Per més que hi penso no m'ho acabo de creure: la llibreria Ona és a punt de tancar.
Fundada el 1962, ha estat sempre més que un símbol de la cultura catalana i un element important de resistència i difusió del llibre en català.
Per la seva ferma convicció en aquesta defensa de la cultura i la llengua catalanes ha patit amenaces i agressions de tot tipus que mai l'ha fet arronsar-se ni un pèl. Quan l'any 2007, en Quim Monzó va rebre el premi Trajectòria pel conjunt de la seva obra, no va dubtar a dedicar-lo a la llibreria Ona: "Últimament hi ha entrat gent per insultar-nos pel motiuu de vendre només llibres en català, cosa que no passa en llibreries que només venen llibres en anglès o llibres de medicina."
Ara, la llibreria sembla que no ha pogut resistir més i ha caigut presa de la teranyina econòmica que ha envoltat la crisi de la distribüïdora Arc de Berà. El que em sembla més indignant, però, és que ningú, ni del món econòmic ni del món polític o social hagi mogut un sol dit per impedir el tancament de la llibreria Ona.
Potser, com apunta en Víctor Alexandre en el seu article Salvem la llibreria Ona, Catalunya parla molt d’ella mateixa, ho fa contínuament. Parla de la catalanofòbia, de l’opressió i de l’espoli espanyols, que són certs, però hi ha milers de coses, milers, que només depenen d’ella i que no milloren a causa de la seva indolència. Algunes, malauradament, no sols no milloren, sinó que moren sense que aquells polítics que es vanten de dir el nom de Catalunya cada deu minuts i la paraula independència cada cinc facin absolutament res per impedir-ho.
Espero que algú o alguns reflexionin i, a més d'omplir-se la boca de paraules grandiloqüents (llegiu l'article de l'Alexandre) actuïn; per lleialtat al país, a la llengua i a la cultura catalanes.
