La CAL d'Esplugues ens prenem uns dies de vacances. Ens reincorporarem a partir del 16 d'agost.
Mentrestant, que passeu un molt bon estiu i... ja ho sabeu...
Que tingueu molt bona feina!
26.7.08
XAVIER MIR: DIA 56 I 57 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (56 i 57)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 26 de juliol de 2008 09:11h
Dies 56 (dissabte) i 57 (diumenge) de la vaga
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 26 de juliol de 2008 09:11h
Dies 56 (dissabte) i 57 (diumenge) de la vaga
25.7.08
AVÍS D'URGÈNCIA
Notícia: Segons el darrer baròmetre del CEO, la xifra de partidaris d’un Estat independent per a Catalunya ha baixat del 17,6% al 16,1%...
AVÍS D’URGÈNCIA
AVÍS D’URGÈNCIA
S’ha perdut un 1,5% d’independentistes
Es prega a qui els localitzi que avisi ràpidament al 16,1 % d’independentistes que encara rondem per aquest nostre país dels esvorancs.
Si algun col·lectiu, partit o grupuscle ens els ha segrestat, si us plau, torneu-nos-els, que som molt poquets, i ens fan falta per omplir aquestes estadístiques tan maques i polides que de tant en tant es publiquen.
Si són d'Esplugues, és de vital importància que tornin... només en som 55...
LA MANIPULACIÓ SUBLIMINAL ARRIBA AL CINEMA
La manipulació de la situació lingüística a Catalunya s’estén fora de l’Estat espanyol.
A You Tube podem visionar aquest fragment de la pel·lícula hispanofrancesa “L’auberge espagnole”. L’argument és sobre un noi francès que somnia amb ser escriptor. Va a viure un any a Barcelona mitjançant el programa Erasmus. Aquí, juntament amb altres estudiants estrangers, sent l’enyorança i… atenció!!... el xoc cultural i les dificultats de l’idioma, ja que les classes són en català!
Si visioneu l’escena veureu una situació força real, una estudiant demana al professor que faci les classes en espanyol i no en català, i un desenllaç que es troba allunyat de la realitat quotidiana que es viu a la universitat: el professor es manté ferm i continua la classe en la llengua pròpia del país. Veureu també que, a banda d’aquest “final” no gaire habitual, el personatge del professor és presentat com de mal educat, antipàtic i prepotent.
Malgrat totes les raons de pes que justifiquen que el professor continuï la classe en català, és evident que aquest serà un personatge que caurà molt malament als espectadors i, de retruc, aconseguiran que Catalunya i el català siguin vistos com un país ple de gent intol·lerant i amb una llengua que s'imposa fins i tot als "pobrets" estudiants que vénen a aprendre a les universitats catalanes.
XAVIER MIR: DIA 55 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (55)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 25 de juliol de 2008 10:56h
Dia 55 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc divendres, 25 de juliol de 2008 10:56h
Dia 55 de la vaga.
TERCERA TEMPORADA DE "CAL PARLAR DE LLENGUA"
Enguany, s'ha acomplert la tercera temporada del programa CAL Parlar de Llengua que, des de l'octubre de 2005, emet ETV Llobregat.El darrer número de la revista "L'Escletxa" publica un ampli reportatge sobre els tres anys d'aquest projecte que ja s'ha convertit en una realitat dins del marc de la televisió comarcal.
Us reproduïm l'article de la revista:
La idea
El darrer trimestre del 2004, la CAL d’Esplugues va començar a parlar sobre una idea ambiciosa: emetre un programa sobre llengua a ETV Llobregat. La idea no només era ambiciosa, sinó que també era complicada de dur a terme. En primer lloc, perquè mai fins llavors s’havia fet un programa per ETV que tractés el tema lingüístic i no sabíem quina acceptació podria tenir per part de la direcció de l’emissora. En segon lloc, pel gruix de feina que podia representar i que havíem de ser capaços d’assumir per tal que el programa no fos flor d’un dia, sinó que tingués un continuïtat en el temps. I, en darrer lloc, perquè calia fer un programa que reunís uns mínims exigibles de qualitat en tots els aspectes.
Finalment, el mes de gener de 2005, la CAL d’Esplugues presentava un projecte de programa de televisió a la direcció d’ETV Llobregat. El projecte consistia en l’emissió d’un programa mensual de televisió, ideat, produït, dirigit i presentat per la CAL d’Esplugues que tractaria temes diversos units per un fil conductor: la llengua catalana, que seria l’eix central a l’entorn del qual giraria cada programa.
ETV Llobregat
Finalment, el mes de gener de 2005, la CAL d’Esplugues presentava un projecte de programa de televisió a la direcció d’ETV Llobregat. El projecte consistia en l’emissió d’un programa mensual de televisió, ideat, produït, dirigit i presentat per la CAL d’Esplugues que tractaria temes diversos units per un fil conductor: la llengua catalana, que seria l’eix central a l’entorn del qual giraria cada programa.
ETV Llobregat
ETV Llobregat és una emissora de televisió amb 25 anys d’història, amb una àrea de difusió que arriba a àmplies zones del Baix Llobregat i del Barcelonès, i que ha estat recentment guardonada amb el premi Joan Coromines a la millor iniciativa local en favor de la llengua i la cultura catalanes.
El mes de juny de 2006, va aconseguir una de les 59 llicències de canals de televisió local digital concedides pel CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i, darrerament, ha estat una de les emissores que han impulsat l’Agrupació de Televisions Digitals Independents (TDI), un nou projecte que farà que les televisions locals o comarcals puguin arribar, mitjançant convenis i connexions amb altres emissores del territori, arreu dels Països Catalans.
Segons el darrer estudi d’audiència (agost de 2007) realitzat per “Infortécnica” (consultable a www.audiencia.org), ETV Llobregat, té una audiència potencial de 800.000 persones, de les quals la segueixen de forma reiterada més de 80.000.
