BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

30.6.08

NO VOLIA ESCRIURE SOBRE FUTBOL...

M'havia fet el propósit de no escriure sobre futbol... però els crits guturals que vaig haver de sentir ahir i l'espectacle que he anat veient avui al matí m'obliguen, si més no, a deixar anotades unes quantes realitats...

TV3 obria el telenotícies vespre d'ahir diumenge amb la notícia i la crònica de la prèvia del partit Alemanya-Espanya...

El final del partit radiat per algunes emissores espanyoles mantenia una estreta relació i un vincle directa amb la religió. Des d'encomanar-se a santa Teresa fins a resar una avemaria completa per les ones radiofòniques...

Ahir diumenge era gairebé impossible veure un canal on, en un moment o altre, no aparegués alguna cosa referent al partit. Fins i tot en un canal de pagament com és l'AXN, sota el logo de l'emissora hi havia la frase "Juntos podemos. España-Alemania". Una frase que t'havies d'empassar durant tot el dia...
El president del meu país, el senyor José Montilla, fa unes declaracions a La Vanguardia en què desitja el triomf de la "roja": "Quiero que gane la selección española de fútbol porque ha demostrado que con buen juego, en un campeonato, se llega más lejos que con palabrería patriótica y bravuconadas que confunden deporte con política." El president del meu país que encara espero que doni suport a les seleccions catalanes... deu ser que nosaltres som els de la "palabrería patriòtica i bravuconadas"...
Avui dilluns, gairebé no hi ha diferència entre les portades dels diaris espanyols i la majoria, amb honroses excepcions, de diaris catalans...

Avui dilluns, he hagut d'aguantar com millor he sabut que l'amo de la fruiteria del barri em vengués, per última vegada, la fruita amb la samarreta de la "roja" (amb el número i el nom de Raúl al darrere) mentre anava xiulant "el himno nacional"...

He vist restaurants i bars amb banderes espanyoles de dimensions considerables a la porta del local...

La selecció espanyola guanya amb 8 catalans i amb Xavi, català i del Barça, proclamat millor jugador de l'europeu...
Un bon exemple de redactat de la notícia de la victòria espanyola el podeu trobar a Vilaweb. Informació correcte i ponderada. Un retall: "els seguidors d'Espanya han celebrat al carrer durant hores la victòria de la seva selecció..."
Un bon article, el d'en Vicenç Partal: "Quan la "roja" ens va a favor"...
Mentrestant, al "país dels esvorancs" devem estar preparant el partit de costellada de l'any que ve... sempre que la "Federación española" ens deixi i que els clubs ens cedeixin els jugadors catalans per poder jugar el partidet...
I no em digueu que només és futbol... Si de veritat ho creieu així, potser que s'ho feu mirar... O sou més innocents que un infant de bolquers o el rentat de cervell a què us han sotmès us impedeix distingir la realitat de la ficció...

I que consti que no volia escriure sobre futbol... però... pensant-t'ho bé...
He escrit sobre futbol?

XAVIER MIR: DIA 30 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (30)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 30 de juny de 2008 12:29h
Dia 30 de la vaga

29.6.08

XAVIER MIR: DIA 29 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (29)
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 29 de juny de 2008 20:33h
Dia 29 de la vaga.

EL CORRELLENGUA JA CAMINA PER LES TERRES DELS PAÏSOS CATALANS

Dissabte 28 de juny. Prada. Catalunya Nord. El Correllengua 2008 comença a caminar.

Ahir dissabte 28 de juny va ser un dia especialment emotiu i encoratjador.

Emotiu per tots els actes que van tenir lloc a les terres germanes de la Catalunya Nord. Tres fets es refonien ahir en l'acte d'inici del Correllengua 2008: el 800 aniversari de la mort del rei Jaume; el mil·lenari de l'abat Oliba i els 1111 anys de la mort del comte Guifré el Pilós.

Encoratjador perquè el contacte amb els companys i companyes d'altres nuclis de la CAL, amb simpatitzants, socis i sòcies vingudes d'arreu del país i, sobretot, amb els compatriotes de la Catalunya Nord ens fa renovar les energies per continuar el treball i la lluita constant per la nostra llibertat, la nostra llengua i la nostra cultura. Ens fa renovar les esperances d'un futur més just i lliure per a la nostra pàtria comuna.
Us recomanem que visiteu el web de la CAL d'Esplugues on podreu donar un cop d'ull a un complet reportatge fotogràfic del dia. Us recomanem també de manera especial que visiteu el bloc del company de la CAL d'Esplugues, Dídac López, que ha fet una acurada, vibrant i detallada crònica dels emocionants actes que vam compartir ahir a la Catalunya Nord.

