BON DIA CATALUNYA!

Bon dia Catalunya!

Durant els anys seixanta, en ple franquisme i immersos en “los 25 años de paz”, un locutor obria el seu programa diari amb aquesta senzilla frase. Unes paraules que eren com una escletxa de llum en aquell cel tan tapat d’aleshores.

La llengua en general i la cançó en particular estaran en deute permanent amb en Salvador Escamilla.

Salvador, siguis on siguis la teva veu continuarà ressonat:

Bon dia Catalunya!

PRIMER PAL A LES RODES

Tot havia de ser net i clar... Tothom havia de tenir les mateixes oportunitats... Els sectors crítics enriqueixen els valors del partit... Tot pel partit i, com no!, per Catalunya...

L'executiva d'ERC ha aprovat el reglament que regirà el congrés que celebrarà el partit els dies 14 i 15 de juny. Aquest, finalment contempla que els candidats que aspirin a ocupar els principals càrrecs de la direcció hagin de ser avalats pel 5% dels militants, una opció defensada des de l’inici per l’actual president d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, i pel seu secretari general, Joan Puigcercós.

Tot molt legal, segur, ningú ho dubta... ¿però que es busca amb aquesta mesura de darrera hora més quan els estatuts del partit no exigeixen cap limitació pel que fa al nombre de signatures?

Primer pal a les rodes?

ADÉU A JOSEP BENET

Reproduïm el pròleg que Josep Benet va escriure fa uns dos mesos per al seu primer llibre de memòries. És una visió pessimista de l'actual moment històric que vivim a Catalunya i que ens demostra com, de vegades, no cal anar a països asiàtics per trobar mostres de genocidis culturals i lingüístics:

"Acabo la redacció d'aquest pròleg quan sóc a punt de complir els 88 anys. D'aquests, uns 40, pràcticament la meitat, he hagut de viure'ls sota règims espanyols que han perseguit la identitat nacional de la meva pàtria, amb el propòsit de convertir-la en una regió subordinada a la nacionalitat majoritària a l'Estat espanyol, que té la capital a Madrid. Una quarentena d'anys en què he hagut de dedicar esforços i sacrificis per poder gaudir d'allò que és més elemental -llengua pròpia i identitat nacional pròpia- que els altres pobles tenen sense que ningú els ho discuteixi. En desaparèixer el franquisme, amb la transició a la democràcia, va semblar que la situació canviaria i que seria possible que les diferents nacions que componen l'Estat espanyol visquessin pacíficament i que es respectessin les seves identitats i llengües. Han transcorregut trenta anys i aquesta esperança està sent decebuda. Tornen els atacs brutals contra Catalunya, la seva identitat nacional, el seu idioma i la seva economia. Torna de nou a sembrar-se l'odi contra Catalunya. En molts moments em sembla llegir i escoltar textos anticatalans d'ahir, dels temps de Franco i de més enrere. No ens enganyem, l'ofensiva actual té un objectiu clar: aprofitar la globalització per aniquilar la nació catalana en un termini relativament breu. Cal advertir del perill de mort que assetja la nació catalana."

JOSEP BENET I MORELL (14-04-1920 / 25-03-2008)

HONOR, GLÒRIA I RECORD!

L'EINA I L'OBJECTIU

Company,

Em demanes reflexió i paciència... crec que són els valors que intento exercir(no sé si me'n surto massa bé, però). El que faig és reflexionar i el procés de reflexió em porta a determinades conclusions que són les que he anat exposant, i no només en els darrers missatges. Paciència... permete'm que parli en plural, ens en sobra, si no ja ho hauríem engegat tot a pastar fang.

Tens raó amb l'aventura CUP d'Esplugues, com també anteriorment la de Nacionalistes d'Esquerra, sempre buscant l'aixopluc d'Iniciativa... sense que serveixi d'excusa, va ser precisament arran d'aquest pacte que me'n vaig desmarcar i no vaig participar en el procés electoral.

Fa més de 30 anys -com mol bé dius- que alguns anem buscant camins i eines que ens permetin avançar en el procés cap a la independència. ERC va aparèixer com una bona eina de futur i molts hi vam creure o ens hi vam afegir. Continuo creien que ERC és, encara, una bona eina, no pas l'única, però sí una de les plataformes que ens ha de permetre avançar... si fem les coses bé. I el problema és que en els darrers anys hi ha hagut importants errors estratègics que ens han conduït on som ara.

