Per veure l'entrevista, cliqueu aquí.
30.3.10
ENTREVISTA A EL PUNT DIGITAL
Per veure l'entrevista, cliqueu aquí.
26.3.10
GINEBRA, 8 DE MAIG DE 2010
Des de ja fa molts mesos milers de catalans estem compromesos a aconseguir que l’autodeterminació de la nació catalana i consegüentment la seva independència figurin en l’agenda internacional. Alhora volem que els partits polítics nacionals, arrossegats per la nostra determinació,es declarin oficialment a favor de la independència i la incloguin en el seu programa electoral. Més encara, que es comprometin a treballar per aconseguir-la.
Durant aquest darrer any s’ha produït un esclat a tot el territori que ha fet que milers de ciutadans hagin votat a favor de la independència en una consulta popular. El procés encara no ha conclòs, però creiem que, amb l’aval de les votacions ja realitzades, ha arribat el moment de mostrar a la comunitat internacional, representada per l’Organització de les Nacions Unides, la nostra voluntat inequívoca i determinada a favor de la independència.
És per això que totes les entitats signants convoquem la nació per al dia 8 de maig a les 12 del migdia a Ginebra per donar suport al lliurament d’un document als representants de l’ONU i per manifestar davant la comunitat internacional la nostra ferma voluntat que la nació catalana torni a ser un Estat lliure i independent.
19.3.10
QUINS COLLONS...! ( i 2)
Continuem amb les diferents acepcions, matisos i variacions de la paraula en qüestió:
Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
Amb A expressa por (acollonit)
Amb DES significa riure (descollonar-se)
Amb UT indica perfecció, satisfacció (collonut)
Amb ASSOS indica indolència o abúlia (quins collonassos!)
També les preposicions matisen el significat:
Amb DE significa quantitat (feia un fred de collons)
o també èxit (va anar de collons)
Amb PER significa decisió (ho faré per collons!)
Amb SENSE indica covardia (és un home sense collons)
El color, la forma, la polidesa, la mida, la posició o la mesura també tenen significat:
El violeta significa fred (em van quedar els collons morats!)
La forma pot significar cansament (tinc els collons quadrats)
El desgast indica experiència (en tinc els collons pelats!)
La mesura pot expressar rancúnia (en tinc els collons plens!)
La mida (els té ben grossos)
La posició els té ben posats)
Però hi ha mides que són extremes:
Una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!)
Si s’ultrapassa la mida màxima, indica vagància (li pengen, se’ls trepitja!)
També existeix una mida mínima (de colló de mico)
Poden definir també un determinat estat anímic:
Sorpresa, admiració (collons!)
Estat depressiu (tinc els collons pel terra!)
Estat eufòric (m’ha sortit de collons!)
Menyspreu (això és una collonada!)
Incomoditat, rebuig (toca’t els collons!)
Amenaça, advertiment (no em toquis els collons!)
Voluntat (ho farem de collons!)
Decisió (em surt dels collons!)
17.3.10
LA RIQUESA DE LA LLENGUA CATALANA O... QUINS COLLONS! (1)
Un bon amic m'ha fet arribar per correu electrònic el text definitiu que proclama als quatre vents la riquesa de la llengua catalana. És un text filològicament rigorós, lingüisticament impecable i d'una gran riquesa semàntica.Us l'anirem fent arribar per entregues. D'una banda, per la seva exten sió i, de l'altra perquè pugueu assaborir el seu contingut com cal i es mereix:
Per a aquells que dubten encara de la riquesa del català, us posaré un sol exemple, un de sol: el nombre d’accepcions que pot arribar a tenir la molt simple i coneguda paraula COLLONS:
1. Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents:
UN significa car
(val un colló)
DOS significa valentia
(té dos collons)
TRES significa menyspreu
(m’importa tres collons)
2. Modifica semànticament el verb que l’acompanya:
Si complementa el verb TENIR indica gosadia
(aquell té collons)
També amb el verb TENIR , però en sentit admiratiu, pot significar sorpresa
(té collons la cosa!)
Encara amb TENIR, però amb sentit d'afirmació, pren un valor admiratiu o d'enveja (quins collons que té!)
Complementant el verb POSAR pot indicar un repte, sobretot segons quin sigui el complement cirucmstancial de lloc
(va posar els collons damunt de la taula!)
