Reflexions del dia...
1) En Sergi Xavier M.M. (no sé per quin motiu li han d'encobrir els cognoms... potser perquè els seus pares no els caigui la cara de vergonya), aquest xicot de noms tan catalans i resident a Santa Coloma de Cervelló, és el protagonista d'una agressió -impossible de qualificar- a una noia, pel simple fet de ser qui era. Com a éssers humans i també com a catalans hem de ser radicals en manifestar el nostre rebuig, el nostre fàstic, per una acció d'aquesta mena. Com a catalans sabem massa bé que és rebre agressions per voler ser qui som, per voler mantenir la nostra identitat.
Ara que l'Estat espanyol vol comprar vídeos del senyor Al Gore, potser que estudiïn la possibilitat que el vídeo enregistrat de l'agressió d'aquest racista català sigui de visió obligada a les escoles i instituts.
2) El país dels esvorancs... M'ha fet gràcia llegir un suposat comunicat redactat per alguns coneguts humoristes (Arévalo, Paco Gandía, Pepe da Rosa Junior, Marianico el Corto, Jaimito Borromeo, Hermanos Calatrava...): “Volem anunciar públicament la nostra retirada dels escenaris. És impossible competir amb Foment, Renfe i Adif. El seu humor és insuperable i ens deixa sense cap opció per poder continuar exercint la nostra professió. És millor reconèixer la derrota i plegar”.
Bon humor davant els problemes... però, com va dir el filòsof Terricabras: "La paciència democràtica té un límit..." Fins quan?
3) El Comitè de Recursos de la Càmera de Representants dels Estats Units ha aprovat un projecte de llei que contempla la convocatòria d'un referèndum a Puerto Rico, el desembre de 2009, per definir el seu futur estatus polític.
Òndia! Tothom ens passa al davant! Tan que ens costa a nosaltres i tan ràpid que van altres.
4) Hèctor López Bofill, vicepresident del Cercle d'Estudis Sobiranistes i membre d'Esquerra Independentista, lamenta en un article que "nosaltres, tot i disposar d'un coixí social partidari de la independència, encara no hem començat ("el camí cap a la independència"). Amb la paradoxa que un dels principals responsables d'aquesta paràlisi és una direcció d'ERC (l'únic partit parlamentari que incorpora formalment l'independentisme en la seva declaració ideològica), que justifica la manca d'una actuació política sobiranista immediata sobre la base de negar l'existència d'aquesta majoria actual i potencial."
I afirma que les seves vacil·lacions i actuacions improvisades poden, en cas de prosseguir, traduir-se en una davallada electoral més intensa que la que ja pateixen (200.000 vots perduts en les últimes convocatòries electorals).
Hi serem a temps, encara?