Comencem...
La direcció d’ETV va creure des del primer moment en el projecte. Així, el programa número 1 s’emetia el mes de maig de 2005. El tema central era "La llengua als Instituts" i la convidada especial va ser la lingüista i escriptora Carme Junyent.
Des de llavors, 32 programes més, 15 durant la primera temporada, 9 en la segona i 8 que portem fins ara en aquesta ja tercera temporada del programa.
Primera temporada
En els 15 primers programes, la síntesi dels quals vam aplegar en un petit llibre, vam poder parlar, sempre a l’entorn de la llengua, sobre temes diversos com la immigració, el Correllengua, els ajuntaments del Baix, el projecte de nou Estatut, els Serveis de Català, la música al Baix, la premsa local, els Països Catalans, les televisions locals, l’esport a Esplugues o la immigració marroquina a la comarca. També vam mantenir dues converses molt interessants, una amb el sociolingüista Jordi Solé i Camardons i l’altra amb la poetessa de Sant Feliu, Joana Raspall.
El mes de juny de 2006, va aconseguir una de les 59 llicències de canals de televisió local digital concedides pel CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i, darrerament, ha estat una de les emissores que han impulsat l’Agrupació de Televisions Digitals Independents (TDI), un nou projecte que farà que les televisions locals o comarcals puguin arribar, mitjançant convenis i connexions amb altres emissores del territori, arreu dels Països Catalans.
Segons el darrer estudi d’audiència (agost de 2007) realitzat per “Infortécnica” (consultable a www.audiencia.org), ETV Llobregat, té una audiència potencial de 800.000 persones, de les quals la segueixen de forma reiterada més de 80.000.
Comencem...
La direcció d’ETV va creure des del primer moment en el projecte. Així, el programa número 1 s’emetia el mes de maig de 2005. El tema central era "La llengua als Instituts" i la convidada especial va ser la lingüista i escriptora Carme Junyent.
Des de llavors, 32 programes més, 15 durant la primera temporada, 9 en la segona i 8 que portem fins ara en aquesta ja tercera temporada del programa.
Primera temporada
En els 15 primers programes, la síntesi dels quals vam aplegar en un petit llibre, vam poder parlar, sempre a l’entorn de la llengua, sobre temes diversos com la immigració, el Correllengua, els ajuntaments del Baix, el projecte de nou Estatut, els Serveis de Català, la música al Baix, la premsa local, els Països Catalans, les televisions locals, l’esport a Esplugues o la immigració marroquina a la comarca. També vam mantenir dues converses molt interessants, una amb el sociolingüista Jordi Solé i Camardons i l’altra amb la poetessa de Sant Feliu, Joana Raspall.
Segona temporada
La segona temporada la vam estructurar de forma diferent. Per "Cal Parlar de Llengua", van anar desfilant personatges coneguts i reconeguts com Enric Gomà (guionista de sèries com "Poble Nou", "Nissaga de Poder" i director de "Caçadors de paraules"); Matthew Tree (escriptor, periodista i tertulià habitual als mitjans de comunicació);
Oriol Junqueras (llicenciat en Història i també conegut tertulià); Patricia Gabancho (escriptora, autora de "El preu de ser catalans"); Màrius Serra (traductor i escriptor); Víctor Alexandre (escriptor, autor, entre altres, de l’obra de teatre "Èric i l’exèrcit del Fènix"); Jaume Piquer, "Jimmy Jazz" (activista i dinamitzador cultural) i, en el darrer programa, la popular cantant Núria Feliu.Cadascun dels programes d’aquesta segona temporada incloïa una part dedicada al món de la glosa i la cançó improvisada als Països Catalans. Així, vam poder conèixer i gaudir de les diferents tonades que componen aquest ric univers de la glosa de la mà dels millors especialistes del moment. Durant aquests 9 programes, vam poder escoltar tonades com la dels glosadors de Menorca; la jota de les terres de l’Ebre; la cançó de simbomba mallorquina; les corrandes del Carolino; el garrotín de Lleida o les Nyacres de l’Empordà.
Tercera temporada
Durant aquesta tercera temporada hem passat pel programa:
Pere Comellas ("Contra l'imperialisme lingüístic. A favor de la linguodiversitat."); Jordi Sedó ("La llengua catalana, senya d’identitat nacional"); Klaus Jürgen Nagel ("Catalunya explicada als alemanys"). També hem parlat amb en Ramon Carner de les “begudes amb consciència nacional”. El món dels blocs en català també han tingut cabuda a "Cal Parlar de Llengua" i vam tenir amb nosaltres a Xavier Mir i al director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo. L’Èric Bertran i el seu llibre "L’institut de la vergonya"; en Jordi Bilbeny i la catalanitat de Colom i de Cervantes, han estat altres convidats d’excepció del programa. En el dos darrers programes de la temporada hem pogut conversar amb en Jordi Esteban sobre el projecte “Xerrem” per promoure l’ús social del català i amb en Josep Poveda, de la Fundació Manuel de Pedrolo, sobre l'obra i la personalitat de l'escriptor català.A més, durant aquesta temporada hem volgut donar cabuda i veu en la part final del programa a algunes de les entitats de cultura popular i tradicional d’Esplugues.
34 programes... comparats amb les grans xifres que es mouen en els mitjans audiovisuals poden semblar poca cosa. Us ben assegurem, però, que signifiquen molt. La llengua és present en tots els àmbits de la nostra vida. Malgrat això, cap televisió del nostre país li ha dedicat 33 programes. ETV Llobregat i la CAL ho han fet. Convidats diversos, temes i notícies diferents girant al voltant de l’eix central de la llengua.Un programa pensat per parlar de la llengua catalana. Un programa que ha presentat persones, entitats, grups i associacions que treballen, de manera directa o indirecta, pel català. Tot això amb diversos objectius, però sobretot, el d’intentar ser una eina més de debat sobre la llengua catalana i de conscienciació sobre la necessitat de promocionar-la i d’estendre el seu ús a tots els àmbits.
