L'APOCALIPSI JA ÉS AQUÍ

Aquest divendres 29 d'abril s'inicia una campanya a la majoria de cinemes de Catalunya contra la futura Llei del cinema.  

La campanya, que porta per lema Pel futur del cinema, consistirà en l’emissió d’un anunci de 22 segons després dels tràilers previs de cada sessió. L’espot anirà arribant de forma progressiva a partir de demà a 517 pantalles catalanes.

L'apocalipsi, en forma de llei de defensa del català, ja és aquí, a punt d'abocar-se damunt dels cinemes de Catalunya.

EL BAIX LLOBREGAT CONTINUA ENDAVANT AMB LES CONSULTES

El Baix Llobregat continua marcant el seu camí en el dret a decidir. La mitjana de participació en els set pobles on va tenir lloc la consulta se situa en un 20%. Aquest n'és el detall:

Collbató 26,08%. Corbera de Llobregat 18.94%. Esparreguera 18.10%. La Palma de Cervelló 28.37%. Martorell 12.37%. Sant Just Desvern 19.69%. Vallirana 10.98%.

Felicitem els companys i companyes de les diferents plataformes per l'èxit aconseguit i la bona feina feta durant els darrers mesos. Sobretot, als  nostres veïns de Sant Just Desvern amb qui vam poder compartir ahir un dia inolvidable.

MAI NO ÉS DE NIT. FOTOGRAFIES

Aquí teniu (una mica amb retard) algunes fotografies de l'espectacle Mai no és de nit que vam presentar a la Masoveria de Can Tinturé el passat 17 d'abril.

L'espectacle de Jaume Calatayud i Vicente Monera gira a l'entorn de l'obra poètica de Manuelde Pedrolo.

Estem preparant un reportatge en DVD de l'espectacle que molt aviat penjarem a la xarxa.

Més fotografies a l'espai CAL d'Esplugues al Facebook

HONORS PER A UN VELL FRANQUISTA

Article de Vilaweb:


El passat franquista i la corrupció al CIO, a la premsa internacional

A França Le Monde recorda Samaranch com un home de diplomàcia i amb una àmplia xarxa d'influències. També en ressalta 'la part d'ombra', l'admiració que professava al dictador Franco. En la mateixa línia s'expressa Le Figaro, que després de parlar de la seva tasca al CIO, recorda que va ser un destacat membre del govern franquista.

Als Estats Units el diari The New York Times publica un extens obituari signat per Associated Press que recorda el 'creixement exponencial' que van viure els jocs olímpics durant el seu llarg mandat, però també que es va trobar amb 'l'escàndol de corrupció més gran' que hagi viscut mai l'organització. Pel diari nord-americà, 'com a ex-dirigent esportiu del règim feixista de Franco a Espanya, Samaranch havia arribat a tolerar un cert grau de corrupció. Tendia a passar per alt la reputació tacada d'alguns membres del CIO. Com a resultat, una organització que deia que representava els principals valors de l'esport va acabar amb un escàndol vergonyós com el de Salt Lake City'.

Pel Washington Post, 'la reputació de Samaranch es va veure afectada sobretot per l'escàndol de Salt Lake City, que va derivar en l'expulsió de sis membres del CIO i en la renúncia de quatre més'. I el diari Los Angeles Times afegeix que 'alguns el definien com a autoritari, adduint que la seva personalitat i la seva gestió del moviment olímpic havien estat modelats durant els seus primers anys de funcionari feixista en l'Espanya del general Francisco Franco.'

Al Regne Unit el The Times recorda Samaranch com una 'de les figures més poderoses i controvertides de l'esport mundial'. La televisió pública BBC destaca que Samaranch ‘va ser considerat l'home més poderós de l'esport quan va dirigir el CIO entre el 1980 i el 2001', i que va començar la seva carrera en el món de l'esport 'durant la dictadura del feixista d'Espanya Francisco Franco'.

