6 DE MARÇ: ESPLUGUES TAMBÉ DECIDEIX

El passat 13 de desembre, una petita població de la comarca del Baix Llobregat cridava els seus ciutadans a votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya. El Papiol, un municipi d’uns 3.500 habitants sempre podrà presumir d’haver estat el primer poble de la comarca del Baix que es va “atrevir” a fer una consulta popular sobiranista.

Diem “atrevir” perquè tots coneixem la realitat sociocultural i també política dels nostres municipis. Sabem que la majoria dels nostres conciutadans tenen les seves arrels, pròpies o familiars, fora de Catalunya. Sabem que en determinats llocs, en determinats pobles o barris, aquesta majoria és gairebé total i que, per una part de la societat civil, però sobretot per bona part del món polític, s’ha fomentat interessadament aquesta pertinença. Des de fa una dècada, a aquesta realitat dels nostres pobles se n’ha afegit una altra: la immigració vinguda de fora de l’Estat espanyol.

Quan parles de les consultes sobre la independència, molts et surten amb algun estirabot com: “Són consultes organitzades per i per als independentistes...” “Són consultes que es fan a llocs on majoritàriament hi viuen catalans...” “Sí... està molt bé fer-ho a Santa Eulàlia de Riuprimer (65% de participació) o a Sora (69%) o a l’Estany (66%), però a l’àrea metropolitana... això és un altre món.”

Som “un altre món”? Els que viuen aquí no són “catalans”? Si no ho són...què carai són, doncs?

Aquest és el nostre repte: conscienciar la gent que el Baix Llobregat forma part d’aquesta realitat nacional que anomenem Catalunya (o Països Catalans, si ho preferiu). Una realitat territorial i humana que, amb les seves diferències, algunes d’elles profundes, constitueix un cos social, un cos nacional que té tot el dret (i crec que el deure) de decidir sobre el seu futur; de decidir quin pot ser el camí més adequat per avançar vers una societat més lliure i més justa.

Catalunya seguirà, amb referèndums o sense, un camí determinat. I les conseqüències, més bones o més dolentes, que se’n desenvolupin les patirem o les gaudirem tots els que vivim el dia a dia en aquest nostre país.

La pregunta és: Han de decidir per nosaltres?

Creiem que no i per això ha nascut Esplugues decideix, una iniciativa ciutadana, constituïda en una entitat, transversal i integrada per persones d’ideologies i sensibilitats diverses, que es proposa difondre els valors democràtics i promoure l’exercici del dret a decidir.

Esplugues decideix impulsa la celebració d’una consulta popular sobre la independència de Catalunya amb un únic objectiu: que la consulta es desenvolupi amb la màxima transparència, veracitat, fiabilitat i sobretot participació.

Esplugues decideix està oberta a totes aquelles persones i entitats que creguin que el progrés i el benestar de la nostra societat passen per l’aprofundiment dels valors i dels usos democràtics. Per això, us convidem a l’assemblea de presentació d’Esplugues decideix que tindrà lloc el proper 6 de març, a les 11 h, al Casal de Cultura Robert Brillas.

TU DECIDEIXES!

LLIBRE DELS MORTS...

Seguint Rosa Delors, el poema El llibre dels morts conté referències implícites a la mitologia egípcia. A partir del vers setè, hi trobem les paraules blat, barca i arbre, clares referències a Osiris, el déu dels morts egipci i introductor del conreu del blat.

Destaca en aquest poema la simbologia de l'arbre, entès com el poeta, l'home, la humanitat sencera. Les branques són les mans alçades de l'home que demana llum per a la seva existència.

Els versos 11 al 13 repeteixen per enèsima vegada dins del poemari les coses que val la pena estimar mentre dura la vida. Estimar la senzillesa de la vida.

La primera i darrera paraula del poema ens donen el missatge definitiu:

Mira la llum!

HEM VISCUT PER SALVAR-VOS ELS MOTS... SALVADOR ESPRIU (1913-1985)

Avui, 22 de febrer, es commemora el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Salvador Espriu. Des de la CAL d'Esplugues ens adherim a l'homenatge blocaire al gran poeta català i universal.

