BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

28.12.07

PILAR DÍAZ: "EL CATALÀ SERÀ L'ÚNICA LLENGUA DE L'AJUNTAMENT"

L'alcaldessa d'Esplugues, la senyora Pilar Díaz, en la seva intervenció en el programa CAL Parlar de Llengua, que s'emet avui per ETV Llobregat, ha fet unes explosives declaracions: "a partir de primer d'any, el català serà l'única llengua oficial a l'ajuntament d'Esplugues."

L'alcaldessa ha explicat que creu que, passats ja 28 anys de les primeres eleccions municipals, ja ha arribat l'hora d'arraconar definitivament el bilingüisme i que el català sigui l'única llengua vehicular -oficial i no oficial- en tot allò que afecti a l'Ajuntament. Quan se li ha preguntat si una mesura d'aquestes característiques podria ocasionar algun problema, ja sigui entre l'administració i els administrats o entre els mateixos funcionaris, l'alcaldessa ha respost de manera fulminant: "si apareix algun problema per causes lingüístiques el tallarem de soca-rel."

L'alcaldessa ha confirmat també que hi haurà una extensa campanya informativa a nivell local i ha anunciat una sorpresa: l'emissió d'un espot en què diversos personatges coneguts de la vila animaran a tots els ciutadans a fer ús del català. L'espot finalitzarà amb la intervenció de l'exalcalde Sr. Lorenzo Palacín (la fotografia al marge reprodueix el moment de la seva intervenció) que, en un català gairebé perfecte, anunciarà que ja ha procedit a traduir el seu nom al català i que ja des d'ara el seu nom Llorenç és oficial a tots els efectes. Continuarà exhortant a tothom a fer del català la llengua habitual d'interrelació i finalitzarà la seva intervenció amb un frapant: "endavant amb el català!".
Des de la CAL d'Esplugues ens congratulem d'aquesta mesura i agraim a la nostra alcaldessa que hagi donat la primícia en el nostre programa CAL Parlar de Llengua.

23.12.07

BONA NADAL I... BONA FEINA!

US DESITJA
A TOTS ELS QUE TREBALLEU PER LA LLENGUA CATALANA
BON NADAL I...
BONA FEINA PER A L'ANY 2008!
Ens afegim a la iniciativa de Vilaweb i us convidem a celebrar les festes amb un regal literari:
el conte Nit de pau i Bones Festes del gran escriptor català Pere Calders.

21.12.07

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XV) O... TRADICIONS?

Arriba Nadal i amb ells la invasió de “papàs Noel”, arbres de Nadal i altres succedanis que any rere any van arraconant, cada vegada una mica més, les nostres tradicions més genuïnes.
Hallowey... San Valentín.... Papà Noel... avets... tot plegat forma part d’un procés de “globalització consumista” en el qual anem caient sense gairebé adonar-nos-en. Un procés consumista en què també integren els elements tradicionals del país i, d’aquesta manera, portem un garbuix mental –i no només els infants- que aviat no sabrem on som.

Em direu que tothom és lliure de celebrar el Nadal com vulgui... I tant, faltaria més! Que cadascú, amb el seu entorn més immediat, que celebri el que vulgui: Pare Noel, Santa Claus, Sant Nicolàs o Sant Zapatero, que aquest també porta xecs regal. Una altra cosa molt diferent, però, és que els mitjans de comunicació –sobretot els de la “crosta”- les escoles, les entitats, etc. Facin difusió de manera oberta i desacomplexada de tot un seguit de símbols tradicionals que no tenen res a veure amb els que ens identifiquen com a comunitat humana i nacional.
Perquè els símbols –i els elements tradicionals en són uns dels més destacats- són l’element d’identificació més important que, des que l’ésser humà va decidir viure en comunitat, ha ajudat a configurar i cohesionar els diferents grups humans.
Benvingudes siguin totes les diferents manifestacions culturals que es projecten en cadascuna de les tradicions, però que mai ens facin deixar en un racó les nostres, particulars i úniques que, com la llengua, ens han acompanyat durant segles.

LES "ENTRANYES I EL COR..."


