EL MAL D'ALMANSA....

El mal d'Almansa a tots alcança...

El tancament del primer repetidor amb què es pot sintonitzar TV3 al País Valencià es tancarà, si res no ho evita, en una data ben significativa: el 25 d'abril.

Recordem què commemorem el 25 d'abril: tres-cents anys de la batalla d'Almansa. Direu que és una casualitat... n'estem segurs que no; els espanyols mai fan aquestes coses per casualitat. Fixeu-vos, sinó en una altra data, la de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona. Això va succeir un 26 de gener de 1939. Per què un 26 de gener i no el 25 o el 27? Per casualitat? Ni parlar-ne... mai no fan res perquè sí. Uns quants segles abans, el 16 de gener de 1641, les tropes catalanes van derrotar l'exèrcit de Felip IV en la coneguda batalla de Montjuïc. Per això i només per això, les tropes del general Franco van entrar un 26 de gener a Barcelona. No n'hi ha prou amb vèncer, cal, a més, humiliar.

Mentrestant, els governs català i valencià negocien un intercanvi d'emissions. Alerta, però, que una vegada més no ens colin un gol per tota l'escaire. Una de les condicions que imposa el govern de la Generalitat valenciana és que es "respectin" les denominacions oficials de la comunitat. Què significa això? Una nova renúncia...

Si finalment es claudica, oblidem-nos de sentir per TV3 denominacions com "País Valencià"; oblidem-nos de veure el mapa dels Països Catalans a l'espai del temps (pràcticament, l'únic lloc on a hores d'ara es pot veure); oblidem-nos de sentir el nom unitari de la llengua; oblidem-nos de.... Només li faltarà això a TV3, una televisió que en els darrers temps s'està decantant per utilitzar un mapa de referents culturals, socials i polítics cada vegada més espanyols.

Com diu Marc Peris en un article a l'Avanç: Personalment, el meu fàstic i la meua indignació ha superat els seus límits i no acabe de comprendre com pot ser que puguen aconseguir els seus objectius; desvertebrar un país que comparteix una llengua, una cultura i una televisió: TV3.

El mal d'Almansa a tots alcança...

PER UNA TELEVISIÓ D'ÀMBIT NACIONAL

Davant del perill imminent que les emissions de TV3 deixin de veure's al País Valencià i es trobin també amb serioses dificultats a les Illes, el web CRITERI llença la seva segona campanya de participació popular.

Si la primera va ser per exigir un aeroport intercontinental, aquesta se centra en demanar la continuïtat de les emissions de TV3 tant al País Valencià com a les Illes. La campanya consisteix en l'enviament (esperem que massiu) de missatges als presidents de la Generalitat catalana i valenciana, al president del Govern Balear i, també, al Ministre d'Indústria espanyol (cal que recordem que és l'inefable Sr. Clos), per tal que hi intervinguin i garanteixin que tots els ciutadans dels Països Catalans estiguin en condicions de continuar veient les emissions de TV3.

Fem pressió! Adherim-nos-hi!

MÉS RESPECTE, SI US PLAU.

Una mica més de respecte per la paraula autodeterminació, per tot el que significa i comporta. Per aquesta paraula, o en nom d'aquesta paraula, hi ha gent al món que ha sofert privació de llibertat, vexacions, tortures i fins i tot la mort. Per aquesta paraula, o en nom d'aquesta paraula, també al nostre país hi ha gent que ha hagut de passar i patir els mateixos tràngols.

Autodeterminació... independència... són mots que mereixen ser tractats d'una altra manera, d'una manera totalment diferent. Sap greu veure que el llenguatge frívol i sarcàstic sorgeixi de l'independentisme parlamentari.

En memòria de tots els que han lluitat i patit perquè aquest poble arribi algun dia a ser lliure, més respecte, si us plau.

JA SÓN AQUÍ....

Sí... ja són aquí... el dimarts 27 es presenta a Esplugues la formació política "Ciutadans-Partido de la Ciudadanía".