PAÏSOS CATALANS: LLIBERTAT, LLENGUA I CULTURA

ENDAVANT AMB EL CORRELLENGUA!

XAVIER MIR:DIA 28 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (28)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 28 de juny de 2008 09:59h
Dia 28 de la vaga.
La crisi econòmica
La proposta de quaderipartit de Puigcercós irrita ICV
Després de l'acte d'Òmnium Cultural

26.6.08

XAVIER MIR: DIA 26 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (26)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 26 de juny de 2008 16:48h
Dia 26 de la vaga.

ENDAVANT AMB EL CORRELLENGUA!

Falten dos dies perquè el Correllengua 2008 es posi en marxa. Des de les terres del sud, un centenar de persones anirem a fer costat als nostres companys de la Catalunya Nord en tots els actes que tindràn lloc a Sant Miquel de Cuixà.

Són necessàries encara iniciatives com el Correllengua? ¿Cal encara reivindicar el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l'oficialització a tot el territori i el foment d'uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística? ¿Necessitem treballar més encara en la conscienciació lingüística i nacional de la gent del nostre país?

Sense cap mena de dubte creiem que sí. Malauradament el Correllengua és encara necessari, indispensable i insubstituïble.

Veieu sinó, les dades sobre audiències i consums culturals del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura que s'han fet públiques recentment. Aquestes dades ens diuen que la llengua castellana continua sent la majoritària a l'hora de consumir cultura i mitjans en els territoris de parla catalana.

Algunes xifres referides a l'àmbit dels Països Catalans: Premsa diària, el 74,4% trien capçaleres en castellà. Televisió, el 77% opten pel castellà. Internet, 91,2% en castellà. Revistes i publicacions periòdiques, 84% en castellà. Ràdio, 74,35% en castellà. Aquestes xifres milloren lleugerament si ens fixem només en les dades que es refereixen només al Principat. No gaire, però... Premsa, 64,9% en castellà. Televisió, el 72% de ciutadans la veuen en castellà. Internet, el 90% dels catalans opta pel castellà.

Mentrestant, el "Manifiesto por la lengua común" segueix sumant adhesions (la més recent la del Govern de la "Comunidad de Madrid") o els atacs a Catalunya i els catalans es fan habituals a Youtube.

Sí. No hi cap mena de dubte. Cal continuar endavant amb el Correllengua perquè, com diu el manifest d'enguany, "si no salvem la llengua, no salvarem el país, car és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent. La Flama del Correllengua ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres mateixos i a dissenyar el nostre propi futur."

Endavant amb el Correllengua!

24.6.08

FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

24 de juny... Festa Nacional dels Països Catalans...
Llegia un article de Josep M. Pascual publicat a Vilaweb en què l'autor es preguntava sobre si encara tenia sentit avui dia continuar reivindicant una festa nacional dels Països Catalans. L'article em va venir al cap durant la celebració dels actes de rebuda de la Flama del Canigó i la posterior revetlla popular.

Un any més, vam poder veure com l'assistència als actes era molt reduïda. De fet, si no comptàvem amb els organitzadors, les colles participants i els set o vuit pobles de tot el Baix que van venir a recollir la Flama, podíem comptar els assistents gairebé amb els dits de les mans. Més endavant, es produïa el mateix durant el correfoc que va recórrer alguns carrers d'Esplugues... Tot plegat quatre gats.

Arribem al lloc de la foguera i ens trobem amb les fustes apilades i un cartell per cremar que deia un cosa així com "les desigualtats socials". Em sembla perfecte... però cap missatge per cremar amb un cert contingut nacional, ni Decrets de Nova Planta, ni imposicions lingüístiques, ni...

Acabem el dia amb la revetlla popular... Es repeteix la història de l'any passat. Cap diferència amb qualsevol revetlla que es pogués celebrar arreu de l'Estat espanyol. Ni una sola cançó en català. Menteixo... en van cantar una.... "Ball de rams".
Països Catalans... Festa Nacional... Any rera any picant ferro fred i sembla que no hi ha manera d'avançar.

22.6.08

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXXI) O...L'ENEMIC CONTINUA A CASA

La Generalitat ha signat un acord amb els rectors de la majoria de les universitats del país que estableix que els professors estrangers o provinents de l'Estat espanyol que treballin a les universitats catalanes hauran de conèixer el català, de manera que tot el personal acadèmic haurà de tenir, com a mínim, el nivell C. Els professors temporals disposaran d'un termini de dos anys per aprendre el català.