L’Audiència Nacional ha dictat sentència contra 47 processats, persones pertanyents a un ampli ventall d’entitats de caire abertzale, i ha dit que constitueixen “les entranyes i el cor d’ETA”.

No escriurem gaire cosa, no sigui cas que també acabem sent entranyes o cor d’alguna cosa, ens limitarem només a exposar-vos el que han dit al respecte entitats tan poc sospitoses com el Col·legi d'Advocats de Barcelona i l'Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans.

Petits extractes del seu comunicat:

[...] es tracta, al nostre entendre, d’un dels exemples més greus dels efectes extensius de l’aplicació del concepte de terrorisme sobre la dissidència política. Una figura penal que a manera de “calaix de sastre”, arriba a afectar a individus i organitzacions com la Fundació Josemi Zumalabe amb un llarg recorregut històric pacifista, antimilitarista i per la no-violència[...]

[...] la Sentència evidencia una vegada més la inexistència d’una clara divisió de poders: l’acció judicial està sobrecarregada de valors polítics més que dels valors jurisdiccionals que han de regir-la [...]

[...]Quan són els objectius, i no els mitjans, els que es penalitzen –el que significa convertir fatalment l’independentisme basc en terrorista- es consolida un dret penal d’autor que persegueix ideologies en comptes de fets [...]

[...] constatem que la Sentència no constitueix cap episodi aïllat sinó que s’emmarca en una estratègia, més global i de llarga durada, de criminalització de l’ exercici del dret d’opinió, reunió, manifestació, entre d’altres, d’un sector important de la societat basca [...]

Llegiu, si voleu, el comunicat sencer.

TRES REGALS D'EN MÀRIUS SERRA


Us reprodueixo el missatge que hem rebut d'en Màrius Serra... Tres nadalàrius... Tot un regal!

Com que és temps de nadales i ja no ve d'un spam, he pensat de felicitar-te les festes amb tres nadalàrius perquè els facis servir, si ho vols, a les sobretaules dels àpats nadalencs.
Bon neuronadal!

El primer no és nou, però és el més nadalenc que dec haver formulat fins ara:

"Idèntic a Jesucrist, de 6 lletres".La solució figura entre les dels 141 enigmàrius recollits al llibre Enviar i rebre.Concretament és la de l'enigmàrius número 71.

El segon sí que és nou, i no trobaràs la solució impresa enlloc fins que no la formuli per antena, a El matí de Catalunya Ràdio, el dilluns 31/12:"El conjunt d'aquest any nou, de 4 lletres".Què? Te'n surts, o hauràs d'esperar al dilluns 31 a les 8:15 del matí?

Finalment, la solució del tercer no sortirà enlloc, ni jo te la diré, morè.

"La part del pa que més odia en Ferran, de 6 lletres".
Bon Nadal!

Màrius Serra

19.12.07

NO AL TANCAMENT!


CATALAN TV BANNED!

La recepció Tv3 ha estat prohibida al País Valencià!!
Per la llibertat d'expressió, NO al tancament! ...
Clica el logo que trobaràs en aquest mateix bloc i participa en la campanya!

17.12.07

TV3 AL PAÍS VALENCIÀ... MOBILITZEM-NOS!


CAMPANYA ENVIAMENT
CORREUS ELECTRÒNICS

Acció Cultural del País Valencià us anima a dur a terme una nova actuació davant l'atemptat greu contra la llibertat d'expressió que ha suposat el tancament del repetidor de la TV3 de la Carrasqueta que emetia durant més de 20 anys sense interrupció en la zona d’Alacant.

Envieu els textos que us proposem a les següents adreces electròniques per mostrar la vostra indignació davant uns fets tan greus.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA, Sr. Francisco Camps
http://www.pre.gva.es/val/buzon.htm

“Volem TV3, C33, 3/24 i 300 al País Valencià!
Arxiveu l’expedient i la multa a Acció Cultural, i torneu a obrir TV3, C33, 3/24 i 300 a Alacant!”



PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, Sr. José Montilla
gbpresident.presidencia@gencat.net

“Volem TV3, C33, 3/24 i 300 al País Valencià!
No accepteu un acord que no respecte el que s’ha aconseguit aquests 20 anys!”



