TOT EL QUE ES VEU PARLA CATALÀ!

Aquest és vídeo promocional de la Fira De Tot Cat que tindrà lloc el proper cap de setmana, del 4 al 6 de juny, al Palau de Fires de Girona on...

TOT EL QUE ES VEU PARLA CATALÀ!

INDEPENDÈNCIA SÍ, INDEPENDÈNCIA NO (Didac López)

Reprodueixo els comentaris que Dídac López ha fet en el seu bloc sobre el programa de La clau de la nostra història: Independència... sí o no?:

Independència sí, independència no’: debat a “La clau de la nostra història” (ETV Llobregat)

“La clau de la nostra història”, en coincidència amb la campanya de la consulta sobre la independència que conclou a Esplugues de Llobregat el proper 20 de juny, ha dedicat el programa d’avui precisament a aquesta qüestió.

Santi Campo, d’ICV, ha defensat una posició, “en principi”, contrària a la independència. Si bé no ho ha dit explícitament, Campo defensa una articulació de Catalunya amb Espanya en un marc federal o confederal. Més explícitament, Campo ha fet referència a la realitat de la Unió Europea i a la identificació com a “ciutadà del món”. Campo considera que la qüestió de la independència divideix el poble català “en meitat i meitat” i que caldria presentar qüestions capaces de crear consensos més amplis (com la reivindicació de més capacitat de decisió, des de Catalunya, sobre pressupostos públics i infrastructures). Campo també alerta de la manca de concreció de l’independentisme (o independentismes) quant a la via d’assoliment d’aquesta independència. Això seria, segons Campo, més greu en tant que a l’Europa Occidental de les darreres dècades no hi ha hagut cap precedent comparable a una independència catalana. Jaume Mañosas, de CDC, considera obertament la independència com l’objectiu final que es desprèn del propi reconeixement de l’existència d’una nació catalana. Mañosas ha resumit la trajectòria de CDC des de la fundació (1974) com un esforç de transformar l’estat espanyol sorgit del franquisme en un estat modern, democràtic i plurinacional. Segons Mañosas, però, l’experiència mostra que, cada vegada més, aquesta via de “modernitzar Espanya” mostra signes d’esgotament. El temps present, doncs, demana l’avenç en l’autogovern i la sobirania de Catalunya. Mañosas defensa un programa gradualista, treballat a partir de propostes que generin més consens. Així, per exemple, defensa l’obtenció del ‘concert econòmic’, en tant que aquesta reivindicació generaria un suport més ampli que reivindicar directament la independència. L’eix d’aquest camí, en tot cas, passa pel “dret de decidir”, entès globalment com la defensa que totes les decisions de rellevància per a Catalunya es prenguin des de Catalunya. Roger Recasens i Roger Cònsul completaven el debat, introduït per Jaume Marfany. Si Cònsul fa part de Sant Just Decideix (que organitzà la consulta sobre la independència el passat 25 d’abril), Recasens és membre d’Esplugues Decideix (que prepara la mateixa consulta per al proper 20 de juny). No sé si ha estat un encert del programa presentar-los tots dos únicament en aquesta faceta. Les plataformes organitzadores de la consulta sobre la independència han de demostrar un to imparcial quant a les diferents opcions (sí, no, en blanc, abstenció) i centrar els esforços en la difusió de la proposta. Certament, que tant en el cas de Sant Just Desvern com en el cas d’Esplugues els independentistes hi són majoria. N’hi hauria hagut prou, en presentar-los com a membres d’aquestes plataformes però també com a membres de tal o tal organització (o moviment) independentista.

En tot cas, Recasens ha aclarit que parlava a títol persona i no pas en nom d’Esplugues Decideix. Recasens ha centrat els esforços en respondre a les objeccions de Campo. D’una banda, ha justificat la independència nacional en tres eixos: 1) identitat; 2) cultural i lingüístic; 3) econòmic i social. Ha recordat que la llista d’estats europeus que han assolit la independència al llarg del segle XX no és pas curta. D’altra banda, ha girat l’argument de la “divisió” que genera la reivindicació independentista, tot assenyalant que l’status quo actual (de dependència) tampoc no gaudeix de consens.