3. Acompanyant un mateix verb, en funció del temps o la forma verbal pot modificar el sentit de la paraula:
Amb el verb en present d'indicatiu significa molèstia o fàstic
(no em toquis els collons!)
Si el verb és reflexiu indica vagància
(s’està tocant els collons!)
Si és imperatiu significa sorpresa
(toca’t els collons!)
Si la frase és en subjuntiu indica advertiment
(si no toquessis tant els collons...!)
13.3.10
ACORD DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CNL ROSES I LA CAL D'ESPLUGUES
La CAL d'Esplugues i el Centre de Normalització Lingüística (CNL) Roses han signat un acord de col·laboració amb l'objectiu de facilitar la integració lingüística de les persones que viuen a Catalunya.
Entre altres punts, el CNL Roses es compromet a difondre les activitats de la CAL d'Esplugues i especialment el projecte XERREM.
12.3.10
CONVERSA AMB EL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA
Ahir, en el programa núm. 49 de CAL parlar de llengua, vam poder conversar amb tres parelles adscrites al programa de Voluntariat per la llengua. Els convidats van ser:
Els voluntaris Joan Oriola, M. Dolors Folch i Montserrat Girgas
Els aprenents José Gabriel Erosa (l’Uruguai), Sandra Astaburuaga (Xile) i Rodica Toza (Romania).
El programa es podrà veure en redifusió el divendres dia 12, a les 10.30 h, el dijous dia 18, a les 22 h i el divendres dia 19, a les 10.30 h.
11.3.10
EL VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC A CAL PARLAR DE LLENGUA
Dijous 11 de març, a les 22h en directe per ETV Llobregat (TDT, canal 36) el programa CAL parlar de llengua conversarà amb tres parelles lingüístiques que formen part del projecte de Voluntariat per la llengua.
Els voluntaris i voluntàries per la llengua formen ja unes 7.000 parelles que dediquen una hora de la setmana a parlar en català, El projecte incideix, principalment, en tres aspectes importants: la voluntat d’ús del català; la formació d'un espai de cohesió social entre persones d’estils, orígens i cultures diferents i, finalment, en l'aproximació a la realitat del país.
A CAL Parlar de llengua, volem conversar amb els veritables protagonistes del Voluntariat per la llengua: les parelles lingüístiques. Volem saber què els ha impulsat a uns i altres emprendre aquesta aventura d’aprenentatge i de relació social i cultural.
10.3.10
BONES VACANCES, OVIDI!
Tot ben senzill i ben alegre
em creureu mort i jo no hauré mort.
Faré vacances!
Fa ja quinze anys que l'Ovidi se'n va anar de vacances. És impossible... impossible oblidar l'Ovidi... encara que alguns pretenguin allunyar-lo de la memòria col·lectiva i fer veure com si mai hagués existit.
Núria Cadenas va fer el 2002 un llibre extraordinari sobre l'Ovidi; un personatge tan gran que, en paraules de l'autora "no cap en aquest llibre." La Núria, referint-se a l'Ovidi, escrivia:
"L'Ovidi Montllor és teatre i llums, càmera, acció, és una copeta d'Aromes de Montserrat i les peces del dominó que xoquen contra la taula, una apassionada discussió sobre les misèries de la filosofia i la voluntat de canviar tantes coses. L'Ovidi és Alcoi, és clar, però també Barcelona. És poesia i futbol, menjar poc i pair bé, fera i pollet, ira i tendresa. La veu més pregona de la cultura catalana. És el gest. El treball. La terra. Terra."
D'aquí a pocs dies, el 27 de març, farà 17 anys de la mort de Vicent Andrés Estellés, el gran poeta valencià. L'Ovidi va musicar i interpretar alguns dels seus coneguts poemes, entre ells el meravellós "M'aclame a tu"
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Avui, com qualsevol altre dia de l'any, és un bon moment per recordar l'Ovidi, la persona i la seva obra. Us convidem a fer-ho. Repasseu alguns dels seus poemes. Agafeu forces de cara al dia que durarà anys:
Estreny fort les dents.
Estreny els punys.
Infla't d'aire els pulmons.
Obre bé els ulls.
Fes treballar el cap.
