. Des de llavors, ha publicat una quarantena de llibres. Entre ells la trilogia de gran èxit La guerra de les bruixes.

Ha estrenat teatre i ha publicat una novel·la per a adults. També, des de la dècada dels 90, ha treballat com a guionista per a diversos programes de televisió, entre els que destaquen Poble Nou, Nissaga de poder o El cor de la ciutat.

La seva obra ha estat traduïda a més de 25 idiomes i ha guanyat els premis de las Crítica Serra d’Or 1987, Folch i Torres del mateix any, Joaquim Ruyra 1999 edebé 2002 y 2010.

Darrerament, ha publicat el llibre Paraules emmetzinades, una autèntica denúncia dels abusos infantils emmarcada en un ambient de trhiller.

SEMPRE T'ESTIMAREM...

Vaig conèixer la Mai, la Toia, cap allà l’any 1978. Va ser en una d’aquelles reunions interminables que fèiem llavors a l’antiga Bicicleta. La Mai d’aquella època era tal com la defineix la lletra de “Fox per la Toia” ,la seva cançó, la que li van fer en Marcel i en Jaume Arnella i que llavors interpretava l’Orquestrina Galana.

He pensat que eres com un riu,

un torrent desbordant,

ple de força i encant

Ple de força i encant... Realment era un torrent desbocat, una noia imparable que es menjava el món. La seva força de caràcter, la seva manera de ser era tan contagiosa que encomanava el seu esperit de lluita i de treball a tots els que ens hi apropàvem. Alegre, feliç i riallera...

He vingut amb tu a ballar

per si el goig o un somrís

tu me’l pots encomanar

Vam compartir el goig i el seu somriure durant uns pocs anys de treball, reunions, actes, pintades...

La Mai era tot energia i encara em sembla veure-la tocant la gralla, vestida de blanc amb una faixa vermella a la cintura, en un cercavila... o amb una granota, que algun dia va ser blava, treballant en el muntatge d’una festa. La veig parlant en un acte dels Consells o presentant un llibre de poemes en la Setmana de Solidaritat amb els patriotes catalans.

També veig la imatge de la Mai de les reunions, de la Mai enganxant propaganda pels carrers del poble, de la Mai discutint a l’Ajuntament. Veig la Mai conversant, i explicant els seus pensaments, les seves idees, els seus projectes.

La Mai, una dona que encaixava a la perfecció amb aquella divisa que Maria Mercè Marçal ens va deixar en el seu Cau de llunes.

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Després, l’any 1981, va venir aquell maleït accident que ho va estroncar tot...

Ai, Montserrat! deia sovint la Mai, que a partir d’ara ja seria per sempre més la Maria Rosa.

La Maria Rosa era en moltes coses diferent a la Mai.... Duia viso i es pintava les ungles... (Mare de Déu!). Li agradaven uns vestits que la Mai no voldria ni veure. Li agradava dur els cabells d’una manera que la Mai, segur, no hauria portat.

En altres aspectes, però, hi continuaves veient la Mai.

Seguia, com sempre, des del primer dia que ens vam conèixer, dient-me Mafrany. Mantenia intacta la seva passió per la música i el ball; les ganes de cantar; el gust per la ceràmica i la pintura; l’alegria, aquell riure encomanadís; el caràcter alegre i feliç.

Mantenia encara aquella manera de ser juganera, enredona, amiga de la broma, d’indirectes picants quan convenia... També, en més d’una ocasió, ressorgia aquell caràcter tossut i discutidor. Aquell caràcter fort que tenia la Mai.

Fins i tot el seu compromís polític va ser substituït per una catalanitat visceral i per una gran passió pel Barça. I, per damunt de tot, crec que el seu amor per en Marcel no només es mantenia, sinó que augmentava cada dia que passava.

Era present en totes les festes i actes del poble... hi participava de manera activa cantant amb la Coloma o ballant el Ball de Nans amb el seu cap de diable rialler.

Ballar... cantar...

Em sembla que no he conegut una noia a qui agradés tant la música. Sempre estava a punt per fer la ballaruca o per entonar aquella cançó que coneixia. El Marcel m’explicava com fa tres dies, quan la van visitar els seus amics de La Coloma, encara va tenir esma per incorporar-se del llit i intentar cantar la sardana que tant li agradava: Oh, Torroella, vila vella, vila del meu cor, si sabessis com t'enyora qui està lluny de tu.

Prou que ho sé

que els moments tendres,

dolços i plens d’encant

duren poc, breus instants,

són com foc d’encenalls.

En tinc prou, simplement,

de ballar aquest fox amb tu,

el demés, francament,

no m‘importa en absolut

Penso que els que estimem la Maria Rosa podem sentir-nos contents per la vida que ha tingut. Ha estat una vida feliç. La seva vida ha estat plena de vivències, d’alegria, de felicitat, d’estimació i d’amor.

Els que l’hem coneguda podem considerar-nos afortunats per haver-hi pogut conviure durant tants anys.

Mai, Toia, Maria Rosa.... No et diem adéu per sempre, perquè continuaràs vivint en els nostres records. Continuaràs explicant-nos la darrera nota de la teva llibreta... et sentirem cantant amb La Coloma, et veurem ballant el Ball de Nans o passejant pel poble.

També, en un record més llunyà, et continuaré veient pintant amb un espray, en una paret d’Esplugues, la paraula Llibertat.

Nosaltres sempre t’estimarem.