El que trobo a faltar, encara que em repeteixi una mica, és que no veig per cap lloc una anàlisi a fons i objectiva de quines han estat les causes de la pèrdua de més del 50% dels vots. Insisteixo que no veig autocrítica, a banda d'un reconeixement (només faltaria!) en abastracte del fracàs electoral.

No crec que la independència arribi en una declaració unilateral quan ERC governi per majoria absoluta la Generalitat. Crec que la independència només podrà ser possible quan una majoria considerable de la població hi estigui a favor. Gent d'esquerres, sí, però també gent que segurament estarà situada més en el centre o centre-dreta polític. I això només es pot aconseguir treballant des de diferents sectors i àmbits...

Però això no vol dir que tot sigui vàlid a l'hora d'esgarrapar vots... No es pot renunciar a determinats conceptes, símbols o signes d'identitat. He sentit massa vegades com determinada gent d'ERC, en privat, però també en públic, em deia que la llengua era important, però no imprescindible... i com això altres elements que ens configuren com a poble diferenciat. L'important era sumar vots i no podíem anar amb aquests "purismes". Recordo un company d'ERC que va dir que en el futur tots parlaríem "montillenc". Per a mi, la indepedència té un component social i un altre de nacional que són indestriables. No podem reduir plantejaments nacionals amb l'objectiu de captar simpatitzants i possibles votants que, com s'ha vist darrerament, després poden acabar tornant als seus orígens sociològics.

Em remeto a articles anteriors com El país dels esvorancs (XVIII) o.. llengua i independència i Independentistes confosos i confusos.

L'any 2004 el "vot útil" per a molts va ser ERC. Més de 650.000 catalans van creure que ERC era qui millor defensaria els interessos del país. Què ha hagut de passar perquè, ara, una gran majoria torni a creure que qui millor ho farà seran els socialistes i una important minoria simplement es quedi a cas o torni a votar CiU?

Víctor Alexandre (espero que no sigui suspecte de ser de CiU o de les CUP) escriu un article en què considero que toca de peus a terrai diu algunes veritats amb les quals, segurament, tampoc hi estaràs d'acord. Cal ser conscient,. però, que és el que, avui per avui, molta gent pensa.

ERC hem dit que és una eina... el problema està quan l'eina esdevé, per a alguns, més important que l'objectiu en si.

Per acabar, faré un declaració de principis... de moment, no penso tornar a les CUP ni tampoc anar a votar CiU. Continuo donant un vot de confiança (i no és el primer) a ERC. Esperem a veure què en surt del proper Congrés i podrem tornar a parlar-ne.

Ah! I en cap cas, tu no molestes...

RESPOSTA INDEPENDENTISTA

Resposta oberta al company –o companya- “anònim” que ha fet un comentari a "355.723 vots menys... i ara què?".

Tinc dues notícies... Una de bona i una altra de dolenta... Començaré per la bona.

De fet, tens raó en algunes de les coses que dius. És veritat que ERC va treure uns molt bons resultats l’any 2004... És veritat que bona part dels més de sis-cents mil vots obtinguts llavors van ser arrancats a CiU (penso que la majoria) i alguns als socialistes... És veritat que ERC treballa amb fermesa (si més no aquestes deuen ser les seves bones intencions) per crear aquesta base que ens ha de dur a la independència... Tens molta raó que el patriotisme no es medeix pel lloc de naixement ni tampoc pels cognoms... També l’encertes quan dius que abans l’escissió independentista estava a l’ordre del dia... I, finalment, també és cert que governar la Generalitat només és un pas intermedi i necessari en el procés d’independència.

Fins aquí la notícia bona... Ara la dolenta..

És un argument força pobre i sobretot demagògic intentar fer veure que 3 diputats no està malament perquè el 2000 en teníem només un... I que la preocupació no són els vots perduts, sinó que el que de veritat és greu és no tenir representació a cada circumscripció... Si us plau...!

És gairebé d’il·lusos pensar que els 355.723 vots perduts són de gent que es va quedar a casa, quan tots sabem que la majoria són vots que o bé han tornat a CiU o han anat a parar al PSC.

Montilla-Mas... cap dels dos. Ara bé, pretendre fer veure que tots dos són iguals... dependrà de l’òptica on et facis fer les ulleres...

Tal com t’he dit abans, sí que recordo perfectament les èpoques passades... però... per què inclous en el mateix sac les CUP..?, que jo sàpiga funcionen, i algunes amb prou èxit i eficàcia...

