31.10.10
Joan Solà... i Joan Triadú
Aquesta darrera setmana he tingut l'ordinador fora de servei, pràcticament mort. Entretant, ha mort en Joan Solà. Com algú sabrà, acabo enguany els estudis de Filologia Catalana. Ens havia deixat, fa poc també, un altre Joan, en Triadú, molt important pel que fa a la literatura catalana. Les seves memòries, publicades el 2008, es titulaven «Memòries d'un segle d'or», ja que considerava que el XX havia sigut el millor segle des del XV valencià.
Com que en Marfany ja n'ha parlat força, d'en Solà, jo només en diré quatre coses. D'entrada, voldria posar èmfasi en la seva tasca filològica. El seu principal llegat és la Gramàtica del Català Contemporani, que va dirigir junt amb tres filòlegs més. La seva especialitat, la Sintaxi, ocupa el primer dels tres volums de la GCC, obra d'obligada lectura per a tots els estudiants de Filologia Catalana. Pel que fa a la Sintaxi, va ampliar, aprofundir i modernitzar la feina de Fabra amb les noves escoles de Lingüística, especialment la Gramàtica Generativa impulsada, entre d'altres, per Chomsky; va contribuir a fixar una sintaxi moderna del català que, segons el propi Solà, ara caldrà seguir desgranant per mitjà de la recerca els propers anys.
En Joan Solà era molt conegut també pels seus articles d'opinió i per la seva militància diguem-ne nacionalista. Al número 21 de L'escletxa, la revista de la CAL, afirmava que «no millorarem l'estatus del català mentre estiguem subordinats políticament i lingüísticament» i proposava la independència com a millor solució per a salvar la llengua. L'any passat va publicar Plantem cara, recull d'articles a l'Avui, on feia 36 anys que escrivia, llibre del qual en Marfany també n'ha parlat.
En fi, primer Joan Triadú, estudiós de la litetaura catalana i pedagog, ens va deixar, i ara en Joan Solà, que ens llega el monument de la GCC i el seu exemple per seguir lluitant per la llengua i la cultura catalanes.
Com que en Marfany ja n'ha parlat força, d'en Solà, jo només en diré quatre coses. D'entrada, voldria posar èmfasi en la seva tasca filològica. El seu principal llegat és la Gramàtica del Català Contemporani, que va dirigir junt amb tres filòlegs més. La seva especialitat, la Sintaxi, ocupa el primer dels tres volums de la GCC, obra d'obligada lectura per a tots els estudiants de Filologia Catalana. Pel que fa a la Sintaxi, va ampliar, aprofundir i modernitzar la feina de Fabra amb les noves escoles de Lingüística, especialment la Gramàtica Generativa impulsada, entre d'altres, per Chomsky; va contribuir a fixar una sintaxi moderna del català que, segons el propi Solà, ara caldrà seguir desgranant per mitjà de la recerca els propers anys.
En Joan Solà era molt conegut també pels seus articles d'opinió i per la seva militància diguem-ne nacionalista. Al número 21 de L'escletxa, la revista de la CAL, afirmava que «no millorarem l'estatus del català mentre estiguem subordinats políticament i lingüísticament» i proposava la independència com a millor solució per a salvar la llengua. L'any passat va publicar Plantem cara, recull d'articles a l'Avui, on feia 36 anys que escrivia, llibre del qual en Marfany també n'ha parlat.
En fi, primer Joan Triadú, estudiós de la litetaura catalana i pedagog, ens va deixar, i ara en Joan Solà, que ens llega el monument de la GCC i el seu exemple per seguir lluitant per la llengua i la cultura catalanes.
29.10.10
EL BUTLLETÍ DEL CORRELLENGUA 2010
Enguany, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) publica un butlletí quinzenal sobre le Correllengua 2010. Actes, agenda, fotografies... de correllengües d'arreu dels Països Catalans.
Aquest butlletí ens fa adonar de la importància del Correllengua. Es poden comptar amb els dits de la mà les activitats que obtenen un ressò tan ampli i que s'estenen com una taca d'oli per tots els territoris de parla catalana.
Aquí teniu els quatre números que s'han publicat fins ara:
Número 1 Del 15 al 30 de setembre
Aquest butlletí ens fa adonar de la importància del Correllengua. Es poden comptar amb els dits de la mà les activitats que obtenen un ressò tan ampli i que s'estenen com una taca d'oli per tots els territoris de parla catalana.
Aquí teniu els quatre números que s'han publicat fins ara:
Número 1 Del 15 al 30 de setembre
Número 2 De l'1 al 15 d'octubre
Número 3 Del 15 al 24 d'octubre
Número 4 Finals d'octubre i novembre
28.10.10
Dr. SOLÀ: EN RECORD I HOMENATGE
En record i homenatge al Dr. Joan Solà ens plau penjar-vos alguns enllaços sobre la persona i l'obra.
