El Ple de l'Ajuntament d'Esplugues ha refusat, amb els vots del PSC i del PP, una moció d'ERC que demanava la normalització de la llengua catalana a les publicacions que edita l'ajuntament d'Esplugues.
La notícia, malauradament, no és notícia... perquè de tots es coneguda la postura que, en matèria de política lingüística, segueix l'equip de Govern de l'Ajuntament. Una política que ja hem criticat des d'aquest espai virtual i que no és altra que la de continuar ancorats en un bilingüisme cada vegada més anacrònic i ranci que, a més de ser inútil, és inoperant i car.
La moció d'ERC ho deixava ben clar: L’aprovació, per part d’aquest Ajuntament, del Reglament d’Usos Lingüístics semblava un pas més en la consolidació de la nostra llengua a Esplugues que es dotava d’una eina decidida a fer avançar el català en tots aquells àmbits on havia estat arraconada per règims polítics poc amics de la pluralitat lingüística a l’Estat o per un bilingüisme mal entès durant l’etapa democràtica que consolidava el monolingüisme de determinats segments de la nostra població. L'equip de Govern, però, fa com aquell que no hi sent, potser perquè aquest Reglament ha quedat desat en algun calaix, com si la feina hagués estat simplement la de confeccionar un 
Reglament d'Usos Lingüístics per tal de quedar bé i de ser "políticament correctes". Tot bon Ajuntament té una Reglament d'aquests... Com també tenim una Llei de Política Lingüística... I tot plegat és fantàstic... per a la política d'aparador. Política lingüística de cara a la galeria, per fer maco, però a l'hora de la veritat d'aplicació nul·la.
Arguments...? Els de sempre. Passen els anys... les noves generacions pugen sabent català, la majoria dels que no han tingut l'oportunitat, per raons d'edat, d'aprendre'l, l'entenen perfectament; la nova immigració va adpatant-se poc a poc a la situació lingüística; ja no hi ha només dues llengïes, a Catalunya, n'hi ha prop de 500... però el nostre Ajuntament continua anconrat en aquest bilingüisme català-castellà de sempre que de ben segur li dóna els seus bons rèdits electorals... si no no ho farien pas.
Electoralismes, "prudència" i pors a banda, també és evident que la redacció del Reglament d'Usos Lingüístics que en el seu moment es va aprovar obria, de manera volguda, una esquerda per on tot es pot colar... Veieu, sinó, l'article 14 del Reglament: Els llibres, revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que editi l'Ajuntament, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació i la publicitat institucional, s'han de fer preferentment en català.
Aquest preferentment, subtilment col·locat, ho permet tot. Com sempre, feta la llei, feta la trampa.
També podem observar, una vegada més, com en tot allò que afecta la llengua o la identitat catalana PSC i PP van del bracet.
Ens fem ressò de la campanya engegada per en Francesc Gelabert (web De tot i més) mitjançant el web VolemUnCATnoun.es 
Deprimits, doncs, acabem reciclant, anem en bicicleta, no fumem, no bevem, no passem de 80, estalviem aigua de les mil maneres possibles... i, oh, sorpresa!, ara ens arriba una notícia que ens alleugereix aquest feixuc sentiment de culpabilitat que arrosseguem: resulta que una canonada d’aigua que travessa Badalona té un fuita des de fa tres anys i continuarà així, pel cap baix, un any més. L’Ajuntament de Badalona i la Generalitat durant aquests anys s’han dedicat a acusar-se mútuament i poca cosa més. El cabal d’aigua que es perd diàriament és de 430.000 litres diaris, segons l’Ajuntament i de 216.000 segons la Generalitat. Sembla el mateix ball de xifres que es dóna a les manifestacions populars. De moment, pel que sembla, la Guàrdia Urbana no ha donat cap xifra al respecte.
