NADAL I POESIA

Una mica de poesia perquè ens acompanyi durant aquestes festes de Nadal.

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA (Fragment) (J. V. Foix)

Res no s'acaba i tot comença.

Vénen mecànics de remença

Amb olis nous de llibertat;

Una Veu canta en recompensa:

Que a cal fuster hi ha novetat.

Des d'Alacant a la Provença

Qui mor no mor, si el son és clar

Quan neix la llum en el quintar.

GENER. Joana Raspall

En la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres reis d’Orient
que han sortit d’un país
sense nom.
Si teniu en el cor fantasia,
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç.

PREC DE NADAL. Salvador Espriu

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans,
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

ARA QUE L’ANY S’ACABA. Miquel Martí i Pol

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

BON NADAL!!!

ÈTNIA, COMÈDIA I ELS PASTORETS D’ESPLUGUES (3)

Els Pastorets, els Pastorets d’Esplugues, han arribat puntuals, una vegada més, a la seva cita anual.

Enguany he tingut l’oportunitat de viure ben de prop bona part del tràfec, dels nervis i també de la satisfacció que s’experimenta formant part de la colla Pastorets i Companyia.

Volem felicitar Pastorets per l’extraordinària idea de convidar les entitats d’Esplugues a formar part d’aquesta experiència. Tres Tombs, Espluga Viva, Castellers, l’Esbart, Bastoners, Boiets Esquitxafocs, Diables, Geganters, Boc de Biterna i la CAL d’Esplugues hem pogut, cadascú en una representació, col·laborar en aquesta obra interpretant un dels personatges que en configuren el repartiment.

Una gran iniciativa que, entre moltes altres coses, ajuda a fomentar la unió i la col·laboració entre aquest munt d'entitats que, des d'Esplugues, treballem diàriament i des de diferents àmbits per la nostra cultura popular.

Els Pastorets d'Esplugues és un espectacle ple d'agilitat, d’humor, d'ironia, de música i cançons; de crítica política, social i religiosa: Tot plegat fa que, durant les més de dues hores de representació, l’interès no decaigui en cap moment.

Tothom fa el seu paper (o els seus papers). Destacaria, però, els personatges de Salvatore (Jordi Gomila); el cardenal Mouco Fal·lera (Eduard Castelló); Sant Miquele-Gabriele (Chema Sánchez); la Loida (Meri Molero). Gran interpretació, plena de gràcia i humor. Prop de 70 personatges que van desfilant sense parar al llarg de l’obra. I (no ens oblidéssim pas!) els 15 dimoniets i dimonietes que hi aporten la seva innocència infantil, carregada de tendresa.

Darrere dels personatges, 45 persones més s’ocupen de tot el que es cou darrere de les bambolines: regidora, apuntadora, decorats, vestuari, maquillatge, llums, so, músiques, cançons, producció, direcció... i un munt de col·laboradors més.

Teatre popular. Un espectacle únic. Una obra totalment espluguina. Com diu el seu programa de mà: “Una història plena de sentiments i follies diverses, reflex en clau d’humor del món on vivim.”

Una obra original que s’allunya cada vegada més dels clàssics Pastorets de Folch i Torres. Una obra, però, que manté, sobretot i malgrat tot, el seu missatge de pau i amor.

Gràcies per deixar-nos-hi participar!

Per molts anys, i que duri!

JAUME I A "LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA"

Dissabte 20 de desembre, a les 22 h per ETV Llobregat, el programa La Clau de la nostra història girarà a l'entorn de la figura del rei Jaume I El Conqueridor.

Fa 800 anys, el 2 de febrer de 1208, naixia a la ciutat occitana de Montpeller, Jaume I, el que seria rei d’Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller.

El personatge de Jaume I forma part de la història, però també de la llegenda i de l’èpica. El seu regnat destaca, no només per les conquestes territorials, el precedent del que avui coneixem com a Països Catalans, sinó també per altres aspectes també molt importants com, entre altres, l’establiment del codi de lleis que van formar el llibre del Consolat del Mar, la seva política de protecció dels jueus, la reforma monetària o el progrés en l’ordenament jurídic i, evidentment, la redacció d’una de les 4 grans Cròniques catalanes: El llibre dels Feyts.

Comptarem amb la presència de:

Joan Soler i Amigó. Pedagog i escriptor. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel desenvolupament de la seva obra magna "Tradicionari". Ha escrit nombrosos llibres sobre cultura popular i recentment ha publicat una biografia del rei Jaume I titulada El rei Jaume I el Conqueridor: entre la història i la llegenda.