En primer lloc, l'entrevista que vam tenir l'honor de fer-li a CAL parlar de llengua el 14 de gener de 2010:
[...] Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres: durant segles i sense treva han intentat destruir la nostra llengua de diverses maneres, amb lleis, amb refinada repressió escolar, amb bombardejos, enverinant
incansablement el país amb tots els mitjans de comunicació [...]
incansablement el país amb tots els mitjans de comunicació [...]
[...] Cal que diguem a la cara a qui correspongui que no podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació, l’afebliment del nostre poble. No podem esperar més. Plantem cara."
Plantem cara...
27.10.10
Dr. SOLÀ: ENS RETROBAREM SEMPRE...
La notícia em deixa glaçat, malgrat que un maleït pressentiment ja feia dies que em voltava pel cap. Ho escolto per la ràdio mentre condueixo i la meva primera reacció és donar un cop de puny al volant. Maleïda sigui la mort, que arriba quan menys l’esperes i que colpeja qui menys s’ho mereix!
Hem escrit força sobre Joan Solà en aquest bloc; sobre ell i, sobretot, sobre la seva feina: llibres, articles, entrevis
tes, declaracions, conferències.... El darrer va ser fa només dos dies arran del seu adéu des de l’Avui. Un adéu premonitori i, coneixent Solà, segurament més que un simple comiat d’un diari.
tes, declaracions, conferències.... El darrer va ser fa només dos dies arran del seu adéu des de l’Avui. Un adéu premonitori i, coneixent Solà, segurament més que un simple comiat d’un diari.Molt del que podria dir ja ho reflecteixen tots aquells articles. Se n’ha anat un mestre, un extraordinari lingüista, un gran professor; també se ‘ha anat, però, una gran persona, un home vital, lluitador incansable, ferm en les seves conviccions... un home bo.
Se n’ha anat un treballador de la llengua que passarà a la història del nostre país com un dels tres lingüistes més importants (conjuntament amb Pompeu Fabra i Joan Coromines) que més ha fet per la llengua catalana, perquè continuï sent una llengua viva i moderna, per la seva normalització, que va lligada a la correcció, a l’adequació, a l’ús, a la comunicació.... També –Solà dixit- a la bellesa.
Solà, a més, establia una relació directa entre llengua i país. Com escrivía jo mateix fa temps:"Potser alguns “progressistes” adduiran que aquest és un argument més propi del noucentisme i que ja som al segle XXI. Potser sí. Potser pensar que no hi ha llengua sense país ni país sense llengua és un ideal que no lliga amb determinades opcions polítiques. Potser sí, que a determinats valors com l’esforç, el treball, la disciplina i la fe social i patriòtica els costa trobar el seu lloc en aquesta Catalunya, en aquests Països Catalans que alguns semblen entestats a fer desaparèixer definitivament del mapa de les nacions d’Europa. Allà ells amb el seu pretès progressisme. Permeteu-me, doncs, que em quedi amb la frase que va pronunciar l’escriptor portuguès Fernando Pessoa: “La meva pàtria és la meva llengua”.
Solà ho deia en el seu darrer article:
[...]si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua [...]
Admirat Dr. Solà...
Sé que ens retrobarem sempre... Sempre...
En l’univers infinit d’un pronom feble...
En la precisió d’un substantiu...
En els acolorits matisos d’un adjectiu...
En la intenció, en el moviment, en l’expressió d’un verb...
En la meravellosa complexitat de la sintaxi...
Ens retrobarem sempre... Sempre...
En la bellesa de la nostra llengua i en la grandesa de la nostra pàtria.
25.10.10
FINS AVIAT I GRÀCIES, SR. SOLÀ!
Fa uns mesos, el doctor Joan Solà va deixar la docència i, ara, llegeixo a l'Avui el seu darrer article... Sí, el darrer, perquè el mestre diu que ha arribat el moment de cloure una llarga etapa de col·laboració amb els mitjans periodístics. Han estat 36 anys (36 anys!) d'articles setmanals a la premsa. Més de 1.050 escrits publicats en tres diaris: Diari de Barcelona (1974-1976, 1990-1991), setmanari El Món (1981-1984) i Avui (des de 1991 fins ara).
He tingut el gran plaer de conèixer Joan Solà. He pogut parlar amb ell en dues o tres ocasions i també he gaudit del privilegi de poder-lo entrevistar durant una hora a CAL parlar de llengua. Sempre m'ha semblat e`l lingüista viu més important de la llengua catalana i un dels tres, conjuntament amb Fabra i Coromines, que han estat més transcendentals per a la nostra llengua.
He tingut el gran plaer de conèixer Joan Solà. He pogut parlar amb ell en dues o tres ocasions i també he gaudit del privilegi de poder-lo entrevistar durant una hora a CAL parlar de llengua. Sempre m'ha semblat e`l lingüista viu més important de la llengua catalana i un dels tres, conjuntament amb Fabra i Coromines, que han estat més transcendentals per a la nostra llengua.
