EL MÓN HA DE SABER-HO

Reproduïm l'escrit que Víctor Alexandre publica, avui 28 d'agost, en el seu web:

El món ha de saber-ho
Notícies
per victoralexandre.cat
dimarts, 28 agost 2007

Des del bloc de Xavier Mir a Vilaweb, on ara fa un any va engegar-se la campanya "Jo també vull un estat propi" que ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes i al web www.estatpropi.cat, ens arriba una nova proposta. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube:

Mir proposa que la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre s'escampi la iniciativa mitjançant apunts als blocs i enviament de notes de premsa o de correus als mitjans de comunicació. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera, mitjançant el recurs coordinat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part:

http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4(A la dreta del vídeo hi trobareu els altres quatre fragments del documental)Recordem que sobre aquest cas hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.

Podeu anar seguint l'evolució de la proposta al bloc de Xavier Mir.

"LA NOSTRA" CONTINUA FENT DE LES SEVES

Encara no ens havíem recuperat de la manipulació soferta amb la tardia connexió del Canal 33 que ens va impedir sentir Els Segadors a Wembley, que ahir "la nostra" va tornar a fer de les seves.

Als responsables del programa Els matins de Tv3 se'ls va acudir plantejar als espectadors que votessin, mitjançant la ja tradicional pregunta del si/no, si estarien a favor de celebrar un referèndum d'autodeterminació. Durant tot el matí la centraleta de TV3 va començar a rebre un allau de missatges. Espantats pel resultat del que ells mateixos havien engegat (cap al final del programa el resultats reflectien un 88% de vots favorables a la convocatòria del referèndum), van decidir amagar el cap sota l'ala i fer veure que no passava res. Així, al final del programa, i contràriament al que és habitual, van obviar qualsevol referència a l'enquesta, vam silenciar-ne les dades i no en van fer cap anàlisi, i el programa es va acomiadar sense cap més referència al referèndum d'autodeterminació.

Víctor Alexandre ja ho advertia en el seu llibre TV3 a traïció: La involució experimentada per TV3 d'un temps ençà ha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes que dia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva descatalanització i l'abandonament de la idea per a la qual va ser creada [...] la llengua catalana ha cedit bona part del seu lloc a l'espanyola i la consciència de pertinença a la nació catalana per part de l'emissora s'ha transmutat en un prepotent sentiment d'espanyolitat.

I Víctor Alexandre escrivia això ja fa més d'un any....

LA NOSTRA?

Ningú no s'atreviria a dir que el partit no era importantíssim: una final europea de rugby. La final de la Copa Carnegie Challenge, on s’enfrontaven, al mític estadi de Wembley, a Londres, els Catalans Dragons i l’equip més potent del món, el Saint Helens, rei de la Super League anglesa i campió mundial de clubs.

Doncs bé, TV3, "la nostra", en el seu informatiu del migdia, a una hora justeta de la celebració del partit, no emet ni una sola imatge i ni tan sols en fa un breu comentari. Canal 33, l'altre "nostre canal", casualment i a causa d'un "error tècnic", connecta amb l'estadi quan ja s'ha interpretat l'himne de Els Segadors i els "identitaris" que ens trobàvem davant del televisor només vam poder escoltar el God Save the Queen.

Déu ens guardi de tan nostrades televisions!

Doneu un cop d'ull a l'article de directe.cat

IDENTITAT DIRECTA A LA VENA

Com ha pontificat el nostre benvolgut president el Molt Honorable Sr. Montilla, l’origen de tots els nostres mals es troba en les nostres disputes identitàries, en situar com a objectiu prioritari tot allò que afecta a la nostra identitat. Que els trens no funcionen? És que som massa identitaris... Que l’aeroport de Barcelona és de tercera divisió? Massa identitat... Que els llums de Barcelona es fonen? Massa catalanitat... Ja ho va avançar la nostra benvolguda ERC (en el seu logo modernitzat, ja només “esquerra”) ara el que toca és practicar el “patriotisme social”.

Mentre tot això passa i dia a dia miren d’aigualir més la nostra identitat, avui, dissabte 25 d’agost de 2007, l’himne nacional del Principat de Catalunya, “Els Segadors”, sonàra amb força a l’estadi de Wembley.

Que hi juga potser alguna selecció catalana? Ni parlar-ne. Les nostres seleccions (amb alguna digna excepció) només juguen partidets de fira. Que hi juga el Barça, potser? Home... el nostre benvolgut club està immers en la disputa de la lliga espanyola i, a més, ja va jugar a Wembley fa uns anys i de “Els Segadors” res de res...

Què passa, doncs?

Doncs, que avui juguen la final de la Carnegie Cup els Dragons Catalans de Perpinyà contra el Saint Helens, rei de la Super League anglesa, campió mundial de clubs i gran favorit pel títol. Avui, com diu en Desclot, a Wembley hi podem fer un bany d’identitat que, si el nostre benvolgut president el Molt Honorable Sr. Montilla té raó, potser farà esclatar totes les infraestructures d’aquest nostre país empatxat com es troba ja de tanta catalanitat.

És curiós –o potser no tant- que aquesta ja victòria simbòlica ens vingui des del nord. Aquests catalans del nord, guanyin o perdin la copa, ja hauran assolit un gran triomf per a tots nosaltres. Hauran aconseguit fer retronar “Els Segadors” al cor d’Anglaterra i que els nostres colors catalans s’escampin per les ones televisives. I tot això serà vist i sentit per més de 340 milions de telespectadors. Potser, com escriu Alfred Bosch, Déu és català... però del nord, és clar.