Controla el cor.
No tanques mai la boca.
Crida ben fort.
Deixa't anar.
Dóna't tot tu.
El llibre de Núria Cadenes es cloïa amb la mort de l'Ovidi:
"Al cementiri d'Alcoi plovia a bots i barrals, aquell dia. La teva ciutat plorava amb ràbia i ràfegues de vent mentre les dolçaines tocaven la Moixeranga més trista. Després, en un dia de sol, allà on comença el barranc del Cinc, prop d'un romer et van deixar anar. Quina putada que ens has fet, Ovidi."
Quina putada...
8.3.10
8 DE MARÇ
Llengua abolida...
Clara al·lusió a la veu femenina, la veu de les dones que ha estat silenciada sistemàticament al llarg de la història de la mateixa manera que ho ha estat la veu de les classes oprimides i de les nacions sense estat.
Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat
[...]
El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la tera rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.
Maria-Mercè Marçal
6.3.10
A QUI REPRESENTEN?
Avui, a Esplugues, començarem a decidir... No sabem quin serà el resultat (quantitatiu) d’aquest acte de presentació. Tampoc sabem com es desenvoluparà tot el procés que ens ha de conduir a celebrar una consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya en un poble tan singular dins d’una comarca tan especial.
Creiem, però, en la democràcia participativa. Creiem en la gent,en les persones, que al cap i a la fi són el que realment importa. Creiem que el poble és capaç de decidir per si mateix cap on vol que vagi Catalunya.
La gent... les persones... el poble... i no tant aquells que de vegades se n’atribueixen la representació.
Tot això em ve al cap en llegir la notícia que la Federació de Cases Regionals i Entitats Culturals de Catalunya (Fecarecat) ha decidit atorgar per unanimitat el premi Español Ejemplar a l’exèrcit espanyol. Avui, precisament avui, la ministra de Defensa, l’espluguina Carme Chacón, rebrà el guardó durant la Gala de las Casas Regionales, organitzada per l’entitat a l’hotel Fira Palace.
Representa aquesta entitat el parer dels qui creuen representar?
Tot això em porta a una notícia més antiga... a finals de l’any passat, la Confederació d’Entitats Culturals Regionals a Catalunya, de la qual forma part la Fecarecat, va llençar una dura crítica a les consultes sobiranistes del passat 13 de desembre. El més curiós del cas és el recurs que feia servir, el de l’espanyolisme més anacrònic, amb la seva referència a l’article primer de la Constitución española... Deien:
“Ens veiem obligats a recordar que l’article 1 de la Constitució espanyola proclama que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. És a dir, les decisions que afecten tot Espanya corresponen a tots els espanyols. És imprescindible que totes les formacions, especialment ERC i CiU, assumeixin aquesta realitat jurídica i no canviïn les regles del joc per les conseqüències que per a la convivència poden tenir postures extremistes i maximalistes.”
Representen aquells que diuen representar?
5.3.10
NOVA SEU DE LA CAL NACIONAL
Tal com es va aprovar a la passada assemblea general de la CAL, celebrada el 31 de gener d'enguany a Castellar del Vallès, la seu social de la CAL Nacional ha estat traslladada al carrer de Muntadas,24-26 baixos (davant del parc de l'Espanya Industrial) al barri de Sants (Barcelona).
Resten operatius els mateixos números de telèfon (93 415 90 02) i fax (93 415 87 18). El nou horari d'atenció, serà de dilluns a divendres de 16.30 a 20.30 h.
Accessos: Metro L1 (Hostafrancs) L 3 i L 5 (Sants Estació).Estació RENFE-Sants
Autobusos: 57-157-56-30
Veieu mapa adjunt
DONES ACTIVES D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Dimecres 10 de març, a les 19.30 h, al Casal de Cultura Robert Brillas tindrà lloc la presentació de l'Associació Dones Actives d’Esplugues de Llobregat.
Des de la CAL d'Esplugues ens felicitem d'aquesta nova iniciativa de la societat civil i animem a tothom a assistir a l'acte i a participar en la nova associació.
Deia Luce Irigaray, gran representant del moviment filosòfic feminista francès: “Parlar no és mai neutre” i, M. Mercè Marçal recollia aquesta idea en l’entradeta, prou explícita, amb què obria el recull Llengua abolida:
Reclam, indicis
d’una llengua abolida
--parla de dona.