M. Carme Roca. Filòloga i historiadora i es dedica professionalment a l’escriptura. Ha publicat més de trenta llibres, molts d’ells adreçats al públic infantil i juvenil. Ha rebut diversos premis literaris, entre ells el Néstor Lujan de novel·la històrica per Intriga de palau, una història sobre Violant de Bar, vídua del rei Joan I. Amb motiu de l’any Jaume I, ha escrit l’assaig històric Les dones de Jaume I.

El programa es podrà veure en redifusió.

QUE ENS SEMBLAVEN IMMORTALS...

Acompanyant una felicitació de Nadal, he rebut uns versos que comparteixo amb vosaltres:

Mirem enrera i ens divisem llunyans.
Com si fóssim altres.

Veiem aquells pantalons curts…
aquelles trenes…
aquell fred a les mans.

Recordem pares… avis…
Que ens semblaven immortals.

I aquell tió a les golfes,
que entre pols i teranyines ens estava esperant.

ÈTNIA, COMÈDIA I ELS PASTORETS D’ESPLUGUES (2)

Ara, la comèdia...

Des de fa anys i panys que el PSC (abans obertament, recordem-ho, PSC-PSOE) que ens intenta vendre la seva imatge de partit català, completament independent del seu pare el PSOE i disposat a defensar els interessos de Catalunya per damunt de tot.

Portem uns quants mesos en què els dirigents del PSC han muntat una posada en escena de la comèdia del finançament. Reunions, trobades, terminis, discursos, promeses, paraules... Han jugat amb l’ambigüitat que, arribat el cas, serien capaços de trencar, per primera vegada en tota la seva història, la disciplina de vot i posar-se en contra del PSOE i de l’aprovació dels pressupostos espanyols. La memòria històrica, però ens fa recordar infinitat de votacions en què, com en la tristament famosa LOAPA, el PSC ha anteposat els interessos del partit gran, el PSOE, els interessos espanyols,.als interessos de Catalunya.

La comèdia ha estat magnífica. La posada en escena, espectacular. La interpretació dels actors digna d’un Òscar dels de Hollywod. Ha arribat, però, el moment de la veritat; el moment de distingir entre comèdia, entre ficció i realitat.

El moment de veure fins on arriba el compromís del PSC amb Catalunya.

ÈTNIA, COMÈDIA I ELS PASTORETS D’ESPLUGUES (1)

Comencem per l’ètnia...

De cara a les festes de Nadal, ha aparegut un llibre titulat Toc d’alerta, de Salvador Cot, en què el periodista entrevista Jordi Pujol i Heribert Barrera.

M’ha cridat l’atenció una de les preguntes, per a mi mal formulada expressament, amb tota la intenció del món: "Els catalans, a mig termini, acabaran per ser un grup ètnic més dins del territori de Catalunya?"

Tots dos expresidents, hi cauen de quatre grapes. Pujol respon que podria donar-se el cas i Heribert Barrera afirma que fins i tot com a grup ètnic tenim complicat de subsistir. L’error de Pujol i Barrera és no haver respost la pregunta com calia: Grup ètnic? Els catalans no hem estat mai una ètnia.

Els catalans, s’ha dit un munt de vegades, som un poble que s’ha anat formant a través del contacte, i per tant, de la barreja de gent diversa. Així ha estat sempre, amb més o menys intensitat. Inicialment, aragonesos, occitans, àrabs, jueus, sards... Més endavant, francesos, italians... Fa ben poc, andalusos, extremenys, castellans... I recentment, sud-americans, magrebins, africans, paquistanesos...

La nostra identitat cultural i nacional no s’ha basat, com en altres pobles (l’alemany, el francès, el basc...) en el sentit d’ètnia. Els nostres punts forts d’integració i de cohesió han estat sempre la cultura i la llengua; a més, com és lògic, del màxim benestar social i econòmic possible per a tots els ciutadans.

El problema no és d’ètnies. El problema és bàsicament de cohesió nacional, cultural i social. Durant segles l’hem pogut resoldre satisfactòriament. Ara, les dificultats són molt més grans per dues qüestions bàsiques: la primera, l’allau, pel que al nombre i a la diversitat, de persones vingudes d’arreu. La segona, la manca de poder polític i tot el que això comporta: escassa capacitat de decisió i molt poca capacitat financera i legislativa.