Llibre dels morts, un poema inclòs en l'apartat El Minotaure i Teseu del poemari El caminant i el mur.

El caminant i el mur és un llibre dividit en tres parts. La paraula caminant simbolitza la vida entesa com a viatge i Mur la barrera i terme del camí on acaba l'existència humana: la mort; a vegades, el sentit de la vida.

El Minotaure i Teseu és un apartat compost per vint poemes, un xifra que, segons Rosa Delors, podria interpretar-se com la suma de 10 + 10. El deu és el número que simbolitza la perfecció. 10 + 10 representaria, també, la dualitat a què al·ludeix el títol.

El Minotaure i Teseu mostra el més alt nivell de saviesa, que és el sentit de la col·lectivitat i una sortida cap al transcendent. Sempre seguint Delors, el Minotaure (Salvador Espriu) representa la part irracional de l'home i Teseu (Salom, alter ego d'Espriu) la racional. La dualitat humana aplicada a la col·lectivitat.

Teseu seria el paradigma de la gent amb poder, d'aquells que mouen els fils del món. El Minotaure representaria la gent del carrer, el poble, els titelles del gran teatre del món.

Mira que passes sense saviesa

pel vell camçi fressat, tan sols un cop,

i que la veu de sobte cridarà

el secret nom que porta en tu la mort.

No tornaràs. Recorda, no t'apartis,

mentre fas via, del que tan senzill

és d'estimar: aquest blat i la casa,

el blanc senyal de la barca dins el mar,

el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes,

l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp.

Oh, sobretot estima la sagrada

vida de l'arbre i la remor del vent

a les branques que s'alcen vers la llum!

RENOVAR-SE...

Com ja podeu estar veient, hem canviat el disseny del bloc. El color negre -en la nostra cultura, color de mals auguris- demanava un canvi cap a colors més esperançadors i més alegres.

Esperem que us agradi, encara que ja se sap que, en qüestió de gustos, les preferències són múltiples i diverses.

Si més no, en aquest apartat, ja podem dir que ens hem renovat una mica.. i aixó sempre és positiu.

DES DE LA CATOSFERA... HOMENATGE A SALVADOR ESPRIU

Des del bloc Antaviana se'ns proposa un homenatge blocaire a Salvador Espriu:

El 22 de febrer d'enguany es compliran 25 anys de la mort de Salvador Espriu, poeta, narrador, dramaturg... La idea és fer un acte conjunt a la Catosfera, és a dir en aquesta data, tots els blocaires o bloguers de literatura que ja heu participat en homenatges catosfèrics ja podeu pensar un post de i sobre la figura o l'obra de l'escriptor de Santa Coloma de Farners. Té una pàgina a l'AELC: on podreu trobar informació sobre la vida i la immensa trajectòria literària que ens va deixar.

Així doncs el dilluns 22 del febrer, de les 10 a les 13 hores, podreu anar penjant un text de o sobre Salvador Espriu.

Des del bloc CALdesplugues ens afegirem a la iniciativa.

CAL PARLAR DE LLENGUA: EL BAIX LLOBREGAT TAMBÉ DECIDEIX (3)

Ahir, a CAL Parlar de Llengua en l'especial titulat “El Baix Llobregat també decideix” vam poder parlar de les consultes populars, de democràcia participativa, d’autodeterminació i de sobiranisme polític amb els alcaldes de Molins de Rei, Corbera i Vallirana i també amb el regidor per les CUP de Molins de Rei.

L’onada de les consultes populars s’estén com una taca d’oli pel territori català. El 13 de desembre, el Papiol va ser la primera població del Baix Llobregat que va celebrar la consulta. Enguany, entre els mesos de febrer i juny, tindran lloc consultes a una vintena més de pobles del Baix. Els més matiners: Begues, Torrelles i Molins de Rei que convocaran els ciutadans el proper 28 de febrer.

