BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

29.2.08

VOLEM UN CAT... NO UN .es

Ens fem ressò de la campanya engegada per en Francesc Gelabert (web De tot i més) mitjançant el web VolemUnCATnoun.es
Es tracta de protestar contra "el regal" que el Govern espanyol ha volgut fer als joves dos mesos abans de les eleccions. El regal consisteix en un domini .es per a tots aquells que tinguin menys de trenta anys. Evidentment, la subvenció només és vàlida per al domini .es i en resta exclòs el nostre .cat.
Podeu llegir de què va tot plegat i adheriu-vos-hi. I, si teniu menys de trenta anys, la proposta és que adquiriu un d'aquests dominis i que el redirigiu a la campanya.

28.2.08

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXI)...0 L'AIGUA PERDUDA

Esvorancs....i fuites.

Ja sabem que la culpa de tot la tenim nosaltres, els ciutadans. Culpables d’incivisme, culpables d’imprudència quan conduïm, culpables de córrer massa amb el cotxe, culpables de no utilitzar l’esplèndida xarxa de transports públics de què disposem; culpables de no anar en bicicleta a treballar; culpables de fumar; culpables de beure; culpables d’educar malament els nostres fills; culpables de malgastar; culpables de no reciclar; culpables de deixar perdre el català; culpables de voler ser independents; culpables de no creure els nostres polítics; culpables de no anar a votar... i, evidentment, culpables de malbaratar un recurs tant imprescindible com és l’aigua.

Ens han ficat tan endins el sentiment de culpa que ens ho hem arribat a creure i, com si d’una penitència i redempció es tractés, ens llancem a fer cas de totes les campanyes i a obeir cegament totes les recomanacions amb què els pares –i mares- protectors del poble ens bombardegen un dia sí i un altre també.
Deprimits, doncs, acabem reciclant, anem en bicicleta, no fumem, no bevem, no passem de 80, estalviem aigua de les mil maneres possibles... i, oh, sorpresa!, ara ens arriba una notícia que ens alleugereix aquest feixuc sentiment de culpabilitat que arrosseguem: resulta que una canonada d’aigua que travessa Badalona té un fuita des de fa tres anys i continuarà així, pel cap baix, un any més. L’Ajuntament de Badalona i la Generalitat durant aquests anys s’han dedicat a acusar-se mútuament i poca cosa més. El cabal d’aigua que es perd diàriament és de 430.000 litres diaris, segons l’Ajuntament i de 216.000 segons la Generalitat. Sembla el mateix ball de xifres que es dóna a les manifestacions populars. De moment, pel que sembla, la Guàrdia Urbana no ha donat cap xifra al respecte.

430.000 litres diaris representen, en el tres anys que fa que dura la cosa, un total de 473 milions de litres llençats al mar. 473.000.000 de litres llençats!

I mentrestant, el ciutadà anònim, ja dependent del Prozak i del Tranquimazin, observa amb tristor com la planta del menjador se li va marcint perquè ja fa dies que no la rega com caldria.

El país se’ns escola a través dels esvorancs i de les fuites. Potser també n’acabarem sent nosaltres els culpables.

25.2.08

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XX)...O PALAU I FABRE A MADRID


Avui dilluns, es faran els actes en memòria de l'escriptor Josep Palau i Fabre. Grans manifestacions de dol i personatges de tot tipus i nivell: el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho i, fins i tot, la màxima autoritat catalana, el president de la Generalitat, José Montilla.

Els mitjans de comunicació, diaris, televisions, ràdios, n'aniran plens de biografies, cites, recordatoris al personatge i a la seva obra.

Mentre tot això passa, curiosament, El príncep de les tenebres, una de les seves obres compresa dins el cicle teatral de de Don Joan, ha hagut d'estrenar-se a Madrid i en castellà.

En aquest nostre país dels esvorancs, de vegades, el verb esvorancar el conjuguem nosaltres mateixos.
Paraules encar, paraules;
cada vegada més blanques,
cada vegada més aire,
cada vegada més altes.

24.2.08

EL PRESIDENT COMPANYS A "LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA"

El proper dijous 28 de febrer, a les 22h per ETV Llobregat, el programa LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA girarà a l’entorn de la figura del president de Catalunya Lluís Companys i Jover.

El president Companys és un dels personatges més importants i segurament més controvertits que ha donat la nostra història més recent. Un home que va presidir el nostre país en una època convulsa i extremadament difícil. Un personatge històric que ha estat superat per la seva pròpia mort, que l’ha convertit en un dels mites del nacionalisme d’esquerres.