MINISTERI D'INDÚSTRIA, Sr. Joan Clos
https://registrotelematico.mityc.es/aplicaciones/infoabonados/InfoSia.aspx


“Volem TV3, C33, 3/24 i 300 al País Valencià!
Legalitzeu les emissions de TV3, C33, 3/24 i 300 al País Valencià!”

MOBILITZAT

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ us convoca i anima a assistir de forma massiva a les següents concentracions per manifestar el rebuig al tancament del repetidor de la Carrasqueta que donava cobertura de TV3, Canal 33, 3/24 i 300 a la zona d'Alacant, per l'imminent tancament del repetidor del Bartolo a Castelló i del Monduver.

ONTINYENT: que tindrà lloc avui divendres 14 de desembre a les 20 h a la Plaça Major.

CASTELLÓ: que tindrà lloc dissabte 22 de desembre a les 19 h al Carrer Major (Davant de la casa dels Caragols).

GANDIA: que tindrà lloc dissabte 22 de desembre a les 19 h al Plaça de l’Ajuntament.

ENDAVANT AMB LES NOSTRES TRADICIONS!

PAÏSOS CATALANS...
LLENGUA, CULTURA I LLIBERTAT!

14.12.07

L'INSTITUT DE LA VERGONYA A "CAL PARLAR DE LLENGUA"

Ahir dijous, 13 de desembre, ETV Llobregat va emetre en directe un nou programa de CAL PARLAR DE LLENGUA.

El programa va girar a l'entorn del cas de l'Èric Bertran i el seu Exèrcit del Fènix i, més concretament, sobre el seu darrer llibre L'institut de la vergonya. Un cas d'assetjament escolar, editat per Proa.
La tertúlia va comptar amb la participació d'en Domènec Anguera, 23 anys com a mestre i 18 anys com a director de l'escola Lola Anglada d'Esplugues de Llobregat i de l'Eduard Castelló president de l'entitat Pastorets i Companyia.
Vam poder conversar amb l'Èric Bertran sobre la situació que va haver de patir durant aquells mesos, gairebé un any, posteriors a la seva actitud en defensa de l'etiquetatge en català. També vam posar sobre la taula el problema lingüístic que es viu actualment als instituts de secundària i el tancament del repetidor de la Carrasqueta que impedeix verue les emissions de TV3 al sud del país.
Trobareu més informació al web de la CAL d'Esplugues.

12.12.07

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XIV) O...INDEPENDÈNCIA EN CASTELLÀ

Fa uns anys, vaig tenir un discussió amb un “intel·lectual” d’ERC que em va intentar convèncer que arribaria el dia que l’independentisme parlaria castellà... Doncs, bé... el dia sembla que comença a arribar i el castellà, per primera vegada, forma part d’un eslògan electoral d’ERC.

No em preocupa tant el fet que en el reportatge electoral aparegui un avi parlant castellà, sinó els arguments que s’utilitzen per justificar-ho. Diu Joan Ridao: “si fins ara el catalanisme o l’independentisme s’expressaven per la defensa de la llengua i la cultura catalanes, ara també és una manera de defensar el benestar”. Bé, no sé com s’expressava fins ara el senyor Ridao, però els independentistes sempre hem defensat la llengua i la cultura, sí... però també la llibertat i la justícia social, si més no els independentistes que tenim alguns valors d’esquerra.“L’objectiu és arribar a la gent que parla tant en català com en castellà...” Aquest és l’argument de sempre, dels bilingüistes de sempre. Amb aquest argument a Esplugues –i a tants altres llocs- suportem un bilingüisme absurd, innecessari, car i covard. Amb aquest argument s’impedeix l’ús lliure de la llengua del país. Amb aquest argument es continua titllant els castellanoparlants de gent ignorant, incapaç d’entendre i d’assumir un missatge en català.

“La inclusió del castellà revela la pluralitat i la diversitat d’aquest país...” Catalunya, un país on es parlen prop de 500 llengües, revela el seu caràcter plurilingüe amb l’ús del castellà...(!) D’aquesta manera tornem a insistir en la defensa del bilingüisme que, d’altra banda, tots sabem que és unilateral. Som només els catalanoparlants els que exercim de bilingües, perquè la immensa majoria de castellanoparlants continuen amb el seu unilingüisme que tants bons resultats els dóna.
¿I per què haurien de canviar, em pregunto, si fins i tot un partit independentista els ofereix arguments perquè la situació sociolingüística continuï tal com està?