Com diu Lluís-Anton Baulenas en l’article L’últim que tanqui el llum, “Si tenim més poder sobirà (sigui via independència o no), en un món globalitzat com l’actual podrem sobreviure amb una certa dignitat. Si no en tenim, el camí inexorable...no s’amoïnin, nosaltres no ho veurem, deixem als néts la tasca de tancar el pis i l’últim que apagui el llum.”

I SIGUES REBEL...

La millor defensa és un bon atac...

Per defensar-nos de l’allau de globalització que ens caurà (que ja ens està caient...) al damunt durant les festes que s’aproximen, des de la comarca de l’Anoia ens arriba una bona eina.

Terratombats és un grup integrat per una vuitena de músics que interpreta des de temes propis fins a clàssics de la Rumba Catalana. La seva proposta és d’una Rumba Catalana engrescadora i íntegrament en català.. Tot plegat amenitzat amb lletres divertides, tradicionalistes i crítiques amb el món que ens ha tocat viure.

Aquí teniu la titulada Que no et prengui el pèl, el Pare Noel

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel

de Maó a Fraga és com una plaga per tot arreu.

Fora del balcó! És un impostor!

Per les nostres festes el que volem veure és el tió

Un paio barbut, gras petit i brut, arriba a l’escola

Ningú l’ha cridat, és l’home del sac, de la coca-cola

Té cara de vell, i el nas vermell, perquè es fot cassalla

És un indecent, espanta a la gent i a la canalla

Li diuen Noel, és un paio cruel, que ve de Lapònia

Ve cada Nadal, a fotre’ns el pal, amb la parsimònia

Per ell lo ideal, en plan comercial, vol que facis gasto

Ell vol que llencem, tot el que guanyem, en qualsevol trasto

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

Un símbol dels rics, i de nens bonics i de casa bona

No és la tradició, és globalització, d’aquesta icona

En veus pel carrer, pels "xinus" també, entra arreu d’estranquis,

I ja n’estic tip, d’aquest malparit "putu" invent dels ianquis

La nostra il·lusió, fer cagar el tió i cantar nadales

Veure els Pastorets, i pels més xiquets, anar a la cavalcada

Cava o xampany, torró d’Alacant, i el caganer al racó

I sigues rebel, al pare noel, fot-li amb el bastó

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

EL CATALÀ, LA CRISI I ELS SINDICATS A "CAL PARLAR DE LLENGUA"

¿Quina és la llengua d’ús habitual en els diferents sectors laborals que componen el món del treball a Catalunya?

¿Els sindicats catalans han de fer normalització lingüística?

¿Existeix una preocupació i una sensibilització pel tema de la llengua en els sindicats catalans més representatius?

¿Com enfoquen, com treballen els diversos aspectes referits a la normalització lingüística?

Cal disposar d'un marc propi de relacions laborals per a Catalunya?

Aquest dijous, 11 de desembre, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua parlarà del català i de la crisi econòmica amb els sindicats UGT, CC.OO. i la Intersindical-CSC.

Els convidats seran;

Toni Mora, Secretari General de Comissions Obreres del Baix Llobregat., escollit molt recentment, en el darrer Congrés celebrat el mes de novembre.

Isabel Pallarès, Secretària confederal de la Intersindical-CSC

Chakir el Homrani, portaveu nacional de l’Avalot Joves de la UGT de Catalunya.

El programa es podrà veure en diferit:

Divendres 12, a les 10 h del matí
Dissabte 13, a les 11.30 h del matí.

PREPARATS PER AL COMBAT!

Som al mes de desembre i, com cada any, ja podem començar a percebre la invasió de tradicions forànies que, sempre puntuals a la seva cita anual, arriben amb la missió de "globalitzar-nos" una miqueta més cada any.

El capdavanter d’aquest exèrcit invasor és aquest home gras, segurament a causa del fast-food, de les hamburgueses i dels hot dogs, amb cara d’haver begut massa i amb un intent de rialla que més aviat sembla la veu gutural d’algun animal de la selva.

L’home no és gaire treballador, no només perquè la seva panxa prominent el delata, sinó perquè té tot un exèrcit de treballadors sense declarar a les seves ordres, que són els que en realitat li fan la feina.

Per si amb tot això no n’hi hagués prou, l’home en qüestió arriba en un trineu arrossegat per uns animalots totalment estranys en el nostre medi i que, a més, volen!!, com si de es tractés d’una mena de “super-rens”.