Dos afegitons a la notícia...

Primer... ens ha agafat de sorpresa perquè la veritat és que crèiem que conèixer la llengua pròpia del país i, no ho oblidem, també llengua oficial, era un requisit indispensable per exercir la docència universitària. Res de res, doncs. Com els metges vinguts de fora, que aviat podran exercir legalment sense convalidar el títol (de fet ja ho estan fent a molts hospitals) també els docents podien impartir matèria en un país sense conèixer-ne l'element cabdal de la comunicació: la llengua.

Segon... No totes les universitats han signat l'acord. La Universitat Autònoma de Barcelona n'ha restat voluntàriament fora. Els motius? Diuen que la seva aspiració és contractar els millors professionals a nivell internacional i, és clar, ja sabem que una vegada més el coneixement el català és un impediment i un obstacle. Es veu que és una llengua tan complicada d'aprendre que els "millors professionals" universitaris no voldrien enfrontar-se amb aquesta "missió impossible" i optarien per anar a països amb llengües molt més senzilles d'assimilar.
Els "catalans" de la UAB no ho veuen clar, això del català. Una cosa és omplir-se la boca amb paraules i frases políticament correctes i una altra de molt diferent agafar el toro per les banyes. Ah! Tampoc ho veuen clar els controladors de la qualitat universitària, que demanen que la llengua no "impedeixi" mantenir el nivell del professorat.
Increïble! Des de quan el coneixement d'una llengua, i més quan és la pròpia i oficial del país, resulta un impediment per a la qualitat d'un bon professional?
Per cert... Al govern espanyol li sembla bé l'acord... Aquest és el país dels esvorancs, de l'esquizofrènia i de la paradoxa contínua.

L'enemic continua a casa...

XAVIER MIR: DIA 22 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (22)
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 22 de juny de 2008 14:32h
Dia 22 de la vaga

21.6.08

XAVIER MIR: DIA 21 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (21)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 21 de juny de 2008 14:11h
Dia 21 de la vaga.

18 ANYS SENSE MANUEL DE PEDROLO

1 d'abril de 1918-21 de juny de 1990

I als pobres catalans sembla que no se'ns acut que, mentre hi hagi corda, curta o llarga, la durem lligada al coll

20.6.08

XAVIER MIR: DIA 20 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (20)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 20 de juny de 2008 10:43h
Dia 20 de la vaga.

LA NIT DEL FOC DELS PAÏSOS CATALANS

La roda del temps gira i gira i, un any més, ens trobem a les portes d’un nou Sant Joan.
Sant Joan... la nit del foc... la nit de la Flama del Canigó i de la Festa Nacional dels Països Catalans.

De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.

La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més, tal com diu el manifest d’enguany, del nostre coratge i determinació. “Coratge per mantenir-nos ferms en la vindicació de la nostra identitat col·lectiva; per no cedir en cap moment davant les invectives i escomeses de distinta índole que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació dels Països Catalans. I determinació en la construcció d’espais que superin la indiferència i desactivin les trames que volen rompre la unitat de la nostra llengua i de la nostra cultura.”

La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure.


I el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat

17.6.08

XAVIER MIR: DIA 17 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (17)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 17 de juny de 2008 10:37h
Dia 17 de la vaga.

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXX) 0...LA DESTROSSA LINGÜÍSTICA

Racó català publica aquesta fotografia d'una propaganda feta per la cadena "Schlecker" (casualment també és alemanya) referida al trasllat de la botiga a una altra adreça:

Fixeu-vos com destrossen de manera impune la llengua catalana:

Començant pel carrer, que segurament deu voler referir-se al carrer de "Rocafort" i no pas de "Rocaport". A sota de l'adreça, però, escriu aquestes barbaritats (cito textualment):

"Nos trasladem. A parti d'ara a una botigua mes grandy com miyor surtid. L'agraim la seva visita."

Sincerament, o són extremadament ignorants i freguen l'estupidesa elevada al cub, o hi ha molta "mala llet".

16.6.08

XAVIER MIR: DIA 16 DE VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (16)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 16 de juny de 2008 10:54h
Dia 16 de la vaga.

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXIX) O... MÉS DESUNIÓ... MÉS FORÇA PER A L'ENEMIC


Segueixo astorat, i com si fos una pel·lícula que ja he vist moltes vegades, el procés de crisi que està vivint la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) en les darreres setmanes o mesos. Una crisi que va esclatar ahir en l'Assemblea Organitzativa que se celebrava a Girona.

