29.7.09
UN SOL OBJECTIU: INDEPENDÈNCIA!
28.7.09
PER UNA TELEVISIÓ EN CATALÀ ALS PAÏSOS CATALANS

PACTE I INDEPENDÈNCIA

El pacte ha desencadenat un fort debat. Resulta del tot evident que fins i tot a l’interior d’ERC s’han produït discrepàncies a l’entorn del “sí” del partit al nou finançament. Bona part d’aquesta discrepància ha acabat assumint les tesis de la direcció i han optat (Reagrupament.cat a banda) per mantenir-se en una cada vegada més fràgil unitat política sota les sigles d’Esquerra.
És bo tenir present que una desena de membres de la pròpia Executiva Nacional van optar pel “no”. Les JERC i també el sector crític d’Esquerra Independentista (EI) s’han mostrat totalment contraris al pacte, si bé, per democràcia interna, acaten la decisió del Consell Nacional del partit. No poden caure, però, en un sac buit les crítiques amb la direcció manifestades per EI que l’acusa de mostrar molt poc respecte pels procediments i les normes internes, ja que no va convocar el referèndum intern sobre el finançament, una petició que estava avalada per més de 1.200 signatures recollides en tan sols un mes.
Mentre tot això passa; mentre els que no hi entenem ni un borrall, ens continuem preguntant si es pot considerar un gran èxit la xifra hipotètica de 3.800 milions per a l'any 2012 quan, és conegut per tothom, que només el dèficit fiscal de Catalunya l'any 2008 ja va arribar als 22.000 milions; el pacte, i tot el que comporta i comportarà, ha fet augmentar de nou el debat sobre la conveniència i la viabilitat de l'assoliment d'un Estat propi per a Catalunya.
Se n’ha parlat molt i abastament; força clarivident resulta un article de Salvador Cardús, L’independentisme reactiu és un independentisme espanyolista, publicat al diari digital Crònica.
24.7.09
NI UN MINUT MÉS AMB ESPANYA