Era d'esperar. El partit per al qual l'important "només són les persones" intenta escampar-se com una taca d'oli amb el seu missatge reduït, únic, però intens i que poc a poc va fent un cert forat. Els homes i dones de "Ciutadans", són els homes i dones de la llengua "bífida"... no m'entengueu malament, dic bífida en el sentit que a ells tant els fa el català com el castellà, perquè, clar, ells i elles són bilingües declarats. Se'ls pot aplicar el que diu Patrícia Gabancho en el seu llibre "El preu de ser catalans": Ells són els que volen que nosaltres siguem bilingües per tal que ells puguin continuar sent monolingües en castellà 4o anys més."

Ells i elles que diuen defensar tant i únicament les "persones", podrien prendre partit per la metgessa del Prat de Llobregat que ha estat acomiadada de la feina perquè ha estat denunciada per fer servir només el català. ¿Que hagués passat si el cas fos a l'inrevés i a una metgessa se l'hagués fet fora de la feina per usar només el castellà? Un cas que, d'altra banda, es repeteix cada dia en infinitat de consultes i visites mèdiques.

Benvinguts, però, la gent de "Ciutadans-Partido de la Ciudadanía" a Esplugues. Benvinguts perquè ja comença a ser hora que tothom es tregui la careta, que tothom prengui partit, que tothom reflexioni i decideixi quina Catalunya, quins Països Catalans, volem per al futur. Com deia el poeta: "i llavors que cadascú es vesteixi com més bé li plagui. I via fora! Que tot està per fer i tot és possible."

En aquest cap de setmana, que es produeix el comiat d'un dels millors músics i cantants catalans compromès amb la seva gent i amb el seu país, voldria -si per causalitat em llegeixen- fer servir unes paraules d'en Llach per recordar alguna cosa a la gent de "Ciutadans". A ells, però no només a ells, sinó també a tots aquells que volen una Catalunya conformista, una Catalunya desilusionada i alienada, a tots aquells que volen una Catalunya de llengua i cultura espanyoles que, nosaltres, alguns de nosaltres, malgrat que "coneixem/ les pedres del camí... Novament,/i deslliurats d'enyors,/som aquí / tossudament alçats./Som aquí."

Tossudament alçats....Som aquí....

EL PREU DE SER CATALANS (V)

Els nois d'Estopa, en un país normal i bilingüe de debò, parlarien en català en les entrevistes a TV3. Però Estopa és, entre altres coses, un símbol. Un símbol combatiu.

Si els nois d'Estopa, nascuts i criats a Catalunya, no senten seu el català, i són tan espanyols que no saben ni on para el país que en teoria els ha ofert el futur, i aquests nois es multipliquen per milers, i centenars de milers, a tots els suburbis metropolitans, i són el fracàs més flagrant de la política educativa de Catalunya, si tot això és així, el país ho té molt malament.

Cap polític, de cap partit, no parla d'aquest tema en aquests termes. (Pàg. 103).

Catalunya, ja és hora que trenquem el tòpic, no és un país d'acollida: és un país d'indiferència. Tanta indiferència que la indiferència acaba sent suïcida. (Pàg. 105)

La societat catalana haurà de fer, més d'hora que tard, un debat seriós per decidir què vol fer amb la seva llengua. Si la vol llençar per la borda, ho deixem tot tal com està, i en dues o tres generacions ja no se'n cantarà ni gall ni gallina. Però si es vol continuar amb aquest llegat de fa ml anys, aleshores s'han de prendre mesures antipàtiques i rigoroses. (Pàg. 112)

El conseller d'Educació no ha convidat pas la ministra espanyola a conèixer la realitat del Baix Llobregat. Ha fet tot el contrari: ha dit que potser sí que la canalla d'Olot no sap prou bé el castellà. I el català, conseller? Com el pensa aprofundir al Barcelonès? (Pàg. 115)

PER PREOCUPAR-SE'N...

Un parell de notícies per preocupar-se...

TV3 podria deixar de veure's al País Valencià. Una part del territori lingüístic, una part dels Països Catalans, pot quedar-se sense rebre imatges d'una televisió que emet en català. No és ara el moment de parlar sobre la qualitat actual de TV3 o, el que és pitjor, sobre quins són els referents que avui dia se'ns transmeten a través de la televisió pública catalana. El fet, important i greu, és que l'esforç que fa 25 anys es va fer des d'amplis sectors del País Valencià perquè les imatges de la televisió catalana arribesin també a aquesta part del territori, se'n pot anar en orris. Les maniobres polítiques de secessió lingüística s'esforcen una i altra vegada per dividir i esquarterar el territori i, el que és més preocupant encara, sembla ser que se n'estan sortint.