Cònsol ha contrastat al gradualisme defensat per Mañosas, la necessitat de tindre clar l’objectiu final. Dit d’una altra manera, les etapes del camí es poden fer amb tal o tal ordre, i amb tal o tal velocitat, però no s’ha d’amagar mai l’objectiu final en nom d’un consens. També ha recordat que la independència de Catalunya només es pot entendre com un procés unilateral, que no es demana, sinó que es pren.

El debat, doncs, quedava en un 3 a 1 a favor de la independència. Campo, però, ha insistit que ell acceptaria la independència si fos la voluntat majoritària del poble català. Campo ha fallat en el sentit que no ha sabut presentar una alternativa engrescadora a la independència, amb massa arguments negatius i poc de positius. Però si ha estat molt més encertat en respondre certs tòpics fàcils i no gaire ben definits de l’independentisme habitual (l’expoliació fiscal descontextualitzada de les balances comercials, la indefinició quant a models socials i ambientals, etc.). Recasens i Cònsol, doncs, ho han tingut fàcil per desmuntar els arguments negatius. Però el desmuntatge dels arguments negatius és més fàcil en la teoria que en la pràctica. Per exemple, es fàcil de dir que és absurd preocupar-se per les injustícies socials i ambientals d’un futur estat català quan hom constata quines són les realitats dels actuals estats espanyol i francès en aquests aspectes. Més difícil, però, és proposar una via que parteixi de la realitat d’opressió i despersonalització nacionals actuals i condueixi a un redreçament. Que aquesta via és la independència sembla força clar (i cada vegada a més gent). Però sovint fa por concretar-hi més enllà per tal de no dividir la minoria (creixent) d’independentistes.

ELS NOUS CATALANS DECIDEIXEN

El divendres dia 28, a les 20.45h, a l'edifici del Molí-Cadí (Rbla. Verge de la Mercè de Can Vidalet) Els nous catalans decideixen

Amb la participació de:

El hassane Jeffali (nous catalans del Marroc)

Mbaye Gaye (nous catalans subsaharians)

Claudia Videla (nous catalans llatins)

INDEPENDÈNCIA, SÍ O NO?

Dijous 27 de maig, a les 22h, en directe per ETV Llobregat, el programa La clau de la nostra història debatrà el tema

Independència, sí o no?

Comptarem amb convidats d'Esplugues, Cornellà i Sant Boi de Llobregat.

FIRA MERCAT DE TOT CAT, DEL 4 AL 6 DE JUNY, A GIRONA

En els darrers anys ha augmentat molt el nombre d'empreses que incorporen la llengua catalana en els seus productes i serveis. Centrant-nos només en l'etiquetatge, s'ha passat de les prop de 300 referències del 1989 a les més de 2.000 actuals.

Per tal de donar a conèixer i fomentar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit empresarial, organitzem la fira mercat De Tot Cat al Palau de Fires de Girona els dies 4, 5 i 6 de juny de 2010. Els assistents coneixeran els productes i les empreses que incorporen el català, es podran proveir de productes i gaudiran de l'oferta formativa i lúdica programada.

Estudis sociolingüístics realitzats darrerament demostren que hi ha un interès creixent d'una part important de la ciutadania per conèixer les empreses sensibles a l'ús de la llengua catalana. La fira respon a aquesta demanda.

La fira tindrà un caràcter multisectorial i, per tant, farà que hi siguin visibles la majoria d'àmbits de la vida quotidiana en els quals es poden consumir productes en llengua catalana.

Els socis de la CAL tindran dues entrades gratuïtes presentant el carnet a les taquilles

Més informació aquí

SEIXANTA ANYS FENT POBLE, FENT PAÍS

Recordo que, cap al final de la dècada dels setanta del segle passat, quan els enyorats Consells Populars de Cultura Catalana vam començar a editar una revista anomenada El Torrent, la Crònica de la Vida d'Esplugues ja hi era. El Torrent va desaparèixer i la Crònica, impertèrrita, va continuar editant-se.

Uns anys més endavant, un grup de gent, la majoria provinents d'aquells Consells, intentàvem impulsar un nova revista mensual, Retalls. Pretenia ser una publicació moderna i independentista d'esquerres. Retalls també va desparèixer i la Crònica continuava seguint el seu camí.