Jaume Marfany conduirà el programa que comptarà amb els següents convidats:

En Carles Llorens i Vila. Llicenciat en filologia catalana i ha cursat un doctorat en història moderna. Ha treballat com a periodista a la premsa comarcal i també a la barcelonina. Actualment és secretari de relacions internacionals de CDC i autor o coautor de llibres de reflexió política i d’història, entre altres: Sunyol, l’altre president afusellat.

Robert Surroca i Tallaferro. Documentalista. A finals dels anys cinquanta va ingressar al Front Nacional de Catalunya on va ser responsable de l’aparell clandestí del grup. Va col·laborar en la redacció de la biografia del president Macià editada pels exiliats del Front i en els opuscles publicats a El Correo Catalán titulats Històries de la clandestinitat. Ha recopilat tots els poemes dedicats al president Companys en un llibre titulat Catalunya a Companys. Ha col·laborat en diverses publicacions com Diari de Barcelona, El Maresme, l’AVUI, El Temps, El Llamp i l’Avenç. És cofundador del Grup per a l’Anul·lació del Procés al President Lluís Companys.

Joan Tardà. Llicenciat en Filosofia i Lletres i professor de secundària. Vinculat als moviments reivindicatius ciutadans i de dinamització cultural. Autor de diversos llibres de recerca històrica sobre el Baix Llobregat i sobre la ciutat de Cornellà. Va ser militant del PSUC, de Nacionalistes d’Esquerra i del Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans de Cornellà. Regidor per ERC a l’Ajuntament de Cornellà fins al 2004 i actualment és diputat per ERC al Congrés dels diputats.

El programa es remetrà el dimarts 4 de març, a les 16.30 h i el dimecres 5 de març, a les 02.00 h.

23.2.08

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS


Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n 'adonés
d'aquest donar-me; com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besar em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre
Barcelona 21 d'abril de 1917/Barcelona, 23 de febrer de 2008

DOS-CENTS

Ja fa un any i mig, apareixia la nostra primera intervenció en un nou i flamant bloc que estrenàvem aquell 10 de juliol de 2006. Il·lusionats, empreníem el camí d'aquest llibre de bitàcora amb un "Ja tenim bloc!" carregat d'una barreja de sentiments diversos.

Ahir, amb el darrer article "Un ajuntament sense normalitzar", hem arribat a l'entrada (al "post") número dos-cents, amb un mitjana aproximada de 15 articles cada mes.

La feina, però, i com sempre, continua. La xarxa creix, i nosaltres esperem continuar creixent amb ella.

Des del Bloc Caldesplugues celebrem aquesta xifra simbòlica del dos-cents amb un clar i rotund:
Que tinguem -i que tingueu- molt bona feina!

22.2.08

UN AJUNTAMENT SENSE NORMALITZAR


El Ple de l'Ajuntament d'Esplugues ha refusat, amb els vots del PSC i del PP, una moció d'ERC que demanava la normalització de la llengua catalana a les publicacions que edita l'ajuntament d'Esplugues.

La notícia, malauradament, no és notícia... perquè de tots es coneguda la postura que, en matèria de política lingüística, segueix l'equip de Govern de l'Ajuntament. Una política que ja hem criticat des d'aquest espai virtual i que no és altra que la de continuar ancorats en un bilingüisme cada vegada més anacrònic i ranci que, a més de ser inútil, és inoperant i car.

La moció d'ERC ho deixava ben clar: L’aprovació, per part d’aquest Ajuntament, del Reglament d’Usos Lingüístics semblava un pas més en la consolidació de la nostra llengua a Esplugues que es dotava d’una eina decidida a fer avançar el català en tots aquells àmbits on havia estat arraconada per règims polítics poc amics de la pluralitat lingüística a l’Estat o per un bilingüisme mal entès durant l’etapa democràtica que consolidava el monolingüisme de determinats segments de la nostra població.

L'equip de Govern, però, fa com aquell que no hi sent, potser perquè aquest Reglament ha quedat desat en algun calaix, com si la feina hagués estat simplement la de confeccionar un Reglament d'Usos Lingüístics per tal de quedar bé i de ser "políticament correctes". Tot bon Ajuntament té una Reglament d'aquests... Com també tenim una Llei de Política Lingüística... I tot plegat és fantàstic... per a la política d'aparador. Política lingüística de cara a la galeria, per fer maco, però a l'hora de la veritat d'aplicació nul·la.