Més endavant, el 25 d’abril, serà el dia per als ciutadans de Castelldefels, Collbató, Corbera, Martorell, la Palma de Cervelló, Olesa de Montserrat, Pallejà, Vallirana i Sant Just Desvern.

Finalment, el 20 de juny, Sant Boi de Llobregat s’afegirà a la llista i encara resten pendents de fixar la data pobles com Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat o Esplugues.

Ahir, des del plató d'ETV Llobregat, vam voler encoratjar la ciutadania del Baix Llobregat perquè, sigui quina sigui la seva opció de vot, participi en aquestes consultes. Perquè... per estar d’acord en fer un referèndum, per estar d’acord en preguntar al poble, no és necessari ser ni catalanista, ni autonomista, ni federalista, ni independentista; només cal ser demòcrata. Perquè només aquells que no creuen en la democràcia ni en la llibertat poden estar contra el dret d’un poble a manifestar la seva opinió i a decidir el seu futur.

CAL PARLAR DE LLENGUA: EL BAIX LLOBREGAT TAMBÉ DECIDEIX (2)

Dídac López ha escrit sobre el programa de CAL Parlar de Llengua titulat El Baix Llobregat també decideix, que es va emetre ahir, dijous, en directe a les 22 h per ETV Llobregat:

Malgrat l'absència del batlle promès del PSC, el debat resultà a la fi prou plural. Això demostra la diversitat de posicionaments polítics que hi ha darrera de les consultes sobre la independència al Baix Llobregat.

Vam poder veure la visió del federalisme europeu (Arcas, alcalde de Molins de Rei), de l'independentisme-sobiranisme "pragmàtic" (Alemany, alcalde de Vallirana) i de l'independentisme "social" o "progressista" (Canals, Alcalde de Corbera). Maymó (regidor perles CUP, Molins de Rei) va oferir una visió del dret d'autodeterminació més completa, que abasta no únicament la independència nacional sinó també la possibilitat de decidir quant al model de producció, la gestió del patrimoni natural i cultural, la vida social, etc.

CAL PARLAR DE LLENGUA: EL BAIX LLOBREGAT TAMBÉ DECIDEIX

Demà, dijous 11 de febrer, a les 22 h en directe per ETV Llobregat (canal 36 TDT i canal 38 analògic) el programa CAL Parlar de llengua emetrà un especial titulat El Baix Llobregat també decideix.

El programa consistirà en un debat entre alguns dels alcaldes del Baix Llobregat que acolliran, durant els propers mesos, consultes sobre la independència de Catalunya.

Els convidats seran:

Josep Alemany, alcalde de Vallirana per CiU

Ivan Arcas, alcalde de Molins de Rei per ICV-EPM

Josep Canals, alcalde de Corbera per ERC

Àlex Maymó, regidor de Molins de Rei per les CUP

i un alcalde pel PSC pendent de confirmar

El programa es podrà veure, com sempre, en redifusió.

Hem comptat amb la col·laboració de la

Coordinadora de Consultes del Baix Llobregat.

RÈTOLS EN CATALÀ (3)

Anònim, ha escrit:

No puc estar d’acord amb en Dídac, la llei de política lingüística no va rebre el suport del meu partit per tova, per no portar una base sancionadora prou ferma. Aquesta llei ha de servir per normalitzar i qui no vulgui normalitzar-se ha de pagar i normalitzar-se. A mi no m’agrada pagar impostos, però els he de pagar i si no ho faig he de pagar la multa corresponent i després els impostos, no m’agrada respectar els límits de velocitat, però si no els respecto en toca pagar i complir les limitacions. Pel que sigui el senyor Nevot ha rebut el pes de la llei, doncs a complir-la i s’ha acabat el problema.

Sobre el tema del tracte a la clientela, el “tripartit-divertit” esta preparant la llei de consum, per millorar la qualitat i el servei dels comerços en general. Segurament quant torni a governar Convergència tot tornarà a la normalitat, no hi haurà sancions per incomplir la llei de política lingüística i segurament es tornarà a la política de mirar cap un altre cantó quan una cosa no interessi veure-la, no sigui cas que algú prengui mal. Segurament es retirarà la llei de cinema ("no sea el caso que se nos enfaden estos o aquellos...") o simplement ningú es cuidarà que s’apliqui allò regulat per llei, tal com els anteriors governs convergents feien.