I per què “m’engegues” a votar d’una vegada CiU (perquè no m’envies a votar les CUP, per exemple)... De nou ens equivoquem.... Quan algú discrepa de la línia oficial, quan no s'acaben d'entendre algunes declaracions o comportaments, quan a algú li agradaria que es tornés a la línia política d’abans dels tripartits....Aquest, no és un bon independentista d’esquerres... no pot ser res més que un submarí de Convergència i, és clar, més valdria que votés directament el partit de Mas... Home!!! (o dona!!!)

I, per acabar, en el teu missatge no hi ha ni una sola paraula d'autocrítica, com tampoc han estat capaços de fer-la els dirigents del partit. No som capaços d'assumir que si s'han perdut tants vots d'una sola tacada alguna cosa s'ha d'haver fet malament.

Hi ha hagut una davallada enorme (més d’un 50% de vots perduts en menys de quatre anys) i la responsabilitat no és ni meva, ni teva, ni dels que es van quedar a casa, ni dels que van votar socialista. La responsabilitat recau més amunt i seria bo i saludable exercir l’autocrítica. Però, és clar, és molt més fàcil recorre als subterfugis i als tòpics de sempre: la culpa és de la bipolaritació... la culpa és del vot útil... la culpa és dels mals independentistes... la culpa és de... i de... i de...

I ara, s'ha destapat la caixa dels trons. Han caigut de cop les caretes i s'han acabat les bones paraules, les abraçades i els petonets. La lluita pel poder ha començat i de manera aferrissada. Les escenificacions del "Polònia" han resultat ser més properes a la realitat que la realitat mateixa.

En el fons, i això és el que sap greu, potser és que tot acaba sent una lluita pel poder...

355.723 VOTS MENYS... I ARA QUÈ?

Aquests són alguns dels titulars dels diferents mitjans de comunicació d'avui, 10 de març de 2008.

ERC es queda amb la meitat dels votants i 5 escons menys

Adéu al grup propi a Madrid

ERC perd cinc diputats i més de 350.000 vots de cop

ERC se desploma y alumbra una crisis

El tres de vuit fa llenya

ERC se descalabra y pierde el grupo parlamentario

L'ensulsiada es veia venir. Des dels sectors crítics d'ERC ja fa temps que es va advertir sobre la necessitat d'un canvi de rumb polític en la direcció que havia emprès ERC des que, per primera vegada, va voler donar suport al PSC-PSOE i fer president Maragall.

L'any 2004, ERC obtenia 8 diputats i, el que és més important, 652.196 vots. Potser enlluernats pel miratge, la direcció es va marcar com a objectiu el milió de vots. D'on havien d'aparèixer aquests vots? Doncs de la gran estratègia que havien planejat: els anirem esgarrapant al PSC. Solució: repetim el famós i trist tripartit i, a més, fem president un senyor com el Sr. José Montilla. El futur, deien, és aquest. Confonen l'enemic (o si més no l'oponent) i declaren la guerra a CiU i a tot el que respiri nacionalisme de centredreta i, en canvi, ens comencen a vendre les excel·lències del socialisme català i, fins i tot, de l'espanyol. Opten pel "patriotisme social" i per l'opció "esquerra-dreta" fent cas omís de l'opció "catalanisme-espanyolisme". Les coses comencen a anar malament i apareixen els sectors crítics que llencen un toc d'avís a la direcció: o tornem als orígens ideológics de l'ERC d'abans dels tripartits, o la militància i l'electorat acabarà castigant-nos.

ERC es va diluint, difuminada cada vegada més en un tripartit d'on només sorgeix com a figura destacada el PSC. El perfil d'ERC queda supeditat i s'ofega davant la primacía socialista. És, com diu un dels titulars, fagocitat, absorvit per la fagocitosi (acte pel qual determinades cel·lules o organismes unicel·lulars engloben i generalment digereixen o destrueixen elements molt diversos). ERC ha estat devorada i digerida per la seva pròpia política sotmesa al PSC-PSOE i que l'ha conduït fins on és ara. Paradoxalment, quan tothom diu que, a Catalunya, hi ha un important augment del sentiment sobiranista i independentista, ERC ha perdut 355.723 dels seus votants de fa quatre anys.

Algú de la direcció, però, ha assumit la seva responsabilitat en aquest fracàs electoral? Algú ha estat capaç de reconèixer i admetre que hi ha hagut un error estratègic que, malgrat els continus advertiments, ens ha conduït fins aquí? Res de res... Fins ara, només hem pogut sentir els mateixos missatges estereotipats i gastats, farcits amb excuses i arguments sense cap mena de convicció.