Arguments...? Els de sempre. Passen els anys... les noves generacions pugen sabent català, la majoria dels que no han tingut l'oportunitat, per raons d'edat, d'aprendre'l, l'entenen perfectament; la nova immigració va adpatant-se poc a poc a la situació lingüística; ja no hi ha només dues llengïes, a Catalunya, n'hi ha prop de 500... però el nostre Ajuntament continua anconrat en aquest bilingüisme català-castellà de sempre que de ben segur li dóna els seus bons rèdits electorals... si no no ho farien pas.

Electoralismes, "prudència" i pors a banda, també és evident que la redacció del Reglament d'Usos Lingüístics que en el seu moment es va aprovar obria, de manera volguda, una esquerda per on tot es pot colar... Veieu, sinó, l'article 14 del Reglament: Els llibres, revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que editi l'Ajuntament, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació i la publicitat institucional, s'han de fer preferentment en català.

Aquest preferentment, subtilment col·locat, ho permet tot. Com sempre, feta la llei, feta la trampa.

També podem observar, una vegada més, com en tot allò que afecta la llengua o la identitat catalana PSC i PP van del bracet.

NO SOM KOSOVË


Els sobiranistes en general i els independentistes en particular ens felicitem pel fet que Kosovë hagi assolit la independència i esdevingui un nou estat europeu, malgrat les absurdes i ridícules objeccions de l'Estat espanyol.

Dit això, crec que és un error important voler comparar la situació d'aquesta regió dels Balcans amb Catalunya i els Països Catalans. Kosovë i Catalunya no s'assemblen en res. Ni, afortunadament per a nosaltres, el camí que ha hagut de seguir el poble Kosovar per arribar a ser un estat sobirà té res a veure amb el que hem iniciat des d'aquí. Els fets històrics (guerres, assassinats, neteja ètnica...), la situació geogràfica (els pobles veïns) i la política internacional (interessos determinats dels EUA) són elements que han configurat i han marcat un procés determinat que ha culminat en la proclamació de la independència.

Els catalans tenim costum d'emmirallar-nos en altres pobles i pensar que ells sóns els que segueixen el camí autèntic, l'únic camí per esdevenir estat independent. Aquest emmirallament ens porta a mitificar determinats nacionalismes i, el que encara és pitjor, a intentar imitar-los. Estic pensant en casos com l'irlandès o el basc, dos moviments independentistes força allunyats també del procés (encara en estat embrionari) català.

Si en algú hem de fixar la mirada, amb tota la prudència que calgui, és en el nacionalisme quebequès, que ja ha plantejat dues vegades un referèndum d'autodeterminació i que, les dues vegades, l'ha perdut. Els independentistes quebequesos, però, lluny de desmoralitzar-se, ja han dit que quan tornin a governar hi haurà un tercer referèndum. Un fet que, algun dia, pot arribar a ser del tot paral·lel amb el de Catalunya.

Fixar la mirada en el nacionalisme escocès que, poc a poc, ha aconseguit la majoria per poder governar Escòcia i començar a plantejar-se seriosament el referèndum d'independència.

N'hi ha d'altres... el cas de Txecoslovàquia que, l'1 de gener de 1993 se separà pacíficament en dos estats: la República Txeca i Eslovàquia amb l'anomenat Divorci de Vellut.
El nostre camí és diferent, és un camí propi perquè la nostra situació humana, política, social, lingüística, geogràfica i econòmica és també pròpia i diferent.
Per molt que ens n'alegrem, nosaltres no som Kosovë; com tampoc no som Irlanda... ni Euskadi.

El problema, però, és que Espanya tampoc és Anglaterra, ni Canadà, ni Txèquia o Eslovàquia. El problema és que Espanya, i fa mal dir-ho, de vegades vol ser Sèrbia.

21.2.08

"LA GUITZA": UN NOU BLOC A LA CATOSFERA

Continuem creixent i continuem creant xarxa.
Des de fa uns mesos que Esplugues compta amb un nou col·lectiu: l'Assemblea Independentista d'Esplugues de Llobregat, "La Guitza". Un grup que va néixer el juliol de 2007, amb uns objectius ben clars, lluitar per la Independència dels Països Catalans i la transformació social des de l'àmbit local.
Ara, han creat el seu propi espai d'informació, reflexió i debat: el Bloc de "La Guitza".

La CAL d'Esplugues dóna la benvinguda a "La Guitza", un nou bloc que se suma a tots els blocs en català que es mouen dins l'espai de la Catosfera. Us convidem a visitar-lo i a deixar-hi els vostres comentaris.

Companys i companyes de "La Guitza": que tingueu molt bona feina!

20.2.08

EL PAÍS DELS ESVORANCS XIX...VERGONYA O PREMEDITACIÓ?