Avui toca, diu Desclot, bany d’identitat i afegeix en el seu article: el cronista, amb desenes de milers identitaris més, s’acararà avui al Canal 33, a les quatre en punt, i s’emocionarà amb un esport que tant se li’n fot. Identitat directa a la vena.

Identitat directa a la vena. I a qui li piqui, que es rasqui.

XIRINACHS ENTRE ELS NÚVOLS

En Brauli ha fet aquest dibuix de l'arribada d'en Xirinachs al seu paradís

(Font: Xirinachs.cat)

PER UN ESTAT PROPI

Des de ja fa temps que circula per la xarxa el web estatpropi.cat, una iniciativa que s'ha creat des de la blogosfera catalana arrel de la necessitat col·lectiva de saber quin és el suport popular per assolir un Estat Propi.

Sumem-nos al mapa per un Estat Propi, és una campanya lliure, que no coincideix ni s'identifica amb els interessos sectorials de cap organització en concret. Per tant, pot ser assumida per persones de tot l'espectre polític. El resultat final ens mostrarà molt gràficament quin és el número mínim de persones que votarà favorablement en el referèndum definitiu que ens ha de donar la llibertat.os Catalans.

Ah! Al Baix Llobregat de moment només hi ha 529 persones adherides (un 0,070% de la població) i a Esplugues tan sols se n'hi han adherit 41 (un 0,088%). Som tan pocs, els independentistes?

Voleu un estat propi? Doncs comenceu per deixar-ne constància i adheriu-vos a la campanya estatpropi.cat.

...I ENS HAUREM D'ESPAVILAR

Una nova adreça web sobre Lluís Maria Xirinachs...

Vídeos diversos... homenatges espontanis.... el funeral... cançons d'homenatge...

No us perdeu el romanço que Jaume Arnella li va dedicar l'any 2001 durant la seva plantada davant la Generalitat per la independència dels Països Catalans.

Ja ho veieu que això no rutlla

i hem de donar un cop de mà

perquè això no va ni amb rodes

i ens haurem d'èspavilar

Deixeu també el vostre testimoniatge en el llibre de signatures

XIRINACS: UN ÚNIC CAMÍ

Us recomano la lectura d'alguns dels articles dedicats a Lluís Maria Xirinachs:

El periodista Xavier Borràs reflexiona profundament sobre la figura i l'obra de Xirinachs en el seu article: El suprem acte d'amor de Lluís Maria Xirinachs.

En Xirinacs va ser empresonat l'octubre de 2005 en un atac contra la llibertat d’expressió per unes paraules pronunciades al Fossar de les Moreres l’Onze de Setembre de 2002. El Bloc Bandera Negra reprodueix, íntegrament i a mena d'homenatge, aquell discurs, que no ha perdut ni un bri de la seva força ni del tarannà i el pensament d'aquest gran patriota, que sempre ha de viure entre nosaltres.

Criteri.cat ens recorda que la mort d’un símbol sempre trasbalsa els racons més íntims. També els dels pobles.
Xirinachs, diu el periodista Humbert Romà, ha afrontat el darrer tabú: el suïcidi. Lliure fins al darrer dia dels seus 75 anys.

Josep M. Pasqual, a El Punt, pensa que quan la inèrcia de tres segles de colonialisme desaparegui,Xirinachs entrarà amb tota normalitat a la galeria dels catalans il·lustres, universals i precursors de la pau plena.

Lluis Maria Xirinachs a Internet.

Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble. (Lluís Maria Xirinachs, 11-09-2002).

UNA NACIÓ OCUPADA I UNS LÍDERS COVARDS

Bocairent... la Vall d'Albaida... País Valencià... Països Catalans... 12 d'agost de 2007...

Un sotrac durant les vacances. Ha mort Lluís Maria Xirinachs...

Mentre el Sr. Montilla, actual president de la Generalitat, defensa l'actuació del govern de Madrid pel que fa a les inversions a Catalunya, recordo la figura d'en Xirinachs... Veig encara el seu rostre serè, impassible davant de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant prop de dos anys, fins que no es va aprovar la llei d'amnistia.

Mentre els clients d'Endesa denuncien que no poden fer reclamacions en català, recordo l'any 1977, quan duia al meu cotxe un adhesiu amb el rostre del lluitador antifranquista. Llavors es presentava com a senador independent per Barcelona i va sortir escollit amb més de mig milió de vots.

Mentre la premsa internacional es fa ressò del gran col·lapse que pateix Barcelona, recordo la figura del llavors senador Xirinachs, dempeus, rígid, amb un posat digne, al bell mig d'un hemicle amb tota la resta de polítics asseguts. Com una mena de metàfora, ell continuava dempeus, continuava la lluita, mentre altres semblaven haver arribat al seu objectiu: escalfar cadires.

Mentre els empresaris es queixen que les diferents obres s'allarguen massa i anuncien més i immediats col·lapses, recordo un Xirinachs ja més cansat, un Xirinachs ja malalt, de nou, però, dempeus, aquesta vegada davant de la Generalitat per demanar la independència del seu i nostre país: els Països Catalans.

Mentre els nostres actuals polítics i governants, des del seu lloc d'estiueig, potser en pantaló curt i prenent una cervesa, es desfaran en elogis sobre la persona i la personalitat d'en Xirinachs... Mentre el país se'ns enfonsa cada dia una miqueta més... Mentre la llengua pateix i gairebé ningú parla ja de Països Catalans... la veu d'en Lluís Maria Xirinachs ens recordarà una i altra vegada que "he viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa."

Bocairent... la Vall d'Albaida... País Valencià... Des d'aquest racó dels seus i nostres Països Catalans, des d'aquest petit poble de la nostra nació, les seves darreres paraules m'esperonen a continuar la lluita:

"Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi."

Xirinachs: continuarem dempeus!