O potser, si fem cas dels resultats electorals, és que tenim el país que tenim. Potser hi ha una majoria de gent a qui ja li va bé aquesta mena de "Catalunya espanyola" que, amb matisos importants, ens venen socialistes i populars. Potser, aquest país que arriba a unes eleccions enmig d'esvorancs, fuites, esquizofrènies particulars i col·lectives, apagades, Estatut retallat i al Constitucional, atacs a la llengua i mentides de tot tipus, un país de "catalans emprenyats", continua espanyolitzant-se i permet (ho diuen tots els analistes) que sigui decisiu a l'hora de decidir qui governa l'Estat durant els propers quatre anys.

I ERC vol continuar fent costat a tot això?

IV JORNADA DE LA LLIGA DE CANÇÓ IMPROVISADA A ESPLUGUES

El col·lectiu Cor de Carxofa, TIC de l'Espluga Viva i la CAL d'Esplugues han organitzat per al proper divendres 14 de març la IV jornada de la Lliga de cançó improvisada. Aquesta nit de glosa i cançó improvisada començarà a partir de les 9 del vespre a la sala Joan Brillas del Centre Cultural l'Avenç d'Esplugues.

Hi haurà mostra de glosa mallorquina amb en Mateu Xurí i en Macià Ferrer, cantada popular i la sempre esperada i desitjada Jornada de lliga!

I, si no saps per on començar, Cor de Carxofa t'ofereix el seu manual d'iniciació a la glosa.

8 DE MARÇ

Per a totes les "Bruixes de dol"

Amb todes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

Maria Mercè Marçal

CAL PARLAR DE LLENGUA: LA MANIPULACIÓ DE LA HISTÒRIA

Dijous 13 de marc, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el programa de CAL Parlar de Llengua conversarà amb en Jordi Bilbeny, filòleg i historiador, que manté la tesi que Cristòfor Colom era català i que els seus viatges van ser una empresa organitzada i finançada per la Corona d’Aragó i que, posteriorment, tots els documents van ser manipulats a favor de la Corona de Castella.

Jordi Bilbeny és membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya des d'on es desenvolupen diversos estudis relacionats amb la història i, més concretament, tots aquells que tenen a veure amb un seguit de punts foscos que fan que, en alguns casos, es pugui arribar a parlar de manipulació històrica.

Era Colom català i el "descobriment" una iniciativa de la Corona d'Aragó? Si l'almirall no era català i les diverses expedicions eren una empresa de la Corona de Castella, com és que sorgeixen tants interrogants històrics?

Per què en els escrits de Colom apareixen tants catalanismes i "catalanades"?

Com podia passar l’expedició d’En Colom per les Columnes d’Hèrcules si va salpar de Palos de Moguer?

Com és que aquesta ciutat andalusa no tingui ni hagi tingut mai port de mar? Ni que tampoc s’ha descobert que hagués esta mai fortificada quan, segons a tots els gravats de l’època, ens indiquen que Colom va partir d’una vil·la fortificada?

Com és que les proves gràfiques i documentals ens demostren que els mariners que van participar en el viatge portaven barretina?

Com és que a tots els mapes de l’època apareix la bandera amb tres o quatre barres?

Per què es tradueix el nom de Bartomeu de Casaus, autor de l'obra "Historia general de las Indias", pel de Bartolomé de les Casas?

Per què Colom demana al rei com a recompensa uns càrrecs que només existien a la Corona d'Aragó?

La figura de Colom i "el descobriment" no semblen ser les úniques manipulacions històriques. Jordi Bilbeny i la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya està treballant en altres hipòtesis, totes elles versemblants: Miguel de Cervantes, (o... Sirvent?) un català de Xixona. Proves d'una ocultació o que el Lazarillo de Tormes sigui en realitat una obra valenciana i que el seu títol original fos La vida de Llàtzer de Tormos, en referència al poble valencià de Tormos.

La Fundació també disposa d'un bloc on es poden anar seguint el debat, la informació, les controvèrsies... al voltant de tots aquests temes.

El dijous 13 de març, alguns d'aquests interrogants trobaran la resposta a: CAL Parlar de Llengua. .

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXII)...O L'ESQUIZOFRÈNIA CATALANA

L’esquizofrènia és un transtorn fonamental de la personalitat, un distorsió del pensament...

L’API més antic de Vilanova, el senyor Manel Nevot, ha passat a ser l’API més conegut de tot l’Estat després que el Sr. Rajoy el fes servir com a exemple de la repressió que s’exerceix a Catalunya sobre la llengua castellana.