Pel que es veu, dos grans grups o corrents s'enfronten entre si per dominar la PDD i poder conduir-la segons els interessos (del tot legítims) de cadascun d'ells... Partits polítics sí o partits polítics no...? Dret a decidir o autodeterminació...? Economia interna autònoma o dependent...? I suposo que alguns altres condicionants que fan que els sectors i persones més visibles de la PDD es trobin totalment enfrontats i abocats a una crisi que podria acabar amb alguna escisió o abandonament.

Què carai ens passa als catalans i, sobretot, què carai ens passa als independentistes? Contínuament repetim una i altra vegada els errors del passat i ensopeguem contínuament amb les mateixes pedres. "D'escisió en escisió fins arribar a la puresa final..." és a dir, fins arribar a tenir un partit o moviment integrat per "quatre purs" que es passen el dia filosofnat entre ells i que, evidentment, no tenen cap mena d'influència en la societat catalana.

La PDD és una de les plataformes que ha funcionat millor en aquest país, que ha sabut aglutinar gent molt diversa i també partits polítics (alguns) i entitats. Seria lamentable que, una vegada més, perdéssim una bona oportunitat de consolidar un moviment plural, integrador i combatiu per tal de sumar persones, grups i esforços de cara a l'objectiu final.

La nostra desunió malaltissa és la força dels nostres enemics que, somrients, assiteixen a les nostres particulars picabaralles.

LA DESUNIÓ ÉS LA FORÇA DE L'ENEMIC

S'ha acabat el congrés d'ERC i tot, més o menys, continuarà igual.

Per un moment vaig creure que la meva tesi "Núñez-Casaus" acabaria complint-se, però desacords (llegiu "personalismes") de darrera hora ho van impedir. El resultat final és que el grup de Puigcercós, força afeblit, conduirà ERC... si més no fins al proper enfrontament, quan calgui decidir qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat.
Alguns apunts sobre el congrés:

Els militants assistents potser que facin un procés de reflexió interna. D'una banda, escridassen fortament el representant del PSC, Miquel Iceta, i, d'altra, aposten per una candidatura i uns representants que estan per la continuïtat del tripartit... Decidim-nos, els volem o no els volem com a companys de govern?

És evident que l'escridassada també va ser majúscula per als representants de CDC i d'UDC... seguim creient que la independència ens vindrà gràcies a una majoria extraordinària que algun dia obrindrà ERC i que li permetrà declarar l'Estat sobirà de Catalunya unilateralment.

La militància també va castigar Xavier Vendrell amb 1.228 vots en contra, a més dels vots en blanc i nuls, i li va impedir continuar dins del Consell Nacional. Més tard, però, li va dedicar un fort aplaudiment en fer el seu parlament de comiat...

La ferida dins del partit roman oberta i costarà de cicatritzar. De fet, Vendrell no va ser escollit, però és que la resta de companys nomenats ronden tots els 800 vots negatius... Déu-n'hi do!
Partit dividit... ¿Com es menja, políticament parlant, un partit que té un president que no es pot veure amb el vicepresident de la Generalitat, que és del seu propi partit? ¿Com es menja que la mà dreta del president d'ERC, la "mà de ferro" que seguia lers directrius del líder, sigui censurat pels militants i no pugui formar part del Consell Nacional? ¿Com es menja que aquest Consell estigui només format per un sector que no va arribar a obtenir ni el 40% de vots en la darrera consulta del 7 de juny?
Partit dividit també entre els diferents sectors que s'acusen mútuament... Llegiu sinó l'article d'Héctor López Bofill, afí al corrent "Esquerra Independentista".

Crec que una cosa són els militants d'ERC i una altra de molt diferent els votants o possibles votants d'aquest partit. Les sensibilitats són força diferents i em temo (i no desitjaria res més que equivocar-me) que d'aquí a un any assistirem a un altre "sainet" i la disputa serà per obtenir la nominació de candidat a la presidència de la Generalitat. Molt em temo (i tant de bo m'equivoqui) que tot això repercutirà en els possibles votant d'ERC que, si no hi ha canvis substancials de conducta, de línia política i d'actuació real, continuaran disminuint.

13.6.08

XAVIER MIR: DIA 13 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (13)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 13 de juny de 2008 10:27h
Dia 13 de la vaga.

