Deixant ja enrere el mes d'agost, tornem de nou a la feina amb la inauguració, el proper 1 de setembre, a les 21 h, al Casal de Cultura Robert Brillas, d'Esplugues de Llobregat, de l'exposició Les llengües dels catalans.
Aquesta exposició, organitzada per la CAL d'Esplugues, està coproduïda per l’Obra Social Caixa Sabadell, el CIEMEN i el GELA i romandrà oberta de l'1 al 15 de setembre, de dilluns a divendres i de 8 a 22 h.
La diversitat lingüística en un país de set milions
Catalunya sempre ha tingut una marcada tradició d’obertura a les influències d’altres cultures, tal com demostra la diversitat d’orígens de moltes paraules foranes que ara són d’ús habitual a casa nostra. Aquesta interrelació encara ha estat més acusada en el darrer tombant de mil·lenni, quan els canvis demogràfics deguts a la immigració s’han intensificat. A punt de tancar la primera dècada del segle XXI, quan ja som més de set milions d’habitants, hi ha molts catalans que no han nascut aquí, però s’hi estan incorporant amb el seu bagatge cultural i, sobretot, amb les seves aportacions lingüístiques.
Les incerteses del nou paisatge lingüístic
A Catalunya hi ha parlants de llengües de gairebé totes les branques indoeuropees, de més de la meitat de les famílies lingüístiques d’Àfrica, Àsia i Oceania, de diversos grups de llengües ameríndies, a més de diverses llengües de signes i llengües criolles. El resultat és un patrimoni lingüístic contemporani de primera magnitud, però sotmès a les incerteses del món modern, amb forts interrogants oberts. Es poden perpetuar totes les llengües fora dels seus llocs d’origen? Cal fomentar la seva pervivència? Quin rol juga el català en aquest nou paisatge lingüístic?
Sens dubte, les respostes són complexes i, en tot cas, no immediates. Però per acostar-se a les futures solucions cal partir d’uns sòlids coneixements. Aquest és el propòsit de l’exposició: contribuir a divulgar la panoràmica de totes les llengües en convivència i la seva possible evolució. Un objectiu que s’ha pogut abordar gràcies a les dades contínuament elaborades pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, i que ara es tradueix amb una visió àmplia i documentada.
Els continguts de l’exposició
L’exposició proporciona dades objectives sobre totes les llengües que es parlen a Catalunya, a partir de l’augment dels contingents immigratoris que han obert els ulls a tots els europeus. La diversitat lingüística ja no pot ser vista com un càstig, sinó com un patrimoni acumulable que millora la capacitat de comunicació de les persones. Cal acceptar que cada llengua sorgeix de les necessitats d’expressió d’una determinada comunitat i que la seva parla sempre és prèvia a l’escriptura.
A través de 12 plafons amb una informació hàbilment estructurada, la mostra aporta dades sobre aspectes tan variats com l’origen del nom de les persones, la riquesa de les llengües de signes, les noves estructures familiars, la comunicació entre llengües i els sistemes de relacions culturals, que demostren que la creativitat no depèn de l’abast geogràfic d’una llengua. Tot, en un context en què les iniciatives públiques, oficials o espontànies, en favor de les comunitats minoritzades proliferen arreu del món.
Catalunya sempre ha tingut una marcada tradició d’obertura a les influències d’altres cultures, tal com demostra la diversitat d’orígens de moltes paraules foranes que ara són d’ús habitual a casa nostra. Aquesta interrelació encara ha estat més acusada en el darrer tombant de mil·lenni, quan els canvis demogràfics deguts a la immigració s’han intensificat. A punt de tancar la primera dècada del segle XXI, quan ja som més de set milions d’habitants, hi ha molts catalans que no han nascut aquí, però s’hi estan incorporant amb el seu bagatge cultural i, sobretot, amb les seves aportacions lingüístiques.