La meva resposta continua sent la mateixa que li vaig donar a aquell “intel·lectual”: “¿Em pots explicar per què voldria una independència que abandonés la llengua i la cultura del país i em convertís en un apèndix –tant lliure com vulgueu- de la llengua i la cultura castellana?”

11.12.07

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XIII) O... EXTIRPEM LA CROSTA

Portaven anys intentat-ho i al final ho han aconseguit... El primer repetidor de TV3 al País Valencià, el de la Carrascleta, ha estat tancat i el sud del país ja no rep les emissions de la televisió catalana.

Els artífexs d'aquesta barrabassada diuen que és un acte legal... i potser aquest és el problema més greu, perquè, si les lleis que imperen a l'Estat espanyol i els legisladors que les apliquen permeten que es pugui impedir de visionar, en ple segle XXI, una televisió pública i democràtica i que, a més, parla en la mateixa llengua, alguna cosa greu està fallant. O potser precisament del que es tracta és d'això?

Sabem què pretenen i per què la llei els empara. El seu objectiu no és altre que el d'impedir, amb tots els mitjans possibles i al preu que sigui, un acostament entre els diversos territoris, avui esquarterats, que formen una unitat cultural, lingüística i nacional.

On són els nostre polítics, els del Principat? Els senyors Montilla, Clos, Puigcercós, Treserres, Carod Rovira... els que no s'han cansat de dir que no havíem de témer res, que el tancament no es produiria i que segur que s'arribaria a un acord .

Confiem que l'Eliseu Climent i la gent d'ACPV trobin, com sempre han fet, una sortida enginyosa, imaginativa i contundent que permeti reobrir les emissions de TV3 al País Valencià.

Enginy, imaginació i contundència... allò que més els falta als nostres polítics.

9.12.07

NOSALTRES SOM EL ZOO D'EN PITUS

Ha mort Sebastià Sorribas, l'autor de El zoo d'en Pitus.

El zoo d'en Pitus, com tantes coses en aquest nostre país, és més que un llibre. Sebastià Sorribas va escriure aquesta narració en ple franquisme, amb la llengua catalana mig prohibida, mig consentida, sobretot si era només a les cases i de portes endins. Molts nens i nenes -i grans també- van començar a aprendre a llegir en català, en la seva llengua prohibida i marginada, en la seva pròpia llengua en què eren -érem- analfabets gràcies a persones com en Sebastià Sorribas.

El zoo d'en Pitus és el llibre que no coneixia el nostre president Don José Montilla. És el llibre que el va fer enfadar quan li van preguntar si en coneixia el final. Un president de la Generalitat ignorant de la cultura, de la llengua i de la història del país que presideix.

Salvador Sostres, en el seu bloc i referint-se a aquest fet, no ho pot expressar millor: Hi ha una Catalunya que se sent agredida quan li pregunten pel Pitus: la seva Catalunya, que és Espanya. A vostè que li preguntin pel picha, oi? Ben segur que hi ha la Catalunya picha, la funcionària, la deficitària. Hi ha una altra Catalunya que avui està de dol perquè ahir morí un dels seus narradors més extraordinaris.
Malgrat aquesta Catalunya -que existeix, no ho dubteu- nosaltres som aquí encara i continuarem aquí, dempeus i orgullosos, gràcies a homes i dones com en Sebastià Sorribas.
Record, honor i glòria!

6.12.07

ON ÉS ERC?

Recordeu aquest cartell de les eleccions de 2003? Que lluny queda tot...

ERC està perdent el tren. L'actual direcció del partit està deixant passar la gran oportunitat de liderar el moviment independentista (digueu-li, com vulgueu, sobiranista, autodeterminista...) que cada dia està arrelant més a la societat catalana. El pacte d'esquerres ja es pot considerar, a hores, d'ara, un greu error de la cúpula republicana. Apostar per una mena d'eix esquerres-dretes (totalment absurd en una societat capitalista com la nostra) i el suport gairebé incondicional al PSC (subordinat com sempre al PSOE) i a un president d'escassa talla política i de lideratge nul, ha deixat ERC en una posició de subordinació lamentable.

