LA CASTANYERA TORRA LES CASTANYES...

És, doncs, així com neixen els poemes?

La castanyera torra les castanyes,

que espeteguen en obrir-se...

(Joan Vinyoli)

AL CÉSAR EL QUE ÉS DEL CÉSAR... (3)

En llegir els comentaris d’en Jordi Figueras, regidor d’ERC a l’ajuntament d’Esplugues, hem estat dubtant de si era convenient respondre’ls. Més que res perquè pot fer l’efecte que sempre ens estem discutint precisament aquells que, amb totes les diferències lògiques sobre plantejaments i estratègies, en el fons tenim ideologies semblants i, el que és més important idèntics objectius.

Malgrat, doncs, que aparentment puguem donar aquesta sensació, des de la CAL d’Esplugues voldríem puntualitzar determinats aspectes d’ambdós articles. Unes puntualitzacions que responen als continguts de totes dues intervencions, però que en realitat anirien dirigides no només a ERC, sinó –i potser encara més- a la resta de partits polítics i de la ciutadania en general.

Anem a pams...

“Posar al mateix sac tots els partits...” Sentim que ERC s’hagi donat per al·ludida. No era la nostra intenció. De fet, queda força clar en els paràgrafs finals quan diem que la MAJORIA dels partits haurien passat per alt les dues iniciatives objecte de moció.

Ens reafirmem en aquesta opinió. Estem del tot convençuts que a la MAJORIA de partits no se’ls hauria acudit de presentar aquestes mocions, així com n’estem del tot segurs que la MAJORIA n'ignoraven l'existència.

Desconeixíem que ERC hagués fet una roda de premsa per parlar específicament d’aquestes mocions. Ningú ens en va dir res ni tampoc se’ns va convocar.

Arribats a aquest punt sortirem (sense que serveixi de precedent) en "defensa" del grup socialista, perquè en cap cas creiem que es tractés d’una “alcaldada”, ja que, com molt bé apunteu en els vostres comentaris, tenien permís de la CAL per tirar endavant aquesta proposta conjunta dels partits.

¿Per què la CAL dóna el seu vist i plau perquè aquesta iniciativa es presenti com a moció conjunta dels partits i no com a proposta ciutadana? Potser en tot plegat hi va haver un excés de bona fe i d’ingenuïtat per part nostra. Al cap i a la fi no estem avesat a moure’ns en aquest món de la política i dels partits... Per això també ens reafirmem amb la nostra opinió que vam caure en aquesta teranyina que tan bé teixeixen ALGUNS partits i que tot plegat els va anar molt bé per complir amb les seves quotes anuals de catalanitat.

Tot i reconeixent el nostre error sobre aquest punt controvertit de la proposta ciutadana o la moció dels partits, val a dir que en cap moment ningú ens va advertir dels “perills” que podia comportar la nostra decisió i de la conveniència de tramitar les iniciatives mitjançant el concepte de “proposta ciutadana”.

Queden més punts encara per precisar. En continuarem parlant en pròxims articles.

AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÉSAR... (2)

Hem rebut un comentari d'en Jordi Figueras, regidor per ERC a l'ajuntament d'Esplugues, al nostre anterior article sobre les mocions aprovades en el darrer ple municipal.

Pel seu interès el reproduïm aquí:

"Per aquí no passo, ho sento. Al Cèsar li dones el que vulguis però posar al mateix sac tots els partits em sembla altament injust.