Des de la CAL d’Esplugues, hem volgut aportar el nostre petit gra de sorra a aquest immens esforç col·lectiu per la llengua que tants homes i dones anònims duen a terme al llarg del territori dels Països Catalans. Hem intentat fer entendre a la gent aquella frase tan encertada de Lorenç Valverde: “Seria un error pensar que la llengua només és una qüestió de filòlegs, com ho seria pensar que la salut només és qüestió de metges. “
32 programes i tres anys de feina. Una feina per la llengua que cal que continuï. Permeteu-nos, doncs, que acabem aquest article amb la frase que, des del maig de 2005, tanquem cada programa de "Cal Parlar de Llengua":
Que tingueu molt bona feina!
XAVIER MIR: DIA 54 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (54)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 24 de juliol de 2008 17:12h
Dia 54 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dijous, 24 de juliol de 2008 17:12h
Dia 54 de la vaga.
24.7.08
EPPUR SI MUOVE...
Finalment, les pressions rebudes han fet que el diputat Felip Puig demanés excuses per les seves declaracions sobre el català del President de la Generalitat. "Lamento -diu- les meves declaracions desafortunades..."
Desafortunades? Montilla destrossa el català, ras i curt. Aquesta és una realitat objectiva i per la qual ningú hauria de demanar disculpes.
El problema radica en fet que confonem els termes. Com fa la Pilar Rahola en un article (curiós... en castellà...) publicat a La Vanguardia en què defensa Montilla i els socialistes i ataca Puig i els convergents. Confon els termes perquè una cosa és el nivell assolit en l'aprenentatge d'una llengua (de qualsevol llengua) i una altra de molt diferent les idees, el comportament individual i el sentiment de pertinença a una comunitat nacional.
Evidentment que un es pot sentir català i defensar Catalunya tot destrossant un dels seus signes d'identitat com és la llengua. No és incompatible. Com també es pot ser anticatalà tot parlant de manera curosa i perfecta. Això ningú ho discuteix.
Rahola, però, barreja termes i conceptes. No vull entrar a valorar els seus arguments en què destaca la voluntat de pertinença al país de socialistes com el president Montilla o la diputada Manuela de Madre (potser també caldria afegir ministres com Corbacho i d'altres personatges de l'entorn socialista). La clau es troba en el model de país amb el qual aquests polítics es poden sentir identificats i que es troba a anys llum del que molts catalans desitjaríem. Aquesta seria una altra discussió. Catalans que defensen un projecte nacional espanyol i, enfront d'ells, d'altres que creuen en un projecte nacional català.
Poden escriure els articles que vulguin, oferir tots els arguments que calguin i demanar les disculpes que creguin oportunes... malgrat tot... el president de la Generalitat (i no és l'únic) destrossa el català.
Eppur si muove...
23.7.08
ELS MESTRES DEL PRESIDENT?
Els companys del bloc ulldepoll.cat han publicat aquest full informatiu del PSC de les Borges del Camp...
Cliqueu damunt la imatge per veure-la més gran
Ara comencem a entendre el català del president...
És potser el Sr. Enric Llorens el mestre del Molt Honorable?
XAVIER MIR: DIA 53 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (53)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 23 de juliol de 2008 10:22h
Dia 53 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 23 de juliol de 2008 10:22h
Dia 53 de la vaga.
DALTONISME O CEGUERA VOLGUDA?
El Boss ha passat una vegada més per Barcelona. No vaig poder assistir a cap dels seus dos concerts, però vaig seguir la informació amb l'interès d'un "fan" dels antics, d'un "fan" de sempre.No em va sorprendre llegir a l'AVUI que "l'escenari era una magnífica construcció coronada per dues banderes, una a cada banda, la nord-americana i la catalana..." De fet, era totalment conseqüent amb el comportament i el tarannà de Bruce Springsteen, un home que sempre ha mostrat un gran respecte pels països on actua.
Per això no podia entendre com altres mitjans de comunicació, escrits o audiovisuals, em parlaven d'un escenari amb "dues grans banderes americanes". Ho hauria pogut comprendre si els mitjans haguessin estat espanyols (ja sabem com manipulen la informació referent a Catalunya), però el cas és que es tractava de diaris i emissores "catalanes".
Avui he pogut veure que no vaig ser l'únic sorprès. He llegit l'article de Sebastià Alzamora (ell sí que va ser-hi, al concert) i coincideix fil per randa amb el que jo mateix havia vist i pensat.
Alzamora acaba el seu article dient:
En tot cas, ja és gros que un senyor de Nova Jersey demostri creure més en Catalunya que alguns que hi han nascut.
22.7.08
LA NOSTRA PÀTRIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA
Per ser català s'ha de pagar un petit, petitíssim, peatge: parlar la nostra llengua.Mai no hem preguntat a ningú de qui és fill ni on va néixer, sempre hem cregut que qui parla català és català, i s'ha acabat el bròquil. Ara hi ha savis que fan grans dissertacions sobre l'independentisme català que s'expressa en castellà, àrab o romanès. Romanços. Si no tenim llengua no tenim res, i és que l'única cosa que tenim és la llengua". (Joan Oliver, exdirector de TV3. 22 de juliol de 2008)
La nostra pàtria és la nostra llengua. (Joan Fuster)
XAVIER MIR: DIA 52 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (52)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 22 de juliol de 2008 10:00h
Dia 52 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 22 de juliol de 2008 10:00h
Dia 52 de la vaga.
21.7.08
MONTILLA, PUIG I EL CATALÀ
Dos apunts més sobre les controvertides declaracions d'en Felip Puig sobre el català del president de la Generalitat.