La Crònica ha estat i és un referent per a la premsa local, no ja d'Esplugues, sinó de tot el Baix Llobregat. Des de l'any 1960 en què van publicar-ne el primer número, han resisitit de manera més que digna tots els avatars provocats durant aquests seixanta anys de vida... I això per si sol ja té molt de mèrit.

Però és que la Crònica no només significa tenacitat i resistència, sinó també pluralitat i treball ben fet. Una revista que sempre ha tingut les seves pàgines obertes a tothom, i cal escriure aquest TOTHOM en lletres majúscules, perquè tenir una línia periodística amb aquesta mentalitat transversal és, m'atreviria a dir, un cas únic en la nostra comarca.

Des de la CAL d'Esplugues no volem deixar de felicitar l'equip de direcció de la Crònica de la Vida d'Esplugues i a tots els col·laboradors que cada dos mesos realitzen aquest petiit miracle periodístic que significa treure al carrer una publicació local lliure, independent i transversal.

Per molts anys, amics i amigues de la Crònica!

SOBIRANISME TRANSVERSAL

Plataforma pel Dret a Decidir... Deu mil a Brussel·les... Arenys de Munt... Consultes populars... És evident que la societat civil ha pres les regnes del moviment sobiranista al nostre país. En auqest sentit, us reprodueixo un correu que he rebut de 10Mil.cat:

Il·lusió i esperança, feina i compromís. Ni ens coneixem. Som xarxa i ens quedem parats de veure la capacitat que tenim, amb molts altres grups, i plataformes i mitjans, tot transversal, per fer extensives les idees i combinar trobades identitàries. En resum, fer créixer la consciència nacional.

Ahir La Vanguardia, un mitjà gens susceptible de ser etiquetat d'independentista, ha donat a conèixer un sondeig d'opinió que pràcticament iguala les simpaties de l'electorat convergent i socialista sobre les consultes populars. Així un 54% de la societat catalana hi està a favor i només un 34% hi està en contra.

Però el més significatiu és constatar com un 51% de l'electorat del PSC s'hi mostra a favor (un 35% en contra) per un 55% dels votants de CiU (33% en contra). Fins i tot hi ha un 20% dels electors del PP que se'n declaren partidaris.

Els contraris a la independència s'han reduït a un 41%, mentre que els partidaris declarats sumen ja el 37%. Els electors socialistes que es declaren a favor de la independència són un 35% (fa dos mesos eren el 22%) i els de CiU arriben gairebé al 40%. El 91% de l'electorat d'ERC és independentista i cal comptar també amb les alternatives emergents.

Són números i sigles de partits, però serveixen per veure la magnitud del Forat que estem fent entre la classe política.

El sobiranisme és cada dia més transversal, gràcies a la il·lusió, l'esperança, la feina i el compromís de molts de nosaltres.

Continuem, doncs, amb aquesta il·lusió, esperança, feina i compromís.

LES CONSULTES POPULARS I LA IMMIGRACIÓ

Aquest és el vídeo del programa de La clau de la nostra història dedicat al tema de les consultes i la immigració. El programa el va emetre ETV Llobregat el 22 d'abril de 2010 i s'ha pogut veure per tot Catalunya mitjançant la xarxa de Televisions Digitals Independents (TDI).

Els convidats van ser:

El hassane Jeffali en representació dels nous catalans d’origen marroquí i coordinador nacional de seguiment de les consultes del 25 d’abril. .

Mbaye en representació dels nous catalans d’origen subsaharià.

Claudia, representant els nous catalans d’origen llatí

EL VELL FRANQUISTA (2)

Samaranch ha estat l’exemple viu del que va representar la transició del franquisme a la democràcia. Personatge d’extraordinària habilitat, camaleònic, “polític” (en el pitjor sentit que li vulgueu atorgar a la paraula) va saber “evolucionar” des de la seva posició de destacat polític franquista, admirador del dictador Franco i fidel servidor del règim fins a esdevenir un dels elements més destacats de l’olimpisme internacional.