També els diaris alemanys es fan ressò de la mort de Samaranch, i per molts ha estat la notícia principal de les edicions digitals. Süddeutsche Zeitung descriu el president honorífic del CIO com un 'revolucionari' dins el món del olimpisme. L'altre gran diari alemany, el Frankfurter Allgemeine Zeitung, titula la notícia així 'El rei del sol de l'olimpisme és mort'. Die Welt publica que el pas de Samaranch pel COI va representar 'una influència significativa' en la institució. La gran majoria dels diaris digitals fan referència al passat polític del Samaranch, i al seu càrrec de secretari d'estat de l'esport durant la dictadura franquista. En un resum de la seva vida, l'emissora Info Ràdio RBB recorda que 'no es pot passar per alt la seva faceta política', malgrat la seva feina al CIO, en què va 'rescatar l'olimpisme'.

La xarxa critica el silenci sobre el període franquista

Alguns grups de Facebook i molts usuaris de Twitter van reaccionar ràpidament a la mort de Samaranch. Especialment, van criticar les lloances i els homenatges que ben aviat va començar a prodigar-li la plana major dels polítics del país. El grup de Facebook 'Good Bye Samaranch: un franquista menys!' acabava la jornada d'ahir amb més de mil dos-cents membres. Un altre grup, 'No al minut de silenci per Samaranch al Camp Nou' reclama que l'estadi no faci 'cap mena d'homenatge als franquistes', contra l'anunci del Futbol Club Barcelona, de qui Samaranch era soci, de fer 'uns instants de silenci' en senyal de condol durant el partit de dissabte. Aquest grup tenia ahir, a última hora, mil cinc-cents adherits.

La Comissió de la Dignitat va dir ahir a VilaWeb que la instal·lació de la capella ardent al palau de la Generalitat era un fet indigne. 'El palau de la Generalitat és un lloc reservat a les persones que han defensat Catalunya i la democràcia. Samaranch no compleix cap d'aquests requisits.' Els impulsors de la Comissió de la Dignitat, disgustats, consideren que el govern comet un acte de molta gravetat.

El silenci sobre el passat franquista de Samaranch s'imposa al país oficial

Partits i polítics de tots colors de l'arc parlamentari català han ignorat en les seves reaccions el passat de destacat dirigent franquista de Samaranch. D'aquesta qüestió, quasi ningú no en vol parlar i tothom s'empara en els anys recents de dirigent olímpic internacional. Això sí, sense fer referència als escàndols de corrupció del Comitè Internacional Olímpic (CIO). Una de les qüestions que ha suscitat més controvèrsia és la instal·lació, avui, de la capella ardent de Samaranch al Palau de la Generalitat.

Article complet

LES CONSULTES DEL 25A I LA IMMIGRACIÓ

Dijous 22 d'abril, a les 22h, en directe per ETV Llobregat (TDT, canal 36) el programa La clau de la nostra història girarà a l'entorn de les consultes sobre la independència del 25 d'abril i la immigració.

Els convidats seran:

El hassane Jeffali en representació dels nous catalans d’origen marroquí i coordinador nacional de seguiment de les consultes del 25 d’abril. .

Mbaye en representació dels nous catalans d’origen subsaharià

Claudia representant els nous catalans d’origen llatí

El programa es podrà veure en redifusió.

NEIX 30º, EL SETMANARI DEL BAIX LLOBREGAT

30º L’indicador del Baix Llobregat

Avui 22 d’abril de 2010 neix 30º, un setmanari que vol ser el referent d’actualitat de la comarca, actualment no existeix cap setmanari de pagament al Baix Llobregat.

30º neix amb l’ambició d’aportar allò que necessiten els que treballen i viuen al Baix Llobregat: informació del seu entorn més proper.

Els dijous es podrà trobar a tots els quioscs del Baix Llobregat. El preu és de 1,-€uro. La tirada inicial és de 5.000 exemplars i 24 pàgines, tenint com a objectiu 10.000 exemplars i 48 pàgines per a finals del 2010.

30graus vol aportar informació dels valors de la comarca, vol posar èmfasi en la vitalitat de la nostra gent, de les nostres entitats i de les nostres institucions. Aquesta proximitat a Barcelona fa que molts de nosaltres vulguem donar als nostres pobles i ciutats de més personalitat, per així, no quedar diluïts en tant sols satèl·lits de la gran ciutat. D’aquí la gran vitalitat cultural i social del Baix, nombroses entitats de Castellers, Corals, Gegants; entitats esportives, juvenils, associacions de veïns, i un llarg etcètera. A 30º han de trobar el mitjà d’expressió i de difusió de l’entitat i de les seves activitats.