Els sectors crítics del partit ha aconseguit, si més no, crear debat i fer que la direcció mogués alguna peça i modifiqués determinats plantejaments. La cosa, però, no va més enllà i ERC apareix en un pobre i trist segon terme en aquest procés sobiranista al qual sembla abocat el nostre país.

Hi seran a temps, encara, de redreçar la situació?

Llegiu, si voleu, un interessant article de Francesc Puigpelat titulat: Esquerra, els crítics i l’onada sobiranista.

5.12.07

LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA

El passat dijous 20 de novembre, ETV Llobregat va iniciar un nou programa: LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA.
El programa tractarà sobre fets, personatges o dates clau de la història dels Països Catalans i comptarà amb la participació de destacats historiadors i polítics que debatran sobre el tema.

En el primer programa, conduit per Jaume Marfany (CAL d'Esplugues), el president d'ERC de la Catalunya Nord, Joan Ridaura i el conegut historiador Agustí Colomines, van debatre dunrant prop d'una hora a l'entorn del Tractat dels Pirineus, el compromís firmat entre les monarquies francesa i espanyola i que va fragmentar Catalunya l'any 1659.
El passat, amb les causes i les conseqüències que es van produir; el present de la Catalunya Nord i també el futur d'una Catalunya lliure i unida van ser els eixos vertebradors del programa.

El proper programa tractarà sobre un altre episodi decisiu en la història dels Països Catalans i del qual enguany commemorem el 300 aniversari: la batalla d'Almansa.

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XII) O... LA CROSTA EMPRENYADORA

El senyor Joan Ferran, espanyolista de pro, només cal que recordeu la seva intervenció en el programa "Amics, coneguts i saludats" que ja vam comentar en un comentari del mes de febrer, s'ha despenjat ara amb unes noves declaracions sobre la "crosta nacionalista de les emissores públiques catalanes."

És si més no curiós que quan alguns acusen aquestes emissores, sobretot a TV3, de ser una eina al servei de l'espanyolització lingüística i mental, l'inefable senyor Ferran ens surti ara amb els arguments contraris.

El senyor Ferran està molt preocupat pel mapa del temps (ai, els Països Catalans del meu cor!) quan hauria d'estar del tot tranquil, perquè el mapa és gairebé l'única referència que podrà trobar en els Telenotícies... i evidentment sense dir-ne el nom proscrit!

El problema del senyor Ferran és que, com tants altres, confon els termes "nacionalista" i "nacional". Tot allò que en qualsevol televisió del món, començant evidentment per l'espanyola, són notícies, comentaris, informacions "nacionals", quan es fan des de Catalunya passen a ser, immediatament, notícies, comentaris, informacions nacionalistes.

El problema del senyor Ferran és que per a ell -i per a tants altres- l'adjectiu "nacional" només és compatible amb la paraula "Espanya" o "espanyol". I aquest és el seu problema i el del seu partit. Un partit, el PSC, ambigu nacionalment i que es troba nedant entre dues aigües de forma permanent. Un partit integrat per alguns polítics com el senyor Ferran als quals hi ha crostes que els semblen emprenyadores i que que voldrien extirpar. Elements polítics que voldrien destruir tot allò que a Catalunya té encara un sentit nacional.

Només cal veure qui l'ha aplaudit: el PP i Ciutadans...

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XI) O... A QUI LI PICA LI COU

Aquesta setmana, en el país dels esvorancs...
Dissabte va ser la manifestació. Un èxit? Segur que sí i això es pot desprendre dels comentaris, declaracions i articles que han anat apareixent durant els dies posteriors.

El PSC i els seus dirigents, completament descolocats, s'han apressat a dissimular com han pogut la seva postura molt més propera al govern espanyol i als seus interessos "nacionales" i de partit que no pas als interessos de Catalunya. Només cal que llegiu (si voleu practicar un exercici pseudomasoquista) el que deia l'endemà mateix en Miquel Iceta al seu bloc o les manifestacions de Manuela de Madre, amb uns arguments dignes de la mare del senyor Zapatero. Per més que facin se'ls veu del peu que coixegen.