I des del Principat què fem? Com sempre... res. Sembla que també en aquest sentit hàgim perdut el nord. Sembla com si els problemes dels altres territoris dels Països Catalans no vagin amb nosaltres. Aquest és un vaixell en el qual tots naveguem. O ens salvem col·lectivament o hi naufraguem tots plegats.

L'altra notícia... un jutge obliga una parella a casar-se en castellà. Per a més inri, el jutge exerceix a Catalunya des del 2002 i... agafeu-vos!, el magistrat té reconegut el mèrit preferent del coneixement del català!

Els arguments del magistrat: ell és de Madrid i ningú no el pot obligar a parlar en català... i recorda que cap llei l'obliga a utilitzar un idioma determinat en els seus actes. Això sí, tot amb una "actitud de gran respecte i exquisida correcció" davant el que qualifica d'"exigències" del nuvi.

Com va acabar tot... Com sempre. Una vegada més el catalanoparlant cedeix, renuncia als seus drets i acaba, en aquests cas, casant-se en castellà.

El problema és que verbs com "cedir" o "claudicar" s'estan convertint en massa habituals per a nosaltres... Fins quan...!

PER UN AEROPORT INTERCONTINENTAL amb gestió individualitzada

En el procés de l'autocentrament convé tenir-hi en compte les infraestructures claus per ser presents al món amb veu pròpia. Criteri et proposa donar suport a la campanya "Per un aeroport intercontinental amb una gestió individualitzada". Adhereix-te al manifest impulsat per fer pressió sobre les properes decisions que s'han de prendre sobre la gestió i el model de l'aeroport del Prat.

PATRICIA GABANCHO A "CAL PARLAR DE LLENGUA"

El dimarts dia 20 de març, a 2/4 de 12 del vespre, un nou programa de "CAL Parlar de Llengua". El programa de la CAL d'Esplugues en col·laboració amb ETV Llobregat. La convidada especial serà la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, autora del llibre "El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en perill d'extinció". L'escriptora compartirà el programa amb Enric de Vilalta, Director del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà i amb en Francesc Ribera "Titot", músic i cantant de grups com Brams, Dijous Paella i Mesclat.

Per anar fent boca, us convidem a llegir l'entrevista que Patrícia Gabancho va concedir, recentment, a l'AVUI. També us invitem a introduir-vos una mica en el llibre a través dels comentaris del suplement de cultura del diari AVUI.

No cal dir que podeu documentar-vos del contingut mitjançant els fragments que, des de fa uns dies, anem publicant en aquest bloc.

EL PREU DE SER CATALANS ( IV )

Catalunya integra per la via de descatalanitzar-se. Catalunya integra parlant en castellà. (Pàg. 78)

Un castellanoparlant, en contacte amb un catalanoparlant, es multiplica per dos. El catalanoparlant s'esfuma. (Pàg. 78)

Catalunya sent que, en existir, molesta. Molesta la llengua, i per això s'ha de parlar en castellà a tothom. Molesta ser català, i per això s'ha d'incloure tothom dintre de la catalanitat, ni que sigun els últims arribats que un dia criden un gol del Barça. És un país tímid, castigat, insegur. (Pàg. 79)

Les llengües són també política, perquè són identitat, i perquè la identitat cohesiona els pobles i els pobles aguanten els Estats. (Pàg. 87)

L'Institut Cervantes disposa de 90 milions d'euros per gastar-se l'any 2007. Gairebé la meitat del que es gastarà, en cultura, la nostra conselleria. (Pàg. 87)

Si la poderosa clientela catalanoparlant, el cor de la classe mitjana, es plantés amb el tema de la llengua, es resoldria el conflicte en un mes.Tothom es posaria a córrer. Però el client catalanoparlant no té consciència lingüística, no considera que parlar en català i ser atès en català sigui un dret que li pertany. (Pàg. 101)

El bilingüisme és que "jo sigui bilingüe" perquè tu puguis continuar cinquanta anys nmés sent monolingüe. (Pàg. 101).