Primer apunt. Felip Puig declarava, no sabem si volent dissimular les seves afirmacions, que "no sóc un integrista lingüístic. Tinc molts amics amb els quals parlo en castellà."
El se
nyor Puig deixa al descobert dos dels principals errors que cometem des de fa anys els catalanoparlants. D'una banda, parlar en castellà a persones que, no només ens entenen perfectament en català, sinó que moltes estan en condicions de parlar-lo. D'altra banda, el fet d'anomenar "integristes" aquells catalanoparlants que procurem fer servir sempre la nostra llengua al nostre país.
nyor Puig deixa al descobert dos dels principals errors que cometem des de fa anys els catalanoparlants. D'una banda, parlar en castellà a persones que, no només ens entenen perfectament en català, sinó que moltes estan en condicions de parlar-lo. D'altra banda, el fet d'anomenar "integristes" aquells catalanoparlants que procurem fer servir sempre la nostra llengua al nostre país.Els ciutadans que intentem fer del català una llengua normal d'ús i de referència, i que ho fem d'una manera tan senzilla i tan poc agressiva com és parlar-la en el seu propi territori, abans érem considerats com a "maleducats" i ara com a "integristes". I això ens ho diuen els mateixos conciutadans de pàtria i de llengua.
Segon apunt. He sentit en una d'aquestes famoses tertúlies d'intel·lectals que tan proliferen en el mercat audiovisual, que el fet que Montilla destrossi el català és un fet normal i lògic, habitual a l'àrea metropolitana i que... atenció!... forma part de l'evolució de la llengua (??!!).
Sí, és cert... les llengües no són elements estàtics. Les llengües són elements vius que evolucionen, canvien, es modifiquen, s'empobreixden o s'enriqueixen i, també, viuen i moren.
Sí, és cert... El català -com el castellà, l'anglès, o el danès- no és el mateix ara que fa cent anys, ni evidentment és idèntic al català d'Ausiàs March o de Joanot Martorell. Només les llengües "mortes" com el llatí romanen inalterables.
Ara bé, pretendre que el català del president de la Generalitat o el que parlen milers de persones a l'àrea metropolitana de Barcelona és el producte d'un "procés evolutiu" de la llengua catalana, això no s'ho pot empassar ningú.
No és un procés evolutiu... és un procés degenaratiu. Algunes caracerístiques fonètiques pròpies de la llengua catalana, com és el cas de la sonoritat identificadora de determinades consonants o grups consonàntics: el cas de les elisions en els contactes de les tires fòniques; l'obertura i tancament de les vocals; la vocal neutra, en el cas del català oriental, són un clar exemple d'un procés degradatori de la llengua oral que s'acosta cada vegada més a la seva veïna el castellà.
El procés fonètic es viu també en els elements sintàcits o de formació del discurs. Moltes de les frases que sentim (o potser també que ja pronunciem) són calcs sintàctics del castellà. Només heu de parar l'orella quan aneu pel carrer, quan sentiu la ràdio o quan mireu la televisió.
Aquesta tendència "evolutiva" de la llengua no és res més que un procés d'absorció del català per part del castellà. ¿Si algun dia la fonètica catalana és igual a la castellana, i la sintaxi i la formació del discurs és una simple traducció de la llengua espanyola, estarem parlant una llengua diferent o podrem dir que hem "evolucionat" cap a una nova forma dialectal, amb més o menys matisos diferents, de la nostra llengua veïna?
JORDI VENDRELL, LA PRIMERA"CROSTA"
En el post del passat 18 de juliol, comentàvem el procés de depuració engegat pels mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió contra determinats periodistes que, malgrat que exercien les seves obligacions amb una professionalitat encomiable i malgrat ser la majoria líders d'audiència en la seva franja horària, eren titllats de poc "pluralistes". És a dir, que formaven part de l'anomenada "crosta nacionalista" que calia eliminar.Vam citar un munt de professionals que, per una o altra raó i amb mètodes i conseqüències diferents, havien estat arraconats de la primera línia dee les emissores. Vam tenir, però, un oblit imperdonable; potser el primer que va patir la manera que té d'entendre el país i els mitjans de comunicació el partit que ara governa: el PSC.
Un article de Vicent Partal titulat "De Vendrell a Bassas", ens l'ha fet recordar. Llegiu-lo, perquè és una excel·lent reflexió sobre el procés de desnacionalització que, ja fa molts anys, van engegar el PSC.
Sí. El procés no és nou. Les intencions i els objectius arrenquen de molt lluny i el 10 de juliol de 1992 n'és, potser, el punt de partida més viisble. Llegint en Vicent Partal el 
recordo com si fos ara:
recordo com si fos ara:S'acabava la temporada d'un programa de tertúlia que s'emetia cada dia de 3 a 4 de la tarda: L'Orquestra. De fet, havia de ser el penúltim programa, però va acabar sent el darrer. Aquell dia, el conductor del programa xerrava dels temes d'actualitat amb els seus convidats: Josep M. Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades i es van comentar les detencions i les tortures, massives i totalment arbitràries, que es produïen en aquell mes en què havien de tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona. Unes detencions, unes tortures que anaven dirigides contra tota persona que s'hagués distingit pel seu ideari i el seu activisme independentista. Unes detecions, unes tortures que, sistemàticament eren silenciades per la resta de mitjans de comunicació "catalans".
La reacció va ser fulminant. El conductor del programa va ser destituït i l'espai eliminat de la graella de Catalunya Ràdio. Gairebé ningú, gairebé cap mitjà, se'n va fer 
ressò. Els Jocs Olímpics, amb tota la seva càrrega de manipulació i de censura, ho van ocultar tot.
ressò. Els Jocs Olímpics, amb tota la seva càrrega de manipulació i de censura, ho van ocultar tot.Anys més tard, els tribunals europeus condemnaven l'Estat espanyol per aquelles detencions i aquelles tortures que, un llunyà 10 de juliol de 1992, havia denunciat en el seu programa un periodista honrat, independent i bon professional. Un periodista que va morir, a l'edat de 54 anys, un mes de juliol de 2001: Jordi Vendrell.