El més sorprenent de tot és que el Sr. Nevot és català i un autèntic militant lingüístic, a favor de l’espanyol, naturalment. Reconeix haver donat permís a la direcció del PP per tal que fessin servir el seu cas com a exemple. El seu tarannà és bel·ligerant i desafiant: “Si les quitas la lengua, los nacionalistas no tienen dónde comer”, diu en unes declaracions (com no!) a l’ABC i reconeix, sense cap mena de vergonya, que està gaudint del seu minut de glòria per ser el protagonista lingüístic del debat bipolar del passat dilluns. Ja el podeu veure a la fotografia "posant" tot ufanós i orgullós davant del rètol que es nega a modificar.

La multa, diu el diari, és producte d’un “chivatazo”... És a dir, quan la policia sanciona empreses per delictes ecològics, contra el medi ambient, per sorolls... són “chivatazos”... Quan els mossos multen els que cometen imprudències al volant... són “chivatazos”. Evidentment, les lleis no estan per a complir-les i aquell que les infringeix és víctima de la injustícia i d’un “chivatazo”. Les lleis, com és natural i comprensible, no haurien d'aplicar sancions. De fet, la gent que sobrepassa els límits de velocitat indicats, en cap cas se l'hauria de sancionar; ni tampoc haurien de ser multades les empreses que infringeixen algun tipus de llei; ni tampoc...

El problema -una vegada més- no és que aquest senyor aparegui a les pàgines de l’ABC, o que sigui el símbol de la batalla lingüística del PP, sinó que se li facin entrevistes des d’un mitjà com TV3 (“la nostra”) i mitjançant un professional de la categoria del Sr. Cuní.

Esvorancs... Fuites... i ara esquizofrènia...

HI ANIRÉ... UNA MICA MÉS ENGRESCAT

Doncs sí... Hi aniré... i ara una mica més engrescat.

No vols escoltar ningú... n'estàs ja fart de tanta xerrameca, de tant insult, de tant menyspreu... però, tant si vols com si no vols, t'acaben fent venir ganes d'anar a votar... El darrer estímul, el de la conciutadana (per dir-ho d'alguna manera, perquè mai hi és, aquí, a Esplugues) Carme Chacón. Ara s'ha despenjat amb aquesta màxima digna d'un candidat -o candidata- socialista: "un diputat més o menys de CiU, ERC o ICV no significa res..."

Gràcies, senyora Chacón, diumenge hi aniré una mica més engrescat.

ÉLS PREMIS JOAN COROMINES, ENGUANY, A ESPLUGUES

Enguany, la CAL d'Esplugues, conjuntament amb el Secretariat Nacional de la CAL, dins dels actes reivindicatius que tenen lloc per Sant Jordi, s'encarregaran d'organitzar el Sopar per la Llengua i la setena edició dels Premis Joan Coromines, que tindran lloc el 26 d'abril al Centre Cultural l'Avenç d'Esplugues de Llobregat.

Els Premis Joan Coromines s’inicien l’any 2001 quan des de la CAL es va decidir, en record a la seva trajectòria i a la seva persona, donar el nom de Joan Coromines als premis que de forma anual es lliuren en el marc del Sopar per la Llengua.

Aquests premis són el reconeixement de la CAL cap a persones o col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Al mateix temps volen ser un revulsiu que ens esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat.

Ben aviat podrem donar més detalls de l'acte, així com dels premiats en l'edició d'enguany.

HI ANIRÉ...

Hi aniré...

Diumenge aniré a votar… Sense gaire engrescament, tot sigui dit, però hi aniré.

No em quedaré a casa. Els que ja tenim uns anys recordem massa bé el que va costar poder arribar fins aquí. Massa anys i massa sofriment per ara desentendre-s’hi, ja sigui conscientment o inconscient.

No em quedaré a casa. No vull barrejar-me en aquesta amalgama indefinible de l’abstenció. Un dret, el d’abstenir-se, just i al qual tothom té dret. Però qui s’atreveix a dir què i qui hi ha darrere de l’abstenció? Segurament un molt de desencís, però també altres “molts” de diferents característiques i motivacions. No m’hi vull difuminar...

No votaré en blanc. Per a què? A qui beneficia? Sens dubte, i per raó de la llei de Hond, a les majories. Què voleu que us digui, tampoc no m’entusiasma...

No faré vot nul. Només tindria justificació si fos un vot nul organitzat, en bloc, per un motiu i una idea concreta.

No estic gaire engrescat... però diumenge, malgrat tots els "peròs", continuaré dipositant el meu vot amb la idea que servirà per a alguna cosa.

Ara bé, i només per "un si de cas", l'endemà caldrà continuar el dia a dia treballant pels PAÏSOS CATALANS i per la LLENGUA, la CULTURA i la LLIBERTAT!