EN CLAU SOCIALISTA... o... ON ÉS EL CATALÀ?

Què passa amb el PSC-PSOE d'Esplugues? ¿Han sofert una pèrdua de memòria que els ha fet oblidar que la llengua del país és la catalana?

Fa ja uns dies reproduíem aquí mateix la recerca del cartell "Wally" o, el que era el mateix, la recerca d'algun cartell del PSC-PSOE d'Esplugues escrit en català. Avui acabem de rebre un full anomenat "En clau socialista" escrit totalment i única en castellà. Bé... ens fan una petita concessió... la capçalera amb la data i el nom de l'agrupació apareixen en català... La resta, ja se sap, en la "lengua de todos".

Cap respecte per la llengua del país.

EL PREU DE SER CATALANS ( III )

Continuem amb el llibre de Patrícia Gabancho... Fragments per reflexionar i, sobretot, per parlar-ne...

"¿Ens pensem que costa més d'escolaritzar a P-3 un nen colombià que el nen "andalús" de Cornellà? El nen "espanyol" químicament pur pel que fa a fregadisses amb la cultura que en diem pròpia, és calcat del nen colombià: no usa el català fora de l'escola i no sap per què ha d'usar el català, ni el saben els seus pares, que tanmateix és molt possible que no s'hi oposin, a l'aprenentatge del seu fill. Però és que els pares colombians segurament tampoc s'hi oposaran." (Pàg. 61).

"No n'hi ha, de cultura catalana en castellà. La cultura que a Catalunya es fa en castellà, tot i estar feta per catalans (parlin la llengua que parlin), és cultura espanyola." (Pàg. 62).

"No tot el que s'hi cria, a Catalunya, és català. Hem d'assumir que la cultura espanyola hi ha fet niu." (Pàg. 64).

"El problema greu que té plantejat Catalunya no és que tants immigrants hagin mantingut incòlume la seva identitat cultural, que això ja sol passar; el problema és que han llegat aquesta identitat a les següents generacions -actualment la tercera. I que el procés s'està repetint amb la nova immigració. De fet, el problema és la quantitat de descendents de les successives migracions que no tenen en compte per res la cultura catalana." (Pàg. 67).

"Immersió lingüística no és allò que fan els nens castellanoparlants a Catalunya... Immersió vol dir sortir al carrer i trobar-te sense cap altra opció lingüística que la de la llengua en la qual t'estàs immergint, i doncs guardar-te la llengua "personal" per a l'ús esclusiu del teu àmbit "personal"." (Pàg. 67).

Els propers dies... una mica més...

EL PREU DE SER CATALANS ( II ).

Continuem una mica amb l'extraordinari llibre de Patrícia Gabancho. Un llibre del qual en Quim Monzó ha dit que "Gabancho retrata un paisatge del qual cap polític -de cap partit- s'atreveix a parlar. Contra el clixé autocomplaent, diu: "Catalunya no és un país d'acollida: és un país d'indiferència." Una recomanació: Miquel Pueyo (secretari de Política Lingüística, partidari de defugir les profecies pessimistes que "només fan que desmobilitzar" i que "cal confiar més en el país") millor que no el llegeixi. La resta de ciutadans, que no se'l perdi."

Més fragments:

"Avui la societat catalana troba, astorada, que la llengua recula, que la cultura es desconeix, que la tradició es perd, que la nova immigració s'acull al castellà omnipresent i que demanar un aigua amb gel en un bar qualsevol és una utopia perquè la resposta és, amb sort, "no entiendo?" i amb menys sort, un gest de fàstic. "(Pàg. 46).

"Hi ha una part important de la població catalana que no té cap contacte amb la cultura catalana i que viu immersa en l'imaginari espanyol." (Pàg. 48).

"Oi que no podem dir-ne catalana de la cultura catalana que es fa a València perquè se'ns empipen els ultres i els espanyols? Per què hem de dir-ne catalana de la cultura espanyola que es fa a Catalunya?" (Pàg. 55).

