BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

30.1.09

ELS PORCS TENEN ALES I VOLEN


La que ens faltava! Ara ens volen canviar l’himne!

De fet, l’intent no és nou... Ja se n’ha parlat moltes vegades que Els Segadors és un himne massa “sanguinari” que no convida a la “conciliació”... que potser seria millor El cant de la senyera...

Doncs ara, al senyor Joan Calvet se li ha acudit fer una nova lletra per al nostre himne nacional. Una lletra més “conciliadora” i fins i tot... potser més “sostenible”.

Ràpidament, els socialistes s’hi han interessat...

Llegim-ne algun fragment:

Catalunya triomfant,
torna, ja, a ser rica i plena!
Acceptem tota la gent
que estimi la nostra terra!
Estem units!
Estem units, amb pau i harmonia!
Estem units!

[...]
I abraçats com bons germans
fem més gran la nostra història.

Què bonic..! Quim Monzó, amb la seva sornegueria habitual, ha dit que “només hi trobo a faltar una referència a l'aleteig de les papallones sobre les floretes del camp”.

I molta atenció a la “perla” final:

Hem de tirar endavant
i oblidar-nos de venjances,
l'estelada ens diu ja
som un estat del tot sobirà!
Ja podem dir!
Catalunya és nació lliure!
Ja ho podem dir!

Com diu en Monzó, doncs clar que "ja ho podem dir". Faltaria més. "Ho podem dir" de la mateixa forma que podem dir que els porcs tenen ales i volen".

L'ELEMENT CLAU


Home! Sense que serveixi de precedent, estem totalment d’acord amb el president Montilla.

En el debat sobre la cohesió social de Catalunya, el president ha dit que “un dels principals elements, potser l’element clau i central d'aquesta integració, no és altre que la llengua”; i ha afegit que "l’immigrant ha de percebre que ens alegra constatar el seu esforç per parlar la llengua catalana i ha d’arribar al convenciment que el coneixement d'una nova llengua és una eina per a la llibertat, l’autonomia personal i el progrés.”

Aniria bé, però, que aquest discurs se l’aprenguessin també tots aquells que ja fa anys que viuen aquí i per als quals l’ús del català sembla que no es trobi entre les seves prioritats. També seria bo que tots els catalanoparlants reflexionéssim sobre el contingut d’aquest missatge per tal que aprenguéssim a valorar la nostra llengua com cal i a saber distingir qui són els nostres enemics lingüístics.

Posats a citar enemics... La "Fundación para la Defensa de la Nación Española" (Denaes), que té en el seu patronat d'honor entre altres, a Aleix-Vidal-Quadras, ha concedit el premi “Españoles ejemplares 2009” a l’aerolínia Air Berlín. Quins són els mèrits d’aquesta companyia aèria: “por mantenerse firme en su defensa de la libertad y del derecho de las empresas que operan en España para utilizar el español en cualquier ámbito y lugar de la Nación".

Atenció a alguns dels noms que componen aquest jurat: la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre; el dramaturg Albert Boadella; l'exciclista i comentarista de TVE, Pedro 'Perico' Delgado; el president del Sevilla Futbol Club, José Mª del Nido; l'historiador Fernando García de Cortázar; Ana Mª Vidal Abarca, la víctima del terrorisme... i d’altres perles del nacionalisme espanyol.

I, no ser si premonitòriament, Carles Casajuana ha guanyat el premi Llull amb la novel·la titulada: L'últim home que parlava català.

Espero que les dones el continuaran parlant per molts anys....

25.1.09

DEU MIL A BRUSEL·LES!

Deu Mil a Brusel·les per l'Autodeterminació continua endavant amb els preparatius del viatge.

Podeu trobar tota la informació al web de l'organització.


L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA A "LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA"

El 7 de novembre de 1971, quan encara se sentia amb molta força la repressió que exercia el règim dictatorial del general Franco, l’oposició formada per partits, sindicats i organitzacions socials de Catalunya s’aplegava i unia forces sota un programa de reivindicació de llibertat social i política.

De manera resumida, podem dir que l’Assemblea de Catalunya naixia sota quatre punts programàtics:

Pels drets i llibertats democràtiques.
Accés del poble al poder econòmic.
Accés del poble al poder polític.
Pel ple exercici del dret d'autodeterminació.

El darrer programa d e La Clau de la nostra història tracta sobre el tema de l'Assemblea de Catalunya, sobre quin va ser el paper d’aquesta organitació en la lluita nacional antifranquista i el perquè de la seva dissolució.

