EN CASTELLÀ, SI US PLAU....

Quantes vegades no hem hagut de sentir la maleïda frase! La veritat és que, fins ara, sempre l’havia sentida en castellà i en boca de persones que, amb més o menys bona fe no entenien el català, o bé com a una eina més en boca de certs elements espanyolitzadors.

Ara, però, la frase l’ha dita un català, el cap de premsa de la secció de básquet del Barça, Oriol Bonsoms, que, durant una roda de premsa prèvia a la final del campionat de Lliga, va prohibir als catalans Roger Grimau (Barça) i Sergi Vidal (Tau) que s’expressessin en català. El motiu de la prohibició va ser que “era un roda de premsa de l’ACB”. Fins i tot, fent mostra d'un zel que ja voldríem en altres temes, es va mantenir en la seva prohibició quan un periodista li va demanar a en Roger Grimau, de manera directa, que li respongués en català.

El cap de premsa del Barça va fer una "excel·lent" demostració d'aquest sentiment de submissió lingüística que patim els catalans. Ni tan sols va voler esperar que algun periodista es queixés o que simplement ho demanés. Ell, com a bon catalanoparlant que coneix quin ha de ser el seu lloc, es va avançar a tothom

Com tantes vegades, l’enemic el tenim a casa. Som nosaltres, els catalanoparlants, i les nostres institucions emblemàtiques, els que ens omplim la boca de paraules com a drets lingüístics, llengua pròpia, llengua oficial, llengua nacional, però que a l’hora de la veritat acabem considerant la llengua catalana com una llengua de segona fila, només vàlida per les nostres relacions interiors i “domèstiques”.

Algú li hauria de dir alguna cosa al Sr. Oriol Bonsoms... i si no, és que comparteixen els seus criteris sobre usos lingüístics.

Podeu veure el vídeo de la roda de premsa a e-notícies

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXVII) O... EL MITE D'ANDORRA

En aquests nostre país dels esvorancs (ara també país dels aiguats) sembla que no l’encertem en res. Des que el nostre govern comença a llançar a tort i dret mesures contra la sequera que no para de ploure i, és clar, la gent de l’Ebre ens diu que per què coi voleu tanta aigua, ara?

La pregunta és ¿tota aquesta moguda és perquè ens puguem dutxar tots els ciutadans d’aquesta espessa àrea metropolitana o perquè algú o alguns continuïn guanyant diners i més diners?

En un altre ordre de coses, ja ha passat Eurovisió i l’actuació del més digne representant que ha tingut mai Espanya: el Rodolfo Chiquilicuatre. Parlem, però, del país que en teoria ens havia de representar a tots els catalans: Andorra.

Andorra, pels que no ho sapigueu, no va poder superar la darrera fase i va quedar eliminada. Representava Andorra tots els catalans? Potser ja va sent hora d’acabar amb aquesta idealització d’un país que, de català, només li queda el reconeixement de la nostra llengua com a única oficial. Si ho dubteu, passegeu una mica per Andorra i copseu quin és l’ambient lingüístic que s’hi respira.

Enguany, Andorra, la que té com a única llengua oficial el català, el país independent que molts idealitzen, es presentava a Eurovisió amb la cançó “Casanova”. La lletra era tota en anglès amb una sola frase en català.

Atenció, però, als arguments per justificar l´ús de la llengua anglosaxona: “ [...] aquest cop, el principat pirinenc ha decidit renunciar al català perquè considera que “fer-se entendre” en un concurs internacional és important per assolir la victòria i conseqüentment promocionar-se com a país [...]” Segons Joan Besson, director de Ràdio i Televisió d’Andorra (RTA) “hem volgut ser pragmàtics i, per tant, han decidit renunciar a la llengua."

Més encara, Gisela, la intèrpret, ha dit: “M’hauria agradat competir amb català, però Eurovisió no és un concurs en català i ens volem fer entendre, volem que el públic sàpiga que diu la nostra cançó”.