Vergonyós, deplorable o... premeditació i traïdoria?

El Parlament de Catalunya, avui, no ha fet honor al seu nom i a la seva història. Una vegada més, en un acte si més no ridícul, ha defugit la seva responsabilitat i s’ha doblegat de nou als interessos polítics partidistes dels partits que el componen.

La història, la trista història, és que l'absència del conseller Joan Puigcercós, d'ERC, i d'onze diputats de CiU ha impedit que es votés la moció sobre l'estatus jurídic de Kosovo. El Parlament ha rebutjat la moció que demanava incloure aquest punt en l’ordre del dia per 57 vots contra 62.

L’espectacle resulta encara més esperpèntic perquè es dóna el cas que la moció comptava amb el suport inicial de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. El PSC, que en un principi havia anunciat que votaria a favor de la iniciativa, en una nova cabriola a què ens té acostumats (órdenes de la capital del reino, potser), finalment ho ha rebutjat.

Llegit avui, resulta gairebé ridícul l'article que va publicar en Carles Llorens, secretari de relacions internacionals de CDC, titulat Kosova al Parlament de Catalunya.

On eren els absents? Potser estaven viatjant en el flamant nou TGV?, (per cert, s’hi heu fixat que aquestes sigles cada dia van perdent més força i s’estan imposant les de AVE... un nova submissió linguïstica).

Vergonya...?, o potser premeditació, perquè ja els està bé no remoure l’assumpte i així eviten pronunciar-se a favor de la independència de Kosovo?

Ara que, pensant-ho bé, hagués servit d’alguna cosa que el Parlament de Catalunya reconegués el nou estatus jurídic de Kosovo?

A cada pas... un nou esvoranc.

19.2.08

FEM XARXA: BAIX LLOBREGAT BLOCS


Des d’aquest espai volem fer difusió d’una nova agrupació de blocaires: Baix Llobregat blocs.

Com apuntava en Xavier Mir a CAL Parlar de Llengua, cal anar creixent i crear xarxa. Incorporar-se a Baix Llobregat blocs és una manera més de fer-ho.


Us animem, doncs, a tots els blocaires del Baix a afegir-se a aquesta iniciativa.

18.2.08

RECONEIXEMENT AL POBLE DE KOSOVË

Reproduïm del web de Criteri:

El diumenge 17 de febrer el Parlament de Kosovë ha aprovat per majoria absoluta la Declaració d’Independència i creació d’un nou Estat. D’aquesta manera Europa es desperta amb un nou interlocutor i una nova veu al món. Les nacions han de ser una voluntat de futur i és per això que Kosovë ha decidit fer un pas cap al futur i prendre la responsabilitat de decidir per ella mateixa les decisions que l’afectaran.

Els catalans hem de rebre aquest nou Estat com un exemple de valentia i d’il•lusió. Algun dia nosaltres farem un pas com el que avui ha fet Kosovë i aleshores rebrem el reconeixement per part de molts pobles del món.

Envia el teu reconeixement al President de Kosovë, Dr. Fatmir Sejdiu:

Poble de Kosovë,

Jo com a català t’envio una forta abraçada i el meu reconeixement com a nou Estat al món. El nostre poble també treballa incansablement per esdevenir lliure en un futur proper. Les lluites dels pobles són de dignitat i valentia, i és en aquest marc que vull reconèixer l’esforç i el coratge que heu tingut per enfrontar-vos al terror i a la tirania.

Espero que ben aviat ens trobarem en el concert dels pobles lliures i prendrem decisions que dignificaran els nostres pobles i la nostra Història. Rep una forta abraçada catalana!

KOSOVË

Des d’ahir, hi ha un nou estat independent a Europa. Kosovë ha passat a engruixir la llista de 14 (17 segons alguns analistes) que han assolit la independència des de 1990. Gairebé a un estat nou per any. De l’antiga Iugoslàvia que va crear el mariscal Tito no en queda res de res.

Quin paral·lelisme es pot establir entre Kosovë i Catalunya o els Països Catalans? Jo crec que cap ni un, si no és el desig que molts tenim de seguir el mateix camí final (ni molt menys, però, l’anterior que han hagut de patir) d’aquest nou estat europeu. Dos milions d’habitants... 50% d’atur... gairebé amb la impossibilitat de ser autosuficient... 16.000 soldats que han de vigilar-la de la glotofàgia sèrbia... Poc ens assemblem, ni tan sols amb la majoria de gent que vol la independència: a Kosovë, un 90%. A Catalunya....?