La línia editorial de 30º es basarà en la informació de proximitat i el servei als ciutadans. Estarem oberts a la participació, i volem que els lectors se sentint propers al nostre mitjà, volem acompanyar-los dia a dia, minut a minut, volem en definitiva entrar a formar part de la vida dels baixllobregatins.

Frederic Cano i Campos

Director de 30º

JUTGES O POLÍTICS? (2)

L'acció del magistrat de l'Audiencia Nacional va comptar amb la cobertura política necessària a través del suport més entusiasta dels màxims representants de l'espanyolisme més anacrònic i ranci.

Sebastià Alzamora, en un article publica a l’AVUI, ha fet un breu, però, eloqüent repàs d'algues d'aquelles manifestacions i declaracions:

El, en aquells temps, president Aznar: “La lluita contra el terrorisme s’ha de realitzar en tots els fronts que donen refugi a la banda. El menys important són les banderes de conveniència que pugui usar”.

El també llavors ministre de Justícia, José María Michavila: “Egunkaria és un instrument de l’acció terrorista”.

Carlos Iturgaiz, la mà dreta de Jaime Mayor Oreja: “Egunkaria és una “tapadora d’ETA disfressada de periòdic”.

El periodista Justino Sinova, a El Mundo: “El menys important és que la societat Egunkaria SA edités un periòdic. Si s’hagués dedicat a la fabricació de sabates, el jutge hauria pres la mateixa mesura”.

El diari El País: “És sobradament conegut que la xarxa terrorista i les seves malles subculturals tenen tocada bona part del nostre teixit institucional i social, mentre el nacionalisme governant es dedica, irresponsablement, a obstaculitzar-ne el desmantellament”.

Román Cendoya, des de RNE: “Això no era un diari, això era un zulo. Això era un instrument d’ETA, això era una arma tan arma com les pistoles”.

Aquesta setmana, però, l’Audiència Nacional ha emès una sentencia que posa el punt final al procés judicial que va comportar el tancament del diari i l’empresonament de 10 dels seus directius i periodistes.

JUTGES O POLÍTICS? (1)

Fa poques hores hem pogut saber que, una vegada més, els magistrats que formen el Tribunal Constitucional no s’han pogut posar d’acord en la sentència sobre l’Estatut i el sainet durarà uns quants mesos més.

No és que em preocupi en excés el final de tot aquest serial judicial. De fet, els magistrats ja s’han desacreditat ells mateixos des de fa temps, perquè tothom ha pogut veure amb claredat que la política ha passat per damunt de la seva professió i que la justícia ha quedat sotmesa a un seguit d’interessos partidistes que res tenen a veure amb la democràcia.

No penso escriure més sobre aquest tema. Ja s’ho faran. Ja fa temps que tinc la seguretat que hi ha una única sortida viable als nostres mals, no només nacionals, sinó també econòmics i socials. I aquesta no és la via autonomista.

Voldria comentar breument una altra decisió judicial que ha tornat a deixar en evidència aquest sotmetiment de la justícia a la política.

El mes de febrer de 2003, el magistrat Juan del Olmo, jutge de l’Audiencia Nacional, aquest tribunal hereu del TOP franquista, va ordenar el tancament del diari Egunkaria. D’aquesta manera es posava fi a 13 anys de publicació de l'únic diari completament en basc que existia llavors i que, en el moment de la seva clausura, comptava amb un tiratge de 15.000 exemplars i uns 44.000 lectors estimats.
Motius? Segons el jutge, ETA va intervenir en la creació, designació de directius i dinamització del diari. Algunes fonts de la investigació deien que la mateixa ETA, mitjançant diverses societats mercantils, podia haver participat en el finançament del rotatiu. Els fonaments jurídics de la sentència recollien formulacions com ara que la mateixa existència del diari estava al servei d’ETA i el seu objectiu era el de promoure la difusió de l’ideari terrorista.

A finals de 2004, Martxelo Otamendi, director del diari, i nou persones més van ser detingudes sota l’acusació d’associació il·legal i de pertinença o col·laboració amb ETA. El diari va ser portat fins a la liquidació i els seus actius van ser venuts per administradors designats pels tribunals.

DISSABTE 17 D'ABRIL: "MAI NO ÉS DE NIT"

El 26 de juny de 1990, enguany farà vint anys, moria Manuel de Pedrolo, un dels escriptors catalans més importants del segle XX i un dels homes més compromesos en la lluita per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans.