Us sonen tots aquests arguments?

Si més no, sempre ens podem consolar dient que hi ha un país independent que té el català com a única llengua oficial i que, de moment i mentre la situació ho permeti, quan intervenen a l’ONU encara se sent la llengua catalana.

MESURES PER A BENEITS

El Web Negre. Revista digital satírica

MIG PLE, MIG BUIT

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha elaborat un estudi titulat "Llengua i identitat a Catalunya 2008" en què, després de realitzar 1108 equestes a ciutadans de Catalunya majors de 15 anys, ens ofereix uns resultats per alimentar l'optimisme de cara al futur.

Els mitjans de comunicació en van plens: segons les enquestes, entre un 52% i un 62% de ciutadans votaria a favor de la independència de Catalunya en un hipotètic referèndum. Desitjo de veritat que les xifres responguin a la realitat, perquè ens ajudaria a continuar la feina amb una bona injecció d'optimisme... Que és precisament el contrari del que passa quan ens mirem el baròmetre de ciutadans d'Esplugues que han votat per un Estat propi i ens trobem amb aquesta xifra tan exigua de 54 persones.

L'estudi no parla, però, només d'independència. Es refereix a altres aspectes molt interessants com és el relatiu a la llengua.

Com sempre que mirem estudis sobre usos lingüístics podem veure el got mig ple o mig buit. Jo sóc dels que en matèria de llengua penso que l'estat inicial i ideal del got és que aquest estigui ple. Per tant, sempre acostumo a veure'l mig buit.

Què ens diu l'estudi? Per exemple... primera llengua parlada a casa des de petits. Fa 10 anys el percentatge referit al català era del 41,3%... el 2008 la xifra és del 37%. Quina és la llengua habitual d'ús dels enquestats? L'any 1998 parlaven habitualment català un 49,8% de ciutadans; 10 anys després la xifra ha baixat a un 42,6%.

Atenció a les dades que es refereixen a les converses interpesonals. És a dir, en quina llengua parlem habitualment si els amics són de parla castellana? En català només un exigu 3,8%; en les dues llengües (m'agradaria saber com es fa això) un 27.8% i les converses interpersonals en castellà s'eleven a un 68%.

Hi ha una pregunta sobre la mitjana d'ús: "Sigui quina sigui la seva llengua habitual, digui’m, si us plau, en quin tant per cent utilitza cadascuna de les següents llengües…" Els resultats són: castellà 49,5%; català 47,3%.

Totes aquestes xifres resultem encara més sorprenents quan les comparem amb les del coneixement del català. Un 97.6% l'entén; un 84,7 el parla (seria més exacte dir que està en condicions de parlar-lo); un 91,5% el llegeix (o està en condicions...) i fins i tot un 61,7% diu que l'escriu.

També hi ha xifres que fins i tot els del got mig buit les podem considerar esperançadores. Per exemple, la llengua que es parla amb els fills. Aquí el percentatge que fa servir el català és d'un 45%, davant dels que utilitzen el castellà, un 32,80% (acompanyats sempre, però, d'aquests enigmàtics 17,50% que fan servir ambdues llengües).

Hi ha més xifres, totes elles interessants. Us recomanem que hi feu una ullada. Si sou dels del got mig ple potser hi trobareu arguments per a l'optimisme.

Des d'aquí, però, continuem veient que, al got, li falta molt encara per omplir-se.

EL CATALÀ, TAMBÉ, A EUROPA

Com tots ja sabem, el català no gaudeix de l’estatus de llengua oficial al Parlament europeu. Tot i tenir una àrea lingüística de prop de deu milions de parlants i d’estar classificat en la posició número deu d’entre les llengües més parlades d’Europa. En canvi, llengües com el finès (5.000.000 de parlants), el letó (2.200.000 parlants), l’eslové (2.000.000 de parlants, l’estonià (1.000.000 de parlants),) i fins i tot el maltès (300.000 parlants), sí que disposen d’aqueste condició pel simple fet de gaudir de la condició d’estat.