Al mes de setembre, un cop sabut que el PSC no va admetre a tràmit les mocions del Correllengua i de l’ILP, ERC va convocar una roda de premsa, a la que nomes va assistir ETV, per explicar i denunciar una alcaldada, la de convertir una moció ciutadana, anomenada tècnicament com “Proposta ciutadana”, en una moció conjunta de tots els partits politics saltant sobre tota norma democràtica i reglament de participació ciutadana local. Per cert, ETV va decidir que la noticia no era important i no se’n va fer ressò cap mitja de comunicació d’Esplugues. Finalment a ERC varem decidir que ens sumariem a la proposta conjunta dels partits malgrat protestar a dues juntes de portaveus i defensar que fos la CAL qui defenses la seves propostes. A més, a la moció sobre el suport al Correllengua, vàrem introduir dues esmenes on demanàvem que s’apliqués el Reglament d’Usos Lingüístics que diu que tot allò que editi l’ajuntament s’ha de fer en català. De fet som els d’ERC els únics que estem denunciant des de fa 6 anys la política lingüística espanyola que porta a terme l’ajuntament d’Esplugues, ja que cap entitat o partit ha fet cap tipus de moviment en aquest sentit o en defensa del català al consistori o als mitjans de comunicació que depenen de l’ajuntament, fins hi tot varem haver de demanar durant dos anys seguits que es convoques la comissió de seguiment del Reglament davant la passivitat o passotisme dels altres grups politics o del mateix govern sobre la política lingüística de l’Ajuntament.

Durant el Ple, al parlar de les dues mocions i en raonar el vot d’ERC, vaig fer una defensa de l’aplicació literal del reglament lingüístic i aquest fet va provocar el vot contrari del PP, que vol mantenir el pseudobilingüisme al Pont i l’Agenda.Per cert, l’eficaç ajuntament va anunciar el l’ordre del dia del Ple que les mocions les presentaven els grups politics del PSC, PP i CiU, quan en realitat les presentaven el PSC, CiU i ERC.

No vull entrar en polèmiques sobre qui va parlar amb qui, però els socialistes deien que tenien permís de la CAL per presentar les mocions els partits conjuntament. Malgrat tot també varem denunciar davant el Ple, tant ICV com ERC, que les mocions no les presentés la mateixa CAL.

Llàstima que ningú de la CAL pugui corroborar les meves paraules ja que ningú va assistir al Ple a part dels regidors que en som socis."

"AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÈSAR..."

En el passat ple municipal del mes d’octubre, entre altres mocions, es van presentar les que demanaven l’adhesió de l’Ajuntament d’Esplugues al Correllengua 2009, així com també a la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) Televisió sense fronteres. Per l’espai televisiu gallec, basc i català.

Ambdues mocions les van presentar els grups PSC, PP, i CiU. Segons les notícies que ens han arribat la moció per la ILP es va aprovar amb els vots a favor del PSC, ICV i ERC i l’abstenció del PP. La moció del Correllengua es va aprovar amb els vots a favor dels mateixos partits i el vot en contra del PP, davant la inclusió en la moció d’una petició d’ERC, que aprofitava el redactat per exigir el compliment del Reglament d'Usos Lingüístics de l’Ajuntament.

Fins aquí tot apareix com una iniciativa dels partits polítics amb representació municipal.

¡Que bé, doncs, -pensarà qui llegeixi aquesta notícia- que els nostres partits es preocupin per una ILP promoguda per Acció Cultural del País Valencià que demana igualtat de drets per a totes les televisions!

¡Que bé, doncs, -pensarà qui llegeixi aquesta notícia- que els nostres partits polítics tinguin tan present el Correllengua, aquesta activitat que reivindica la llengua catalana, el seu ús social i la seva unitat!

¡Com en són de sensibles –pensarà qui llegeixi aquesta notícia- els nostres partits polítics davant aquestes reivindicacions ciutadanes en pro de la llengua i la cultura catalanes!

Quina llàstima, doncs, que en cap moment s’entrevegi d’on parteix tot plegat...

L’origen de les mocions parteix de la CAL d’Esplugues, l’entitat que des de fa set anys organitza el Correllengua al nostre poble. L’entitat que des de fa mesos treballa per la ILP Televisió sense fronteres. L’entitat que, en un moment donat, comet, per “ignorància burocràtica”, un error i no tramita les dues campanyes mitjançant una proposta ciutadana. Potser massa ingènuament cau en la teranyina dels partits i els ofereix en safata de plata una manera fàcil de guanyar-se alguns punts de catalanitat.