Pedrolo, per damunt de la seva qualitat i prodigalitat com a escriptor, per damunt del seu llegat, és la imatge, cada cop més rara, més excepcional i més enyorada per molts, de l’intel·lectual compromès.

El dissabte 17 d'abril, a les 18.45 h, a la Masoveria de Can Tinturé (c. de l'Església, 36 d'Esplugues de Llobregat) podrem conèixer una mica millor Manuel de Pedrolo i la seva obra poètica. Jaume Calatayud i Vicente Monera ens oferiran l'espectacle poèticomusical Mai no és de nit que fa un repàs a la vida de Pedrolo a través d'alguns dels seus millors poemes.

“Avui, demà, qualsevol dia és prou
per ser elegit heroi d’aquesta gesta;
són sants i bons els jorns per fer una festa
entorn de mi...”

CAL PARLAR DE LLENGUA: PROGRAMA NÚM 49

Us oferim el programa núm 49 de CAL parlar de llengua que va girar a l'entorn del Voluntariat per la llengua, les parelles lingüístiques.

Tres són els elements principals que aporta un programa com el de Voluntariat per la llengua:

En primer lloc, les converses informals representen,no només un gran instrument de suport al procés d’aprenentatge de la llengua sinó també una eina de foment de l’ús social del català. Els diàlegs amb l’altra persona fan que els aprenents es familiaritzin amb maneres catalanes de dir, consolidin estratègies conversacionals i, sobretot, descobreixin que es poden comunicar exitosament en català. Tot un seguit d’elements que incideixen positivament en la voluntat de parlar català... i no només del costat de l’aprenent...

En segon lloc i no menys important, els catalanoparlants s’adonen que no han de canviar necessàriament de llengua quan s’adrecen a una persona desconeguda o estranger. Les converses afavoreixen, doncs, el canvi d’hàbits lingüístics i, a més, esdevenen un espai de cohesió social entre persones d’estils, orígens i cultures diferents.

Finalment, s’aconsegueix una aproximació a la realitat del país que ens acull a tots, juntament amb el respecte, coneixement i valoració de les realitats dels diferents llocs d’origen.

FEIXISTES CONTRA EL JUTGE

No sóc precisament un admirador del jutge Baltasar Garzón. No desperta gaire les meves simpaties, ja des d’aquell llunyà segon semestre de 1992 quan van ser detingudes 38 persones en diferents llocs dels Països Catalans, la majoria vinculats a moviments o partits com l’MDT, Catalunya Lliure, ERC, PCC o els Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. Podeu llegir, si ho voleu, relats esgarrifosos del que van haver de patir aquests independentistes a mans de la Guàrdia Civil en aquella denominada “Operación Garzón.”

Després, Garzón ens ha anat oferint tot un seguit d’actuacions unides pel fil conductor de l’espectacularitat mediàtica. Tot això, acompanyat del seu anar i venir de la política i, cal no oblidar-ho, el seu assetjament al PSOE pel cas dels Grupos Armados de Liberación (GAL), no hi ha dubte que li han comportat un munt d’enemics de tota mena. Gent que no està disposat a deixar-li’n passar ni una.

Dit això, i des del més gran desconeixement particular dels laberints judicials i de les legislacions, que tant semblen mirar-se determinats fets amb un microscopi de gran augment, com en altres semblen fer els ulls més grossos que unes taronges, no puc entendre l’assetjament a què se sotmet durant aquests dies a Baltasar Garzón. No l’entenc i, més encara, em sento profundament indignat.

Indignat perquè el Tribunal Suprem vol condemnar un jutge per intentar investigar els crims del franquisme.

Indignat perquè els querellants són organitzacions que en altres països ja haurien estat declarades il·legals com el sindicat ultradretà Manos Límpias, l'associació Libertad i Identidad i Falange Española de las JONS.

Indignat perquè tot l’argumentari es basa en què aquests crims ja havien estat objecte d’amnistia per les Corts espanyoles en el claudicant pacte de la transició.

Indignat perquè és del tot vergonyant que els feixistes que voldrien acabar amb la democràcia i amb tots els demòcrates se’n serveixin per asseure al banc dels acusats el jutge que els volia jutjar.