Escolteu el darrer programa de "L'Orquestra"
XAVIER MIR: DIA 51 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (51)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 21 de juliol de 2008 09:42h
Dia 51 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 21 de juliol de 2008 09:42h
Dia 51 de la vaga.
XAVIER MIR: DIA 50 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (50)
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 20 de juliol de 2008 11:34h
Dia 50 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 20 de juliol de 2008 11:34h
Dia 50 de la vaga.
20.7.08
CANTA I LLUITA PER LA LLIBERTAT
Mare, on sigui que hi hagi un poli pegant un tío,on sigui que plori un nou nascut i afamat,
on es lluiti contra la sang i l'odi que hi ha a l'aire,
busca'm, mare, seré allà.
busca'm, mare, seré allà.
On sigui que hi hagi algú lluitant per aconseguir un lloc,
o un treball digne, o una mà que l'ajudi.
On sigui que algú estigui lluitant per ser lliure
mira'ls als ulls mare, em veuràs a mi.
o un treball digne, o una mà que l'ajudi.
On sigui que algú estigui lluitant per ser lliure
mira'ls als ulls mare, em veuràs a mi.
Bruce Springsteen
The Ghost of Tom Joad-El Fantasma de Tom Joad
Parla del futur, però és el present...
Hem viscut un recés en les llibertats civils i hem de lluitar...
Bruce Springsteen
Camp Nou. 19 de juliol de 2008
XAVIER MIR:DIA 49 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (49)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 19 de juliol de 2008 11:34h
Dia 49 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 19 de juliol de 2008 11:34h
Dia 49 de la vaga.
19.7.08
XAVIER MIR: DIA 48 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (48)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 18 de juliol de 2008 21:04h
Dia 48 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc divendres, 18 de juliol de 2008 21:04h
Dia 48 de la vaga.
EL CATALÀ DE MONTILLA
Doncs sí... El president de la Generalitat, el Sr.José Montilla, destrossa el català....
Felip Puig va mostrar el seu astorament i la seva indignació davant el fet que el president d’un país destrossi la llengua nacional en públic... Evidentment, només ho fa en públic, perquè en privat tinc dubtes molt seriosos que faci servir la llengua catalana per a alguna cosa.
Les desqualificacions cap a Puig han crescut com l’escuma. És un bon terreny perquè els nostres polítics i professionals dels mitjans facin les seves declaracions i els seus articles "políticament correctes" i diguin allò que és agradable per a moltes oïdes.
Felip Puig va mostrar el seu astorament i la seva indignació davant el fet que el president d’un país destrossi la llengua nacional en públic... Evidentment, només ho fa en públic, perquè en privat tinc dubtes molt seriosos que faci servir la llengua catalana per a alguna cosa.
Les desqualificacions cap a Puig han crescut com l’escuma. És un bon terreny perquè els nostres polítics i professionals dels mitjans facin les seves declaracions i els seus articles "políticament correctes" i diguin allò que és agradable per a moltes oïdes. En aquest tema tothom hi diu la seva... amb un error de partida molt important: es parteix de la base de considerar el president Montilla com un immigrant més que està aprenent la llengua del país d’acollida.
Hi ha milers de persones al país que estan aprenent català. Treballo amb ells des de fa molts anys. Gent vinguda d’arreu...la majoria acabats d’arribar, alguns que ja fa anys que són entre nosaltres. Tots hi dediquen una part important del seu temps, la majoria després d’una jornada de 8, 10 o més hores de feina. Arriben a les classes cansats i, malgrat això, la majoria es posen a la feina amb entusiasme. Alguns abandonen per diversos motius, entre ells el fet que se n'adonen de l'escassa necessitat real que tenen de saber català.
Hi ha milers de persones al país que estan aprenent català. Treballo amb ells des de fa molts anys. Gent vinguda d’arreu...la majoria acabats d’arribar, alguns que ja fa anys que són entre nosaltres. Tots hi dediquen una part important del seu temps, la majoria després d’una jornada de 8, 10 o més hores de feina. Arriben a les classes cansats i, malgrat això, la majoria es posen a la feina amb entusiasme. Alguns abandonen per diversos motius, entre ells el fet que se n'adonen de l'escassa necessitat real que tenen de saber català.Durant la convivència setmanal amb ells sorgeixen moltes qüestions relacionades amb el país i amb la llengua. De fet, es pregunten perquè els exigim que parlin el català amb cura, que s'esforcin amb pronunciar-lo bé, que mirin de fer servir les paraules correctes i adequades... ¿Per què, si ells mateixos et posen un munt d'exemples de polítics, de professionals dels mitjans de comunicació, de convidats i tertulians 
dels programes de ràdio i televisió que acostument a trepitjar la llengua amb impunitat absoluta?
dels programes de ràdio i televisió que acostument a trepitjar la llengua amb impunitat absoluta? Passen, però, els mesos i els cursos i molts d’ells aconsegueixen parlar i escriure el català. Alguns amb un bon nivell i altres no tant. Tant se val. Em trec el barret davant d’ells. Mai ningú d’aquest país hauria de recriminar-los res en relació a la llengua. La parlin com la parlin. El seu esforç és digne d'admirar.
Però aquesta gent no són el president Montilla. Com tampoc es poden comparar amb alguns professionals de la ràdio i la televisió que déu n’hi do com destrossen la llengua. Ells no són la màxima autoritat, la màxima representació d’un país ni tampoc tenen la llengua com la principal eina de professió.