L’objectiu, malgrat tot, s’ha acomplert i l’Ajuntament d’Esplugues, amb alguna lògica absència, ha donat suport tant al Correllengua com a la ILP que pot arribar a permetre una televisió en català als Països Catalans. No obstant això, és de justícia remarcar que ambdues iniciatives pertanyen a una entitat ciutadana, la CAL d’Esplugues, i no a uns partits polítics la majoria dels quals haurien passat per alt les dues accions i, més encara, de les quals estem segurs que fins i tot n’ignoraven l’existència.

“Al Cèsar, doncs, el que és del Cèsar...”

CLOENDA DEL CORRELLENGUA A PERPINYÀ

7 de Novembre de 2009
350 aniversari del Tractat dels Pirineus
Esborrem el Tractat dels Pirineus...!

Programa d’actes

10 h. Fira d’entitats
14 h. Animació mainada
16 h . Manifestació
20 h. Marxa de torxes
21 h. Concert amb Al Tall , Ralp Dumas & The Primaveras, Allioli Clash

Autocar: Sortida Plaça Universitat a les 8 h del matí
Tornada de Perpinyà a les 22,30, després del concert d’AL TALL

Preus: Socis de la CAL 18 euros (autocar+concert)
No socis: 23 euros (autocar+concert

Inscripcions a :

caldesplugues@caldesplugues.cat

cal@cal.cat

Tel. 93 415 90 02

IMATGES DEL CORRELLENGUA 2009 D'ESPLUGUES

Aquí teniu algunes imatges del Correllengua d'Esplugues.

N'hi ha més a l'espai del Facebook.

AVUI TOCA CORRELLENGUA

No és cap contrasentit que la màxima aspiració del Correllengua sigui poder desaparèixer algun dia.

El futur de la llengua és indestriable del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país. Assumim, per tant, la nostra responsabilitat i treballem, cadascú des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua i el país assoleixin l’únic estatus polític que els pot retornar la normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la nostra llengua i la nostra vida. (Manifest Correllengua 2009. Víctor Alexandre)

CORRELLENGUA D'ESPLUGUES: RUMB AL BAR

Dins del marc del Correllengua d'Esplugues, dissabte 17 d'octubre, a partir de les 22.30 h, podrem gaudir de l'actuació de Rumb Al Bar, un grup festero i rumbero, portàtil i versàtil vingut del cor de Gràcia i liderat per Marcel Marimon.

Cançons tradicionals i noves cançons a ritme de rumba, tocades i arranjades amb molta alegria. Una original fusió de cançó, pop, rumba i folk que parteix de la tradició musical catalana per treure-la al carrer i a la barra i reiventar-la.

Si voleu, podeu fer-ne un tast :

País Petit- - Arrels - Que tinguem sort- Al ritme dels Rumberus

ELL S'HA FET TERRA...

No digueu que ell és mort —la Mort seria

perdre’s en el no-res, i aquell que un dia

acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l’aferra,

no podem dir que és mort—, ell s’ha fet terra,

i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...

Bonaventura Gassol

CORRELLENGUA D'ESPLUGUES: EL CHILL OUT LITERARI ABORIGEN

Què és el Chill Out literari aborigen?

Es fa difícil d'explicar en paraules. Cal veure'l en directe. És una proposta única i original que barreja poesia, música i bases electròniques i que compta amb la participació de moltes de les entitats i colles d'Esplugues.

Enguany, aquesta idea original d'en Marcel Casellas ariba ja a la seva quarta edició. Quines novetats i sorpreses ens preparen?

La No-vodka (màquina infernal de posa discos i fer loops) farà passar per la pedra el poeta Joan Vinuesa, l'acordionista Arrigo Tomasi, la glosadora Mireia Mena i, com cada any, el conjunt d'entitats d'Esplugues.

L'any passat van prometre que trobaríen un grup de prestigi per cantar alguns himnes d'Esplugues que resten en l'oblit. Doncs, aquest any serà una realitat i en Sebastià Bardolet (tenor), en Dani Vilarrubias (baríton) i en Manel Marsó (baix) ens interpretaran aquests himnes.