Articles com del del nostre "estimat amic" el senyor Fidalgo, "martell d'independentistes". Només us en reprodueixo un fragment: "Primer de tot: que us quedi clar que els 125.000 (em refio més d’El Pais que d’altres fonts) que estàveu a la manifestació no sou el poble català. Joel Joan serà molt guapo, però només és el gat més guapo dels quatre gats que sou. A les properes eleccions tornareu a comprovar que sou una minoria, que no tindreu majoria fins els comicis de l’any 2300 i que vau sortir al carrer tots el que defenseu aquesta causa."


Ui, quin descobriment que acaba de fer el senyor Fidalgo! Els independentistes no som majoria! A les properes eleccions tornarem a ser minoria! Oh! Amb articulistes tan clarividents la visió del món se'ns fa molt més nítida i clara.


Una altra "visió", aquesta del senyor Juan Carlos Girauta: "Una plataforma teledirigida per un partit que governa Catalunya ha manipulat el descontent ciutadà ocasionat per la desastrosa gestió d’aquest mateix govern. Increïblement, ha aconseguit que molta gent –moltíssima més que aquest partit no és capaç de mobilitzar en condicions normals– mossega l’ham i deixa que es transmuti el disgust i la indignació –que tots el barcelonins sentim– en un crit de caire independentista."

Observeu que ara el que es tracta és de fer veure a la gent que és beneita i que es deixa manipular. La plataforma cívica resulta que ara també està teledirigida pels polítics... independentistes, és clar. De fet, el títol de l'article del senyor Figaldo ja qualifica despectivament els integrants de la manfiestació de dissabte:"Els tontos útils de l'ndependentisme". Els comentaris del senyor Girauta incideixen en el mateix argument: l'independentisme és cosa de quatre gats eixelabrats i manipuladors. Comproveu també que els emprenyats ja no som els catalans, sinó que només ho són els barcelonins.

Bé, bé! Segur que les coses van bé, que som en el bon camí, que la manifestació va ser un èxit, perquè a qui li pica li cou... i això es fa notar.

Els quatre gats (i gates) -guapos o no- continuem avançant.

1.12.07

DEMÀ I DEMÀ PASSAT...


Avui toca manifestació...

Una manifestació en què, una vegada més, es demostra que som incapaços d'anar a una com a país. El PSC-PSOE, fidel a la seva seu central a Madrid, no hi serà. Els sindicats majoritaris, UGT i CC.OO., tampoc hi seran presents. Uns sindicats que haurien d'explicar-nos molt bé perquè en tot aquest temps han estat incapaços de ni tan sols manifestar-se pel caos ferroviari. També ens haurien d'explicar amb pèls i senyals el perquè de la seva absència avui a Barcelona. I dic explicar, perquè les excuses que s'han buscat ni tan sols mereixen aquest qualificatiu. Sindicats que, com el PSC-PSOE i com les mateixes infraestructures, també tenen els autèntics centres de decisió molt lluny de Catalunya.

Avui toca manifestació... però... i demà?, i demà passat?


El nostre dret a emprenyar-nos, a cridar fort i que el Govern espanyol i els poders fàctics se n'assabentin ben bé, l'exercirem avui. Però la feina no s'acaba amb una manifestació que massa vegades ens serveix per acallar les nostres consciències i com a coartada per a moltes de les nostres actuacions quotidianes. La feina no s'acaba l'1 de desembre o l'11 de setembre quan tots sortim al carrer i ens sentim amb forces i il·lusions per canviar aquest nostre món més particular. La feina més efectiva és la que podem dur a terme amb les nostres actuacions diàries. Aquesta és la feina que necessitem fer. Cadascú des del seu lloc i a la seva manera. Individualment o col·lectivament. La societat civil, sí, però també els polítics cal que es posin la granota de treball, s'oblidin dels seus interessos partidistes i treballin units, d'una vegada per totes, per portar aquest país al lloc que li correspon.

Avui toca manifestació... Demà i demà passat comença la feina de veritat...