El que és més sorprenent és l’actitud espanyola. Els ha entrat un temor, d'aquest tan espanyol, que Kosovë no esdevingui un precedent i que s'obri el camí de la "desmembración de España". De fet, Putin així ho ha dit, proclamant una realitat que no pot ser més òbvia: “si Kosovë pot ser independent, per què no ho poden ser Euskadi o Catalunya?”

Així, el Govern espanyol, tan demòcrata com sempre, corre el perill de quedar-se gairebé sol defensant la sobirania de Sèrbia sobre Kosovë. Creant una mena d’aliança contranatura entre Belgrad-Moscou i Madrid.

Sorprenent, no?

15.2.08

CREEM XARXA AMB MENTALITAT DE CAMPIONS

Ahir, dijous 14 de febrer, el programa núm 30 de CAL Parlar de Llengua va comptar amb la presència de Saül Gordillo, de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i d'en Xavier Mir, blocaire i comentarista polític.

Vam conversar amb tots dos i també amb en Manel Prieto de la Colla de Geganters d'Esplugues sobre Internet, el món de la Xarxa en general i el món dels blocs en particular. Conceptes com el Web 2.0 o les noves oportunitats que ens ofereix el món virtual com el Facebook van ser objectes de comentari. Paral·lelament, vam poder parlar sobre la importància que ha tingut per al país i per a llengua el fet d'aconseguir el domini .cat i sobre les noves plataformes que es van desenvolupant com la Catosfera o la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS).
La importància dels blocs en el món sobiranista és cabdal. Ho demostren, entre altres, la multitud de reaccions blocaires que es van desencadenar al voltant de les discussions i posterior votació de l'Estatut. O les campanyes "Jo també vull un Estat propi" i "El món ha de saber-ho".

La llengua i el sobiranisme tenen molt a dir en el nou món digital. Un món que no es vehicula només en una direcció, com fins ara en els mitjans tradicionals, sinó que és una plataforma interactiva, on tothom pot dir la seva i on tothom pot replicar.

Saül Gordillo va dir que ja no juguem la Lliga. Juguem la Champions. I Xavier Mir que l'important és anar creixent. Crear xarxa.

Creem. doncs, xarxa, amb mentalitat de campions.

14.2.08

CAL PARLAR DE LLENGUA: INTERNET I ELS BLOCS EN CATALÀ

En poc més de dos anys, el català ha esdevingut una de les llengües més usades, una de les llengües més dinàmiques en el món de la Xarxa. Les xifres són espectaculars, més encara tenint en compte que es tracta d’una comunitat sense estat propi.

En una àrea lingüística de només 10 milions de persones, s’han creat 25.000 dominis i quatre milions de pàgines indexades. Figurem en el lloc 23 en el rànquing d’Internet i això tenint en compte que el català es troba situat en el número 88 entre les llengües més parlades del món. El volum del català a Internet és extraordinari i es troba entre les 40 llengües que el cercador Google reconeix i busca.


El món dels blocs en català ha crescut d'una manera exhorbitant i també les xarxes que el agrupen com la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS) (625 associats) o Estat Propi.cat (17.735 adherits).

El programa CAL Parlar de Llengua emetrà, avui dijous 14 de febrer, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el seu programa núm. 30 que ens introduirà en el món d'Internet i dels Blocs en català. Hi seran presents:
Saül Gordillo Bernárdez, periodista. Ha dirigit les edicions d’El Punt al Maresme i Rubí i ha estat redactor en cap d’aquest diari a Barcelona. És autor del llibre Nació.cat que va escriure amb la col·laboració de Vicent Partal. Un llibre narra els fets que van portar a aconseguir el .cat, el primer domini d’Internet que representa una comunitat lingüística. Actualment és director de l’Agència Catalana de Notícies i té un dels blocs en català més visitats diàriament a la xarxa: http://www.saul.cat. Darrerament ha impulsat Poliblocs, un portal de blocs polítics.

Xavier Mir i Oliveras, blocaire i comentarista polític. Autor del llibre "Vostè té un problema i aquest es diu PSC". Creador, entre altres, de les campanyes "Jo també vull un estat propi" i "El món ha de saber-ho". El seu bloc, http://blocs.mesvilaweb.cat/xmir és, també, d'un dels més visitats de la xarxa.

A més, comptarem també amb la presència de Manel Prieto i Andreu Belsunces, de la Colla de Geganters d'Esplugues.

El programa es podrà veure també en diferit el dimarts 19 de febrer, a les 16.30h i el dimecres 20 de febrer a les 02.00 h.