"Una llengua és una identitat i no és el mateix néixer amb una llengua que néixer amb una altra. ¿Que una llengua és comunicació? És clar que sí: però una llengua és una mica més que això, perquè el nucli dur, el pinyol de l'experiència, varia segons amb quina llengua l'absorveixis. No és el mateix la cultura a què et dóna accés la llengua que parles de petit o la llengua de l'entorn on construeixes la teva vida, si n'és una altra. No és la mateixa Barcelona la que veu un nen català de l'Eixample, un nen de família andalusa de Nou Barris i un nen marroquí del Raval, malgrat que tots ells passin pel mateix programa escolar." (Pàg. 57).

"Ser bilingüe, avui a Catalunya, és ser catalanoparlant d'origen: els castellanoparlants solen ser monolingües. I si la generació gran ho era per pura ignorància, per manca de recursos personals, les generacions joves ho solen ser per militància, per rebuig. Per indiferència. O per indigència cultural." (Pàg. 57).

Aneu-ho paint... Ja continuarem....

EL PREU DE SER CATALANS ( I ).

En anteriors missatges ja havíem comentat la sortida al carrer del darrer llibre de la periodista i escriptora Patrícia Gabancho: "El preu de ser catalans". Un llibre que inclou un subtítol esfereïdor: Una cultura mil·lenària en vies d'extinció."

Fixeu-vos on rau l'aspecte aterridor del subtítol. No diu, com sovint ers deia fins ara, "en perill d'extinció", sinó que la paraula que fa servir és "en vies d'extinció". El procés, doncs, està ja engegat i tot és qüestió de temps.

El llibre ens parla de cultura. De cultura en general i de la catalana en particular. Entre les seves pàgines hi navega un vaixell que entre tots hem carregat amb un molt de la nostra insensatesa i estupidesa; un vaixell que hem anat formant amb les nostres pròpies contradicions i renúncies. Patrtícia Gabancho fa un repàs a tota aquesta càrrega que omple aquest vaixell que ens condueix -sense remei?- a la fi de la nostra cultura.

Veiem-ne alguns fragments:

"No hi ha identitat que no tingui com a referent una llengua. No hi ha identitat sense llengua." (Pàg. 27).

"Una cultura és una tradíció i un imaginari que s'assenten sobre un territori i una llengua que, si s'escau, és nomes pròpia, sovint compartida." (Pàg. 39).

"La cultura catalana, avui, no està vertebrant res." (Pàg. 41).

¿"Per què, doncs, hen de considerar catalana la creació d'un noi de Cornellà que no té cap contacte amb la cultura catalana, que no parla mai el català, que té els seus referents culturals a Espanya i que expressa aquesta obra en castellà? ¿Són catalanes les cançons d'Estopa?" (Pàg. 44).

Continuarà....

DEL TOT DESMOBILITZATS.

Es convoca una vaga de mòbils... El motiu, importantíssim: les companyies apugen el preu de l'establiment de trucades. Seguiment: gairebé innexistent.

Es convoca un acte de desobediència civil vers Renfe. El motiu no cal ni mencionar-lo. Objectiu: que la gent viatgi sense pagar un sol dia. Seguiment: irrisori, gairebé ridícul.

Parlem molt.... Protestem indignats al bar, a la feina, a casa... amb la família, amb els veïnes, amb els amics...

Parlem molt (i potser també escrivim molt) però... què fem? Ja ho deia el Montilla (i disculpeu la ironia) Fets i no paraules.

CALDESPLUGUES.CAT

Finalment, la CAL d’Esplugues ja té el domini .CAT.

El fet de disposar d’aquest domini ens identifica dins la xarxa, dins del món dels internautes com a usuaris d’Internet que, no només ens expressem en llengua catalana, sinó que formem part d’un determinat grup lingüístic i cultural. A més, el .CAT és un fet excepcional que serveix també per ressaltar a nivell mundial l’existència de la cultura catalana.

Ara també és el moment de recordar tots els que van lluitar per aconseguir aquest domini. En primer lloc, l’Associació punt CAT que va liderar tot el procés fins al final. En segon lloc, i no per això menys importants, les més de 90 entitats de tots els Països Catalans (la CAL entre elles) que s’hi van adherir i, també, a les més de 68.000 persones que hi van donar suport.

Un fet que demostra que, quan anem junts i units, som forts.

La feina, com gairebé sempre, continua a través del web de la Fundació .Cat.

Recordeu... http://www.caldesplugues.cat