MANUEL DE PEDROLO I CAL PARLAR DE LLENGUA

Ahir, a CAL Parlar de Llengua i durant gairebé una hora, vam poder reviure la figura de Manuel de Pedrolo i recordar alguns aspectes de la seva vida i de la seva obra.

El primer que se'ns acut és que el programa va ser curt. És impossible encabir el persontage i la seva obra en cinquanta minuts. Una llàstima perquè segur que ens vam deixar infinitat d'aspectes, de títols, d'idees, de tècniques, de pensaments... Pedrolo és massa gran i no n'hi cap ni una petita part en aquest espai televisiu.

Vam recordar, però, els seus origens nobles, la seva infantesa a l'Aranyó i a Tàrrega, la seva joventut a Barcelona. Vam poder parlar sobre alguna de les llegendes pedrolianes com aquella que ens diu que volia ser psicòleg o que va treballar de detectiu privat. Dels seus primers llibres, dels seus ideals, del seu esperit de servei al país i a la societat catalana.

En Josep Poveda ens va explicar com va néixer i quins són els principals objectius de la Fundació Manuel de Pedrolo, de la qual és el vicepresident. Uns objectius que resumiríem en:

-Recuperar la memòria de la figura i de l’obra de l’escriptor Manuel de Pedrolo
-Custòdia de l’obra
-Defensa d’una nova literatura catalana compromesa.
-Defensa de la cultura, llengua i identitat nacional catalanes.
-Normalització lingüistica i foment de la cultura popular catalana.
-Una Universitat dels Països Catalans.
-Uns mitjans de comunicació catalans i en català.

Cal remarcar la feina que està duent a terme aquest jove fundació (fa escassament tres anys que va iniciar les activitats) per, entre moltes altres coses, recuperar la figura de Pedrolo i situar la seva obra en el lloc on sempre hauria d'haver estat: com un referent de la literatura catalana del segle XX. Una obra que mereix i està demanat un estudi crític a fons de part de les universitats catalanes i també dels estudiosos que permeti que l'obra pedroliana sigui coneguda arreu, sobretot a la societat catalana on, paradaoxalment, és el lloc on sembla estar més oblidada.
Ens van acompanyar, a més de Josep Poveda, la Imma Gomila i la Núria Soldevila, en representació de la Colla de Diables infantil Boiets Esquitxafocs. Vam conversar sobre la Colla i també sobre l'esperança que en aquests moments representa la Coordinadora d'Entitats de Cultura Popular, de cara a assolir una major unitat d'acció i de coordinació entre les diverses entitats que treballen per la cultura popular i tradicional a Esplugues.

11.6.08

MANUEL DE PEDROLO: L'ESCRIPTOR, L'INCONFORMISTA, EL REBEL.

Dijous, al programa CAL Parlar de Llengua, conversarem sobre Manuel de Pedrolo.

Manuel de Pedrolo va ser un escriptor extraordinari, autor d’una obra immensa, en qualitat, en quantitat i en diversitat. Va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... La seva fidelitat a la llengua i als seus ideals el van conduir, primer a enfrontar-se amb la censura que imposava el règim dictatorial i, després, a fer front a l’arraconament a què semblaven voler condemnar-lo el món polític i intel·lectual sorgit de la transició democràtica.

L’obra de Pedrolo és difícil de classificar, ja que és una obra que no admet cap tipus de limitació. Pedrolo assumeix en la seva obra el fet de ser català, la situació del seu país i dels homes i dones que hi viuen. Tota l’obra de Pedrolo és fruit d’un compromís cívic i social que va saber exercir amb una gran honestedat i un immens esperit de servei.

Pedrolo, mitjançant la seva obra ens comunica molts dels problemes que ens afecten, com a persones i com a societat. Problemes socials, polítics, familiars, personals... La misèria, l’atur, la marginació, la falta de llibertat, els sentiments, el sexe, els conflictes generacionals, la problemàtica de la mort i de l’agonia, les repressions...

Llegir Pedrolo és establir una lluita interna contra el conformisme, contra una societat injusta i inhumana. És també una investigació continuada sobre l’ésser humà.

Quan li preguntaven sobre la seva feina d’escriptor, la seva resposta era: “L’escriptor ha de replantejar.-se el problema de l’ésser humà des del principi, sense cap mena de prejudicis i això exigeix per començar tot un seguit de preguntes. I això és el que ha de fer l’escriptor: interrogar, interrogar-se incansablement, investigar totes les possibilitats humanes.”

¿Per què un home i un escriptor d’aquestes característiques és sistemàticament ignorat i silenciat des del món, diguem-ne, oficial?