Com si fos un lladre, s’enfila pels balcons i teulades i ens entra a casa per la xemenia... Em pregunto... quantes cases amb xemeneia deu haver-hi a Catalunya? Mala peça al teler per a aquest invasor gras i mandrós.

Per sort, la societat catalana està preparada per rebre’l. Som a punt per combatre’l com si fos l’avantguarda de l’exèrcit borbònic en la Guerra de Successió!

Estigueu atents! Continuarem informant...

6 DE DESEMBRE

Article 1.- El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República. (Constitució provisional de la República Catalana aprovada a l’Havana, el 2 d’octubre de 1928.)

ACTE DE CLOENDA DEL CENTENARI DE L'ESTELADA

El passat dimatts, 2 de desembre, el Museu d'Història de Catalunya es va quedar petit per cloure els actes de la Comissió 100 anys d'estelada.

Prop de dues-centes persones, la major part històrics militants independentistes, van deixar petita la sala d'actes del Museu d'Història de Catalunya en un emotiu acte de cloenda del conjunt d'activitats que s'han portat a terme tot aquest 2008 per commemorar el centenari de la creació de la senyera estelada.

A més, la major part dels 139 municipis que van penjar l'estelada al balcó consistorial el passat onze de setembre, van ser-hi presents i van recollir una insígnia editada especialment per a l'ocasió. El mateix emblema també va ser entregat als veterans militants independentistes i als represaliats per la seva militància sobiranista.

Podeu llegir la crònica completa de l'acte al web de la CAL d'Esplugues.

LA CATALANITAT AL MÓN

En el nostre post "Dues actituds per a la normalitat" destacàvem el comportament de dues persones pel que fa a l´`us normal de la llengua catalana. Un d'ells, l'artista mallorquí Miquel Barceló, feia el seu discurs d'inauguració de la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU íntegrament en el seu català de les Illes.

E-criteri publica un llarg i interessant article d'en Bertomeu Mestre sobre tot el que va succeir aquell 18 de novembre a la sala de les Nacions Unides. Entre mnoltes altres coses diu:

"Barceló, si vol parlar, ho haurà de fer en francès o en espanyol. Arribat el moment, Miquel va fins al faristol. Porta a les mans el fulletó que s’acaba de repartir, lamentablement (per normativa) només en francès i espanyol. L’obre i llegeix el text en la llengua de Ginebra. En acabar, treu un paper doblegat, el desplega, i llegeix el seu discurs en català.

Just començar la lectura, els traductors romanen paralitzats i sorpresos. Els assistents aixequen una remor. La gran majoria (especialment els qui presideixen l’acte) es posen l’aparell traductor a l’orella. Quan en Miquel acaba de llegir l’original català, agafa de nou el fulletó i reprèn la lectura del text en espanyol. En un espanyol, per cert, que delata que no és la seva llengua materna ni l’habitual. Miquel Barceló, estrafent el protocol i la norma injusta i mal dictada, va fer allò que, segons Espriu, calia fer: “per salvar-nos els mots; per retornar-nos el nom de cada cosa...”.

Crec que el gest no ha estat reconegut per les entitats del país. És el primer català que parla la seva llengua a les Nacions Unides."

L'article parla també d'en Serrat i del que hauria pogut fer aquell any 1968 a Eurovisió si hagués adoptat la "tàctica" Barceló. També ens parla de Pau Casals, del seu discurs a les Nacions Unides i també de l'himne que va compondre. Un himne misteriosament amagat i arraconat en alguna golfa de la seu de l'ONU.

Si el voleu llegir íntegrament cliqueu aquí.

CLOENDA DEL CENTENARI DE L'ESTELADA

Ens fem ressò de l'acte de cloenda del centenari de la bandera estelada. Des de la Comissió del Centenari ens fan arribar la informació següent:

Cloenda del centenari de la senyera estelada
Museu d’Història de Catalunya

2 desembre 08

DESCRIPCIÓ DE L’ACTE:

Abans d’entrar a la sala d’actes del Museu d’Història, es podran observar unes grans vitrines plenes de documents històrics que van de l’any 1908 fins a l’actualitat. Entre altres, s’hi podran veure les dues proves que van portar a la celebració del centenari: la foto del casal català de París amb la primera estelada i el diari espanyolista ‘ara mes que may’ que feia ressò de l’empresonament dels membres de l’associació que cuidava dels catalans independentistes represaliats, que la policia espanyola havia etingut per trobar en aquesta seu un misteriós triangle amb una estrella al centre, envoltats per una llaçada catalana.