EL BAIX LLOBREGAT (TAMBÉ) DECIDEIX!

Ahir, diumenge 7 de febrer, es va celebrar, dins dels actes de la Fira de la Candelera de Molins de Rei, la presentació de les consultes sobre la independència que tindran lloc properament en diferents municipis del Baix Llobregat.

Ignasi Termes, portaveu de la Coordinadora nacional i de Molins Decideix, va remarcar la importància que la comarca del Baix Llobregat també participi de l’organització de consultes pel dret a decidir que s’estan celebrant arreu del país. Igualment ha destacat la importància que tots els municipis del Baix Llobregat treballin conjuntament per unir esforços aplegats a la Coordinadora de consultes del Baix Llobregat.

També van intervenir diversos portaveus de poblacions de la comarca que van encoratjar la ciutadania del Baix Llobregat a exercir el dret a decidir. Així mateix, en Josep Cruanyes, president de la Plataforma del Dret de Decidir, va posar l’accent en l’acte de democràcia que signifiquen les consultes populars sobre la independència. Finalment, Miquel Fernandez, de l’associació Els Altres Andalusos, ha animat a tota la població del Baix Llobregat, siguin o no independentistes, a expressar la seva veu a les consultes sobre la independència.

Els municipis del Baix Llobregat que han celebrat la Consulta sobre la independència o que la celebraran en les properes dates són 19:

El Papiol, que ja va celebrar la consulta el passat 13 de desembre.

Begues, Torrelles de Llobregat i Molins de Rei, que ho faran el proper 28 de febrer.

Esparreguera, el 24 d’abril.

Castelldefels, Collbató, Corbera, Martorell, , La Palma de Cervelló, Olesa de
Montserrat, Pallejà i Sant Just Desvern, el 25 d’abril.

Sant Boi de Llobregat, el 20 de juny.

Municipis que concretaran la data properament: Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat i Vallirana.

RÈTOLS EN CATALÀ (2)

Dídac López ha escrit:

El "cas Nevot" és ben absurd. "Fincas" o "finques"? "Venta" o "venda"? "Inmuebles" o "immobles"? En el primer cas, parlant de Vilanova i la Geltrú, que és àrea oriental, "fincas" també seria la grafia prefabriana. En els altres dos casos, les variants gràfiques indiquen una variació fonemàtica, que els parlants d'una i altra llengua fan de forma automàtica. Insistir massa en aquest punt suposa un desgast injustificat. És veritat que lleis semblants són vigents en gairebé tots els estats, amb diferents nivells de coerció. Però que multin el senyor Nevot mentre hom deixa impunes agressions catalanòfobes per part de forces i cossos de seguretat de l'estat, és kafkià.

El tristpartit és patètic en les seves renúncies. Però també ho és en les seves febrades de radicalitat buida i inútil. Que un local sigui retolat en català i que després es tractin com un drap brut si hi entres i parles en català, sembla una broma de mal gust o una "trampa" per fer-te passar una mala estona. Però en la política de cartró-pedra, de pur espectacle, això és, senzillament, la normalitat.

Rètols en català

El capítol V de la Llei de política lingüística tracta sobre l'activitat socioeconòmica. Bàsicament regula l'atenció al públic d'empreses públiques i privades en matèria de llengua. La base és que almenys ha d'estar tot en català. L'article 32.3, sobre «l'atenció al públic» diu: «La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.»

La disposició addicional cinquena defineix les garanties de compliment de la Llei. Tot i anunciar que «aquesta Llei no estableix sancions per als ciutadans i ciutadanes», a l'apartat b assenyala que «l'incompliment dels preceptes dels articles 15, 30, 31 i 32.3 imputable a les empreses i les entitats concernides es considera una negativa injustificada a satisfer les demandes de les persones usuàries i consumidores, a la qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.»