Pedrolo en vida i també en la mort és un personatge incòmode al poder, a qualsevol poder. Rebel, inconformista, amb un pensament de clara arrel marxista i, potser el que és més greu, un independentista dels Països Catalans.

Resultava massa molest per al poder un intel·lectual que escrivia reculls d’ articles com el titulat “A casa amb papers falsos”, en el pròleg del qual, entre altres coses deia:


“Pel que fa al títol sota el qual s’apleguen aquests articles i que pot semblar capritxós, amb ben poques paraules en puc aclarir la intenció: cap dels meus papers, ni dels teus, lector, no diu allò que sóc, que ets: un català. Ens falsegen, doncs, la identitat.”

CAL PARLAR DE LLENGUA: MANUEL DE PEDROLO

El proper dijous, 12 de juny, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua retrà homenatge a la figura i a l'obra de l'escriptor Manuel de Pedrolo.

Enguany, el 21 de juny, farà 18 anys de la mort d'un dels escriptors més importants que mai ha tingut la literatura catalana i segurament l’intel·lectual més compromès, tant des del punt de vista social com nacional.

Per parlar d'ell i de la seva immensa obra, comptarem amb la presència del vicepresident de la Fundació Manuel de Pedrolo, el Sr. Josep Poveda.

El Sr. Josep Poveda és llicenciat en periodisme, el 1992, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com Ràdio 4 i el diari El Punt en la seva edició del Barcelonès. Corresponsal d’Europa Press per al Barcelonès Nord i el Maresme. És membre de la Associació Memòria contra la Tortura (AMCT).

Des del 2005 que està vinculat al Patronat de la Fundació Manuel de Pedrolo, de la qual és el vicepresident i també assumeix les tasques pròpies de secretaria.
També comptarem amb la presècnia d'un representant de la Colla de Diables infantil "Boiets Esquitxafocs", amb qui conversarem a la part final del programa.

Si no el podeu veure en directe, podreu fer-ho en redifusió el divendres 13 de juny, a les 10 h i el dilluns dia 16, a les 8.oo h.

XAVIER MIR: DIA 11 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (11)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 11 de juny de 2008 10:12h
Dia 11 de la vaga.

10.6.08

ELS PIQUETS "INFORMATIUS"

Eufemisme: Figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau, atenuada, inofensiva, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent.

Sempre m’ha fet una certa gràcia els eufemismes... allò de dir “ens ha deixat”, en comptes de “ha mort”; o “invident”, en lloc de “cec”; o aquells que diuen “tercera edat”, “nouvinguts” o “estar marejat” per “vellesa”, “immigrants” o “estar borratxo”.

No cal dir que n’hi ha que fins i tot sobrepassen el límit d’allò que és “políticament correcte”... que m'en dieu, sinó, d’expressions com “fer l’amor” o “donar a llum”?

N’hi ha un, però, d’eufemisme, que funciona des dels temps de la transició i que els mitjans de comunicació s’encarreguen de perpetuar i gairebé de legitimar. També em faria una certa gràcia, si no fos perquè sé quin és el seu significat real del qual, tots en general, en patim les conseqüències.

M’estic referint a l’expressió, aquesta setmana de plena actualitat, “piquets informatius”.

No sé si, per raons del destí, alguna vegada heu rebut, o heu vist rebre, “informació” de part d’algun d’aquests piquets. Haureu comprovat que és una “informaciódirecta, rotunda i molt, però que molt, clara i diàfana. Tothom que rep la seva “informació” ho entén tot de cop i, evidentment, queda més que “convençut”.

En una societat com la nostra que algú ha batejat amb el nom de “societat de la informació” sempre és d’agrair que hi hagi gent preocupada i disposada a compartir amb nosaltres, pobres ciutadans, la seva particular “informació”.

XAVIER MIR: DIA 10 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (10)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 10 de juny de 2008 10:19h
Dia 10 de la vaga.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2889645

XAVIER MIR: DIA 9 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (9)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 9 de juny de 2008 19:18h
Dia 9 de la vaga.

8.6.08

XAVIER MIR: DIA 8 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (8)
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 8 de juny de 2008 15:42h
Dia 8 de la vaga.

MONTILLA RESPIRA MÉS TRANQUIL

El Molt Honorable Don José Montilla respira avui una mica més tranquil. Prop del 60% dels militants d'ERC han donat el seu vot a les dues candidatures oficialistes (amb petits matisos...llegiu personalismes Puigcercós-Carod). El tàndem Puigcercós-Ridao ha guanyat les votacions amb el 37% dels vots. Tot seguirà igual, doncs?