Durant prop d'una hora hem pogut conversar amb:

Joan Tardà. Nascut a Cornella de Llobregat. Llicenciat en Filosofia i Lletres i professor de secundària. Vinculat als moviments reivindicatius ciutadans i de dinamització cultural.

Va ser militant del PSUC, de Nacionalistes d’Esquerra i del Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans de Cornellà. Regidor per ERC a l’Ajuntament de Cornellà fins al 2004 i actualment és diputat per ERC al Congrés dels diputats.

Humbert Roma. Periodista Entre molts altres, ha estat redactor en cap del setmanari “El Triangle” i president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i col·laborador del diari digital Tribuna Catalana. El 1978 va esciure, conjuntament amb en Joan Anton Sánchez Carreté el llibre “La Constitució, les raons del No”. A finals dels 70 i principis dels 80 va pertànyer al BEAN, el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional que encapçalava Lluïs Maria Xirinacs.

Francisco Ruiz Acevedo. Nascut a Sevilla va ingressal al PCE de Còrdoba l’any 1961. El 1963 arriba a Catalunya i ingressa al PSUC. Va ser un dels fundadors de CC.OO. del Baix Llobregat. Ha hagut de patir diverses detencions i empresonaments, entre ells, el de l’octubre de 1973 quan va estar 3 mesos a la presó en la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya.

Amb el restabliment de la democràcia forma part de la candidatura del PSUC i és escollit regidor de l’Ajuntament de Cornellà. Actualment, i des del 1993, es dedica a la recuperació de la memòria històrica. És membre d’ICV i ha estat un dels principals impulsors de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, de la qual és el president.

22.1.09

OBAMA

S'ha parlat molt del nou president dels Estats Units. Se n'ha destacat la seva intenció de tancar Guantànamo, de retirar les tropes d'Iraq, de superar la crisi econòmica...

Em permetreu que em quedi amb unes paraules del seu discurs de possessió:

"Els nostres desafiaments poden ser nous. Els instruments amb què hi fem front poden ser nous. Però aquests valors sobre els quals depèn el nostre èxit -el treball dur i l'honestedat, el valor i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme-, aquestes són coses velles. Són coses veritables i han estat la força subjacent del progrés al llarg de la història. El que es demana aleshores és un retorn d'aquestes veritats.

Aquest és el sentit de la nostra llibertat i creença, per què un home, el pare del qual fa menys de seixanta anys podia no haver estat atès en un restaurant local, és avui aquí per prendre el jurament més sagrat."

Aquesta és, malgrat tots els neoprogresistes de casa nostra, la grandesa dels Estats Units. Una país en el qual dos periodistes poden fer dimitir un president i on un dels membres de la població més marginada i reprimida pot també arribar a la Casablanca.

Potser ens aniria bé fer nostres aquestes paraules d'Obama.

20.1.09

UN APLAUDIMENT

En aquest món polític, la lluita per una parcel·la de poder és constant i fratricida. ¿Què té el poder que fa que tanta gent sigui capaç de transformar-se i esdevenir una mena de grimpador professional?

Una bona mostra (evidentment, no és l'única) l'estem tenint en tot aquest batibull que ja s'està muntant a l'entorn de les figures de Puigcercós i Carod per veure qui és el cap de llista de les properes eleccions.

Per això aplaudeixo l'actitud de la Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir que ha dit no a la candidatura a Europa que li ha ofert ERC. En un moment ha dit no a un sou de luxe, a dietes i a privilegis. Ha dit no a una suculenta parcel·la de poder.

Una actitud digna, coherent i, malauradament, minoritària.

18.1.09

TORNANT DE NADAL (2)

Veig que en Joan Ferran continua amb la seva dèria i encara creu que hi ha "crosta nacionalista " a TV3. Es basa en qüestions de llenguatge, ja que afirma que es fa servir massa vegades la construcció "Estat espanyol" i demana un "llenguatge unificat" (ai, Mare de Déu!). Una altra de les seves "perles" és que declara que "no m'agrada quan algú diu que hem de construir la nació a través dels mitjans de comunicació".

Doncs... Com carai es construeix la nació? Apropant-nos cada vegada més a l'Estat espanyol?

I el finançament? Bé... gràcies...
Davant el globus sonda que va llençar el ministre Solbes i que ja parla de només 7.000 milions per repartir, s'ha muntat ja un bon batibull perquè la xifra queda massa lluny de qualsevol previsió.
I què en diuen els socialistes? En declaracions del secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, "les xifres nos són importants, el que és important és el model" (??¡¡)

Sort que hi ha algunes coses que funcionen millor com per exemple la Fundació Ramon Llull que ha fet efectiva la incorporació a l'ens del Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, integrada pels ajuntaments de Sueca, Morella, Gandia i Vinaròs.