8.2.08

UN CIUDADANO DE... SANTANDER

Llegeixo a e-notícies que el nostre "ciudadano de Esplugues", el Sr. Luís M. Fernández del Campo, que com ja us vam comentar té un bloc que és una autèntica perla, serà el cap de llista de "Ciudadanos" a la demarcació de Santander.

Un bon exemple de mobilitat "ciudadana". Ell millor que ningú podrà explicar a tots els seus electors càntabres la marginació a què es veu sotmès el castellà a Catalunya en general i a Esplugues en particular. Esperem que també tingui un moment dins la campanya per recomanar els seus electors tots aquells webs d'esperit tan espanyol que figuren en el seu bloc particular.

"Ciudadano de Esplugues"... "Ciudadano de Santander"... potser és que l'home és àcrata i allò que és de veritat és un "Ciudadano del mundo".

A PASEO ESPAÑA

Enric Vila torna de nou a l'atac.

Retorna novament després de l’enrenou que es va muntar amb el seu article Establiments genocides i racistes. Un article dur, farcit de paraules fortes i de frases cruels, però carregat, també, d’arguments sòlids i de molta, molta raó.

En el seu nou escrit A paseo España, torna a escriure en castellà perqué –diu- vol que el seu missatge arribi a aquells que més els interessa. Torna a fer servir, sense miraments, paraules dures, paraules que fan mal, paraules que fereixen. Parla de per què és nacionalista català i, llegint-lo, t’adones que la raó és la mateixa que la teva: [...] esta visión del mundo te da a escoger entre dos posiciones, naturalmente imperfectas, pero muy claras: la de los que continúan resistiendo y la de los que continúan el histórico genocidio [...]


Intenta aclarir de nou que el seu text, els seus raonaments no van en contra de la immigració, sinó [...] contra las pocas ganas que algunos inmigrantes y comerciantes ponen con el catalán [...]


Remarca el paper de la immigració al nostre país; un paper important, però que ha estat manipulat per interessos polítics i per la mentalitat encara colonialista del govern espanyol de torn: [...] Habéis hecho siempre todo lo posible para que la gente que venía a Cataluña no aprendiera el idioma del país, ni se identificara con su cultura. Pregonáis que la inmigración ha construido Cataluña cuando tan sólo ha contribuído a reconstruirla después de que la arrasarais una y otra vez a sangre y fuego [...]

Ens recorda el literat català Joan Maragall, autor del poema “Oda a Espanya” que acabava amb aquell famós “adéu Espanya”. Un Maragall autor també d’un article titulat “La independència de Catalunya”, que mai va ser publicat perquè, si ho hagués estat, segurament el seu autor hagués anat a parar a la presó. Vidal ens diu que [...] en todo caso, escribió el artículo después de discutir mucho tiempo con Unamuno y darse cuenta que si el español más inteligente de su tiempo no podía entenderlo no había nada que hacer[...]
I acaba amb aquesta frase que signaríem molts dels que avui dia lluitem pels drets del català: [...]Cuando seamos independientes y nuestra cultura no tenga que sobrevivir con una mano atada a la espalda, yo seré el primero en reivindicar los derechos del castellano en Cataluña[...]

Dur, provocador, impertinent, molest, inconvenient, desafiant, incòmode, irritant, desagradable...

Carregat, però, de raó.


6.2.08

INDEPENDENTISTES CONFOSOS i CONFUSOS

Un nou escrit en la línia del confusionisme sobre qui i què és ser independentista.

L'editorial de Directe.cat separa els independentistes entre aquells "que volen la independència com a defensa de la llengua, la cultura..." i aquells que la necessiten. Cito textualment: "Aquest grup inclou a tots aquells que potser alguns temes com la llengua i la cultura no els importen excessivament o gens, però que volen la independència igualment. Per superar una anòmala situació econòmica, o dit d'altra manera, per simple necessitat." Més endavant, encara, cataloga els primers de "puristes": " l'independentisme que més creix és el que prové de sectors catalans no tan puristes..."


Aquesta "separació d'interessos" em recorda aquella altra que tan s'aplicava durant els anys cinquanta i seixanta i que argumentava que el català era la llengua de la burgesia. Molts dels "progres" d'aquella època (que després en la democràcia van arribar a ocupar càrrecs polítics) no sé si s'ho creien, però sí que ho practicaven amb fervor entusiasta. Semblava que només es podia ser socialista o comunista en castellà que, per una inexplicable conjura dels déus, era la llengua dels treballadors.

Independentisme... per a què? Per la llengua i per la cultura, evidentment; però, ¿cal repetir de nou una i altra vegada que també per a la justícia social, per a una major llibertat individual i col·lectiva, per a un millor repartiment de la riquesa, per a...?