Esperem que aquesta llengua abolida deixi de ser-ho ben aviat.
3.3.10
LA GRAN PARADOXA (Comentaris)
Dídac López, en referència a l'article La gran paradoxa, ha escrit:
Durant molts anys la revista Lluita es quedava sola en aquesta manera de tabular les dades electorals: en percentatge sobre el cens. Ara, de colp i volta, la premsa majoritària fa el mateix amb les consultes, i en parla dels que s'han abstingut, dels que han votat SÍ, dels que han votat NO, dels que votat BLANC i dels que han votat NUL. Certament, el vot explícit per la independència és d'un 20%. El NO explícit, d'altra banda, no arriba a l'1%. Certament, que si un 20% de molinencs votés una candidatura independentista, aquesta seria la primera força política. Però tampoc no hem d'enganyar-nos. Hi ha gent que vota la independència i, després, vota d'acord amb una sèrie de criteris tal o tal força política, o directament s'absté. Per això no es pot dir mai que les eleccions corrents siguin un mitjà d'autodeterminació: hi ha gent que vol la independència i que vota el PSC-PSOE, i hi ha gent que no vol la independència i vota la CUP.
De moment, una cinquena part dels baix-llobregatins que han pogut, ha votat, i ho ha fet majoritàriament per la independència.
Però més que els milers de votants, el que és particularment esperonador són les desenes i centenars d'impulsors i voluntaris.
El dijous hi ha debat a Sant Just Desvern, el divendres assemblea a Sant Feliu Desvern, el dissabte acte de presentació a Esplugues. I així totes les setmanes... Hi ha actes a Cornellà i a Sants, a Sant Boi, a Pallejà...
Fins i tot els qui diuen que les consultes han punxat, ho diuen perquè en el fons del cor desitgen que triomfin (en un autèntic lapsus freudià). Tots voldríem que la participació fos més alta. Però per això calen més voluntaris, cal més implicació dels ajuntaments, cal més feina des dels partits polítics, calen més recursos econòmics, cal posar-hi més hores i més sacrifici, etc.
Durant molts anys la revista Lluita es quedava sola en aquesta manera de tabular les dades electorals: en percentatge sobre el cens. Ara, de colp i volta, la premsa majoritària fa el mateix amb les consultes, i en parla dels que s'han abstingut, dels que han votat SÍ, dels que han votat NO, dels que votat BLANC i dels que han votat NUL. Certament, el vot explícit per la independència és d'un 20%. El NO explícit, d'altra banda, no arriba a l'1%. Certament, que si un 20% de molinencs votés una candidatura independentista, aquesta seria la primera força política. Però tampoc no hem d'enganyar-nos. Hi ha gent que vota la independència i, després, vota d'acord amb una sèrie de criteris tal o tal força política, o directament s'absté. Per això no es pot dir mai que les eleccions corrents siguin un mitjà d'autodeterminació: hi ha gent que vol la independència i que vota el PSC-PSOE, i hi ha gent que no vol la independència i vota la CUP.
De moment, una cinquena part dels baix-llobregatins que han pogut, ha votat, i ho ha fet majoritàriament per la independència.
Però més que els milers de votants, el que és particularment esperonador són les desenes i centenars d'impulsors i voluntaris.
El dijous hi ha debat a Sant Just Desvern, el divendres assemblea a Sant Feliu Desvern, el dissabte acte de presentació a Esplugues. I així totes les setmanes... Hi ha actes a Cornellà i a Sants, a Sant Boi, a Pallejà...
Fins i tot els qui diuen que les consultes han punxat, ho diuen perquè en el fons del cor desitgen que triomfin (en un autèntic lapsus freudià). Tots voldríem que la participació fos més alta. Però per això calen més voluntaris, cal més implicació dels ajuntaments, cal més feina des dels partits polítics, calen més recursos econòmics, cal posar-hi més hores i més sacrifici, etc.
Sigui com sigui, milers de baix-llobregatins han pogut votar sobre la independència: quelcom que fa un any semblava una cosa tan remota com la pròpia independència.
2.3.10
LA GRAN PARADOXA
Entrem doncs, de ple en la política-ficció.