Solà és un home d'una gran saviesa que ha dedicat la seva vida a la llengua; a l’estudi, a l’ensenyament, a la defensa i a la recuperació de la llengua catalana. Un pou de coneixements, però, alhora, contundent, senzill, clar i didàctic. Un home que acostuma a posar el dit a la nafra i a dir les coses tal com són.Un home de llengua, però també de país, amb tot el que això significa. El seu missatge ha estat sempre clar en aquest sentit: No hi llengua sense país ni país sense llengua. Joan Solà no s’atura, doncs, en la llengua ni en la lingüística. Sap perfectament que una llengua no és res sense el poble que l’usa i per això ha estat també un militant i un lluitador incansable perquè el català esdevingui algun dia una llengua normal com qualsevol altra.
Per això, i per moltes altres coses, em sap greu no poder llegir més les seves col·laboracions setmanals. Articles ara erudits, aguts, ara irònics, ara amanits amb un pèl de sarcasme, ara polítics, ara lingüístics, ara socials, ara literaris... però sempre plens de contingut, de saviesa i, també, de bellesa.
Del seu darrer article, em quedo amb auqestes ratlles que expressen a la perfecció el que sentim tots els que estimem les llengües, tot els que estimem la nostra llengua:
Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.
El vostre article l'heu titulat "Adéu-siau i gràcies"... Permeteu-me que us digui- "fins aviat i gràcies, Sr. Solà!"
21.10.10
12.10.10
ELS GRUPS XERREM D'ESPLUGUES COMENCEN EL NOU CURS
Els grups Xerrem d'Esplugues, espais de conversa en català, han iniciat ja el nou curs 2010-2011.
Enguany, la CAL d'Esplugues posarà en marxa tres grups Xerrem en col·laboracíó amb les entitats Espluga Viva, Associació de Dones del barri de el Gall i Associació de Veïns del barri Centre.
Tots els que vulgueu practicar i millorar el vostra català oral, podeu informar-vos i també inscriviu-vos tots els dijous, de 19 a 21h, al C. Sant Francesc Xavier, 7-9. També ho podeu fer mitjançant el nostre correu electrònic caldesplugues@caldesplugues.cat i al telèfon 609 65 87 57.
Els grups són totalment gratuïts.
6a TEMPORADA DE CAL PARLAR DE LLENGUA
El proper dijous, 14 d'octubre, s'iniciarà la sisena temporada de CAL parlar de llengua.
A les 21.45 h, en directe per ETV Llobregat, el nostre convidat serà el Sr.Jaume Gòmez Bonamusa, responsable d'imatge i comunicació, i membre de la Junta Executiva del Cercle Català de Negocis (CCN).
El Cercle Català de Negocis (CCN) és una associació empresarial sense ànim de lucre que té com a objectiu final ser un lobby decisiu per l'assoliment d'un Estat propi per Catalunya.
El Cercle Català de Negocis (CCN) el formen lliurament empresaris, directius, professionals i autònoms que creuen que l'assoliment d'un Estat propi és la única alternativa per assegurar el futur del teixit empresarial català.
9.10.10
SAN VALENTÍN, FESTA NOSTRADA
Festes tradicionals catalanes...
D’aquí a pocs dies celebrarem aquesta festa tan nostrada del Halloween i, tal com mana la tradició catalana, ens disfressarem la nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre, pintarem carbasses i demanarem caramels de casa en casa.
Un parell de mesos després, com ja feien els nostres rebesavis, anirem a comprar un avet, que com ja sabeu és l’arbre mediterrani més típic, el situarem en un lloc privilegiat de casa nostra i el guarnirem amb boletes, estrelles i papers multicolors.
La Nit de Nadal (o potser n’hauríem de dir “Nitbona”), deixarem els mitjons vora la xemeneia (quina casa no en té, avui dia!) i esperarem impacients l’endemà per veure que ens ha deixat com a regal el Pare Noël, aquest personatge entranyablement català que ens visita cada any amb el seu trineu arrossegat per rens. Ai, aquest vehicle i aquests animals tan mediterranis, tan catalans!
El nostre ajuntament (ja era hora!) ha decidit que l’any que ve tots els espluguins i espluguines puguem tenir festa en una data molt assenyalada per a tots els enamorats dels Països Catalans. Sí, amics, els ajuntaments de l’Hospitalet, el Prat i Esplugues, pal·ladins de les tradicions, han fet un pas més en aquesta lluita incansable que mantenen des de fa temps per la recuperació de tots les nostres festes i han declarat el 14 de febrer festa local per al 2011.
Potser alguns enemics de les nostres tradicions haurien desitjat que l’equip de govern de l’Ajuntament d’Esplugues declarés com a festa local, per exemple, el 22 de juliol, dia de Santa Magdalena. Afortunadament, els nostres governants tenen el cap ben col·locat damunt les espatlles i no es deixen intimidar de cap manera.
No han tingut la mateixa sort els nostres veïns del Baix llobregat com els de Sant Just, Molins o Sant Feliu. En no disposar de regidors i regidores tan conscienciats com els d’Esplugues pel que fa a les nostres festes tradicionals, s’hauran de conformar amb altres festes locals que no tenen, ni de lluny, la gran tradició que des de fa segles, manté el 14 de febrer, San Valentín.
Endavant amb les nostres festes! Visca San Valentín!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