Caldrà esperar al pròxim dissabte on es presentaran les ponències i esmenes i on els militants, de nou, podran escollir l'executiva que haurà de conduir el vaixell d'ERC durants els propers anys.
Què pot passar?
Si els personalismes es deixen de banda (i el poder és un bon estímul per arraconar-los), les coses seguiran (amb petits retocs de cara a la galeria) exactament igual. Per què? Doncs perquè les dues candidatures oficialistes uniran esforços i el seu 60% s'imposarà.
Aquest escenari em porta a la ment un altre de molt diferent en tots els sentits, però força similar en el resultat final. Em remuntaré a un època ja llunyana: 1977. Començava la transició i, per primera vegada, hi havia eleccions democràtiques a Can Barça. Tres candidats Núñez, Ariño i Casaus. Núñez, que no havia tingut cap relació amb el Barça anteriorment (es deia que havia estat soci de l'Espanyol) era un important i conflictiu constructor de la ciutat de Barcelona. Ariño era la gran esperança de canvi, d'un canvi democràtic i catalanista. Era un home de gran carisma que procedia de la directiva anterior i que coneixia a fons el futbol base del club. Tenia el suport de gairebé totes les forces progressites i catalanistes de l'època. Casaus era el represaliat de la dictadura, història viva del Barça i home de tarannà catalanista. El duel s'establia entre Núñez i Ariño, dues candidatures totalment oposades i dues línies totalment diferents de conduir i d'interpretar el club.
El resultat final va ser: Núñez 10.352 vots; Ferran Ariño 9.537 i Nicolau Casaus 6.202. El catalanisme havia quedat dividit i fragmentat entre les candidatures Ariño i Casaus. La línia nacionalista i més progressista quedava fora del club. Casaus, en unes declaracions, va afirmar: "He perdut i me'n vaig. No vull cap càrrec." Dies després ell, com a vicepresident, i membres de la seva candidatura passaven a formar part de la junta directiva del Barça.
Entenc que potser no té res a veure amb les votacions d'ERC, i potser la comparació és una mica frívola, però, vés per on!, la situació m'ho ha fet recordar.

Ah!, per cert.... En aquella època, fa més de trenta anys, a Ferran Ariño també l'acusaven de ser un submarí de Convergència...

7.6.08

MÉS VAL RIURE QUE PLORAR...

Aquesta és la divertida imatge que la revista satírica "El Web negre" ha publicat en relació a les delcaracions del director general d'Air Berlin...

RECTIFICACIÓ O BOICOT

En el nostre post d'ahir comentàvem la impresentable i innacceptable editorial que havia escrit el director de la línia aèria Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold. Aquestes declaracions no poden quedar sense resposta.

L'equip de Criteri han estat els primers que han iniciat una campanya comtra Air Berlin i els comentaris xenòfobs del seu màxim representant. Us reproduï, l'escrit de Criteri:

"AirBerlin ha demostrat novament el seu menyspreu a la llengua catalana i a la nostra cultura. Ho ha fet aquest cop amb una editorial escrita pel president de la companyia a la revista que reparteixen als passatgers dels seus vols. La companyia alemana té seu a Mallorca i des d'allà fa anys que fa mans i mànigues per desprendre's d'allò que diuen que els fa tanta nosa: la catalanitat del territori i la seva gent. Tanmateix, no renuncien a fer negoci amb els nostres diners. És a dir, volen els nostres diners, volen el nostre paisatge i el seu atractiu turístic, però no ens volen a nosaltres. Cal dir-los clarament que si no hi ha una rectificació clara per part seva i un canvi radical en el seu tracte a la nostra llengua, hi haurà un boicot i campanyes de desprestigi per la seva companyia i el què ells mateixos representen."

Aportem el nostre gra de sorra i participem en la campanya:

XAVIER MIR: DIA 7 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (7)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 7 de juny de 2008 12:21h
Dia 7 de la
vaga.

6.6.08

XAVIER MIR: DIA 6 DE LA VAGA


xaviermir Vaga de bloc divendres, 6 de juny de 2008 10:25h
Dia 6 de la
vaga.

XAVIER MIR: DIA 5 DE LA VAGA


xaviermir Vaga de bloc dijous, 5 de juny de 2008 14:03h
Dia 5 de la vaga.