Imagineu-vos per un moment que tant a les eleccions municipals com a les europees s’hi presentés un partit o coalició que es denominés, per posar un exemple, Plataforma Molins de Rei decideix o bé, Plataforma Catalunya decideix. Continuem inaginant-nos que aquesta coalició, que tindria com a punt principal la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, obté el suport de 3.873 ciutadans de Molins... Que hauria passat en aquest món polític de ficció?
Que aquesta força, amb aquests 3.873 vots, hauria obtingut un percentatge del 20,70% a les europees i del 20,96% a les municipals. Seria doncs, la primera força política de la població de Molins de Rei.
I ara ve la gran paradoxa...
¿Per què un 21% de vots favorables a la independència no representen res, són un fracàs absolut, un desinflament de l’independentisme... i, en canvi, percentatges que oscil·len entre un 3,04% i un 16.54% són considerats, per cadascun dels partits polítics, tot un èxit que, a més, els permet portar diputats al Parlament europeu o, fins i tot, governar el municipi durant quatre anys?
¿Per què aplegar 3.873 vots a favor de la independència provoquen el menyspreu o la rialleta sarcàstica d’alguns, o bé el silenci més absolut, vergonyant i denigrant d’altres? ¿Per què aquests mateixos se’n vanaglorien, s’exalcen fins al paroxisme i s’omplen de felicitacions quan els vots que apleguen oscil·len entre els escarransits 569 i els 3.094 vots?
Amics... Tornant als resultats del passat diumenge a les tres localitats del Baix Llobregat... 5.704 vots favorables a la independència de Catalunya o, el que és el mateix, un 21% del cens total, són molts vots.. Intentar minimitzar-ho i desacreditar-ho forma part d’una política determinada que pretén frenar l’avanç de l’independentisme al nostre país.
Us deixem amb una frase del filòsof alemany Arthur Schopenhauer:
Tota veritat passa per tres fases:
Primer, se la ridiculitza...
Després, rep una violenta oposició...
Fnalment, és acceptada com a evident.
1.3.10
EL RECOMPTE-FICCIÓ
Recompte-ficció...
Dades dels resultats de les eleccions municipals de 2007 a Molins de Rei. El percentatge està calculat sobre el nombre total de persones que estaven cridades a les urnes: un total de 18.709.
ICV 3.094 vots 16,54% del total del cens
PSC 2.950 vots 15,77% del total del cens
ERC 1.423 vots 7,61% del total del cens
CiU 1.417 vots 7,60% del total del cens
PP 569 vots 3,04% del total del cens
Ara anem a les europees de 2009. Els percentatge de cada partit continua estan calculat sobre el nombre total de persones cridades a les urnes. En aquest cas, un total de 18.479.
PSC-PSOE 2.651 vots, 14,34% del total del cens
CiU 1.717 vots, 9,29% del total del cens
PP 906 vots, 4,90% del total del cens
ERC 905 vots, 4,90% del total del cens
ICV 569 vots, 3,08% del total del cens
I ara ve la gran paradoxa...
"APENAS... SE DESINFLAN... FRACASO..."
La notícia d’avui és que el percentatge de participació en el referèndum sobre la independència de Catalunya ha baixat en un 6% respecte a la del passat 13 de desembre.
Dediquem uns segons a estudiar alguns dels titulars de la premsa. Observeu també l'esmolada (mala)intenció periodística en l'ús de les possibilitats semàntiques que ens ofereix la llengua. Les hem marcat amb negreta:
Sí 'descafeïnat' a la independència. El 90% vota a favor d'un estat propi, però la participació només arriba al 21% (e-notícies)
La baja participación nota destacada de la votación (La Vanguardia)
El independentismo pierde fuelle en su segundo simulacro de referendo . La participación en los 80 municipios apenas llegó al 21% (El Periódico)
La segunda oleada de las consultas independentistas suma otro fracaso (la Razón)
Las consultas independentistas se desinflan (El País)
I així podríem anar seguint...
Us proposo un exercici de "recompte-ficció" en què situarem els percentatges de la consulta d'ahir de Molins de Rei, a unes eleccions anteriors. Prendrem com a referència les darreres municipals (2007) i les darreres europees (2009).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