Les entitats, un any més, hi seran presents en aquesta ja tradicional proposta músicocultural: Atabalats, l'Esbart, Bastoners, l'Espluga Viva, Sant Jordi, Geganters, la Colla sardanista, la Penya barcelonista, Tres Tombs, Balkiber, la coral Musicòrum, el Grup d'Estudis, ERC, la Vida d'Esplugues, Diables... i més que s'hi afegiran.

No us ho perdeu!

CORRELLENGUA D'ESPLUGUES: EXPOSICIÓ I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "CENT ANYS D'ESTELADA"

Dissabte 17 d’octubre, dins del marc del Correllengua d’Esplugues, al casal Robert Brillas, s’inaugurarà l’exposició Cent anys d'estelada que, a través d’11 plafons, fa un repàs de la història de la bandera de combat catalana des de que Vicenç Ballester la va dissenyar al 1908.

Durant tot el dia 17 es podrà visitar al Casal de Cultura i, a partir del dilluns dia 19 i fins a final de mes, l’exposició romandrà oberta al local de l’Espluga Viva, C. Eduard Toldrà, 23, d’Esplugues.

Coincidint amb la inauguració de l’exposició, al mateix Casal de Cultura, a les 12.30 h, es farà la presentació del llibre Cent anys d'estelada. Un segle d’iconografia independentista. El llibre està dedicat a la memòria dels veterans lluitadors Francesc Espriu i Fivaller Seras, que van ser presents a la inauguració i la cloenda de la Comissió del centenari de la bandera de combat independentista . Aquest recull històric, amb un interessant contingut documental i gràfic, ha estat editat per Cim Edicions com a cloenda de la campanya que ha recuperat la història i els orígens de l'estelada, i especialment la figura del seu creador, V.A. Ballester.

Aquest homenatge a l'estelada està coordinat i dinamitzat per la Comissió del Centenari de l’Estelada, prologat per Toni Strubell i Trueta i editat per Cim Edicions. Un llibre que a través de les seves 180 pàgines mostra fotografies (moltes d’elles inèdites), documents, publicacions, cartells, fulls volants, segells, insígnies… i ens porta cent anys enrere des de la primera imatge de la bandera independentista catalana fins arribar als nostres dies.

El llibre serà presentat per en Jordi Quera (editor) i Joan Marc Passada (Comissió del Centenari).

CORRELLENGUA D'ESPLUGUES: GUIXOT DE 8

Dissabte 17 d'octubre, dins del marc del Correllengua 2009 d'Esplugues, des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia, podrem gaudir dels jocs de Guixot de 8. Uns jocs mai vistos, per a totes les edats construïts en material reciclable.

Des de fa molts anys, la companyia catalana Guixot de 8 recorre el món amb una furgoneta carregada de ferralla que es converteix en jocs una vegada arribats a la plaça. Aquests fantàstics jocs, lluny de sortir del no res, surten precisament de reciclar tot el que és lúdicament reciclable. Una autèntica fira de jocs com si fossin invents del TBO. No només per jugar-hi grans i petits sinó també per pensar plegats, investigar, descobrir, trobar, provar... Una autèntica passada. Artefactes i artefactes que van més enllà del joc.

"Estem convençuts que als prestatges de les botigues no hi ha totes les joguines. Creiem que no tot està inventat i menys en el món del joc. Estem segurs que els materials tenen una vida més llarga que per a allò que foren concebuts. I també ens agrada recuperar el paper del joc com a passatemps."

Més fotografies a l'espai del Facebook

"CAL PARLAR DE LLENGUA" INICIA LA SEVA CINQUENA TEMPORADA

El dijous 8 d'octubre, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua iniciarà la seva cinquena temporada d'emissió.

El programa tindrà com a convidat en Jordi Solé i Camardons, professor de llengua i literatura catalanes, escriptor, membre de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) i Assessor LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) a Barcelona.

Jordi Solé és també el comissari de l'exposició Realitat i vitalitat de la llengua catalana i autor del llibre del mateix nom.

Realitat i vitalitat de la llengua catalana és una exposició sobre l’ús social del català i, alhora, una eina de coneixement i d’autoestima per als vells i nous catalanoparlants.