Usar la pròpia llengua, viure la pròpia cultura és ser "purista"? Defensar una societat més lliure i justa significa oblidar-se de la repressió lingüística i cultural?

5.2.08

NORMALITAT


Dues notícies que conviden a l’optimisme i que són una mostra del que hauria de ser una situació lingüística normalitzada.

D’una banda, el candidat del PSOE a la presidència del govern d’Andalusia, Manuel Chaves, s’ha compromès en una proposta –inclosa dins del seu programa electoral- perquè la Junta promogui l'estudi de les llengües cooficials de l'Estat, és a dir, el català, l'euskera i el gallec.

Electoralista o no, una iniciativa que és un petit pas vers la normalitat.

D’altra banda, l’actor català Carles Canut va obtenir el guardó al millor actor de repartiment en la gala dels premis Max d’arts escèniques celebrada ahir al Teatro Lope de Vega de Sevilla. L’actor, en una mostra de fidelitat i de normalitat lingüística, va fer el seu discurs íntegrament en català.

En aquest país -en aquest Estat- tan anormal, sempre són convenients petites dosis que injectin normalitat.

4.2.08

UNA MERDA DE GENT


Déu-n’hi do la que s’ha armat amb l’article de l’Enric Vila Establiments genocides i racistes” i els que l’han anat seguint, amb l’afegitó del controvertit Salvador Sostres.

No redactarem ara nosaltres un escrit de suport a tot el que s’hi diu... però tampoc ens dedicarem a ser “políticament correctes” i demanar (com fan altres) els caps dels responsables en una safata de plata.

És evident que frases com “més val que se’n tornin a la seva merda de països, amb la seva merda de gent” no entrarien a formar part d’un mètode de redacció diplomàtica ni tampoc d’un diccionari de frases contemporitzadores. Ara bé, el que es tracta és de fer un parell de coses molt senzilles. Primer de tot, llegir-se l’article –i els posteriors-. Què fàcil, oi? Doncs molts dels que els volen lapidar només s’han llegit frases soltes. Segona, analitzar a fons què s’hi diu. Aquesta darrera fase pocs l’han superada.

Llegiu bé l’article i penseu si té o no té raó en el problema de fons que planteja: avui dia es pot viure i treballar a Catalunya sense saber –ni tan sols entendre- la llengua del país. Quan una persona ha d’abandonar casa seva per tal de millorar –en la majoria dels casos, per tal de poder subsistir- i busca feina en un altre lloc del món, sap que el primer escull amb què es trobarà és el de l’idioma. Conscient, doncs, intenta aprendre’l ràpidament, si més no, aquelles formes més elementals que li garantiran poder moure’s amb una certa comoditat pel país on ha anat a parar. Això és així arreu... arreu, menys a Catalunya.

Enric Vila posa el dit a la nafra.

Denuncia –de manera més o menys ortodoxa- tota aquesta colla de comerciants i d’empresaris que contracten gent que, no és que no sàpiga català, és que simplement no l’entén. Els contracta i no se’n preocupa que l’aprenguin. No els facilita –ni tampoc els exigeix- aquest aprenentatge. Enric Vila, per anomenar-los, fa servir una forma brutal del llenguatge: establiments genocides i racistes.

Denuncia aquests que argüeixen que obligar a aprendre la llengua del país farà que ens agafin mania. I nosaltres, porucs com sempre, ens ho creiem, en comptes de pensar que els que haurien de tenir por que els agaféssim mania (si calgués) haurien de ser aquells que es neguen a aprendre el català.

Denuncia aquests professionals de la sanitat (cada vegada més) que quan vols explicar-los què et passa et diuen que no t’entenen gaire bé i que seria millor que, per a un bon diagnòstic, els ho expliquessis en castellà.

Denuncia i cito textualment: [...] la gent que s’excusa amb els seus orígens per mandra, per no complir amb el seu deure o, pitjor, per amagar una posició política genocida que ve de molt lluny.

I fins i tot, quan diu “més val que se’n tornin a la seva merda de països, amb la seva merda de gent” està denunciant aquests països i aquesta gent (anomeneu-los com vulgueu) que reparteixen misèria. “Una merda de gent” que ha forçat els seus conciutadans a deixar-ho tot, a marxar lluny de casa seva, del seu entorn, de les seves famílies i amics.

Segur que el vocabulari i algunes frases de l’Enric Vila poden fer mal. Esperem, però, que el que de debò faci mal sigui la gran part de raó, la gran i trista veritat que flueix del seu escrit.
Articles de Salvador Sostres: Països de merda. Els països de merda (reprise).