Les incerteses del nou paisatge lingüístic
A Catalunya hi ha parlants de llengües de gairebé totes les branques indoeuropees, de més de la meitat de les famílies lingüístiques d’Àfrica, Àsia i Oceania, de diversos grups de llengües ameríndies, a més de diverses llengües de signes i llengües criolles. El resultat és un patrimoni lingüístic contemporani de primera magnitud, però sotmès a les incerteses del món modern, amb forts interrogants oberts. Es poden perpetuar totes les llengües fora dels seus llocs d’origen? Cal fomentar la seva pervivència? Quin rol juga el català en aquest nou paisatge lingüístic?
Sens dubte, les respostes són complexes i, en tot cas, no immediates. Però per acostar-se a les futures solucions cal partir d’uns sòlids coneixements. Aquest és el propòsit de l’exposició: contribuir a divulgar la panoràmica de totes les llengües en convivència i la seva possible evolució. Un objectiu que s’ha pogut abordar gràcies a les dades contínuament elaborades pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, i que ara es tradueix amb una visió àmplia i documentada.
Els continguts de l’exposició
L’exposició proporciona dades objectives sobre totes les llengües que es parlen a Catalunya, a partir de l’augment dels contingents immigratoris que han obert els ulls a tots els europeus. La diversitat lingüística ja no pot ser vista com un càstig, sinó com un patrimoni acumulable que millora la capacitat de comunicació de les persones. Cal acceptar que cada llengua sorgeix de les necessitats d’expressió d’una determinada comunitat i que la seva parla sempre és prèvia a l’escriptura.
A través de 12 plafons amb una informació hàbilment estructurada, la mostra aporta dades sobre aspectes tan variats com l’origen del nom de les persones, la riquesa de les llengües de signes, les noves estructures familiars, la comunicació entre llengües i els sistemes de relacions culturals, que demostren que la creativitat no depèn de l’abast geogràfic d’una llengua. Tot, en un context en què les iniciatives públiques, oficials o espontànies, en favor de les comunitats minoritzades proliferen arreu del món.
EXPOSICIÓ: “Les llengües dels catalans”
PRODUEIXEN: Obra Social Caixa Sabadell, CIEMEN-Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions i GELA-Grup d’estudi de llengües amenaçades.
ORGANITZEN:CAL d'Esplugues de Llobregat
LLOC: Casal de Cultura Robert Brillas. Carrer Àngel Guimerà, 38. Esplugues de Llobregat.
DATES: de l’1 al 15 de setembre de 2009.
HORARI: de dilluns a divendres, de 8 a 22 h.
PRODUEIXEN: Obra Social Caixa Sabadell, CIEMEN-Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions i GELA-Grup d’estudi de llengües amenaçades.
ORGANITZEN:CAL d'Esplugues de Llobregat
LLOC: Casal de Cultura Robert Brillas. Carrer Àngel Guimerà, 38. Esplugues de Llobregat.
DATES: de l’1 al 15 de setembre de 2009.
HORARI: de dilluns a divendres, de 8 a 22 h.
Esteu convidats a la inaguració. Recordeu: 1 de setembre, a les 21 h, Casal de Cultura Robert Brillas, C. Àngel Guimerà, 38 d'Esplugues de Llobregat.
Des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, volem mostrar la nostra més rotunda repulsa davant la detenció del nostre company Jaume, i per la miserable actuació, una vegada més, dels mossos d'esquadra, cos policial regionalespanyolista al servei dels interessos del capital principatí i espanyol, i que d'ençà "gaudir" de la direcció d'un personatge com en Joan Saura, suposat "esquerrà, ecologista i catalanista", només han sabut que sumar i sumar en la seva escalada de violència indiscriminada i gratuïta contra els moviments socials de tota mena, però molt especialment contra el moviment estudiantil, el moviment obrer i el moviment independentista més combatiu, coherent i honest. Des de la COS volem denunciar aquesta actitud i actuar miserable contra el bo i millor del Poble Treballador dels Països Catalans, que amb casos com els dels companys David Sànxez, Tomàs Sayes, Karim Akhbir, o na Núria Pòrtulas (només per citar-ne alguns dels cada vegada més i més afectats per la repressió espanyola, i sense oblidar en Franki, n'Enric Duran, en Jona, els antitaurins de Mallorca, els afectats pel Pla Caufec, els 13 de Gandia o els antimonàrquics), no han demostrat res més que la seva baixesa moral i nul·litat política. 