20.7.09
ELS ESTIRES I ARRONSES DEL PACTE
17.7.09
L'ÚNICA ALTERNATIVA

Encara necessiteu més motius per creure que la independència és l’única alternativa possible?
BO... DOLENT... O NI FU NI FA?
Mentre abans d’ahir, al Parlament, el president Montilla agraïa a ERC "els serveis prestats…", continuen creixent les visions critiques sobre el finançament.16.7.09
"HEMOS DE TENER ENEMIGO I GUERRA..."
Mentrestant, a les Espanyes, manipulen com volen i els dóna la gana el pacte i se n'aprofiten per continuar amb la seva peculiar catalanofòbia. Ja ho deia Quevedo al segle XVII: "En tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra"
15.7.09
ILP TELEVISIÓ SENSE FRONTERES
El passat 11 de juliol, a Godella (l'Horta Nord) va començar la recollida de signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió sense fronteres.
Aquest és el nom que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha posat a la campanya amb la qual vol plantejar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) davant del Congrés dels Diputats de Madrid que garanteixi que totes les televisions en català es puguin veure en tot el conjunt del domini lingüístic; és a dir, a tots els territoris dels Països Catalans. El projecte és encara més ambiciós, ja que vol garantir l’espai de comunicació de les llengües catalana, basca i gallega.
La CAL, juntament amb altres organitzacions del país, s'ha adherit a aquesta campanya promoguda per ACPV. Es tracta de posar en marxa, mitjançant una ILP, aquesta iniciativa ciutadana per aconseguir l’aprovació d’una llei a través de la recollida de signatures. El projecte de llei es presentarà a la Mesa del Congrés espanyol avalat per un grup de persones de reconegut prestigi que fan d’impulsores del projecte, i a partir d’aquest moment es disposa d’un màxim de 9 mesos per recollir un mínim de 500.000 signatures vàlides en el conjunt de l’Estat espanyol.
Ha arribat el moment de tirar endavant aquesta ILP; en primer lloc, per posar solució a l’intent de l’actual Govern valencià de tancar TV3 al País Valencià, a través de la plena legalització de les seves emissions. En segon lloc, per assolir el reconeixement legal de l’existència de les realitats lingüístiques i culturals catalana, basca i gallega i dels seus respectius espais de comunicació.
Des de la CAL volem demanar a tothom la col·laboració i participació en aquesta campanya. Us demanem que es feu fedataris d’aquesta ILP.
La persona que recull signatures es diu fedatària, que vol dir que dóna fe que les signatures recollides són reals, i simplement ha de fer tres passes: primer, emplenar una declaració jurada facilitada per l’organització de campanya i fotocopiar el seu Document d’Identitat; segon, enviar la declaració jurada juntament amb la fotocopia del DNI a la CAL o a l’oficina central de la campanya a València i, tercer, començar a recollir signatures entre persones amigues i conegudes. Tots els responsables de recollir firmes rebran, a més dels fulls de signatures, un manual pràctic de fedatari que els permetrà resoldre qualsevol dubte que se’ls pugui plantejar.
És el moment que, des de qualsevol indret dels Països Catalans, participem tots junts com a fedataris en aquesta campanya per tal d’aconseguir que l’Estat espanyol aprovi una llei fonamental per a la supervivència de TV3 i el Canal 33, als Països Catalans.
Trobareu molta més informació al web de la CAL d'Esplugues o al web de Televisió sense fronteres
14.7.09
COSES DE LA POLÍTICA O... NO HI HA UN PAM DE NET
LES VEUS MIG AMAGADES
13.7.09
EL MILLOR FINANÇAMENT POSSIBLE...?
Avui, un mitjà radiofònic preguntava als seus oients si entenien l’acord de finançament... Els resultats a les 12 del migdia era que un 87% deia que no entenia res de res.
Aquesta és la realitat: què coi entenem nosaltres, ciutadans de peu, de tot aquest patracol de xifres i terminis que ens aboca aquest acord “històric”! Què sabem nosaltres si n’hi ha prou, si en sobren o en falten, de diners!
Com podem, doncs, opinar sobre aquest tema tan important per al país? El nostre sí o el nostre no dependrà del grau de confiança que tinguem en les persones o en les formacions polítiques que ens estiguin “venent la moto”. Si no ens mereixen confiança cap dels que componen l’arc parlamentari, ens escoltarem altres veus que, per una o altre raó, siguin dignes de la nostra confiança. Com per exemple, l’anàlisi que en fa avui Vilaweb.
Jo ja em conec la resposta... I vosaltres?
12.7.09
FINANÇAMENT: "ALEA JACTA EST"
S'APROPA EL FINAL DE L'OBRA DE TEATRE
Les darreres frases que hem pogut escoltar de la boca dels principals actors de repartiment són aquestes:
ICETA: L’acord honora l’Estatut i és quasi a punt.
EXECUTIVA D’ERC: Estem reunits per decidir si caixa o faixa.
Mentrestant, una de les protagonistas de l’obra, La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, manté l’inquietant suspens sobre els diners que ha de rebre Catalunya i només parla de xifres i terminis globals.
10.7.09
"NUNCA FUE LENGUA DE IMPOSICIÓN..."
D'obligat visionat per a tothom, sobretot per a tots aquells que semblen no tenir memòria històrica.
8.7.09
OMPLIM D'ESTELADES BARCELONA!

Dijous 9 de Juliol de 2009
15h Carrer Roger de Flor amb Carrer de Ribes a la Boca del Metro, Punt de Trobada a 80 metres de la localització de l’acció.
9:15h Rambla de Catalunya amb Gran Via de les Corts Catalanes (cantó Tibidabo)
3.7.09
37,5%... PLANTEM CARA? (i 4)
Anècdotes que esdevenen crues realitats... Realitats que s’intenten emmascarar des de fa anys i que fins i tot s’intenten maquillar en les darreres dades aportades per Política Lingüística.
Així ho ha percebut Carles Puigdemont, diputat de CiU al Parlament de Catalunya. Ell fa servir aquesta realitat com una nova arma contra els seus “enemics” polítics del tripartit. D’això nosaltres no en fem ni cas. De fet, CiU és també corresponsable del fracàs de la política lingüística en aquest país.
Les dades “maquillades", són, però, força clares. Per a mi, la més important és la que es desprèn de la llengua habitual de la població ( la llengua que fa servir més sovint, o la seva llengua inicial). Ell 2003 un percentatge d’un 50,1% deia que aquesta llengua era el català. Aquest percentatge ha baixat fins al 35,7% el 2008. Un 14,4% de catalanoparlants habituals que hem perdut en cinc anys.
¿Quina mena de Política Lingüística s’ha dut a terme perquè ens trobem en aquesta clara situació de retrocés?
Ahir, Joan Solà va inte
La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica. Així iniciava Solà, després d’un breu introducció, el cos material del seu discurs. Us en reprodueixo un fragment, el més incisiu amb Política Lingüística i també, les quatre ratlles finals:
Els ciutadans percebem clarament que moltes de les accions que l'administració realitza a favor d'aquesta llengua són de poc fruit, com ara els cursos per a immigrats o fins i tot una iniciativa tan bona en ella mateixa com les parelles lingüístiques; i això, malgrat que treballen en aquestes iniciatives moltíssimes persones plenes d’il·lusió i d'abnegació. Altres accions ens arriben fins i tot a humiliar o a molestar, com ara aquella consigna d'anys enrere, el depèn de tu, o, recentment, el dóna corda al català. Totes aquestes iniciatives topen amb el handicap d’una societat esgotada de tanta lluita estèril, i incrèdula davant unes accions que es perceben clarament com a substituts impotents d'una voluntat política absolutament indiscutible que hauria de proporcionar d'una vegada a aquesta llengua el mateix estatus de les que són políticament «reconegudes».
[...]
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.
Ni un minut més... Plantem cara?
2.7.09
37,5%...PLANTEM CARA? (3)