Samaranch, amb la complicitat de la política oficial espanyola i catalana, així com dels principals mitjans de comunicació, va deixar enrere la “camisa azul” amb què encara l’any 1974 presidia a Barcelona homenatges a los “caídos”; la mateixa camisa amb què jurava fidelitat al “movimiento nacional”; la mateixa camisa amb què encara el 18 de juliol de 1974, participava en l’acte commemoratiu de “el alzamiento nacional”. Samaranch va deixar enrere el salut feixista, que feia, de manera ostentosa, en tots els actes que presidia, només un any abans de la mort del dictador.

De la seva nova trajectòria “democràtica” tothom en destaca el fet que durant el seu mandat al cap del COI es designés Barcelona com a seu olímpica del 1992. De nou, l’habilitat “política” de Samaranch -una habilitat que no seria res sense la complicitat volguda o no de polítics i mitjans d’informació- aconsegueix que, si més no a Catalunya i a Espanya, s’oblidin els fets de corrupció generalitzada que van sacsejar el COI durant el seu mandat.

La Catalunya oficial sembla també haver oblidat l’important i trist paper de Samaranch en les aspiracions catalanes d’aconseguir un comitè olímpic. Fins al 1996, la Carta Olímpica permetia que poguessin participar en els Jocs qualsevol “país, estat, territori o part de territori que el CIO consideri, en la seva absoluta discreció, com a zona de jurisdicció del comitè olímpic nacional reconegut”. Samaranch va impulsar la modificació d’aquesta Carta. Una modificació dirigida directament contra els interessos esportius catalans i que consistia en definir “país” com a “estats independents reconeguts per la comunitat internacional”. D’aquesta manera, s’impedia que les nacions sense estat poguessin participar en els Jocs Olímpics. D’aquesta manera, s’impedia l’existència d’un comitè olímpic català.

La immensa paradoxa de la transició ha permès que un falangista que va participar de manera activa i compromesa amb el règim dictatorial del general Franco, una vell franquista que va ocupar càrrecs de responsabilitat en aquell règim, hagi rebut els honors que la Generalitat té reservats a les persones que han defensat Catalunya i la democràcia.

Potser –afortunadament- l’estadi olímpic no durà mai el nom de Samaranch... però esteu-ne segurs que, més d’hora que tard, el món polític, econòmic i social producte de la transició li continuarà brindant el seu particular homenatge.

EL VELL FRANQUISTA (1)

Ja han passat unes setmanes des que Juan Antonio Samaranch Torelló rebia els màxims honors que la Generalitat pot concedir a una persona després de morta: el seu cos va reposar en una capella ardent al Palau de la Generalitat i els seus funerals van ser com els d’un cap d’Estat. Personalitats de tota mena, tant del món polític com social i empresarial, encapçalats pel rei Joan Carles I i el president de la Generalitat de Catalunya José Montilla, van configurar l’exemple més representatiu de la hipocresia de la transició democràtica.

La pompositat estètica dels funerals va començar amb el recorregut que va fer el fèretre, transportat per prop de 30 esportistes d’elit, fins a la catedral de Barcelona. Allí, van continuar les lloances oficials que, des del moment de la seva mort, van ocupar les pàgines de la majoria de la premsa i dels informatius televisius i radiofònics.

Pensava que no pagava la pena escriure sobre la personalitat d’aquest vell i distingit franquista, però l’actitud de dos dels partits nacionalistes espanyols que tenen representació al Parlament de Catalunya (m’estic referint al PP i a un grupuscle anticatalà anomenat Ciudadanos) m’han portat a escriure quatre ratlles sobre el personatge.

Aquests dos partits, fent ostentació del seu profund nacionalisme espanyol, han gosat demanar públicament que es canviï el nom de l’estadi olímpic, que actualment porta el nom de Lluís Companys, president de la Generalitat afusellats pel franquisme l’any 1940, i es rebategi amb el nom de Juan Antonio Samaranch.

Potser, doncs, ens cal recordar una mica més la figura del vell franquista...