Tota llei sense sanció és paper mullat si ningú no se sent comminat a seguir-la. Per exemple, al bar de Lletres de la UAB ningú no feia cas de la recent prohibició de fumar. Els empleats anaven recordant als alumnes la nova norma sense que ningú no en fes gaire cas. Aquest curs hi ha hagut reforma del bar, sembla més petit... i per alguna raó, ara ja ningú no fuma. Quin és el motiu que fa que els ciutadans decideixin obeir la normativa és una cosa que se m'escapa, però el que no se li escapa a ningú és que un règim sancionador aplicat sistemàticament ajuda que els ciutadans interioritzin la norma i la compleixin sense ni adonar-se'n. Quantes normes haurem acceptat inconscientment en la nostra vida que limiten la nostra llibertat i el nostre desenvolupament vital? Qui sap! Donem tantes coses per descomptades que ens semblaria de bojos reflexionar-hi.

Però no veníem a fer psicologies, com diria Narcís Oller. Resulta que ha tornat a fer soroll el tal Nevot de Vilanova i la Geltrú, que es nega a retolar en català i que és militant del PP. Diu que està en el seu dret de fer el que li roti. En aquest blog en Jaume ja va parlar del cas aquí.

Jo ara he de reconèixer dues grans llacunes per opinar sobre el tema. La primera és que desconec si hi ha gaires països que obliguin a retolar en el seu propi idioma. La segona és que tampoc no sé si l'Estat espanyol té una normativa semblant, fora d'etiquetes, instruccions d'ús i coses per l'estil —que la Llei de política lingüística recull de forma molt poc eficaç, perquè gairebé ningú no en fa cas.

I el meu parer, davant aquesta situació, és el següent: el senyor Nevot té raó. Ningú no pot obligar ningú a retolar en català, xinès o suahili. És a dir, el tal empresari o botiguer té el mateix dret de retolar en castellà com el possible client de no anar-hi per no estar en català. És cosa de llibertats, com dirien els de Ciutadans.

A més a més, segons l'Avui, «Nevot s'ha mostrat optimista després del judici, i ha recalcat que el seu negoci està retolat com a "Finques Nevot" des del 1990, un argument que ha esgrimit davant del jutge, encara que ha reconegut que la frase "compravenda de finques i locals" està escrita únicament en castellà.»

Recordo que fa alguns Correllengües la CAL d'Esplugues va muntar una petita exposició de denúncia en què es mostraven un munt de rètols del poble només en castellà i que incomplien, per tant, aquesta Llei. A mi no em va agradar gens aquella exposició per la mateixa raó que no trobo gaire encertat aquest article de la Llei.

En resum i per no allargar-me més: és un dret dels catalans que els rètols dels negocis estiguin en català? Potser els dels serveis públics. Els negocis privats poden fer, al meu parer, el que els surti de l'entrecuix. Ara bé, potser donada la situació deplorable de la llengua, aquesta és una mesura de discriminació positiva necessària. Jo no ho veig així i em sembla, més que positiva, negativa des de més d'un punt de vista.

Que la Generalitat faci Lleis del Cinema em sembla de puta mare. Que aconsegueixin que els videojocs siguin en català, també, i haurem fet un gran pas endavant. Que les instruccions d'ús de la planxa, les etiquetes de la Nestlé i de la Coca-Cola estiguin en el nostre idioma, que Telecinco emeti en català d'una vegada, i coses així, crec que són molt més de «dret» que no pas un rètol d'un basar xinès o de les finques d'un fatxa del PP. I amb això he acabat.

AVUI, CONCENTRACIÓ DE REBUIG

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) participarà avui en la concentració de rebuig al lockout decretat per el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, que es va consumar ahir amb el tancament de més de 70 sales d’arreu del país.

La CAL, juntament amb la Plataforma per la Llengua, vol fer visible el malestar de la societat catalana davant la pressió de les productores i els exhibidors que miren de conculcar els nostres drets lingüístics. L’entitat en defensa de la llengua i cultura catalanes considera que la llei del cinema posa les bases per a la normalització del català en un àmbit on fins ara l’oferta no arribava ni al 3%.