DECISIONS QUE ENS FAN MAL

A continuació, i perquè el creiem força interessant, us reproduïm el comentari que en Dídac López ha fet al post El Consorci tanca les portes al nivell superior de català:

La decisió traspua el menyspreu inconscient que apliquen els catalans a la pròpia llengua. La contraposició fàcil entre la quantitat i la qualitat, o un "populisme" lingüístic, que no és més que la reencarnació de la disglòssia històrica, són al darrera de la curiosa justificació d'aquesta decisió.

En una societat com la nostra, on l'expressió verbal i escrita de qualitat és molt més una necessitat per al desenvolupament personal que no pas un "luxe", disposar de cursos assequibles de nivell D (i d'E, si n'hi hagués, que n'hi hauria d'haver) és un imperatiu democràtic i un dret social. Recuperar una llengua és recuperar-la per a tots els usos i per a tots els registres. Són excuses de mal pagador dir que "cal prioritzar l'acolliment lingüístic" per no fer una altra feina igualment necessària i que és indestriable.

Quines ganes pot tenir una persona per aprendre una llengua nova si la veu tractada de qualsevol manera en els usos més prestigiats? Decisions com aquesta refermen la idea entre la població al·lòctona que el català els és utilitzat en contra, merament com un instrument demagògic sense més rellevància pràctica. I entre la població autòctona s'instal·la la idea malèvolament xenòfoba de presentar el "problema lingüístic" com un "problema de la 'nova' immigració".

EL CONSORCI TANCA LES PORTES AL NIVELL SUPERIOR DE CATALÀ

Els mitjans de comunicació, concretament el diari AVUI, informava que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) eliminava els cursos superiors de llengua catalana, més coneguts com a nivell D.

Centenars de persones s’han quedat sorpreses quan, en intentar matricular-se en un curs de nivell superior, els diferents Serveis Locals de Català (SLC) els deien que no les podien atendre i les derivaven cap a la Universitat de Barcelona (UB) o cap a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

La resposta del Sr. Bernat Joan, secretari de Política Lingüística i president del CPNL, ha esta que "Hem hagut de prioritzar quins cursos oferim perquè no podem absorbir tota la demanda i en aquests moments el que considerem més urgent és l'acolliment lingüístic i la incorporació de la població immigrada".

Anem a pams...

Per començar, em sembla una decisió sense cap mena de sentit. D’una banda, els ciutadans de qualsevol país han de tenir l’oportunitat d’aprendre una llengua en tots els nivells, des del més bàsic i imprescindible fins, evidentment, al superior. D’altra banda, que el mateix secretari de Política Lingüística i, alhora, president del CNL digui que no podem absorbir la demanda és, com a mínim, faltar a la veritat.

Els cursos que ofereix el CPNL estan subvencionats al cent per cent pel que fa al nivell Bàsic, aquell que es considera indispensable per a la població nouvinguda. A partir d’aquí, el percentatge de subvenció va disminuint i l’alumnat ha de cobrir de la seva butxaca la part restant. Així, per aconseguir el certificat del nivell Elemental, els alumnes hauran d’haver pagat, aproximadament, uns 90 euros. Aquesta quantitat continua pujant a mesura que apugem també el nivell, fins arribar al de Suficiència (nivell C) que els pot arribar a costar prop de 400 euros.

El nivell D que oferia fins ara el CPNL sempre se’ns havia dit que representava un guany per al SLC que l’impartia amb personal fix i que, en tot cas de contractar-lo exteriorment, s’autosubvencionava. De fet, l’alumnat pagava una quantitat similar a la que cobra la UB o Rosa Sensat. El preu hora del curs venia a ser d’uns 35 euros.

El CPNL no només hauria de continuar oferint aquest nivell superior de llengua perquè és la seva obligació, sinó també perquè és del tot viable econòmicament per al CPNL. Si no n’hi ha prou amb el personal fix del CPNL, es pot contractar professorat de fora.

De fet, aquesta és la política habitual del CPNL, un ens públic integrat per la Generalitat i els Ajuntaments que té gairebé la meitat del seu personal eventual, ja sigui amb contractes a temps parcial o fins i tot amb contractes per curs fet.