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXVIII) 0...REBEM PER TOTES BANDES

Semblem l'ase dels cops... rebem per totes bandes i, a més, som el poble que millor encaixa els insults, les vexacions i les agressions.

Primer insult. Aquest senyor tan flamant de la fotografia: el director de la línia Air Berlin que es despenjava amb una editorial on deixava la llengua catalana a l'alçada del betum. Algunes de les seves "floretes"... "avui en dia l'espanyol ja no és una llengua oficial a Mallorca...hi ha nens que no el saben parlar...la partició d'Espanya en nacionalismes regionals és un retorn als mini-estats medievals... és innecessari fer servir el català, el basc o el gallec en les comunicacions de la companyia perquè tothom entén l'espanyol... a veure si ara ens caldrà donar cursos de català per decret als treballadors de la companyia..."
Qui ha protestat per aquestes agressions verbals? Pocs trons... i també poc soroll... L'Obra Cultural Balear, i Unió Mallorquina... El Govern Balear només diu que "volem saber què els ha molestat"... quina energia en la defensa de la llengua! Ah! El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, també durà a terme un acte de resposta contundenti vigorós... enviarà un carta demanant explicacions al Sr. Hunold (que així es diu aquest individu amant dels genocidis lingüístics).

Segon insult. L'article del diari El Mundo... Títol: "Campaña de la Generalitat para que los inmigrantes rechazen el español." La proposta de la Plataforma per la Llengua que el català sigui la llengua comuna de tots els que vivim als Països Catalans (que de fet és la mateixa que la CAL o organitzacions com Veu Pròpia propugnen des de fa anys sense, sigui dit de passada, obtenir tan ressò mediàtic) aquesta proposta ha estat manpulada i transformada mitjançant la mentida al servei de l'anticatalanimes més exacerbat.


Tercer insult. Més que insult, atac directe a la immersió lingüística. Com ja hem vam pronosticar en el seu moment des d'aquestes pàgines (19-11-07 i del 20-11-07) l'objectiu principal dels enemics del català és dinamitar el procés d'immersió lingüísitica a Catalunya. Ja han guanyat la primera batalla. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat la "obligació" de la Conselleria d'adoptar les "mesures necessàries" perquè en els fulls d'escolarització s'inclogui una casella que permeti als pares decidir en quina llengua volen escolartizar els fills, català, castellà, o totes dues. Caldrà incloure la pregunta, segons el TSJC, per fer "efectiu el dret" de l'alumne a rebre en la llengua triada el primer ensenyament –educació infantil i primer cicle de Primària–.
Estem preparats per respondre a aquests insults, atacs, vexacions i agressions lingüístiques? ¿O només estem preparats per encaixar tot el que ens va caient al damunt com aquell boxejador que, de tant rebre cops, finalment acaba la seva vida en un estat de catalèpsia mental?

5.6.08

XAVIER MIR: DIA 4 DE LA VAGA


xaviermir dimecres, 4 de juny de 2008 10:27h
Dia 4 de la
vaga.

LA VAGA D'EN XAVIER MIR

En el post del dia 1 comentàvem la vaga blocaire que ha iniciat Xavier Mir i ja vam fer esment dels motius i els objectius que l’han impulsat a tirar endavant aquesta protesta.

Encara que no estem d’acord amb en Xavier en la forma, sí que ho estem en el fons i creiem que mereix tot el nostre suport. Des de la CAL d’Esplugues hem estat pensant quina seria la millor manera d’expressar aquest suport i fer difusió dins del món de la Xarxa d’aquest silenci blocaire.

Fins que no se’ns acudeixi o que algú proposi una idea millor, el bloc Caldesplugues reproduirà cada dia, mentre duria la vaga, el post que en Xavier pengi en el seu bloc.

Com deia ell mateix en una de les seves campanyes: “El món ha de saber-ho!”... si més no, el món dels blocs en català.

4.6.08

"GRADUADO EN ..."


La imatge és una bona mostra del nivell de català escrit que apareix en alguns mitjans de comunicació.

Segons podem deduir, l'anunci ha passat per alguna mena de traductor automàtic que ha convertit el text original en castellà "GRADUATE EN ESO", referint-se evidentment a l'Educació Secundària Obligatòria, per un impagable "GRADUAT EN AIXÒ". Com que el castellà no coneix l'apòstrof, doncs ens el mengem i en lloc d'un imperatiu i el pronom feble corresponent (GRADUA'T) ens trobem amb un participi i, és clar, "Eso" és un pronom neutre que en català es tradueix per "això".

Com deia la Trinca, coses de l'idioma...