Això vol dir que el web del Parlament està traduït a més de vint llengües, entre les quals, evidentment, no hi és el català.

Com ja hi estem acostumat a haver d’espavilar-nos nosaltres sols, a algú se li va acudir la bona idea de construir un espai web on aparegués la versió catalana d’aquesta web del parlament. El lloc és www.europarl.cat i cal dir que, si bé no totes les pàgines apareixen traduïdes al català, sí que n'hi ha força i totes amb una molt bona traducció calcada, perfecta i impecable del web original.

Doncs, aquí ve la bona, el Parlament europeu ha denunciat el web com a plagiadora del seu espai i amenaça amb tancar la versió catalana. Sembla ser que si encara no ho ha fet és a causa del gran nombre de visites que rep el web.

La cosa és clara: visiteu aquest espai web, www.europarl.cat, perquè potser serà l’única manera que facin marxa enrere i ens permetin, si així ho volem, poder continuar rebent la informació del Parlament europeu en la nostra llengua, en català.

"XERREM": UNA NOVA EINA PER PROMOURE L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ ( i III)

Una fita: multiplicar els grups Xerrem.

Tots els elemnts que hem anat citant en els missatges anteriors, han portat la CAL a iniciar decididament una campanya de difusió i extensió del programa Xerrem. Hi ha la voluntat de dur a terme, durant el curs 2008-2009, alguns grups Xerrem en l’entorn metropolità de Barcelona. I, a tenor dels resultats i de l’experiència que se n’obtingui, es mirarà d’estendre el programa a aquells llocs del país en què es donin circumstàncies adients per aplicar-lo amb eficàcia.

A banda del suport institucional que s’està sol·licitant, són indispensables tres condicions, dues de les quals poden ser a l’abast dels nostres lectors: trobar persones competents en llengua catalana disposades a oferir una part del seu temps al projecte, i disposar d’espais socials amb els recursos suficients per acollir els grups Xerrem.

Quant a la tercera condició, l’assistència de persones interessades, caldrà l’esforç de tots, ja que aconseguir-la comporta una difusió intel·ligent de l’oferta per part de la CAL, un «boca-orella» de tots els que valorem la proposta i la valuosa i importantíssima col·laboració de les entitats, centres o equipaments que s’adhereixin generosament a la campanya i ofereixin els seus recursos i serveis.

Des de la CAL d'Esplugues hem posat fil a l'agulla perquè el propers curs hi hagi en funcionament, com a mínim, un grup Xerrem al nostre poble.

Si us animeu a participar-hi, ja sigui com a voluntariat dinamitzador d'un grup o bé com a participants aprenents, o si simplement voleu aclarir algun dubte que tingue, ens podeu escriure a caldesplugues@caldesplugues.cat i ens posarem en contacte ràpidament amb vosaltres.

QUÈ FAREM, SI PERDEM?

M'ha fet una certa gràcia el final d'un article d'Albert Pereira, publicat a l'AVUI. Referint-se a tot l'enrenou que s'està muntant de cara al Congrés d'ERC, l'articulista, memebre de Reagrupament.cat, comenta la campanya que està duent a terme la candidatura oficialista Puigcercós-Ridao, i acaba dient:

[...] no poden dir el mateix que nosaltres quan ens pregunten què farem, si perdem, l’endemà de les eleccions, i responem: “doncs anar a treballar de bon matí en la nostra ocupació professional, exactament igual que el dia anterior”.

Mitjançant una fina ironia crec que posa el dit a la nafra... Molta gent, quan arriba a obtenir parcel·les de poder, i evidentment no parlo només d'ERC, acaba fent de la política una forma de guanyar-se molt bé la vida, d'una manera molt superior a la mitjana del país. El comentari, doncs, fa una certa gràcia, però també és per reflexionar sobre on van (i on ens porten) alguns dels polítics del nostre país.

"XERREM": UNA NOVA EINA PER PROMOURE L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ (II)

Continuem amb la presentació del projecte "Xerrem"...

Una idea: el programa Xerrem.

Podem ajuntar la competència d’unes persones amb la necessitat d’adquirir-la d’unes altres? Podem aspirar, des del voluntariat, a servir de palanca de llançament a persones amb dret a ser tan competents com nosaltres en els intercanvis socials? El programa Xerrem pretén això, justament: oferir, com a reforç de l’aprenentatge, trobades setmanals on els assistents puguin fer créixer el propi bagatge lèxic, la fluïdesa expressiva, la seguretat i l’autoconfiança per parlar en català amb eficiència comunicativa, al mateix temps que s’acosten a la cultura i a la realitat del país. Grups de conversa, d’uns vuit mesos de durada, guiats per persones que els entrenaran amb entusiasme i eficiència en l’habilitat de parlar. Trobades en què persones de procedència i estils diversos, tot aprenent, s’intercomunicaran sensacions, coneixements, experiències, experteses i opinions. Grups de persones que es coneixeran, es relacionaran i es respectaran des de la diversitat, al mateix temps que faran país perquè en coneixeran els referents més rellevants i els podran valorar.
Una experiència: primer pilotatge del Xerrem.

Durant aquest curs escolar 2007-2008 s'està duent terme, conduït per Jordi Esteban, al Centre Social i promogut per la CAL de Sants, un primer pilotatge del Xerrem. Hi ha inscrites una vintena de persones, procedents d’arreu, que inicialment no es veien amb cor d’expressar-se en català i que, progressivament van adquirint competència i seguretat. Es troben dues hores cada setmana, i durant aquest temps no paren de parlar en grups de tres o quatre, ara d’un tema que els és proper, ara d’un altre. Ho fan formulant preguntes i responent-les. Van començar fent-se preguntes senzilles referides únicament als gustos, preferències, sensacions i costums personals. Quan s’hi van sentir prou segurs van continuar preguntant-se i explicant coses que coneixien, actuals o passades. Després han començat a explicar-se històries, cosa que ja comporta un cert grau de domini. Són a punt de començar converses en què es donaran consells i faran suggeriments pràctics. I acabaran el curs (unes 70 hores en total) fent raonaments extensos sobre els temes que s’han anat repetint durant les pràctiques. A cada sessió incorporo referents culturals dels Països Catalans, vinculats als temes de conversa i presentats amb el mateix tipus de discurs que es practicava.

La valoració que els assistents fan de la iniciativa és altament positiva. El resultat més visible és que en cap moment de les dues hores de conversa hi ha hagut canvi de llengua i tots els assistents gaudeixen d’èxit comunicatiu, és a dir, comuniquen en català uns sentiments, unes observacions, unes experiències i unes idees que són rebudes amb plenitud de sentit i d’intenció per part dels interlocutors. El català arriba a ser per a ells un autèntic instrument de comunicació.

Pròxima fita: multiplicar els grup Xerrem.

ETV JA EMET EN TDT PEL CANAL 36

Des de el dia 9 de maig ETV Llobregat ja està oferint els seus continguts per la Televisió Digital Terrestre, assolint així un dels reptes tecnològics més innovadors. Paral·lelament, ETV emet també en analògic pel Canal 38 i per a Molins de Rei pel Canal 32.

Enguany aquesta emissora farà 25 anys i aprofitarà aquest esdeveniment per oferir nous serveis i emetre també per Internet en directe ETV-IP. També els telespectadors podran veure a la carta els programes que estiguin disponibles a la graella d'Internet.

Des de la CAL d'Esplugues felicitem a ETV Llobregat per aquest nou avenç en la seva ja llarga història. L'emissora que dirigeix Frederic Cano, recentment guanyadora del premi Joan Coromines 2008 a la iniciativa local per la llengua i la cultura catalanes, torna a estar, doncs, d'enhorabona.

Les emissions per TDT, el diari E-digital i l'Agrupació de Televisions Digitals Independents (TDI) que permetrà que les televisions locals o comarcals puguin arribar, mitjançant convenis i connexions amb altres emissores del territori, arreu dels Països Catalans, són els primers i importants avenços que ETV ens oferix en l'any del seu 25è aniversari.

"XERREM": UNA NOVA EINA PER PROMOURE L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ (I)

El dijous dia 8 de maig, en el programa CAL Parlar de Llengua, vam poder conversar amb en Jordi Esteban, pedagog, creador i impulsor del projecte "Xerrem".

Des d'aquest espai, volem fer arribar als nostres lectors aquesta nova iniciativa promoguda per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) amb l’objectiu d’afegir-se a les propostes de voluntariat encaminades a fomentar l’ús social de la llengua.

La millor manera de fer-ho és mitjançant les paraules del seu creador i impulsor, en Jordi Esteban.

Una realitat: la gent xerra.

A la gent ens agrada trobar-nos amb altra gent i xerrar. Les converses de relació social són aquelles en què no ens proposem altra cosa que fomentar l’entesa cordial i amena entre persones amb qui no existeixen vincles consistents ni interessos determinats i a les quals dediquem una estona per comentar la realitat que ens envolta a tots plegats. Ho fem, per exemple, en un viatge amb tren, en una sala d’espera, a la botiga de proximitat, tot esmorzant amb els companys de feina, amb el veí del replà, etc.

Una constatació: xerrant, xerrant, s’aprèn un idioma.

Quina sort té la gent que —en un país qualsevol— es troba que al carrer, a la feina o amb els veïns tothom li parla la llengua que està aprenent! Si són persones nouvingudes, potser a l’inici es trobin una mica perdudes, però de seguida passen de la coexistència a la convivència i de la convivència a la relació social en la llengua que van adquirint. En no gaire més temps es veuen capaços d’intervenir en situacions mitjanament formals, en una reunió de treball o de veïns, en una entrevista de feina, etc. Es fan parlants eficients de la llengua apresa.

És aquest el cas de la gent adulta que viu al Països Catalans i vol saber parlar la llengua que hi és pròpia? Potser en algunes zones i situacions determinades es trobaran amb prou facilitat per aconseguir per adquisició social allò que al mateix temps aprenen amb estudi i dedicació personal. Però en la majoria dels casos no tindrà aquesta sort. La minva d’ús social de la nostra llengua és un fet ben palès. Hi ha moltíssimes persones que han maldat i malden per expressar-se en català i no troben l’entorn favorable a l’adquisició del bagatge, la fluïdesa expressiva i a l’autoconfiança que els dugui a l’èxit comunicatiu en català. I abandonen l’empresa a mig camí. És per això que des d’institucions i des del voluntariat sorgeixen iniciatives que surten al pas d’aquest entrebanc sociolingüístic. Cal aconseguir que la gent que s’incorpora a la nostra terra arribi amb facilitat al domini de la llengua catalana, sobretot, pel que fa a l’oralitat.

Una oportunitat: hi ha molta gent catalana que xerra molt bé.

És cert. Hi ha molta gent al nostre país que s’ha fet competent en català, que ha col·laborat personalment o professionalment a promoure no solament l’ús sinó també la qualitat de la llengua. Tots coneixem mestres, professors, artistes, periodistes, escriptors, traductors i altra gent que no té res a veure amb professions centrades en la llengua que parlen bé, que saben com es diuen les coses en català i que són capaços d’ajudar a qui vulgui millorar la qualitat oral.

Són persones conscients de la necessitat de recuperació de la llengua catalana i de la urgència de trobar camins que hi portin. Moltes d’elles es veurien amb cor de conduir petits grups de persones que volguessin millorar la parla, no com a mestres sinó com a conciutadanes, com a dinamitzadores de grups de conversa. I també estarien amatents a posar-los en contacte amb els referents del país, realitats culturals, històriques, naturals o tradicionals força vegades desconegudes per a la gent que no fa gaire que és amb nosaltres.

Continuarà...

LLIBERTAT FRANKI... NOU ESPAI WEB

Franki continua empresonat i els mitjans de comunicació, empesos i obligats per les accions que s'estan duent a terme, comencen a fer-se'n ressò.

Us convidem a visitar el nou espai web que s'ha creat per exigir la llibertat d'en Franki.

Fins que els i les lleones no tinguin els seus propis historiadors i historiadores, les històries de cacera seguiran glorificant el caçador

TORNEN LA CENSURA I LES PROHIBICIONS?

¿És possible que avui dia un ajuntament denegui una subvenció a una entitat que treballa el món de la cultura popular i tradicional per motius polítics?

Des d'aquest bloc ens volem fer ressò d'aquest fet i mostrar la nostra solidaritat amb els afectats. Boc de Biterna. Reproduïm íntegrament el text que volen fer arribar a l'opinió pública, d'Esplugues en particular, però dirigida també a tots aquells que creuen que la cultura ha de ser totalment lliure.

Denegada la subvenció a Boc de Biterna per motius polítics

L’espectacle-correfoc de Boc de Biterna del proper dia 24 de maig no rebrà la esperada subvenció de l’Ajuntament, que és la única font d’ingressos de l’entitat. Com que volem seguir oferint el nostre espectacle a Esplugues, com hem fet en els últims 11 anys, demanem la col·laboració ciutadana, perquè això sigui possible.

En aquestes Festes de Primavera l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha denegat la subvenció del correfoc de Boc de Biterna perquè no complia els criteris de les noves bases de subvenció establertes per ells mateixos. El motius per la qual no les complia és que “és un correfoc amb un rerefons de crítica social i no és només cultural” . Aquesta situació és nova per a nosaltres, ja que durant 11 anys d’història de Boc de Biterna i tenint en compte que la majoria d’espectacles que hem fet han estat de caire reivindicatiu, mai ens han denegat cap subvenció.

Us adjuntem un resum de l’argument de l’espectacle (que és un homenatge a un capítol dels Simpsons) perquè pugueu valorar els nous criteris per atorgar subvencions:

"Arriba un promotor al poble a vendre (en forma de musical) la construcció d’un monorail. La gent del poble s’afegeix a la iniciativa constructora de seguida, guiats per l’encant del promotor i les promeses de modernitat que ofereix el projecte, sense tenir-ne en compte totes les conseqüències.

Aleshores es fa el correfoc fins al lloc on s’està construint el monorail. Allà es descobreix que aquest projecte és una estafa i que, a més, implica la destrucció de boscos i cases. A causa d’això, el poble s’indigna i es forma una revolta."

És cert que no és el primer conflicte que ens sorgeix amb el govern municipal. Amb anterioritat, ens havia censurat alguns cartells perquè els considerava ofensius per a alguns col·lectius. En aquest ocasió, però, el problema és molt més fonamental, ja que s’atempta contra la pròpia personalitat de la nostra entitat, que és fer espectacles-correfoc amb un contingut crític.

Les Bases de subvenció esmentades van despertar el nostre recel des d’un primer moment. Un dels motius és que es demana molta informació sobre cada activitat (ben bé quatre vegades més del què es demanava fins a l’any passat) amb l’objectiu, segons se’ns va dir, de fer més transparent el repartiment de les subvencions. Però la realitat és que des d’aquest any l’Ajuntament pot denegar la subvenció amb l’únic argument: No s’adiu a les bases de subvencions i així s’evita entrar en el fons de la decisió. Un altre punt que ens mereix molts recels de les noves bases és que s’han d’entregar els cartells de difusió amb molta antelació a l’acte, perquè siguin supervisats i sota l’amenaça (explícita en les bases) de retirada de subvenció. El tercer punt de disconformitat (i aquí estem d’acord totes les entitats d’Esplugues) és la pressió a la què es sotmet a les entitats a l’hora de justificar les subvencions, que s’hauran de fer de manera detallada en els tres mesos posteriors a l’acte (en comptes de fer-ho tot de cop cada any com fins ara). Tal cosa és absurda, ja que certes inversions de les entitats són anuals i no es poden encabir en un sol acte.

En resum, són unes bases coercitives, que impliquen un gran esforç de les entitats per poder-les complir en pro de la transparència, però que realment suposen un control totalitari de la cultura i, a vegades, com en el nostre cas, una limitació a la llibertat d’expressió.

Finalment, demanem el suport de les persones que tinguin interès en què el nostre espectacle-correfoc sigui possible. Però no només això! Ja que pensem que un atac a la llibertat d’expressió no pot deixar-se sense resposta, perquè sinó cada cop seria pitjor.

Concretament, hem decidit tirar endavant l’espectacle-correfoc reduint significativament el pressupost. Lamentablement, hem de pagar una assegurança anual de 840€ i també hem de comprar la pirotècnia (tot i reduir-la considerablement). Per aquest motiu començarem a vendre samarretes, DVDs de les nostres actuacions i bons d’ajut. Però, alhora, no volem renunciar a la subvenció que ens mereixem (ja que no se’ns han donat argument vàlids), per això us proposem que entreu una instància a l’Ajuntament reclamant-la (nosaltres us en podem proporcionar una còpia). També s’ha informat als partits polítics perquè en prenguin part, cosa que va suscitar que l’alcaldessa, el tinent d’alcalde i portaveu i el regidor de cultura haguessin de donar explicacions. Però, sobretot ens agradaria que l’espectacle-correfoc del 24 de maig, que comença a les 22h al Robert Brillas, fos un exemple de perseverància a l’hora de defensar els drets bàsics del ciutadà i que tothom que vingui se senti part d’un acte cultural que perquè sigui significatiu ha de ser, a més, reivindicatiu.

Per qualsevol qüestió, us podeu posar en contacte amb nosaltres al correu: bocdebiterna@esplugues.org

Alguns documents interessants.

Més informació també a Entrebastidors

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXVI) O... NACIÓ O "NACIONCILLA"

Ja ens ho va avançar l'Alfons López Tena en la seva conferència durant el lliurament dels premis Joan Coromines d'enguany: l'Estatut quedarà com una simple llei decorativa després de passar, primer pel ribot de Madrid i, ara, per la retallada amb tisores de podar que ens té preparada el Tribunal Constitucional.

Ja no es tracta només del terme "nació", que quedarà convertit en la "nacioncilla" que parodien els de Minoria absoluta. Segons els rumors que comencen a córrer, està en perill el sistema de finançament que, recordem-ho, va ser un dels principals motius per tirar endavant la reforma estatutària.

Més coses, però, poden caure del redactat. D'una banda, tot el relatiu a Justícia i, d'altra, volen eliminar l'article que proclama el "deure" de conèixer el català. A partir d'aquí, pot començar a rodolar la bola de neu. Per començar, es podrà atacar el sistema educatiu català i la immersió lingüística. Si no hi ha "deure", per què i com es defensa legalment una sistema escolar que tingui com a llengua vehicular el català?

Llegiu, si ho voleu, alguns articles: Estatut:cap a la segona ribotada ; Ofensiva PSOE-PP per retallar l'Estatut

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXV) O... L'1 DE MAIG

Hem manllevat de la revista satírica digital, El Web negre, aquesta contundent imatge relativa a l'1 de maig...