2.2.08

800 ANYS DEL NAIXEMENT DE JAUME I

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.

En homenage al rei que simbolitza la unitat dels Països Catalans, el Bloc de la CAL d'Esplugues s'adhereix a la campanya engegada per Vicenç Partal tot reproduint un fragment del Llibre dels Feyts, precisament un que comenta l'inici de la conquesta de Mallorca:


58. E feyta aquesta oracio uench nos un pensament, que aixi con era acordat per los nobles barons e per aquels qui sabien de mar, que arribassem a Polença: e nosque demanassem en aquela galea on nos anauem si hauia negun hom qui fos estat en Maylorques ni en la yla. E quan aquesta paraula haguem demanada respos nos en Bñ·G· Gayran, comit de la galea, que ell hauia. estat en la terra. E demanamli, quinys ports hauia de prop de la Ciutat de part en ues Cathalunya? E dix nos que aqui hauia ·I· puig luny de la Ciutat ·III· legues per terra, e per mar ·XX· miles, e aquel puig hauia nom la Dragonera, e nos tenia ab la terra ferma de Maylorques, e que hi hauia ·I· pou daygua dolç: e quan el hi fo una uegada los seus mariners ne tragueren aygua. E prop de la terra hauia ·I· puget que nos tenia ab la terra que hauia nom Pantaleu e hauia de la terra tro a aquel puget ·I· gran tret de balesta. E nos dixem li: Donchs perque demanam nos altre loch en que arribem sino en aquel, pus ayga dolç hi hauem? e que haiam bon port en que poran refrescar los -96- caualsa pesar dels sarrahins, e aqui uenra tot nostre estol, e aqui porem fer bon ardit a qual part nos uuylarn. E dixemlos que faessen uela ab lo uent de Proença, e ab aquel uent quey porien entrar. E faem uela, e dixem a la galea que dixes a les naus que faessen uela, que nos erem aquels que hauiem feyta uela, e quens seguissen tots al port de la Palomera, e faeren sempre tots uela can a nos la ueeren fer. E uejats la uirtut de Deu, cal es, que ab aquel uent que nos anauem a Maylorques no poguerem pendre a Polença aixi con era empres, e ço que cuydauem quens fos contrari nos aiuda, que aquels lenys que eren auols dorçes tornaren tots ab aquel uent a la Palomera on nos erem, que anch leny ni barcha no si perde nin fali negu. E entram lo primer diuenres de Setembre al port de la Palomera, e entro al dissapte a la nuyt haguem tots nostres lenys cobrats.
PAÏSOS CATALANS!

1.2.08

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XVIII) O... LLENGUA I INDEPENDÈNCIA


Des de fa temps, anys diríem, (veieu article Bloc) que hi ha tot un corrent d’opinió que esmerça esforços a separar conceptes com llengua i identitat nacional, llengua i nacionalisme, llengua i independència. Els seus arguments –ben o mal intencionats- es basen en la realitat sociolingüística que vivim –o patim- els Països Catalans i en la idea que una cosa és la llengua que parles i una altra el sentiment que puguis tenir de pertinença a un país. Diuen que pots sentir-te plenament català malgrat que la teva llengua, única i exclusiva, sigui el castellà (i jo n’hi afegiria qualsevol altre: amazig, àrab, romanès...). Que pots desitjar molt més poder econòmic, polític i de tot tipus per al teu país i, fins i tot, arribar a desitjar la independència dels Països Catalans sense saber un borrall de català o bé sabent-ne, però sense fer-lo servir. La independència es pot desitjar, diuen, per motius estrictament socials, econòmics, de millora de la qualitat de vida... i pontifiquen: no cal la llengua per voler la independència.

El col·lectiu “Els altres andalusos” ha escrit aquest article en què, després de exposar tota mena d’arguments a favor de la llengua catalana acaben afegint-se a aquest corrent d’opinió que comentàvem i demanant que fem independentisme en castellà. (I per què no, ens preguntem, en amazig, en àrab o en gallec?).

Senzillament preocupant. Quan acabarem entenent que el fet de voler ser independents és perquè ho volem tot en un mateix pac: més llibertats col·lectives i individuals; més justícia social; més igualtat d’oportunitats; millor qualitat de vida... i també normalitat lingüística i cultural, normalitat nacional.

Si voldríem la independència sense la llengua? Doncs, netament i clara: no.

De la mateixa manera que tampoc la voldríem sense cap altre dels continguts indispensables que hauria de reunir el full de ruta cap a la independència.