LA CAL D'ESPLUGUES A LA FIRA D'ENTITATS

Més fotografies a l'espai de la CAL d'Esplugues del Facebook

LA CAL LLIURA ELS PREMIS JOAN COROMINES

Acte de lliurament dels premis Joan Coromines 2010

Més fotografies a l'espai CAL d'Esplugues del Facebook

L'ENTREVISTA

Entrevista de Núria Ferré a Jaume Marfany dins del programa de Catalunya Ràdio, El suplement

ENTREVISTA A CATALUNYA RÀDIO

Avui, 8 de maig, el programa El suplement de Catalunya Ràdio, el magazín d'actualitat dels matins de dissabte i diumenge conduït per Núria Ferré, entrevistarà a partir de les 12.30h, en directe, al vicepresident de la CAL nacional, Jaume Marfany, per parlar, entre altres aspectes, de la IX edició dels Premis Joan Coromines.

IX PREMIS JOAN COROMINES

Acte de lliurament dels IX Premis Joan Coromines al Casino del Centre de l’Hospitalet: C/ Prat de la Riba 339, de l'Hospitalet de Llobregat.

Els guardonats amb els premis d'enguany són:

El Dr. Joan Solà. En reconeixement a la seva trajectòria personal en defensa de la llengua i cultura catalanes

La Cooperativa ABACUS. Per la seva trajectòria empresarial a favor de la cultura i la llengua catalanes

La Comissió 350 anys de resistència al Tractat dels Pirineus. Per la mobilització popular del 7 de novembre del 2009

La Coordinadora Sardanista de l’Hospitalet. Per la difusió i divulgació local, de la cultura i dansa popular

Programa:

A partir de les 20h. 

Lliurament dels diferents premis.

Presentació del Manifest del Correllengua 2010 i conferència a càrrec de la periodista i escriptora Patrícia Gabancho.

Mostra de danses de l’Esbart Dansaires de l’Hospitalet

22 h. Sopar de la Llengua Catalana (Exquisit pica-pica a peu dret)

23 h. Actuació del Grup de folk i Música Tradicional Sants&Fot

El preu del tiquet és de 15 euros.

Informació a cal@cal.cat, també al tel. 93 415 90 02 de 4,30 a 8,30 de la tarda.

8 DE MAIG: IX PREMIS JOAN COROMINES

L'any 2002, quan es complien cinc anys de la mort del gran filòleg i lingüista Joan Coromines, des de la CAL es va decidir, en record a la seva trajectòria i a la seva persona, donar el nom de Joan Coromines als premis que de forma anual lliurem al voltant de la festivitat de Sant Jordi.

Aquests premis volen ser el reconeixement de la CAL cap a persones o col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Al mateix temps volen ser un revulsiu que ens esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat.

Des de l’any 2002, han estat diverses les personalitats del món de la cultura i la llengua catalanes que ens han fet l’honor d’acceptar aquest premi. Des de Biel Majoral a Lluís Arola, dos dels primers guardonats, fins al poeta alguerès Antoni Canu, mereixedor del premi en la passada edició, noms il·lustres han rebut aquesta distinció: el bisbe Antoni Deig, Joan Laporta, Vicent Torrent, Eliseu Climent, Najat El Hachmi, Salvador Cardús, Isabel-Clara Simó...

Al seu costat, entitats i col·lectius molt diversos als quals uneix el fil conductor del seu ferm i decidit compromís en favor de la llengua i cultura catalanes: El 9 esportiu, el circ Cric, Veu Pròpia, Jimmy Jazz, la Federació Catalana de Patinatge, Bon Preu, Plataforma pel Dret a Decidir, ETV Llobregat, Cavall Fort, el Club Súper 3...

Enguany, el 8 de maig, al Casino del Centre de l’Hospitalet de Llobregat, tindrà lloc la cerimònia de lliurament dels IX Premis Joan Coromines.

EL NÚMERO 2 DE 30º JA ÉS AL CARRER

Ja ha sortit el número dos del setmanari 30º.

En aquest segon número, a més dels espais habituals d'opinió, fires i festes i esports, destaquen la cobertura de la jornada del 25 d'abril al Baix Llobregat i dues interessants entrevistes: la primera a Jordi Quera, a l'entorn del Mountain Wilderness, una associació d'alpinistes que volen restituir els espais naturals al seu estat original i, la segona, a Jordi Cayetano i a Laura Hernàndez, gerent i coordinadora de l'equip de monitors, respectivament, del Centre Sociosanitari de Sant Joan de Déu.

No se'l perdeu!

Cada dijous al vostre quiosc habitual