D'això es tracta, de trencar fronteres... fins que no puguem establir les pròpies.

També veig que ja tenim el nostre propi friqui -i benvingut sigui!-, el nord-català Lluís Colet que s'ha passat 124 hores seguides xerrant de tot allò que se li ha passat pel cap. Des del Comte Guifré fins al TGV, tal com va declarar abans de començar el seu repte. I tot plegat ho ha fet per dues raons, aparèixer al llibre Guinnes dels Rècords i fer visible la llengua catalana a la República francesa.
Llàstima que en la foto aparegui el cartell en francès...

Faig meves les paraules de Jordi Palmer en el seu article Volem friquis catalans:

[...] "a les Espanyes més d'un tindria un shock cerebral en descobrir que a França també hi ha catalans que no són espanyols ni per casualitat. En tot cas celebrem la victòria de Colet, perquè si els països normals tenen els seus friquis, nosaltres tenim els nostres. Arrauxats i excèntrics, tocats del bolet i entranyables. Ja ens queda menys per convertir-nos en un país normal."

TORNANT DEL NADAL (1)


Les vacances de Nadal sempre acaben relaxant massa...

L'allau de notícies fa que sigui difícil comentar-les totes, però en farem uns breus apunts.

Els reis no es van portar gaire bé amb en David Sànchez, conegut independentista de Vilafranca. La matinada del 6 de gener és detingut en un espectacular desplegament dels Mossos d’Esquadra quan sortia del seu lloc de treball. El motiu de la detenció no se li comunica en cap moment. Passa la nit a la comissaria de Vilafranca del Penedès, on li neguen el dret que l’assisteixi el seu advocat.

Finalment, se sap el perquè de tot plegat. Hi ha dictada una ordre de crida i cerca que pesa sobre ell, per una condemna referent a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998. Sembla que una jutgessa primirada s'ha dedicat a desenterrar i a sumar... Que si un ordre de recerca i captura del maig de 2008, que si una sentència ferma del juny de 2000, que si una posterior denegació d’un indult sol·licitat per l’Ajuntament de Vilafranca, el març de 2006... total, que en David -diu- ha d'ingressar a presó.

A partir d'aquí, un gran moviment de suport a en David i el treball dels seus advocats han frenat, només de moment, aquests intents d'una jutgessa molt zelosa de les seves obligacions.

És possible -i tant que ho és- que encara haguem de passar per aquests tràngols?

Si no fos independentista i insubmís, la jutgessa hauria actuat amb el mateix zel i duresa?

Tota la informació sobre el cas la podeu trobar al web en suport del David o podeu donar un cop d'ull a un dossier completíssim sobre els fets.

8.1.09

UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ!

El mes de juliol de 2008, una maniobra política fa que es dissolgui la Federació d’Esports en Altura, que agrupava a nivell mundial les modalitats de marató de muntanya, cursa de muntanya i quilòmetre vertical. Es funda una nova federació internacional, la ISF. Es redacten uns nous estatuts que deixen clar que només admetran una federació amb dret a vot per cada estat. Resultat final de tot aquest batibull: la Federación Española de Deportes de Montaña passa a ser nou membre del nou ens i les federacions catalana i basca en queden excloses.

El mes passat, el Tribunal de Primera Instància de París emetia una sentència en contra de la demanda interposada per la Federació Catalana de Rugby que demanava la seva admissió dins de la Federació Internacional., El jutge francès admetia com a fonament jurídic el decret de la dictadura que el 1941 va anul·lar les federacions catalanes.

Abans de cloure l’any 2008, només 30.000 persones, la majoria colombians, van presenciar en directe l’amistós Catalunya-Colòmbia. La falta d’implicació dels polítics, de la Federació i també d’alguns jugadors ha anat produint un desgast considerable d’aquest tipus de partits que fan que ens preguntem si a hores d’ara serveixen realment per a alguna cosa.

Demanda de la Federació Española de Bolos contra la Federació Catalana de Bitlles i Bowling... Retirada d’unes subvencions a la Federació Catalana d’Handbol...

Per parlar de tot això, avui dijous, 8 de gener, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, en el programa CAL Parlar de LLengua podrem conversar amb:

Lluís Aloy, entrenador i seleccionador nacional català de curses de muntanya.
Xavier-Albert Canal, president de la Federació Catalana de rugby.
Sergi Blázquez, vicepresident de la Plataforma proseleccions esportives catalanes.

El programa es podrà veure en redifusió:
Divendres, 9 de gener, a les 10 h.
Dissabte, 10 de gener, a les 12.30 h
UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ!