ETV LLOBREGAT RETRANSMETRÀ EN DIFERIT L'ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS JOAN COROMINES 2008

Si voleu recordar com va ser l'acte de lliurament dels premis Joan Coromines 2008...

O si no vau poder ser-hi i voleu veure com va anar tot plegat i el que us vau arribar a perdre...

Aquest dijous, 1 de maig, a les 22 h, ETV Llobregat retransmetrà en diferit tot l'acte de lliurament.

El programa es podrà veure en redifusió el divendres dia 2, a les 10 h del matí i a la 01.30 de la matinada, i també el dilluns dia 5, a les 8 h del matí.

LLIBERTAT FRANKI!

Mentre mig país parla del partit d’avui Manchester-Barça i l’altre mig de la cursa de diumenge a Montmeló, un xicot de Terrassa, en Franki, haurà passat la seva primera nit a la Model de Barcelona. La detenció sembla ser que s’ha produït de manera ràpida i sense cap mena d’avís previ.

En Franki va ser jutjat i condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó pel delicte tipificat com “d’ultraje a la bandera” (cal entendre “bandera española”, perquè la resta poden ser ultratjades sempre que es vulgui).

És veritablement al·lucinant que en un país on molts delinqüents entren per una porta de les comissaries i en surten per l’altra; on violadors són excarcerats abans d’hora o simplement campen lliurement per un error administratiu, un noi pugui ser engarjolat durant 2 anys i 7 mesos per agafar una bandera i estripar-la.

Mentre mig país parla de futbol i l’altre mig d’automobilisme, potser seria bo donar un cop d’ull al web d’Alerta Solidària i reflexionar-hi.

Llibertat Franki!

GRAN ÈXIT DE LA 7a EDICIÓ DELS PREMIS JOAN COROMINES

Ahir, 26 d'abril va tenir lloc, a la sala Joan Brillas de l'Avenç, a Esplugues de Llobregat, l'acte de lliurament de la 7a edició dels premis Joan Coromines.

L'acte, conduït per l'actriu Anna Sahun, va ser un gran èxit d'assistència i també d'organització. Més de 250 persones van omplir de gom a gom la sala centenària de l'Avenç per viure en directe el lliurament de premis.

L'acte el va obrir en Jaume Marfany, president de la

CAL d'Esplugues, entitat amfitriona de l'acte. Va finalitzar la seva breu intervenció amb aquestes paraules: "Esperem que aquest acte, festiu i reivindicatiu alhora, serveixi, a més del merescut reconeixement als nostres premiats, com una bona dosi d'optimisme i d'esperança per al futur de la nostra llengua, cultura i nació."

L'alcaldessa d'Esplugues, Sra.

Pilar Díaz, va donar la benvinguda a tots els assistents i en el seu parlament va voler destacar la tasca que des de fa anys està duent a terme la CAL d'Esplugues. Una tasca en favor de la llengua i la cultura catalanes. També va fer esment del merescut premi que s'ha atorgat a ETV Llobregat, una televisió catalana i de proximitat que ha fet una gran feina durant els 25 anys de la seva existència.

Posteriorment es va procedir al lliurament dels premis. Cal destacar, d'entre els breus parlaments que van fer els premiats, algunes de les seves frases:

El director general de

Moritz, Sr. Albert Castelló, va dir que:"Resulta força paradoxal que es premiï una empresa per una cosa que hauria de ser del tot normal com és etiquetar en la llengua del país."

El missatge de la

Isabel-Clara Simó va ser senzill i alhora contundent: "Això d'Espanya és com una maionesa que s'hi van posant els diferents ingredients i que els espanyols de torn no fan més que remenar i remenar, però... carai! no hi ha manera que cualli."

El Sr. Frederic Cano, director d'ETV Llobregat, va destacar el paper que ha fet la televisió d'Esplugues, sempre fidel als seus principis de fidelitat a la llengua, a la cultura i als Països Catalans. Va parlar sobre el diari digital que des de fa poc està funcionant i va remarcar el nou projecte que han impulsat des d'ETV de fer que les televisions locals o comarcals puguin arribar, mitjançant convenis i connexions amb altres emissores del territori, arreu dels Països Catalans.

El conferenciant, el Sr.

Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial, va elaborar un brillant parlament en què va anar enumerant i citant els problemes que té el país i que tindrà en un futur. L'endarreriment econòmic de Catalunya és evident i només hi ha dues alternatives: continuar amb la submissió a Espanya i, per tant, en aquesta via de retrocés i de possible desparició com a nació, o bé afrontar la realitat, deixar de mirar cap a Espanya i dirigir els ulls a Europa. La independència com a únic camí viable. Un estat català en harmonia i convivència amb la resta de països d'Europa.

El moment més emotiu va ser la lectura, per part de Jordi Udina, de la

CAL d'Esplugues, del poema de Martí i Pol, Les quatre banderes. Udina va fer dels versos del poeta una autèntica obra d'art que va arribar a emocionar a tot el públic assistent. Amb els darrers versos del poema, es van començar a sentir els repics de tambor que inicien La Moixeranga, l'himne dels Països Catalans. La gent, tota dempeus, va escoltar amb gran emoció les notes vibrants de les gralles dels Grallers d'Esplugues i d'en Jordi Ametller.

Després, gran final de festa amb el sopar-tastet i l'actuació de La Principal de la Nit que es va llargar fins prop de la una de la matinada. L'alegria, la música, el garrotin i les improvisacions d'alguns dels assistents van posar punt final a una jornada inolvidable.

BALL DE DIABLES D'ESPLUGUES

El Ball de Diables d'Esplugues de Llobregat fa temps que està treballant en una pàgina web molt interessant i necessària.

Us reproduïm el text que hem rebut des de l'entitat:

La nostra pàgina web té el doble objectiu de fer pedagogia sobre els Balls de Diables i fer difusió de l'existència de la nostra colla. La pàgina està feta recolzant-se en el treball presentat per Ramon Vallverdú Albornà anomenat "Foc en Dansa" tant en l'estructura que utilitza per descriure els Balls de Diables com en forces textos i definicions, que per la claredat i concreció hem cregut incloure en la pàgina.

A excepció dels textos de Ramon Vallverdú, els altres escrits estan fets des de l'òptica que alguns membres del nostre Ball tenen sobre la realitat que els envolta i no tenen cap pretensió de ser estudi rigorós ni científic, es tracta de donar una altra visió col·lectiva.

Des de la CAL d'Esplugues animem a tothom a visitar i fer ús d'aquest nou web:

http://www.diablesdesplugues.org/

PREMIS JOAN COROMINES: ETV LLOBREGAT

ETV Llobregat, premi per a la iniciativa local en favor de la llengua i la cultura catalanes.

ETV neix el 24 de setembre de 1985, però no és fins al 21 de setembre de 1986 que comença fer emissions regulars. Al llarg d'aquesta 17 anys d'existència sempre ha mantingut els trets i principis fonamentals dels seus orígens: servei públic, pluralisme informatiu, normalització lingü´sitca, potenciació dels senyals d'identitat, particpació ciutadana, impuls de l'associacionisme i el voluntariat i, finalment, escola de formació professional.

ETV parteix de la idea que la televisió local ha de servir com a eina de normalització i potenciació de la llengua catalana enfront de la invasió d'altres llengües que patim des de les altres cadenes televisives, des de l'anomenada "televisió sense fronteres" i la globalització.

La televisió local potencia tots aquells valors, tradicions i constums que ens identifiquen com a país i que fan que els ciutadans del Baix Llobregat se sentin pertànyer a un mateix col·lectiu.

ETV vol aconseguir que els ciutadans se sentin part de la vida de la comarca i del seu entorn. No d'una manera anònima, o mitjançant una realitat llunyana, sinó amb formes dinàmiques que facin de la televisió l'eina i no l'objectiu que ens ha de permetre arribar més fàcilment a un dels objectius principals: potenciar la llengua, la cultura i les tradicions.

PREMIS JOAN COROMINES: EMPRESA MORITZ

Moritz, Premi per la trajectòria de l'empresa en favor de la llengua i la cultura catalanes.

Louis Moritz va arribar a Barcelona el 1851 i va entrar en contacte amb una petita fàbrica de cervesa del Raval i el 1856 ja n'era el propietari. Des de sempre va mostrar el seu compromís social amb Barcelona i Can Moritz, com era conegut popularment, va ser un local de referència durant molts anys a la ciutat.

Una vegada superada la postguerra civil, Moritz va demostrar el seu compromís amb la recuperació dels moviments cívics, tot patrocinant actes públics com concerts, festes, esdeveniments esportius, etc.

Després de la mort del fundador, el 1920, els seus hereus van modernitzar l'empresa i hi van fer grans inversions. Més recentment, el 2004, els rebesnéts de Louis Moritz van reprendre el negoci i van rellançar la marca, alhora que recuperaven el mateix espai on hi havia la fàbrica del segle XIX.

El seu compromís amb la llengua és del tot vigent i així, avui dia, podem seguir gaudint del sabor d'una bona cervesa etiquetada en català.

PREMIS JOAN COROMINES: ISABEL-CLARA SIMÓ

La CAL d'Esplugues, conjuntament amb el secretariat nacional de la CAL i amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Esplugues i del Centre l'Avenç, us convida a l'acte de lliurament dels Premis Joan Coromines 2008.

La celebració tindrà lloc el proper dissabte dia 26 d'abril, a partir de les 8 del vespre, a la sala Joan Brillas del Centre Cultural l'Avenç, d'Esplugues de Llobregat. Podeu veure el programa si cliqueu aquí.

Des d'aquest bloc volem fer una síntesi dels premiats d'enguany:

Premi a la trajectòria personal en favor de la llengua i cultura catalanes a Isabel-Clara Simó.

Nascuda a Alcoi, la Isabel-Clara Simó es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València i es va dedicar a l'ensenyament. De catedràtica d'institut va passar a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. Va obtenir el doctorat en Filologia Romànica i es va examinar a Barcelona de les assignatures de la carrera de Periodisme, que va exercir des de l'any 1972 fins al 1983, dirigint el conegut setmanari Canigó. ctualment col·labora en diversos mitjans de comunicació i és columnista del diaria AVUI.

Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Sant Jordi 1993 per La salvatge. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi. L'any 2001 rep el premi Andròmina pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dones i el 2004 el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la seva modalitat d'assaig, per, En legítima defensa.

L'any 2007 li ha estat concedit el premi Ciutat d'Alzira per la seva darrera obra El meu germà Pol.

ROSES... LLIBRES... I....

Sant Jordi....

Roses i llibres...

Malauradament, només un 15%, o el que és el mateix, només un de cada set llibres que es comprin avui serà en català.

Més encara... i perquè serveixi d'exemple... Si voleu comprar el segon llibre de Carlos Ruiz Zafón (la continuació de L'ombra del vent), no el busqueu en català, no s'hi esforceu, només el trobareu en castellà. La versió traduïda a la nostra llengua apareixerà, si tot va bé, d'aquí a dos mesos. Segons diu l'autor "per garantir-ne una versió més reeixida" (!!)

Roses... llibres... i.. bona feina!

PARLEM DE LLENGUA (i repicó)

Un repicó per al "Parlem de llengua"

Per a tots aquells que no vau poder assistir al debat, en Dídac López n'ha fet un bon resum al seu bloc.

(Dídac... t'he manllevat la foto... Gràcies...)

PARLEM DE LLENGUA (i III)

Però en aquest capítol de responsables no podem oblidar-nos de nosaltres mateixos, el ciutadans catalanoparlants. Carregats de complexos i de pors contribuïm en gran manera a fer del català una llengua supèrflua, a fer del català una llengua que no és necessària per a viure a Catalunya. Contínuament, diàriament, renunciem a parlar la nostra llengua i, en alguns casos, arribem a disculpar-nos pel fet d’utilitzar-la. Vivim un procés de servilitat constant en matèria de llengua.

Per exemple, la nova immigració o els estrangers que ens visiten. Quants catalanoparlants se’ls adrecen directament en català? Quants, encara que vegin que els entenen, mantenen la llengua durant la conversa? Què pot pensar, doncs, el nostre interlocutor? Doncs que la llengua útil, la llengua de prestigi, la llengua necessària i imprescindible per viure al país no és el català, ja que els mateixos parlants canvien de llengua. La llengua veritablement útil i pràctica per desenvolupar-se en totes les activitats és el castellà.

No em vull allargar més... si de cas ja aniran sortint coses durant la xerrada... Només dir-vos que, de cara al futur de la llengua, no hem de ser ni optimistes, ni pessimistes. Com deia el sociolingüista Jordi Sedó: “les dues actituds no condueixen a res positiu. Uns i altres i per diferents motius acaben inhibint-se, acaben sent passius davant de la situació de la llengua..”

Cal, doncs, ser realistes i analitzar detingudament la situació. Cal desacomplexar-se i eliminar les pors pel que fa a l’ús de la llengua. Cal voluntat i exigència, per a nosaltres mateixos i per als nostres governants i cal que aprenguem a fer-nos respectar com a catalanoparlants.

LLIÇONS D'IDENTITAT

Aquest senyor de la foto és el president del Consell d'Administració de SEAT, Francisco García Sanz. Un home d'idees clares i que sap molt bé qui és.

Davant la pregunta de per què no posen noms de ciutats catalanes als cotxes de la marca SEAT, l'home, rotund i convençut, ha respost: "Nosotros somos españoles".

És curiós que hagi de ser un espanyol el que ens hagi d'alliçonar, als catalans, sobre conceptes com identitat i pertinença, que ja hauríem de tenir molt clars.

Quan aprendrem d'una vegada la lliçó?

PARLEM DE LLENGUA (II)

Continuem amb la intervenció de la CAL d'Esplugues en el debat "Parlem de llengua":

Durant 300 anys Catalunya ha viscut una situació d’ocupació. Ocupació militar, judicial i humana. Ha viscut diversos intents de genocidi cultural i lingüístic. I que ningú s’escandalitzi per la paraula: genocidi. Perquè el que han intentat i no han pogut aconseguir fins ara, tots els governs espanyols, des del primer Decret de Nova Planta de 1707 al Paí Valencià (o 50 anys abans la monarquia francesa a la Catalunya Nord), passant per la Il·lustració, Isabel II els reis Alfonsos, la dictadura de Primo de Ribera i del general Franco, el que van intentar va ser liquidar, aniquilar una cultura i una llengua i això només té un nom: genocidi.

Tampoc les nostres institucions (quan n’hem pogut tenir) i els nostres polítics no han sabut estar a l’alçada en la defensa i en la normalització de la llengua. Modernament, s’han fet coses bones, per exemple la immersió lingüística. També ha abocat diners en campanyes de promoció de la llengua, ha estimulat les classes de català per a adults, ha intentat dinamitzar lingüísticament el comerç o el món empresarial. En el costat negatiu, però, hi hem de col·locar la Llei de normalització lingüística, una llei ja de sortida tímida, però que ha resultat gairebé inoperant perquè pràcticament no s’aplica. En el costat negatiu també ha faltat decisió per portar endavant un procés de normalització lingüística amb totes les conseqüències.

El mercat en general i el de l’oci i el lleure en particular és, majoritàriament, o bé en castellà o bé en anglès. Pel·lícules, CD’s, DVD’s, vídeojocs, Internet, cançons, discoteques... aquest seria un punt que ajudaria a explicar el percentatge d’ús del català entre els joves, els principals receptors d’aquest mercat, que hem mencionat abans.

PARLEM DE LLENGUA (I)

El dissabte passat va tenir lloc, organitzat per l'Assemblea independentista La Guitza i la CAL d'Esplugues, "Un cap de setmana per la llengua”. Dins dels actes programats, hi va haver una xerrada-debat sobre el tema genèric de Parlem del català que tenia com a objectiu reflexionar sobre la situació actual del català.

Volem oferir-vos la intervenció inicial de la CAL d'Esplugues que, conjuntament amb en Miquel Díaz, professor de l'IES La Mallola, l'Ahmad Baghat, ciutadà d'origen amazig i en Pepe Ruiz del col·lectiu Veu Pròpia, van participar en l'acte i en el posterior debat que es va allargar gairebé dues hores.

La llengua, en els darrers 25 anys, és evident que ha escalat posicions. Ha millorat en determinats àmbits, però sobretot en el del coneixement.

Aquest coneixement, però, ha esdevingut passiu... cada vegada hi ha més persones a Catalunya que saben català, que estan en disposició de parlar-lo i d’escriure’l, però cada vegada més el percentatge de persones que el tenen com a llengua habitual d’ús va descendint.

Parlo només en relació al Principat, un dels llocs més afortunats dels PP.CC. pel que fa, tant al coneixement, com a l’ús de la llengua. Les situacions que viuen la Catalunya Nord o el P.V. són molt més greus encara.

Els problemes, és evident, no es troben en el coneixement, sinó en l’ús. És aquella famosa frase: “Hem guanyat l’aula, però hem perdut el pati”.

De cara als joves, que cal no oblidar que representen el futur i, per tant, també el futur de la llengua, s’ha produït un canvi important en aquests darrers 25 anys. Per primera vegada a la història de Catalunya, hi ha una majoria de joves que no usen de manera habitual el català i que la llengua comuna ha passat a ser el castellà. Les enquestes ens parlen que només un 44% de joves entre 15 i 29 anys té com a llengua habitual d’ús el català. Joves, que, cal no oblidar, han nascut entre 1974 i 1988 i que, per tant, han tingut tota l’escolarització en català.

El professor Klaus-Jürgen Nagel, veí d’Esplugues, va escriure un llibre titulat “Catalunya explicada als alemanys. Les claus per entendre una nació sense estat de l’Europa actual.” El senyor Nagel mencionava aquesta inversió lingüística que s’està produint entre una majoria de joves... deia: “Actualment ens trobem amb una tercera generació d’immigrants dels anys 60 que no veuen necessari l’ús del català. Són catalans i fills de catalans i viuen a Catalunya, però en castellà.”

El fet radicalment greu és aquest: Avui dia es pot viure només en castellà a Catalunya, i de fet molta gent ho fa. En canvi, és del tot impossible viure-hi només en català.

Qui n’és el responsable de tota aquesta situació? Crec que la culpa està bastant repartida.

"CAPITÁN, MANDE FIRMES!"

No m’agrada la Carme Chacón...

No m’agrada el PSOE...

I, per descomptat, encara m’agraden menys els militars i tot el que representen...

No m’agraden els “viva España” i els “viva el Rey”

Però... Renoi! Com m’agrada la imatge de tots aquells “aguerridos soldados” plens “d’ardor guerrero que vibra en sus voces” quadrant-se davant d’una dona, catalana, socialista i embarassada.

Capitán, mande firmes!

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXIV) O... ÉS UNA BROMA?

Magdalena Àlvarez continua com a ministra de Foment...

És una broma?

Ha, Ha, Ha! És el resultat lògic d'allò que va votar Catalunya (si més no els que es van acostar a les urnes) el passat 9 de març. Després de com ens ha tocat de rebre durant els darrers anys, 1.672.777 ciutadans i ciutadanes, el 45,33% dels vots totals emesos, van votar el PSOE i el senyor Zapatero.

Aquesta gran majoria devia estar d'acord amb les polítiques que s'han aplicat des del Govern espanyol i amb totes les mesures que ha estat prenent en els darrers temps. També devia creure fermament que la gestió havia estat bona i que si hi hagut alguns "problemetes" amb aeroports, subministrament elèctric, rodalies, TGV, Estatut, i un llarg etcètera, tot això no tenia cap importància.

Què volem, doncs? La continuïtat de Magdalena Àlvarez no és cap broma. És el resultat lògic i coherent de la votació del poble català.

Ah! I també hi han col·laborat (per inhibició) tots aquells catalans i catalanes que van practicar l'abstenció, afavorint d'aquesta manera, segons la llei de Hondt, els partits majoritaris.

LES GRANS MENTIDES

El mes passat, a CAL Parlar de Llengua, vam poder conversar amb l'historiador Jordi Bilbeny sobre la catalanitat de Colom i sobre la mentida històrica que representa l'aventura del descobriment d'Amèrica. L’historiador nord-americà Charles Merrill, professor de castellà al seminari de la universitat Mont Sant Mary's als EUA, està a punt de publicar un assaig on es vol donar per tancat l’enigma de l’origen de Cristòfor Colom i en el qual coincideix amb la teoria de la catalanitat del navegant, estesa i treballada per l’arenyenc Jordi Bilbeny.

Durant la conversa amb en Jordi Bilbeny es van apauntar altres possibles mentides i ocultacions històriques: Cervantes, "El lazarillo de Tormes", Garcilaso de la Vega... En Jaume ens ha enviat una interessant adreça on podem documentar-nos sobre aquests temes tan interessants i sorprenents: Llàtzer. cat

Alguns fragments de documents que s'hi poden trobar:

"Garcilaso de la Vega, en virtut de les catalanades i els girs lingüístics catalans que es troben en la seva obra, podria tractar-se d’un altre cas de manipulació de l’obra i alteració de la identitat. En Josep Mayolas està estudiant aquest personatge tan misteriós, i ha trobat un poeta, humanista, home d’armes i personatge de la cort catalana d’una vida absolutament paral•lela a la biografia que ens ha arribat d’en Garcilaso: en Galceran Cardona i Recasens."

"Com pot ser que la qualitat literària s’estronqués de sobte pràcticament després del Tirant i no es reprengués fins a mossèn Verdaguer, nascut a Folgueroles el 1846? És creïble això? Ens ho podem empassar? La veritat és que resulta, si més no, sospitós.Però hi ha gent que hi treballa, que es dedica a esbrinar a partir de documents el que pot haver estat una gran tergiversació de la història. D’una història oficial d’Espanya que comença el 1516 amb Carles I, tan sols 26 anys després que a València es publiqués el Tirant lo Blanc. I em sembla que en sentirem a parlar molt, de tot això."

"Resulta que al Lazarillo no es coneixen edicions anteriors, i en un mateix any, el 1.554, surten cinc edicions, i d’aquestes edicions només hi ha un llibre. Per això en Bilbeny assegura que són edicions d’estat, creades i posades en circulació expressament per la Censura per fomentar la creença que el Lazarillo de Tormes va ser escrit per un castellà, i que l’obra passava a Castella. Per molt que els catalans, coneixedors de la veritat, tractessin els castellans de l’època de bojos, l’obra impresa seria 'la veritat' que quedaria al cap dels segles."

Us recomanem, doncs, una visita a Llàtzer.cat.

CAL PARLAR DE LLENGUA: CATALUNYA EXPLICADA ALS ALEMANYS

El proper dijous 10 d'abril, a les 22 h i en directe per ETV Llobregat, podrem conversar amb Klaus-Jürgen Nagel, autor del llibre "Catalunya explicada als alemanys. Les claus per entendre una nació sense estat de l'Europa actual."

Klaus-Jürgen Nagel és professor agregat i membre del Grup de Recerca en Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix classes de teoria política i de política comparada, des de l’any 1997. Abans havia exercit la docència a les universitats de Bielefeld i de Frankfurt del Main, en història i ciències socials, res-pectivament. Ha publicat sobre nacionalisme, federalisme i integració europea, i sobre organització territorial d’Alemania i d’Espanya, entre altres temes.

En aquest llibre es tracta la qüestió de com n'és de diferent Catalunya d'Espanya i com se senten aquestes diferències. Veiem-ne algun fragment:

"A Catalunya avui encara s'hi troben tipus de comportament que remeten a aquell temps i que demostren falta de sobirania lingüística, com ara renúncies ràpides a parlar la llengua, disculpar el seu ús, servilitat ligüística i, en ocasions, un esperit missioner exagerat que també, en el fons, demostra inseguretat."

"Avui els catalans que dominen el català són camaleons ligüístics, que segons l'entorn utilitzen una de les dues llengües oficials de Catalunya. Mentre que hom pot solucionar totes les qüestions quotidianes en castellà, és gairebé impossible servir-se exclusivament de la llengua original del país."