La concentració tindrà lloc aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre al passeig de Gràcia cantonada amb Gran Via de les Corts Catalanes, davant del Cine Comèdia, per deixar palès que ara mateix és impossible veure una pel·lícula en català. En aquest sentit, els concentrats exigiran el llibre de reclamacions per mostrar la seva disconformitat per la marginació que pateix la nostra llengua en el sector del cinema.

Aquesta acció s’emmarca en les iniciatives populars que han anat sorgint espontàniament per lluitar contra la subordinació del català.

QUEIXA'T I ACTUA!

Davant la postura inacceptable del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya, essent el cas català un cas excepcional de discriminació en el context europeu, la Plataforma per la Llengua ens proposa d’enviar la nostra queixa al president del Gremi i als empresaris que han donat el seu suport al tancament.

Envia la teva queixa!

HO HEM ESPATLLAT ABANS DE COMENÇAR

Sí… Abans de començar ja ens hem tornat a llençar els plats pel cap.

Reagrupament era una força política (associació, en diuen...) que si en alguna cosa podríem estar tots d’acord és que havia despertat de nou una certa il·lusió en un projecte polític. Similar, segurament, a la il·lusió que va desencadenar ERC quan va proclamar el seu projecte d’un independentisme desacomplexat.

És curiós que en la primera reunió en què s’havia de parlar de repartiment de poder (llegiu “llocs a les llistes electorals”) s’han estripat les cartes abans de repartir-les. No en tinc cap ganes d’esbrinar de quina banda es troba la raó. Ja sabem per experiència que això sempre és relatiu. L’únic que percebo amb seguretat és que el poder, les parcel·les petites o grans de poder, són les que originen tots els mals polítics que patim. És una gran paradoxa que, precisament el grup que havia de regenerar la política, acabi dividint-se per la principal causa contra la qual havien de lluitar.

És del tot indiferent el camí que prengui ara Reagrupament. El mal, crec, que ja està fet. Si alguna cosa s’ha esfumat amb la retirada de Joan Carretero i d’altres dirigents de Reagrupament, ha estat la flamarada d’il•lusió que, de bona fe, havia pres en molts dels ciutadans d’aquest país.

Mals auguris, doncs, per a l’independentisme català en les properes eleccions al Parlament. Una ERC debilitada per la seva política de seguiment del PSC i pel seu afebliment independentista en pro d’aquell “patriotisme social” que només han entès ells mateixos. Un Reagrupament que en surt fortament tocat d’aquesta crisi. Un Laporta presidencialista que no sabem encara on, ni cap a on anirà i tot un seguit de plataformes a la recerca d’una candidatura única a les quals cada vegada se’ls tanca més l’horitzó electoral.

Aquesta vegada, ho hem espatllat abans de començar...

AVUI... VÉS AL CINEMA!

A Catalunya, hi ha 797 pantalles. Oferta en català (28-01-2010):

Nico, el ren que somniava volar, es podia veure en 8 d'aquestes sales.

Allà on viuen els monstres; Petit indi; Hollywood contra Franco; Bullying; La grandeza de vivir (Versió original amb subtítols en català), les podíem veure cadascuna en una sala.

D'un total, doncs, de 797 sales, 14 passaven alguna pel·lícula en català.

Aquest dilluns, 1 de febrer, coincidint amb gala dels premis Gaudí, que atorga l'Acadèmia del Cinema Català, 74 sales de Catalunya tancaran com a protesta per la nova Llei de Cinema que proposa la Generalitat. La llei pretén millorar la presència del català als cinemes, que actualment és del 3%.

Davant d’aquesta vaga, la CAL va ser la primera a mobilitzar-se per reclamar que, coincidint amb la vaga, s’omplin els cinemes que no secundaran la protesta. Aquí pots trobar una llista dels cinemes de tot Catalunya que avui no tanquen.

Volem cinema en català!

Tenim el dret d'escollir!