Feli Puig no és precisament sant de la meva devoció; malgrat això, corroboro les paraules que ahir va pronunciar al Parlament:
Però aquesta gent no són el president Montilla. Com tampoc es poden comparar amb alguns professionals de la ràdio i la televisió que déu n’hi do com destrossen la llengua. Ells no són la màxima autoritat, la màxima representació d’un país ni tampoc tenen la llengua com la principal eina de professió.
Feli Puig no és precisament sant de la meva devoció; malgrat això, corroboro les paraules que ahir va pronunciar al Parlament:
Vostè, senyor Montilla, no és un becari ni un estudiant d’Erasmus; no és un immigrant acabat d’arribar, ni un directiu d’una multinacional que està de pas. Vostè, com a primera autoritat institucional d’aquest país, hauria de tenir un nivell de major autoexigència lingüística. Si vol vostè, l’equivalent al nivell C que, recordi, és obligat per a més de 300.000 funcionaris.
18.7.08
CADA VEGADA HI HA MENYS "CROSTA"...
En Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament, és un vell conegut de les pàgines d'aquest bloc. Només cal repassar les seves "bones" referències en els nostres articles del mes de febrer o de desembre de 2007.
Situem-nos ara en el 4 de desembre de 2007. El Periódico publica una entrevista amb el Sr. Joan Ferran:
Volem una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes. Que serveixin a tots els catalans i s'abstinguin de fer proselitisme sobiranista i de construir pàtries [...]Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat [...]Quan un director de programa, encara que sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle, pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació...
Volem una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes. Que serveixin a tots els catalans i s'abstinguin de fer proselitisme sobiranista i de construir pàtries [...]Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat [...]Quan un director de programa, encara que sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle, pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació...
A primers de juny d'enguany, el "pal·ladí "de l'espanyolisme a Catalunya hi tornava de nou amb la seva particular croada contra les "forces del mal nacionalistes" ubicades, sobretot, als mitjans de comunicació de la Generalitat.
Divendres 18 de juliol (data significativa, per a més inri), després de 14 anys al capdavant del programa líder d’audiència “El Matí de Catalunya Ràdio”, Antoni Basses ha dit el seu darrer “Bon dia” als oients i ha fet el seu darrer cafè amb els tertulians habituals. Les seves darreres paraules han estat: Si la classe política del país no pot aguantar un programa com aquest, és que tenim una democràcia molt justeta... El poder mai no en té prou.
La directora general ha justificat la no renovació del locutor per la seva manca de “pluralitat”. Tres condicions li exigien a en Bassas per a la seva renovació: “més pluralitat, tant política com de gèneres, d'edats i de visions de la societat en què vivim.”
¿No noteu una certa semblança entre aquests arguments i els de l’inefable Sr. Joan Ferran?
Les tesis i les directrius més espanyolistes del PSC estan fent forat i aconsegueixen eliminar professionals que molesten i amb ells també les “crostes” que comporten els seus programes. Víctor Alexandre ho comenta en un article sobre la desaparició del programa de Mònica Terribas, “La nit al dia”: Era l'únic espai informatiu que escapava una mica al control de l'ideari marcat des del carrer Nicaragua de Barcelona, però el prestigi professional de la seva presentadora 
ho impossibilitava.
“La nit al dia”... Jordi Basté... Toni Clapés... Toni Arbonés... Josep Maria Solé i Sabaté... Rita Marzoa... avui, ha estat el torn de l’Antoni Bassas. Demà... (queda algú, encara?).
El Sr. Joan Ferran, i amb ell els espanyolistes del PSC, poden sentir-se satisfets. Cada dia hi ha menys crosta nacionalista a les emissores de la Corporació.
I no us perdeu...
L'article d'en Salvador Cardús a l'AVUI...
El vídeo del comiat de l'Antoni Bassas a Vilaweb...
I ELS CATALANOPARLANTS?
Ahir, la Plataforma per la Llengua va presentar, conjuntament amb 23 entitats d'immigrants, el seu manifest "El català, llengua comuna".
Aquesta senzilla frase és l'única taula de salvació per a la llengua catalana. O fem del català la llengua d'ús i d'interacció habitual als Països Catalans, o ja podem començar a cantar-li les absoltes.
El dia de Sant Jordi, en la presentació del manifest, l'escriptora Najat El Hachmi va deixar clar que "qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca", i afegia que "només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no texcloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot".
Més clar, l'aigua... Ahir, immigrants llatinoamericans, senegalesos, palestins i xinesos reivindincaven el català amb el missatge "Parla'ns en català"...
I mentrestant... heu reflexionat sobre què estem fent els catalanoparlants?
17.7.08
XAVIER MIR: DIA 47 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (47)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 17 de juliol de 2008 16:59h
Dia 47 de la vaga
xaviermir Vaga de bloc dijous, 17 de juliol de 2008 16:59h
Dia 47 de la vaga
EL BLOC GRAN DEL SOBIRANISME
L'1 de juliol d'enguany va néixer el Bloc gran del sobiranisme. En poc més de 15 dies ha rebut ja 11.100 visites, un bon indicador que el bloc atrau internautes interessats en visitar un nou espai de debat sobre el sobiranisme.De moment, set són els blocaires de prestigi que opinen amb els seus escrits. Noms coneguts dins de la xarxa com el de Xavier Mir, blocaire que ens va visitar a CAL Parlar de Llengua ique actualment manté una vaga de bloc que porta ja 46 dies. L'acompanyen articulistes com Joan Arnera (Les intencions mecàniques); Manel Bargalló (Des de l'exili); Enric Canela; David Morgades (El racó de Mataró); Josep Sort (Per una Catalunya lliure) i Víctor Tarradellas.
Cada un dels blocaires té un dia assignat per penjar el seu post. Set blocaires diferents i set punts de vista distints sobre el procés de sobirania que un dia o altre caldrà engegaren aquest país. Set persones que cada dia de la setmana ens ofereixen la seva visió particular sobre l'actualitat nacional i sobre aquells temes que més ens afecten. Benvinguda sigui, doncs, aquesta nova eina de debat, de formular i contrastar idees i de conscienciació nacional.