Intento que em parlin en català i veig que tenen moltes dificultats. Com és norma habitual dins del SLC, els fem una prova de col·locació per intentar situar-les al curs que més els pot convenir.
Resultats de la prova... La primera noia, la de 36 anys, ha de començar a fer un nivell B2 i l’altra, la de 32 anys, farà el B3.
Pels que no estigueu familiaritzats amb aquestes nomenclatures, el nivell B correspon al nivell bàsic (no el confongueu amb el “B” de què tant s’acostuma a parlar i que és necessari per a determinades feines, sobretot a l’administració). El nivell bàsic (B) és el primer nivell de català; és aquell pel qual comença la gent nouvinguda i que, per tant, no sap un borrall de català. Alguns dels que comencen pel B1 fins i tot tenen grans dificultats de comprensió.
Ja sé que segurament són dos casos excepcionals, però tot i així, ¿em podeu explicar com és possible que dues noies nascudes a Catalunya i escolaritzades amb l’Estatut d’Autonomia en vigor, hagin de compartir curs amb persones que fa un, dos o tres anys que han aterrat al nostre país procedents dels cinc continents?
1.7.09
BALTASAR PORCEL
[...] allà hi ha una gent que ha escrit rondalles, poemes, teatre en mallorquí... i aquest és l'idioma important que jo reconec. El castellà, que el conec i m'agrada molt, em queda defora; el català és d'una banda funcional i de l'altra l'invent que he fet per escriure, però l'únic idioma que a mi em diu coses i em relaciona és el dialecte mallorquí.37,5%...PLANTEM CARA? (2)
No ho diem nosaltres, la CAL, sempre tan rondinaires i tan pesats amb el tema de la llengua. No, ho diu el mateix secretari de Política Lingüística de la Generalitat, el senyor Bernat Joan.
Bernat Joan intenta difuminar una mica la realitat i també afirma que hi ha zones on el percentatge d’ús de català arriba al 70%. També ens diu que el català se situa com la llengua minoritzada més ben situada d’Europa i, en les seves pròpies paraules: “som més cap d’arengada que cua de lleó”.
Mentre meditem si és bo o dolent ser una arengada en matèria de llengua (a mi particularment no em fa cap gràcia ser el cap d'una sardina preparada amb salmorra i premsada) la realitat és que les xifres ja no es poden amagar ni maquillar de cap manera. És la realitat que s’està denunciant des de fa anys. Des del manifest de Els Marges de l’any 1979, fins a les darreres declaracions del lingüista Joan Solà, quantitat de lingüistes, de filòlegs, de sociolingüistes i d’opinadors socials han advertit del perill que s’abocava sobre la llengua catalana. Cada vegada més gent està en disposició de fer-la servir, però cada vegada menys gent en fa un ús habitual.
Els que ja hi érem l’any 1980, pensàvem que amb la Generalitat, amb l’ensenyament de i en català i un departament específic de política lingüística, el català entrava en un procés de consolidació i desenvolupament. Els polítics no van estar, però per la feina. No van fer els deures que tocaven en el seu moment i es van limitar a promulgar dues lleis de Política Lingüística que han estat paper mullat i una autèntica galleda d’aigua freda per a tots nosaltres.
Nosaltres, els catalanoparlants, que tampoc hem estat per la feina ni tampoc hem fet els deures que ens pertocaven. Uns deures molt senzills, molt fàcils de fer. Només es tractava de practicar aquesta autoestima que tanta falta ens fa i, simplement, viure en català. No tenim cap excusa. El context sociopolític ja fa molts anys que ens permet, sense experimentar cap mena de tràngol greu, viure en la nostra llengua. Que hi ha dificultats? És clar. No obstant això, si ens hi haguéssim aplicat des del primer moment, potser, només potser, la situació hauria canviat.