A través de fotografies i documentació diversa com revistes, opuscles o llibres l’evolució de l’ensenya independentista tant a publicacions fetes al país, com a l’estranger.

També estarà exposada la primera bandera estelada que es conserva, la que els voluntaris catalans que van lluitar amb l’exèrcit francès durant la Primera guerra mundial.

D’entre els representants polítics i la societat civil, està confirmada la presència entre d’altres, Alfons López Tena, President del Cercle d´Estudis Sobiranistes. Mònica Sabata i Gerard Fernàndez portaveus de la Plataforma pel Dret a Decidir. Elisenda Paluzié, Portaveu de Sobirania i Progrés. Fèlix Martí, President honorari d’UNESCOCAT. Carles Solà, membre de la junta directiva d’Acció Cultural del País Valencià, exconseller d’Universitats i exrector de la UAB. Jordi Carbonell, President d’honor d’ERC. La diputada d’Esquerra al Parlament, Marina Llansana. Miquel Sellarès, membre de la direcció de l’Opinió Catalana. Jordi Cuixart, Vicepresident de l’Euram. Josep Ainaud, consultor. Pedro Morón, escriptor i periodista.

També està prevista l’assistència de més d’un centenar de representants del món municipal que van donar suport a la iniciativa de penjar la bandera estelada al balcó dels seus respectius ajuntaments el passat Onze de setembre. Entre altres, David Alquézar i Claramunt, batlle de Sant Martí de Tous que va ser fins i tot encausat per aquesta acció.

Hi han acudit càrrecs electes de les 41 comarques del Principat i de capitals de comarca com Puigcerdà, les Borges Blanques, i Vilafranca. Van ser 139 les poblacions catalanes, entre elles 9 capitals de comarca, les que van lluir l’estelada al balcó consistorial.

Està confirmada l’assistència per a l’ocasió de veterans lluitadors independentistes. Militants de 94 anys d’edat que havien estat membres de la Unió Catalanista (1891-1936), d’Estat Català (1922), Nosaltres Sols (1931-1934), del Partit Nacionalista Català (1932-1936) i el Front Nacional de Catalunya (1940-1990), membres del moviment escolta; del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (1968 fins a l’actualitat); Psan-provisional; Independentistes dels Països Catalans; Moviment de defensa de la Terra; Comitès de Solidaritat amb els patriotes catalans; independentistes represaliats en l’operació Garzón de 1992; de Catalunya Lliure i d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La representació comptarà amb la presència d’exiliats com el fill de Pere Seras, un dels màxims exponents del nacionalisme català a l'Argentina. Seras, col·laborador del setmanari Nación Catalana i de les revistes Ressorgiment i Galeuzca, va ser president i fundador del Comitè Llibertat. El 1928 va responsabilitzar-se de l'entrada clandestina de l’Uruguai a l'Argentina tant de Francesc Macià com de Ventura Gassol.

Està prevista l’assistència de la filla del militant més jove dels integrants dels escamots d’Estat Català que amb Francesc Macià al capdavant van intentar alliberar Catalunya el 1926 des de la vila de Prats de Molló, a la Catalunya Nord. Així com dels pilars del Front Nacional de Catalunya que durant els temps del final de la guerra 1936 a 1939, fins a passada la segona guerra mundial lluitaren contra el feixisme espanyol, salvant a milers de soldats aliats, jueus, polonesos i s’enfrontaren amb el feixisme espanyol. Molts d’ells per aquests motius foren reconeguts per els exèrcits aliats i per el govern francès acabada la segona guerra mundial per la seva decidida lluita contra el nazisme.

Els integrants de la tancada i històrica Llibreria Plubia–Ballester també rebran un reconeixement, així com tants d’altres independentistes veterans que han estat tota la seva vida treballant per la llibertat del país. Per alguns d’ells malhauradament aquest reconeixement arriba massa tard, causa pel qual seranrepresentats per les seves parelles o fills.

L’acte dividit en tres parts, repassarà totes les activitats portades a terme per la Comissió, informant del darrer acord de l’Ajuntament de Barcelona perquè la ciutat dediqui un carrer al creador de la l’ensenya independentista catalana. Exemple que en breu seguiran altres poblacions tal com van aprovar els consistoris de Vic i d’altres poblacions.

A cada representant d’Ajuntament que va penjar l’estelada al balcó per commemorar el centenari de la bandera independentista i als patriotes veterans que s’han mantingut ferms amb el seu ideal se’ls hi farà entrega una insígnia commemorativa dels 100 anys de l’estelada.