XAVIER MIR: DIA 46 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (46)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 16 de juliol de 2008 23:54h
Dia 46 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 16 de juliol de 2008 23:54h
Dia 46 de la vaga.
16.7.08
CAURE EN LA TEMPTACIÓ...
La temptació, com deia en Dídac en el seu comentari al nostre post del dia 8 de juliol, d'atacar personatges com en Xavi ("Viva España") o la Montserrat Caballé ("soy española de pura cepa") és temptador. I, com que reconec que potser no ens beneficia en res, aquesta vegada cauré només una miqueta en aquesta temptació. Em limitaré a deixar escrites les darreres declaracions del nedador català David Meca al diari "la Razón":
"Soy catalán y español, però ante todo soy español... estoy convencido que la actual secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal, será la futura imagen de España."
Vosaltres mateixos...
NOMÉS HI HA DOS CAMINS
El Govern espanyol ja ha fet públiques les balances fiscals. El resultat no ens ha sorprès, ja fa temps que el coneixíem perquè fa anys i panys que en patim les conseqüències de manera individual i col·lectiva.
Catalunya, les Illes, el País Valencià formem també una unitat pel que fa a l'expoli fiscal a què estem sotmesos. Fins i tot en això el Govern espanyol sembla reconèixer implícitament la unitat dels Països Catalans. Unitat cultural, lingüística, històrica i, també, unitat de territoris expoliats.
Les balances fiscals no són res més que la punta d'un iceberg; un reflex de la situació econòmica, però també política, cultural i lingüística a què els Països Catalans estem sotmesos des de fa segles.
Avui dia, al segle XXI, els mètodes moderns permeten dissimular situacions i actuacions que s'han enquistat dins la societat catalana. Han passat 300 anys i gairebé ningú sembla recordar (o simplement, no vol recordar) que l'origen de tot arrenca d'una derrota militar en què vam ser tractats com a poble vençut. Els Països Catalans van ser ocupats militarment i sotmesos a les lleis, als costums i a la llengua de l'invasor. L'expoli fiscal no és res més que la conseqüència lògica, traslladada al segle XXI, derivada d'aquesta situació orginal de poble envaït, ocupat i sotmès.
Aquest llenguatge, invasió, poble sotmès, ocupació militar, pot semblar anacrònic i fora de lloc l'any 2008. Potser sí. Tant se val, digueu-ne com vulgueu, col·loqueu-hi els adjectius que més us agradin o que millor us permetin conviure amb la situació real, però, si feu un bon examen de consciència, s'adonareu que la forma, el mètode, poden canviar i, fins i tot, és possible que tot plegat sembli que sigui més suportable, però el fons i els objectius dels que ens governen són idèntics al que tenien els seus avantpassats de fa tres segles.
Ahir, avui i durant uns quants dies, els intel·lectuals i tertulians dels programa de ràdio i televisió d'aquest país esmerçaran hores, paraules, idees i arguments a l'entorn d'aquest expoli fiscal continu a què estem sotmesos. La realitat, però, és que, per moltes voltes que li donem, només hi ha dos camins possibles: l'un, continuar com fins ara la nostra relació forçada amb l'Estat espanyol intentat esgarrapar, segons siguin les circumstàncies i el govern de torn, engrunes de llibertat econòmica, política, lingüística i cultural. Aquest camí ja sabem on condueix. Si optem per seguir-lo el que no podem estar és practicant la queixa constant i planyent-nos de com som de desgraciats.
L'altra via, també la coneixem; prenguem una decisió històrica i optem per un projecte nacional català que ens permeti trencar, d'una vegada per totes, amb l'Estat que des de fa tant de temps ens explota.
LLENGUA COMUNA
"La Plataforma per la Llengua presentarà, aquest dijous a la tarda, l'edició del manifest 'El català, llengua comuna', un decàleg que proposa integrar les persones immigrades a la societat catalana a través d'un coneixement ple de la llengua catalana. El manifest compta amb un pròleg signat per l'escriptora Najat el Hachmi."Vagi per endavant que celebrem la iniciativa de la Plataforma per la Llengua. Vagi per endavant que respectem i valorem la feina que des de la Plataforma s'està fent des de fa anys per la llengua catalana i la seva plena normalització.
Només ens preguntem... ¿per què els mitjans de comunicació no se n'han fet ressò (o no s'han fan, encara) de la mateixa manera quan les iniciatives parteixen d'altres grups i col·lectius com, per exemple, la CAL. "Llengua comuna" és un terme que des de la CAL venim fent servir des de fa anys. Doneu un cop d'ull als missatges, manifestos i parlaments que, ja sigui des de la CAL nacional o des de la mateixa CAL d'Esplugues, intentem transmetre a la societat catalana. Només cal llegir el contingut del parlament de la CAL d'Esplugues en el Correllengua 2003 per veure quiná és la filosofia que des del nostre col·lectiu es vol transmetre.
No només la CAL, evidentment. De fer, el terme "Llengua comuna" el comença a fer servir el col·lectiu "Veu Pròpia", una altra entitat que des de fa molts anys treballa per la llengua catalana des del sector dels no catalanoparlants d'origen i que tampoc obté el ressò que sens dubte es mereix. "Veu Pròpia" no només va començar a usar aquest terme, sinó que fins i tot va fer campanya per intentar que s'inclogués dins del redactat del nou Estatut.
Endavant, doncs, amb la iniciativa de la Plataforma per la Llengua perquè tots tenim el mateix objectiu i benvingudes siguin totes les propostes que ens ajudin a avançar. Ara bé, també ens agradaria que es tinguessin en compte altres iniciatives que, en no disposar del suport econòmic o mediàtic, sovint resten difuminades.