"Tanmateix, en el cas català es tracta sempre d'una aportació solidària d'envergadura, que en tot cas és molt més elevada que l'aportació del länder d'Alemanya occidental fan als de l'Alemanya oriental. Segons les fonts catalanes esmentades la "solidariat" catalana podria doblar l'alemanya."

El programa comptarà amb la presència de l'Aleix Costa, de l'Assembla Independentista "La Guitza".

11-12 D'ABRIL: CAP DE SETMANA PER LA LLENGUA

El proper 11 i 12 d'abril, l'Assemblea Independentista d'Esplugues, La Guitza, ha organitzat, amb la col·laboració de la CAL d'Esplugues, tot un seguit d'actes per fomentar l'ús i el debat sobre la llengua catalana a la nostra vila i comarca.

Els actes començaran el divendres dia 11 amb el Sopar per la Llengua i continuaran el dissabte dia 12, al Casal Robert Brillas d'Esplugues, amb la xerrada-debat "Parlem de llengua" que comtarà amb la participació de: Pepe Ruiz, de Veu Pròpia; Miquel López, professor de l'IES La Mallola; Ahmad Baghat, ciutadà amazig i Jaume Marfany de la CAL. Al vespre, tindrà lloc al mateix casal el Concert per la Llengua amb els grups Revolta 21, Mall, Nohison i Zikuta.

Tots els beneficis aniran destinats a entitats que fomenten la nostra llengua i que treballen dins de l’àmbit local i comarcal.

EL "CATALÀ DE L'ANY" ORFE DE SOCIALISTES

Ahir, Pasqual Maragall va presentar el llibre de Jordi Mercader, “1.000 dies amb PM”. L’acte ens ofereix un bon exemple del que és la política o, potser seria millor dir de com són alguns dels personatges que es dediquen a aquest, en altres temps, noble art de la política.

Pasqual Maragall, aquest home que se m’ha acabat fent en certa manera simpàtic de tan veure’l en la seva faceta còmica del Polònia, va estar més sol que la una. Hi havia gent, sí, però la presència socialista va ser tan reduïda que gairebé va passar desapercebuda.

Ni Don José Montilla, ni la seva gran amiga Manuela de Madre, ni el gran portaveu Miquel Iceta, ni el portentós ministre Joan Clos, ni el seu propi germà, Ernest Maragall...

Cap dels seus antics consellers, ni Nadal, ni la Tura, ni Castells, ni el “verd” Joan Saura...

On són ara aquells grans amics, els companys de viatge i de les grans adhesions personals? On són aquells que tant l’adulaven i que mendicaven un lloc en el seu organigrama polític?

El català de l'any orfe de socialistes...

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXIII)... O ELS MENTIDERS

En aquest nostre país dels esvorancs cada vegada costa més de creure en els polítics.

Com podem confiar en les seves paraules si ara, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es despenja amb unes declaracions que ens deixen esmaperduts i garratibats. Resulta que tot això del transvasament del Segre ja feia temps que es coïa i que el conseller mateix n’havia parlat amb Madrid (cal no oblidar que la Generalitat, entre moltes altres competències que no té, tampoc té la de poder fer transvasaments). Ara bé, des de Madrid van donar l’ordre de no parlar-ne fins després de les eleccions, no fos cas que aquesta paraula, “transvasament”, que ha esdevingut per obra i gràcia (i desgràcia) de molts una paraula maleïda, acabés restant-los vots.

Dos aspectes importants s’amaguen al darrere d’aquest fet. El primer, la mentida, la hipocresia i l’interès electoral i només electoral de molts dels nostres personatges polítics. D’altra banda, però, queda ben evident qui és el que mana i qui és el que obeeix. El subordinat parla amb el superior i aquest li dóna una ordre que, obedient i displicent, compleix sense cap mena de protesta.

Després uns i altres s’estranyen de la poca confiança que desperten entre la gent i del perillós allunyament, que cada vegada augmenta més, del ciutadà vers la política.