15.7.08
XAVIER MIR: DIA 45 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (45)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 15 de juliol de 2008 10:54h
Dia 45 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 15 de juliol de 2008 10:54h
Dia 45 de la vaga.
UN PASSEIG PEL QUIOSC DIGITAL
Avui he fet un passeig pel quiosc digital. Un món informatiu nou, modern i decidit. Segurament, el món del futur.
El mes de maig escrivíem sobre el cas de Miquel Català, un jove del Segrià que, davant la inexistència d'un web del Parlament europeu traduït al català, havia tirat pel camí del mig i n'havia fet una traducció, una bona traducció. Després dels intents fallits d'anul·lar-la, ara, uns mesos després, sembla ser que l'Eurocambra, després que el vicepresident de comunicació, l'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras (el coneixeu?) hagi cedit a la pressió, ha decidit finalment elaborar una pàgina traduïda a la nostra llengua.Fons oficials neguen, evidentment, que la iniciativa de Miquel Català hagi tingut res a veure... Afegeixen que, no tan sols això, sinó que fins i tot la traducció lliure del jove ha retardat la posada en escena de la pàgina oficial... (Ha, ha, ha). Gràcies, Miquel, per la teva tossuderia...
Ignasi Guardans, de CDC, ha dit en el darrer congrés del seu partit que considera que els espanyols encara no estan prou informats de la realitat catalana i que cal que seguim explicant-nos de manera didàctica... (Més ha, ha, ha...). Potser més de 300 anys d'explicacions no són encara suficients i és del tot necessari continua la nostra tasca de pedagogs educadors de les espanyes.
Joan Ridao, d'ERC, ha qualificat el darrer congrés de CDC "d'autèntica catarsi d'autoestima després de perdre el poder." El més sorprenent és que ho diu amb to i sentit pejoratiu. Crec que a tots plegats ens fan falta bones dosis de "catarsi d'autoestima" si no volem entrar en un estat col·lectiu de depressió.
"El zoo d'en Pitus", sí, aquella obra que el nostre benvolgut president, senyor José Montilla, no coneixia, ha esdevingut també un èxit al Japó. Se n'han venut, en menys de dos anys, més de 80.000 exemplars. Potser ja seria hora que el nostre benvolgut president li fes ni que sigui un cop d'ull o que el recomanés als seus fills com a lectura d'estiu.Nosaltres, amants, entusiastes i practicants dels blocs, no podem més que lamentar la mort de la dona que era considerada la més vella "bloquera" del món. Olive Riley, australiana de 108 anys, que va començar a publicar el seu bloc The life of Ryley el febrer de l'any passat, va morir el dissabte 12 de juliol. Hi havia publicat més de 70 entrades.
El "manifiesto" no recull les signatures que els seus promotors, suposats intel·lectuals, esperaven. Encara no superen el nombre de socis del Barça. Lamentable. I això que disposen de l'ajut inestimable dels personatges més rancis de les espanyes i, com no, també dels nacionalistes espanyols nascuts a Catalunya.
Ja sabem que la Xina no destaca precisament pel seu respecte a les llibertats i als drets humans. la darrera que n'han fet és prohibir, als propers Jocs Olímpics de Pequín, entre moltes altres coses, l'exhibició de banderes que nos giuin dels països o estats participants. La mesura va dirigida especialment al Tibet, però de retruc ens afecta a nosaltres, als Països Catalans. Senyeres i estelades, doncs, prohibides als Jocs Olímpics de 2008.I no me'n puc estar d'escriure quatre ratlles sobre el "cas Vilaró". la manera com s'ha conduït la informació, o l'ocultació d'informació, en tot el que es refereix als fets de la nit de les celebracions de la "roja", ha estat deplorable i digne d'un estat tercermundista. Vicent Partal escriu un article, com sempre interessant, sobre de quina manera s'ha amagat informació del cas a l'opinió pública.
Una notícia de les que condueixen a la "catarsi d'autoestima". L'APPEC inaugura al Palau Robert de Barcelona l'exposició "Un país de revsites. Una mostra que repassa els vint-i-cinc anys de l'associació i que demostra la vitalitat del món informatiu català i també de la llengua en què estan escrites: el català. Tot un seguit de publicacins que, durant tots aquests anys, han treballat per informar, però també han situat la llengua catalana en un nivell de normalitat i han estat un element importantíssim de cohesió d'aquest nostre país.Un passeig sempre enriquidor... us el recomano...
14.7.08
VULL ELS MEUS 2.400 EUROS!
Atenció a les xifres:Segons apunta l'Observatori del Finançament de Catalunya, l’any 2005 el dèficit fiscal de Catalunya es va situar en 19.176,6 milions d’euros, el que equival a 2.704 euros per habitant. Aquest dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol equival al 10,5% del PIB de l’economia catalana.
A més, el primer any de govern socialista (el govern "amic"), el 2005, el dèficit va pujar 3.300 milions d'euros més que amb el govern "enemic" del PP de l'Aznar. Cinc-cents euros més addicionals que ens van prendre individualment a cada català o catalana. A partir del 2006 diuen que no tenen dades...
De cada 3 euros que se'n van cap a Espanya, un, no torna mai més...
Cada mes, desapareixen 200 euros de la butxaca de cada ciutadà i ciutadana d'aquest país... Parli català o no, sigui partidari o no de la "roja", vulgui o no la immersió lingüística... cada any, si fóssim un país normal i no el país dels esvorancs, disposaríem de 2.400 euros per a cada habitant de Catalunya.
Quina seria, llavors, la nostra renda per càpita si els nostres diners es quedessin a casa?
XAVIER MIR: DIA 44 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (44)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 14 de juliol de 2008 09:28h
Dia 44 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 14 de juliol de 2008 09:28h
Dia 44 de la vaga.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
